Trobades - Els Gegants de Rubí se'n van a Montornès del Vallés - Gegants

Diumenge, 17 de setembre els gegants i gegantons de la Ciutat, el Roc, la Paula, la Laia i el Galderic, acompanyats per la Colla de Geganters de Rubí, van participar de la Festa Major de Montornès del Vallès.

Es tractava de la 28è Trobada de Gegants de la població vallesana, visitant als companys: en Bartomeu Sala i en Pere Anton de Rocacrespa, gegants de Montornès, i presenciant al final de la Trobada, l’acte central de la festa gegantera: “El Ball de la Dansa de la Batalla”

L’activitat va començar amb la plantada gegantera a les 10h amb les colles geganteres participants (Gegants d’Abrera, Caldes de Montbui, Barberà del Vallès, barri de Gràcia (BCN), barri de Poble Sec (BCN), Vilanova del Vallès, Verdú (Lleida), Rubí i el Drac d’Or de l’Hospitalet del Llobregat, juntament amb la colla organitzadora). Seguidament, cap a dos quarts de dotze, va iniciar-se la passejada pels carrers de Montornès; on cap les 13h, va arribar el moment culminat de la Festa: “El Ball de la Dansa de la Batalla”, a la pl. Joan Miró.

“El Ball de la Dansa de la Batalla”

El cas dels gegants de Montornès del Vallès és ben singular. Sempre acostumem a associar la idea de gegants a una parella mixta; un home i una dona. Però en aquesta vila això no és així. Els seus gegants són dues figures masculines.

Són en Bartomeu Sala i en Pere Anton de Rocacrespa i els podem situar en l’època de la Guerra dels remences. En Bartomeu Sala era fill de Montornès del Vallès i en Rocacrespa era comandant de les tropes enviades per Barcelona a lluitar contra la resistència dels remences. La dansa dels gegants és “El Ball de la Dansa de la Batalla”, composta per Enric Montsant, l’any 1989, amb coreografia pròpia de la colla gegantera. Durant el ball, després de representar l’inici de la batalla de Montornès, els gegants simulen plena lluita fins que el gegant Pere Anton de Rocacrespa cau literalment i és agafat pels geganters que són darrera seu.

Crònica de Marc Albert Lopez de Extremera, adjunt de presidencia de la Colla Gegantera de Rubí

Fotografia de l'arxiu de la Colla Gegantera de Rubí

Entrevistes - Ismael Gutiérrez Morales - Geganter

Des de que formo part i participo en la cultura popular tradicional de la ciutat, m’havia cridat l’atenció uns gegants molt especials, però sobretot un nano que es desviu per Ells, Ismael Gutierrez. Fa poc van presentar-me'l, al comentar-li si volia col·laborar amb el blog de cultura, vaig descobrir una magnífica historia.

Avui entreguem l'entrevista que li hem fet, però per coneixer la seva historia vaig demanar a un bon amic que el coneix força be, m’envies quatre ratlles, Gracies Félix Magallón:

“Club Amics de Rubí. El seu president.

L'Ismael, promotor de la colla es va iniciar al món geganter per casualitat. La seva mare ens explica que quan tenia al voltant de dos anys el va portar a veure la Trobada d'Escoles de Catalunya que va organitzar la Colla Gegantera del Teresa Altet perquè descobreixi els gegants i no els tingués por. La reacció de l'Ismael, però no va ser de sorpresa o temor, va ser d'enamorament i a partir d'aquell dia va acompanyar qualsevol cercavila gegantera que hi havia al poble.

Als 4 anys a l'activitat "protagonistes" de la seva escola en la qual cada família havia de explicar el que més l'agradava al seu fill i portar algun objecte representatiu, a la seva mare se'l va ocórrer construir un petit capgròs. Podríem dir que ja no se'l va treure. Anava a les cercaviles, s'apropava als gegants... En definitiva va començar a viure amb una veritable passió el món geganter fins que als 6 anys va entrar definitivament a formar part de la colla gegantera del Teresa Altet, primer portant capgrossos i després ja com a portador de l'Oriol. D'allò han passat 8 anys i aquesta passió no només no la perduda sinó que l'ha convertit en una manera de viure, ha creat la seva pròpia colla de gegantons i capgrossos i només té 14 anys.

M Ángeles Herrero explica que:

Ismael Gutiérrez va començar a la colla gegantera del Teresa Altet amb 6 anys. Des de llavors s'ha mostrat motivat dia rere dia amb la colla i el món geganter.

Els seus inicis van ser amb l'aportació dels seus propis capgrossos. Creats gràcies al suport i la col·laboració de la seva família, els hi portava a les trobades donant un punt de creativitat i iniciativa a la colla.

Ismael ha crescut amb nosaltres, com d'altres nens i nenes, familiars de colla, sempre s'ha sentit integrat, col·laborador i participatiu, tant pel que fa a la seva aportació d'idees amb les seves creacions com a les seves funcions de portador.

Amb el temps arribà a ser el portador del nostre gegantó Oriol, feliç ell per sentir-se gran i nosaltres per intentar ensenyar-lo els balls típics i el saber estar com a portador principal.

Ismael no només es va saber adaptar a les circumstàncies de nou sinó que quan la manta blava de la faldilla de l'Oriol el cobreix, Ismael transmet la part del seu jo que no sempre mostra i es converteix en el germà petit de la Teresina, entremaliat, dinàmic, extravertit i divertit.

Aquesta il·lusió i creativitat participativa la va transmetre una vegada més al seu entorn familiar i amb la seva ajuda va crear el seu gegantó amb el qual va néixer la seva colla.

Avui ja comença a portar la Teresina a la vegada que gaudeix dels seus gegantons i amb la seva trajectòria mai sabem fins on arribarà...”

Entrevista a Ismael Gutierrez.

Dades de la persona entrevistada.

Nom i Cognoms:Ismael Gutiérrez Morales

Data Naixement:13/01/2003

Lloc de Naixement:Terrassa

Anys de residencia a Rubí:14

Anys de residencia a Catalunya:14

Càrrec que ocupa a l’entitat:Cap de colla

Càrrecs que ha ocupat a l’entitat.:Cap de colla

Dades de l’entitat

Nom de l’entitat. Colla Gegantera Club Amics de Rubí

Adreça Postal: Carrer Madrid 47 (Rubí)

Telèfon de Contacte 722587700

E-Mail: gegantersclubamigosrubi@gmail.com

Any de la seva fundació. 2006

Quines van ser les persones que van fundar l’entitat i a quina data es va crear?

Jo, el 27 de juliol de 2006

Quins són els objectius de l’entitat?

Poder fer arribar el món geganter a tota la gent que estigui interessada

De quants socis disposen actualment?

7 socis

entre quines edats?

de 14 fins 57

La seu de l´entitat és un local propi, llogat o municipal?

El lloc on guardem les figures a una casa particular.

Quines activitats fan habitualment?

Cada temporada anem a trobades geganteres de la ciutat com la de Sant Roc, la de Sant Pere,... també algun taller a algun casal d’estiu, escola,... 

Quines activitats extraordinàries fa l´entitat?

Fem sortides fora de la població, per exemple aquest any hem anat a El Prat, Vacarisses, Sant. Cugat,... i cada any intentem anar a alguna població on mai hem anat per descobrir més llocs de Catalunya.

Activitats conjuntes amb altres entitats?

Quines són les fonts de finançament?

No en tenim.

12) Des de quan és soci de l´entitat?

Des de la fundació de l’entitat.

Com va arribar a l’entitat?

Pertany a una altre entitat o associació?

A la Colla Gegantera del Teresa Altet.

Quina de les activitats que fan durant l´any li agrada més i perquè?

M’agraden totes per igual, ja que en totes les sortides tens l’experiència de conèixer a gent, i passar una bona estona en germanor amb colles de llocs variats.

