Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Fotografia David Miró
La tarda de dissabte, despres de la pluja, es va
iniciar amb els tradicionals balls parlats, els versots, interpretats en el
Casino d’Alpens per la colla de diables local, en acabar varen oferir un sopar
a la colla de diables Rubinenca, un càtering en el seu local social i tot
seguit a 2/4 d’onze començava el Correfoc a la Plaça de la Vila.
Previ al Correfoc, es celebren 3
balls, el ball de nans, el Ball de carlins i el ball de besties.
Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
El Ball de Nans és l’aperitiu del
correfoc d’Alpens. Va ser ideat per Carles Garcia, antic cap de colla. El
componen dos diables nans i un de drac. Antigament, l’Agustí (el drac petit)
prenia part en el ball, per la qual cosa el nom del ball era de Nans i Drac.
Recentment, la colla va incorporar una capgros de drac, canviant així el nom
del ball. Tots tres personatges surten a la plaça amb una torxa i per separat,
a ritme d’un redoble de tambors. Un cop a la plaça inicien un ball seguint la
melodia d’una cançó composta per Joan Crespo, veí d’Alpens. La primera part és
la lluita pel territori dels nans contra el drac, per guanyar-se el dret a
atemorir els alpensins. Primer el drac s’enfronta amb un nan i després amb
l’altre. Al final ballen conjuntament, representant una aliança entre tots
tres. A partir d’aquell moment formen un equip disposat a sembrar l’odi
indiscriminadament.
Fotografia Arxiu Colla de Diables Rocadepena D'Alpens
El Ball de Carlins s’escenifica
quan s’acaba el Ball de Nans. També va ser ideat per Carles Garcia. És la
representació de la Batalla d’Alpens, part de la Tercera Guerra Carlina. El
brigadier Cabrinetty apareix des de Ca les Monges i el general Savalls des de
Cal Terra, tots dos envoltats respectivament per sis diables cadascun, que
simbolitzen els seus exèrcits. El de Savalls és carlí, i el de Cabrinetty el
liberal. Tots els diables van carregats amb bengales, però els caps no. Seguint
un pas lent i parsimoniós que marca el bombo dels Garrapatea, van entrant a la
plaça paulatinament, fins que arriben a un punt concret en què els diables
envolten als seus caps formant dues rotllanes. Després de l’entrada, es fa la
primera part del Ball de Carlins, al so de “L’hostal de la Corda”, una cançó
tradicional catalana que rememora els fets de la tercera carlinada. Les dues
rotllanes fan el mateix ball. Un cop acabada la cançó (repetida la melodia sis
vegades), les dues rotllanes s’obren per formar-ne una de sola que els inclou a
tots dotze. Savalls i Cabrinetty romanen al mateix lloc on es trobaven a punt
d’iniciar el duel mortal.
Fotografia Arxiu Colla de Diables Rocadepena d'Alpens
El Ball de Besties La Damiana és
la més antiga de les bèsties dels Diables Rocadepena. El seu nom prové d’un
dels patrons d’Alpens, Sant Damià. És la mare de l’Agustí. Coneguda com “el
drac gros”, avui en dia ja no participa en els correfocs però, tal i com mostra
la fotografia, la seva mirada assassina era temuda per tots els que es trobava
al seu pas. Portava foc a la boca i a la cua.
Fotografia David Miró
L’Agustí és conegut com el “drac
petit”. Deu el seu nom a la població veïna d’Alpens, Sant Agustí de Lluçanès,
que és on va ser construït. És el fill de la Damiana i d’ella ha heretat la
obligació de generar festa i temor a parts iguals. Porta foc a la boca, a la cua i des de fa poc
també a les ales. Per la seva joventut, té una actitud molt juganera i es
dedica a escampa el foc a tort i a dret pels carrers d’Alpens. Els diables l’han batejat com “La Nineta de
Satanàs” per la simpatia que desprèn. És un element molt carismàtic de la
colla.
Fotografia David Miró
La Pròssia és la incorporació més
recent de la colla. Es tracta d’un rat penat, que es compta entre els tres
únics exemplars d’aquesta espècie que existeixen en el bestiari de foc dels
Països Catalans. El nom de Pròssia és en homenatge a en Ventura Prat, àlies
“Prossi”. Els seus 15 punts de foc es distribueixen entre la boca (3 punts de
foc) i les ales (6 punts de foc a cadascuna).
Fotografia David Miró
I així amb el ball de besties i
la presentación de la colla convidada, que enguany ha estat la Colla dels Diables de la Riera de Rubí, amb els tabals de tronats del Tabal i l’encesa de lluïment de la Colla de diables, se inicia el correfoc per
carrers estrets, carregats de pirotècnia per tot arreu, en total varen ser des
del ball de nans fins les enceses finals, mes de dues hores de correfoc,
desprès de les quals els diables varen acabar exhaurits, però amb moltes ganes
de gresca i de participar en el concert de festa major.
Textos escrits per Jaume Comas ab aportacions de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens.
Fotografies de David Miró, de l'arxiu de la Colla de Diables de la Riera de Rubí i de l'arxiu de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens
Fotografies David Miró
Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Textos escrits per Jaume Comas ab aportacions de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens.
Fotografies de David Miró, de l'arxiu de la Colla de Diables de la Riera de Rubí i de l'arxiu de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens
