.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


diumenge, 15 d’octubre de 2017

D'Arrel Dansa - Espectacle de Dansa "les Bruixes d'Arrel" - Dansa i Tradició

Avui us presentem l’espectacle “Bruixes d’Arrel” de la companyia d’Arrel Dansa, un espectacle integrat a les festes de Sant Roc de Rubí, on el foc i la dansa en son protagonistes.

En la cultura popular catalana el personatge de la bruixa ha estat present en llegendes i rondalles. A Catalunya, al segle XVII, moltes dones van ser perseguides i fins i tot penjades i cremades en ser considerades bruixes. Es creia que tenien poders i podien fer malbé les collites i el bestiar, fer conjurs… Eren considerades deixebles del diable. Les dones jutjades eren en la seva majoria remeieres o llevadores amb coneixements de plantes i de medicina natural.

A la mitologia, la bruixa sempre ha estat representada com una dona vella amb poders malèfics. Es creia que podien volar gràcies a una escombra.

Les festes populars, amb el pas del temps, han anat incorporant noves activitats i elements festius que han esdevingut tradició. Han estat la gent del poble els responsables d’aquesta dinamització.

D’Arrel Dansa, al setembre de 2014, s’incorpora a la mostra d’entitats de cultura popular de la festa de Sant Roc, amb un espectacle de dansa sobre les bruixes.

L’objectiu és fomentar la dansa al carrer i donar a la festa petita de Sant Roc un punt d’espectacle lúdic i festiu.

La dansa representa un judici de dones que han estat acusades de bruixeria i són condemnades a morir a la foguera. El foc, però, es converteix en l’element purificador. Apareix el diable i salva les bruixes. El nombre de dansaires pot variar.

Al final de la dansa apareixen les colles de diables i el diable major (s’hi afegeixen el 2015).

Aquest espectacle és viu i evoluciona.

Coreografia: D’Arrel Dansa
Direcció: Glòria Mas
Música: Daniel Molas
Escenografia, màscares i diable major: Eloi Martín
Bruixes (2017): Laura Baldomero, Lara Fusalba, Glòria Mas, Paula Mas, Alba Sarrià i Miriam Urgell.

Hi col·laboren: colles de diables de Rubí


















Textos de Glòria Mas, Directora d’Arrel Dansa
Fotografies de Sonia Gonzalez

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Fires - 11è Firà del Mon Geganter a Vacarises - Gegants i Capgrossos

El passat Diumenge dia 8 vàrem desplaçar-nos fins la població veïna de Vacarisses, què enguany va celebrar la Fira del Món Geganter jjuntament amb Ullastrell i Rellinars.


Va ser una trobada bonica deguda a la variació de gegants que hi havia i el panorama que presentaven els voltants.

La festa va començar a les 10h amb l’esmorzar popular, tallers musicals, concerts,... i com no, la plantada de Gegants que varen venir: de l'ACGC, Ciutat Comtal de L'Hospitalet, Terrassa, Vacarisses, Rellinars i Ullastrell més les noves figures de Sant Fruitós, Torà, Llinars del Vallès , la gegantona d'en Macià Arbiol dels Pallaresos i el nostre Pitus.

Més tard varen fer la primera cercavila els gegants organitzadors i de l'Hospitalet.

Seguidament va ser el torn de les noves figures que van vorejar el nucli urbà fins arribar a la plaça Joan Bayà.



A l'arribada a Plaça, ens van presentar de gegant en gegant tot ballant el ball de L’ós (POLCA D'OURS) i desprès van fer els balls protocol·laris i varen anunciar que l'any vinent encara no tenien relleu per la fira del món geganter.

La Propera fita que tenim en el calendari es la Fira de St.Galderic,el día 21 d’octubre.








Crònica de Ismael Gutierrez, President de la Colla Gegantera Club Amics de Rubí
Fotografies de l'arxiu de la Colla Gegantera Club Amics de Rubí

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Dansa - Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat - Balls Tradicionals



L’Abadia de Montserrat, va acollir el passat divendres 6 d’octubre a les nou del vespre, l’actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí amb "Cants i danses del Llibre vermell de Montserrat" dins del marc de la 20ª Fira Mediterrània de Manresa.

En una Basílica plena de gom a gom, es varen interpretar diferents passatges dels cants i danses del llibre vermell de Montserrat, Amb el Cor de Cambra Francesc Valls dirigit per Pere Lluis Biosca, l’Esbart Dansaire de Rubí, dirigit per Jordi Rubio i Magister Petrus dirigit per Mauricio Molina.

Amb Transcripció e interpretació instrumental i coreografia bàsica a partir de l’estudi del Pare Gregori Estrada, Disseny coreogràfic d’Albert Sans i vestuari de Fabià Puigserver.

En el programa es va incloure, Cants a la Verge i miracles de la Mare de Déu de Montserrat (s.XIII) i el Llibre Vermell de Montserrat (s.XIV).















Crónica i Fotografies de Jaume Comas, gestor del Blog de Cultura Popular de Rubí

dimecres, 27 de setembre de 2017

Trobades - Els Gegants de Rubí se'n van a Montornès del Vallés - Gegants

Diumenge, 17 de setembre els gegants i gegantons de la Ciutat, el Roc, la Paula, la Laia i el Galderic, acompanyats per la Colla de Geganters de Rubí, van participar de la Festa Major de Montornès del Vallès.

Es tractava de la 28è Trobada de Gegants de la població vallesana, visitant als companys: en Bartomeu Sala i en Pere Anton de Rocacrespa, gegants de Montornès, i presenciant al final de la Trobada, l’acte central de la festa gegantera: “El Ball de la Dansa de la Batalla”

L’activitat va començar amb la plantada gegantera a les 10h amb les colles geganteres participants (Gegants d’Abrera, Caldes de Montbui, Barberà del Vallès, barri de Gràcia (BCN), barri de Poble Sec (BCN), Vilanova del Vallès, Verdú (Lleida), Rubí i el Drac d’Or de l’Hospitalet del Llobregat, juntament amb la colla organitzadora). Seguidament, cap a dos quarts de dotze, va iniciar-se la passejada pels carrers de Montornès; on cap les 13h, va arribar el moment culminat de la Festa: “El Ball de la Dansa de la Batalla”, a la pl. Joan Miró.

“El Ball de la Dansa de la Batalla”

El cas dels gegants de Montornès del Vallès és ben singular. Sempre acostumem a associar la idea de gegants a una parella mixta; un home i una dona. Però en aquesta vila això no és així. Els seus gegants són dues figures masculines.

Són en Bartomeu Sala i en Pere Anton de Rocacrespa i els podem situar en l’època de la Guerra dels remences. En Bartomeu Sala era fill de Montornès del Vallès i en Rocacrespa era comandant de les tropes enviades per Barcelona a lluitar contra la resistència dels remences. La dansa dels gegants és “El Ball de la Dansa de la Batalla”, composta per Enric Montsant, l’any 1989, amb coreografia pròpia de la colla gegantera. Durant el ball, després de representar l’inici de la batalla de Montornès, els gegants simulen plena lluita fins que el gegant Pere Anton de Rocacrespa cau literalment i és agafat pels geganters que són darrera seu.


Crònica de Marc Albert Lopez de Extremera, adjunt de presidencia de la Colla Gegantera de Rubí
Fotografia de l'arxiu de la Colla Gegantera de Rubí

dilluns, 18 de setembre de 2017

Entrevistes - Ismael Gutiérrez Morales - Geganter

Des de que formo part i participo en la cultura popular tradicional de la ciutat, m’havia cridat l’atenció uns gegants molt especials, però sobretot un nano que es desviu per Ells, Ismael Gutierrez. Fa poc van presentar-me'l, al comentar-li si volia col·laborar amb el blog de cultura, vaig descobrir una magnífica historia.

Avui entreguem l'entrevista que li hem fet, però per coneixer la seva historia vaig demanar a un bon amic que el coneix força be, m’envies quatre ratlles, Gracies Félix Magallón:

Club Amics de Rubí. El seu president.

L'Ismael, promotor de la colla es va iniciar al món geganter per casualitat. La seva mare ens explica que quan tenia al voltant de dos anys el va portar a veure la Trobada d'Escoles de Catalunya que va organitzar la Colla Gegantera del Teresa Altet perquè descobreixi els gegants i no els tingués por. La reacció de l'Ismael, però no va ser de sorpresa o temor, va ser d'enamorament i a partir d'aquell dia va acompanyar qualsevol cercavila gegantera que hi havia al poble.

Als 4 anys a l'activitat "protagonistes" de la seva escola en la qual cada família havia de explicar el que més l'agradava al seu fill i portar algun objecte representatiu, a la seva mare se'l va ocórrer construir un petit capgròs. Podríem dir que ja no se'l va treure. Anava a les cercaviles, s'apropava als gegants... En definitiva va començar a viure amb una veritable passió el món geganter fins que als 6 anys va entrar definitivament a formar part de la colla gegantera del Teresa Altet, primer portant capgrossos i després ja com a portador de l'Oriol. D'allò han passat 8 anys i aquesta passió no només no la perduda sinó que l'ha convertit en una manera de viure, ha creat la seva pròpia colla de gegantons i capgrossos i només té 14 anys.

M Ángeles Herrero explica que:

Ismael Gutiérrez va començar a la colla gegantera del Teresa Altet amb 6 anys. Des de llavors s'ha mostrat motivat dia rere dia amb la colla i el món geganter.

Els seus inicis van ser amb l'aportació dels seus propis capgrossos. Creats gràcies al suport i la col·laboració de la seva família, els hi portava a les trobades donant un punt de creativitat i iniciativa a la colla.

Ismael ha crescut amb nosaltres, com d'altres nens i nenes, familiars de colla, sempre s'ha sentit integrat, col·laborador i participatiu, tant pel que fa a la seva aportació d'idees amb les seves creacions com a les seves funcions de portador.

Amb el temps arribà a ser el portador del nostre gegantó Oriol, feliç ell per sentir-se gran i nosaltres per intentar ensenyar-lo els balls típics i el saber estar com a portador principal.

Ismael no només es va saber adaptar a les circumstàncies de nou sinó que quan la manta blava de la faldilla de l'Oriol el cobreix, Ismael transmet la part del seu jo que no sempre mostra i es converteix en el germà petit de la Teresina, entremaliat, dinàmic, extravertit i divertit.

Aquesta il·lusió i creativitat participativa la va transmetre una vegada més al seu entorn familiar i amb la seva ajuda va crear el seu gegantó amb el qual va néixer la seva colla.

Avui ja comença a portar la Teresina a la vegada que gaudeix dels seus gegantons i amb la seva trajectòria mai sabem fins on arribarà...

Entrevista a Ismael Gutierrez.

Dades de la persona entrevistada.

Nom i Cognoms:Ismael Gutiérrez Morales
Data Naixement:13/01/2003
Lloc de Naixement:Terrassa
Anys de residencia a Rubí:14
Anys de residencia a Catalunya:14
Càrrec que ocupa a l’entitat:Cap de colla
Càrrecs que ha ocupat a l’entitat.:Cap de colla

Dades de l’entitat

Nom de l’entitat. Colla Gegantera Club Amics de Rubí
Adreça Postal: Carrer Madrid 47 (Rubí)
Telèfon de Contacte 722587700
E-Mail: gegantersclubamigosrubi@gmail.com
Any de la seva fundació. 2006

Quines van ser les persones que van fundar l’entitat i a quina data es va crear?

Jo, el 27 de juliol de 2006

Quins són els objectius de l’entitat?

Poder fer arribar el món geganter a tota la gent que estigui interessada

De quants socis disposen actualment?

7 socis

entre quines edats?

de 14 fins 57

La seu de l´entitat és un local propi, llogat o municipal?

El lloc on guardem les figures a una casa particular.

Quines activitats fan habitualment?

Cada temporada anem a trobades geganteres de la ciutat com la de Sant Roc, la de Sant Pere,... també algun taller a algun casal d’estiu, escola,... 

Quines activitats extraordinàries fa l´entitat?

Fem sortides fora de la població, per exemple aquest any hem anat a El Prat, Vacarisses, Sant. Cugat,... i cada any intentem anar a alguna població on mai hem anat per descobrir més llocs de Catalunya.

Activitats conjuntes amb altres entitats?

Quines són les fonts de finançament?

No en tenim.

12) Des de quan és soci de l´entitat?

Des de la fundació de l’entitat.

Com va arribar a l’entitat?

Pertany a una altre entitat o associació?

A la Colla Gegantera del Teresa Altet.

Quina de les activitats que fan durant l´any li agrada més i perquè?

M’agraden totes per igual, ja que en totes les sortides tens l’experiència de conèixer a gent, i passar una bona estona en germanor amb colles de llocs variats.

De tots els moments que ha viscut a l’entitat, quin ha estat el més especial per a vostè?

Sobretot he de destacar que cada vegada que he construït un gegant o capgròs m’ho passo molt bé perquè aprens coses noves i intentes innovar i agafar tècniques més avançades

Es fàcil compaginar l’entitat en el dia a dia i la família?

Alguna vegada hem hagut d’anular algun compromís familiar. 

L’entitat esta amb algun projecte o te algun projecte de futur?

De moment tenim un projecte en marxa que es de fer un gegant i una geganta de mides similars als gegants Roc i Paula. Es possible que l’any 2018 estigui enllestida la geganta però encara no ho puc fer oficial.

Algun suggeriment per millorar les relacions amb l’administració?

No.

Què li diria als rubinencs i rubinenques per a animar-los a fer-se socis de la seva entitat?

Què la nostra entitat és particular i que tothom que vulgui passar una bona estona amb nosaltres, que ens envií un WhatsApp per poder contactar amb ell/ella. Ja saps si vols endinsar-te al món geganter vine amb nosaltres que ho s’ho passareu molt bé.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Concurs - Campionat Territorial Comarques barcelonines - Balls Populars

La colla infantil Petits Galzeran, campiona territorial de les comarques barcelonines

La colla infantil de l’Escola de Sardanes Flor de Neu, Petits Galzeran, va rubricar diumenge passat amb la seva actuació a Canet de Mar el campionat territorial de les comarques barcelonines de la seva categoria. La colla es disputava el campionat amb les colles Petita Blanca Espurna, de Sitges, i Petits Vilanovins, de Vilanova i la Geltrú –que no estaven presents al concurs del Maresme-. Després de conèixer les classificacions del concurs, l’alegria de la colla va esclatar de seguida al proclamar-se campions i van improvisar una petita celebració a la plaça on havien ballat, la plaça Universitat de Canet. Al concurs també hi va participar com a colla lliure la colla gran Brots de Galzeran, que va quedar en tercera posició de la seva categoria.

El de Canet és el segon concurs després de les vacances d’estiu on participen les colles rubinenques. El dia 1 van assistir al concurs de colles sardanistes d’Encamp, Andorra.




Crónica de Jordi Rius, Membre de l'Escola de Sardanes Flor de Neu
Fotografies de l'arxiu de l'Escola de Sardanes Flor de Neu

dimarts, 5 de setembre de 2017

Tradicions - Les Festes del Foc dels Pirineus "Les Falles" - Festes Populars




Amb motiu del primer aniversari de la declaració per part de la UNESCO de les festes de foc dels Pirineus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL va inaugurar el dia 1 de desembre una exposició que recull la diversitat de tradicions (falles, haros i brandons) entorn les festes del foc que anualment se celebren al solstici d'estiu a seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França.

Es tracta d'una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, que aquesta setmana, dins els actes de les festes de Sant Roc, tenim l’oportunitat de visitar a la sala noble de l’Ateneu Municipal de Rubí, que reflecteix la riquesa d'aquesta tradició que consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. S'hi presenten fotografies, audiovisuals i també una quinzena de torxes provinents de diferents pobles, per explicar la importància, la simbologia i el origen de la festa, la seua transversalitat al llarg del territori pirinenc i les danses i rituals que l’acompanyen.












Cada any, coincidint amb el solstici d'estiu, al Pirineu és tradició fer córrer les falles, els haros i els brandons en agraïment per les collites rebudes i per espantar els mals esperits. La UNESCO ha declarat aquesta tradició Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La festa, generalment denominada amb el nom de falles, consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc.

Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que en dos pobles dels Prepirineus es celebren també durant el solstici d’hivern.

La celebració de la festa de les falles dels Pirineus és en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls dels Pirineus en una gran celebració de caràcter transfronterer.


Fotografies de Jaume Comas, gestor del Blog de Cultura