De tots els moments que ha viscut a l’entitat, quin ha estat el més especial per a vostè?

Sobretot he de destacar que cada vegada que he construït un gegant o capgròs m’ho passo molt bé perquè aprens coses noves i intentes innovar i agafar tècniques més avançades

Es fàcil compaginar l’entitat en el dia a dia i la família?

Alguna vegada hem hagut d’anular algun compromís familiar. 

L’entitat esta amb algun projecte o te algun projecte de futur?

De moment tenim un projecte en marxa que es de fer un gegant i una geganta de mides similars als gegants Roc i Paula. Es possible que l’any 2018 estigui enllestida la geganta però encara no ho puc fer oficial.

Algun suggeriment per millorar les relacions amb l’administració?

No.

Què li diria als rubinencs i rubinenques per a animar-los a fer-se socis de la seva entitat?

Què la nostra entitat és particular i que tothom que vulgui passar una bona estona amb nosaltres, que ens envií un WhatsApp per poder contactar amb ell/ella. Ja saps si vols endinsar-te al món geganter vine amb nosaltres que ho s’ho passareu molt bé.

Concurs - Campionat Territorial Comarques barcelonines - Balls Populars

La colla infantil Petits Galzeran, campiona territorial de les comarques barcelonines

La colla infantil de l’Escola de Sardanes Flor de Neu, Petits Galzeran, va rubricar diumenge passat amb la seva actuació a Canet de Mar el campionat territorial de les comarques barcelonines de la seva categoria. La colla es disputava el campionat amb les colles Petita Blanca Espurna, de Sitges, i Petits Vilanovins, de Vilanova i la Geltrú –que no estaven presents al concurs del Maresme-. Després de conèixer les classificacions del concurs, l’alegria de la colla va esclatar de seguida al proclamar-se campions i van improvisar una petita celebració a la plaça on havien ballat, la plaça Universitat de Canet. Al concurs també hi va participar com a colla lliure la colla gran Brots de Galzeran, que va quedar en tercera posició de la seva categoria.

El de Canet és el segon concurs després de les vacances d’estiu on participen les colles rubinenques. El dia 1 van assistir al concurs de colles sardanistes d’Encamp, Andorra.

Crónica de Jordi Rius, Membre de l'Escola de Sardanes Flor de Neu

Fotografies de l'arxiu de l'Escola de Sardanes Flor de Neu

Tradicions - Les Festes del Foc dels Pirineus "Les Falles" - Festes Populars

Amb motiu del primer aniversari de la declaració per part de la UNESCO de les festes de foc dels Pirineus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL va inaugurar el dia 1 de desembre una exposició que recull la diversitat de tradicions (falles, haros i brandons) entorn les festes del foc que anualment se celebren al solstici d'estiu a seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França.

Es tracta d'una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, que aquesta setmana, dins els actes de les festes de Sant Roc, tenim l’oportunitat de visitar a la sala noble de l’Ateneu Municipal de Rubí, que reflecteix la riquesa d'aquesta tradició que consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. S'hi presenten fotografies, audiovisuals i també una quinzena de torxes provinents de diferents pobles, per explicar la importància, la simbologia i el origen de la festa, la seua transversalitat al llarg del territori pirinenc i les danses i rituals que l’acompanyen.

Cada any, coincidint amb el solstici d'estiu, al Pirineu és tradició fer córrer les falles, els haros i els brandons en agraïment per les collites rebudes i per espantar els mals esperits. La UNESCO ha declarat aquesta tradició Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La festa, generalment denominada amb el nom de falles, consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc.

Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que en dos pobles dels Prepirineus es celebren també durant el solstici d’hivern.

La celebració de la festa de les falles dels Pirineus és en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls dels Pirineus en una gran celebració de caràcter transfronterer.

Fotografies de Jaume Comas, gestor del Blog de Cultura

Tradicions - Festa Major Petita 2017, Festa de Sant Roc - Cultura Popular

A Rubí aquest cap de setmana la Cultura Popular i Tradicional Catalana ha estat protagonista.

Gegants, Capgrossos, Besties, Bruixes, Diables, Tabalers, Castellers, Dansaires i Sardanistes, amb les seves trobades, tabalades, correfocs, espectacles, despertades, audicions, acompanyats de fires, havaneres, concerts i de la tradicional Xerricada, han ocupat la Plaça del Doctor Guardiet, centre neuràlgic de la festa major petita de Rubí, Sant Roc i diferents carrers del centre.

Un any mes, les entitats de cultura popular s’han entregat a la festa, i els rubinencs i rubinenques han pogut gaudir de diferents d’activitats i espectacles.

Divendres, desprès de donar la benvinguda a la plaça del celler cooperatiu, arrancà la festa amb la 6ª Trobada de Besties, que any rere any, segueix creixent en numero de besties i amb la 17è edició de la Xerricada Popular, concurs de beure vi a galet i porro, que enguany s’ha celebrat per primera vegada a la Plaça del Doctor Guardiet. 

Dissabte grans i petits van poder començar a provar el seu equilibri sobre la Cucanya de la Plaça Nova de Barcelona, instal·lada tot el cap de setmana en el solar de ERC; A plaça, Jocs tradicionals i els tallers de les entitats, per la tarda arribà el plat fort de la festa, l’Esclat de Festa i l’Esclat de Sant Roc, l’espectacle de les bruixes i els tradicionals versots de les colles de diables, sopar popular i concert. 

Diumenge, de bon matí, trons i traques, les colles de diables desperten els veïns del centre, desprès d’esmorzar, la 2ª Trobada de imatgeria que poc a poc va agafant forma, finalitzant el matí amb la Trobada Castellera de Sant Roc, per la tarda tabalada, correfoc, audició de sardanes i havaneres.

Ahir va finalitzar la festa amb la inauguració de l’exposició “les festes de foc del pirineus” a l’Ateneu Municipal i la Xerrada sobre “les falles Pirinenques”.

Crònica i Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Blog de Cultura

Dansa - Cants i Danses del llibre Vermell de Montserrat - Balls Tradicionals

Aquest diumenge 27 d’agost, el cos de dansa de l’Esbart ha ballat l’obra “Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat” acompanyat pel Cor de Cambra Francesc Valls i Magister Petrus a Les Preses.

L’actuació ha estat emmarcada en el festival Ésdansa, un dels festivals de dansa més importants del nostre país. Ha tingut lloc a l’ermita de Sant Martí del Corb, que s’ha convertit en una localització molt especial

Crònica del butlletí #40 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire.

Dansa - Festival de Dansa le CIME d'Évolène a Suïssa - Balls Tradicionals

L' Esbart participa amb èxit al festival Le CIME a Suïssa

El cos de dansa de L'Esbart va participar del 10 al 15 d'agost al festival le CIME d'Évolène, a Suïssa.

Évolène és un poblet del cantó suís del Valais de menys de 1.700 habitants envoltat de muntanyes majestuoses.

Durant els sis dies del festival els dansaires van fer diverses cercaviles i animacions de carrer on van engrescar els nombrosos visitants que rep el poble pel festival. 

Juntament amb els altres grups participants (grup local d'Évolène, Polònia, Rússia, Colòmbia, Uganda i l'Índia) va actuar al recinte del festival, que comptava amb unes grades amb cabuda per a 1.500 persones.

Així mateix el cos de dansa també va ballar en poblacions veïnes com Arolla i La Sage.

En tot moment l'Esbart va estar acompanyat musicalment per la Cobla de la Mitja Lluna.

Tant la posada escènica dels de Rubí (que va culminar amb el 'Ball de gitanes') com la participació en les diverses animacions de carrer van tenir molt bona acollida tant pels organitzadors com per tots els visitants, que, en els aplaudiments, van mostrar un caliu i una admiració pel folklore català i pels dansaires de l'Esbart.

Crònica del butlletí #40 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de Jordi Gatell i de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire.