Dansa - L'Esbart Balla al Festival Rudolstadt, Alemania- Balls Tradicionals

El passat 7 de juliol l'Esbart Dansaire de Rubí va actuar al festival Rudolstadt d'Alemanya, juntament amb el Cor de Cambra Francesc Valls i l'ensemble Magister Petrus, en què van representar els "Cants i danses del Llibre vermell de Montserrat".

El Festival de Rudolstadt és un dels festivals de música més grans i prestigiosos d'Europa pel que fa a la cultura popular i les músiques d’arrel: enguany ha durat quatre dies, 300 actuacions, 150 grups i artistes solistes... Més de 25.000 visitants van passar cada dia pels concerts, actuacions, tallers, xerrades i exposicions que s'organitzaven. 

L'Esbart va tancar la programació de dissabte a la nit a l’imponent castell de Heidecksburg, amb una magnífica assistència de públic que van quedar entusiasmats amb la proposta artística.

Crònica extreta del butlletí #51 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí

Festa Major'18 - Actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí - Balls Tradicionals

Cada any per la Festa Major se’ns acumulen moltes celebracions perquè és l’actuació que dediquem especialment a tots els rubinencs.

Enguany us presentem una ballada en què la música precedeix tot el treball, és a dir: ballem músiques preexistents que ens conviden a la dansa.

En primer lloc us oferim l’estrena d’una colla de peces musicals, de les quals és autor Manuel Blancafort, compositor important del noucentisme català, nascut a la Garriga i amic personal de Frederic Mompou.

El director de l’Esbart, Jordi Rubio, va convidar el coreògraf Quim Serra, exdirector de l’Esbart Sant Cugat, i amb qui col·labora a la Companyia Mascaró, a fer un treball amb l’Esbart de Rubí, i ell ens ha fet aquesta proposta de coreografia: les “12 cançons de joventut i peces curtes” d’en Blancafort, que generen senzillesa i simplicitat i creen fusions entre el folklore i el classicisme, i que estrenarà el cos de ball de l’Esbart, amb la interpretació de la pianista rubinenca Lluïsa Beltran.

La família Blancafort i membres de la Fundació Manuel Blancafort han anunciat la presència a l’espectacle de l’Esbart.

Seguint els esdeveniments que aquest any ens pertoquen, volem fer memòria del traspàs de qui va ser l’ànima del nostre moviment de dansa tradicional escènica, que va deixar-nos el passat desembre, Manuel Cubeles i Soler. Va ser capdavanter de la cultura catalana, activista en tots els fronts i fundador de l’Esbart Verdaguer, del qual tots vam voler aprendre.

Descobrirem, en un document inèdit, el Cubeles jove, ballant amb l’Esbart, davant el president Companys; gaudirem de “L’espanyolet del Ripollès”, en què reconeixerem la seva empremta en la ballada commemorativa del centenari dels esbarts dansaires.

En la línia de presentar treballs en què la música precedeix la coreografia, oferirem “La farandola”, de la “Cançó d’Amor i de Guerra” del Mtre. Martínez Valls, que Albert Sans va coreografiar, i que es va estrenar al Liceu, amb figurins del rubinenc Enric Majó.

Seguidament, una altra primícia per a molts de vosaltres, si no vau tenir l’oportunitat d’assistir-hi. En ocasió del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que l’any passat es va fer al teatre ‘La Sala’, de Rubí, l’Esbart va dedicar una dansa a un dels premiats, el cantautor Raimon; li va oferir una coreografia de la seva cançó “Veles e Vents”, cantada per Roger Mas.

Sense deixar encara aquesta voluntat de presentar danses posteriors al seu suport musical, arribem a la que fa més temps que va ser estrenada.

Aquest any en fa 50 de l’estrena de la coreografia de “Marina”, al Gran Teatre del Liceu. L’òpera del mateix nom és més antiga, però encara ningú no havia coreografiat la peça musical que Arrieta havia compost per a la cerimònia de prometatge dels seus protagonistes.

En programar la temporada 67-68, el Gran Teatre del Liceu va voler estrenar-la, per a la qual cosa la va encarregar a l’Esbart. Així l’Albert va tenir l’oportunitat de coreografiar-la, i una colla −avui ja exdansaires−, van estrenar-la en aquest Gran Teatre. Des d’aquest escenari de Festa Major recordarem aquesta efemèride, juntament amb una colla d’esbarts de Catalunya, que després han incorporat “Marina” en el seu repertori.

I arribats aquí, és moment de “Gitanes”, les de cada any, les que espera el nostre públic, les que ens fan dir ben joiosament a tots els rubinencs...

Crónica del Butlletí #49 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de rubí

Rubifolk 2018 - Festival de Dansa Internacional - Balls Tradicionals

El dia 7 de juliol, al Celler Cooperatiu, grups d'arreu ens faran gaudir amb la dansa folklòrica, la dansa d'arrel. Serem espectadors, però també protagonistes. Podrem gaudir de la música, la dansa, la gastronomia i la cultura en una jornada que promet ser molt intensa.

Us hi esperem! 

Esbart Dansaire de Rubí

Dansa - Rubí celebra el Dia Internacional de la Dansa - Balls Tradicionals

Els alumnes de 2n i 4t de primària de les escoles de Rubí han ballat, com ja és tradició, a la Rambla del Ferrocarril per celebrar el Dia de la Dansa conjuntament. Els infants de 2n de primària van ballar el “Ball de Sant Ferriol” i “La bolangera” i els de 4t, “Les corrandes de Talló” i el “Ball de bastons rigodons”.

D’altra banda, el grup de Cascavells de l’Escola de l’Esbart ha participat en la celebració del Dia de la Dansa, que s’ha fet divendres 27 a Rubí. L’acte també ha tingut lloc a la Rambla del Ferrocarril on els infants de l’Escola han ballat amb grups de les escoles Dinamic Crescendo, Adanubi, 8 Temps i Flor de Neu.

L’acte ha començat amb la interpretació del “Ball d’homenatge” i cada grup ha ballat diverses danses, en el cas de l’Escola de l’Esbart ,“La voltada”, el “Ball dels 12 mesos”, el “Ball de xatos” i el “Ball de gitanes”.

Crònica extreta del Butlletí 47 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografia de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí

Trobada - XXVII Trobada Gegantera de Sant Vicenç - Gegants i Capgrossos

Castellbisbal celebra la seva Festa Major d'Hivern al gener, en honor al patró del poble: Sant Vicenç Màrtir. La festa de Sant Vicenç se celebra el 22 de gener i, amb motiu d'aquesta data, se celebren diverses activitats culturals i esportives: entre totes les activitats les més destacades són la Botifarrada Popular i la Trobada de Gegants de la Festa Major d'Hivern.

La Colla Gegantera de Castellbisbal va organitzar la XXVII edició de la tradicional Trobada de Gegants, que es va celebrar el diumenge 21 de gener al matí, i en què van participar gegants d'arreu del territori, tot commemorant els 20 anys de la gegantona Rita, que presentava la seva nova imatge.

La Trobada va començar a partir de les 9.30 hores, amb la Plantada de Gegants a l’Av. Gaudí, al costat de l’Ajuntament, amb les colles de Argelès-sur-Mer (França), Delta del Prat de Llobregat, Gegants del Càmping Park Playa de Roda de Berà, de l’Esbart Dansaire de Rubí, de Girona, de la Granada del Penedès, de la Llacuna, de la Roca del Vallès, de Llinars del Vallès, de Masquefa, de Matadepera, de Rubí i de Terrassa.

Cap a les 11.30 hores, la celebració festiva continuava amb la passejada gegantera pels carrers de Castellbisbal, començant a l’Av. Gaudí i acabant a la Pl. de l’Església sobre les 13 hores, on es van fer les presentacions de les colles, ballades individuals, parlaments i entrega de recordatoris, i ball final de totes les colles.

Crònica extreta del Butlletí 45 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografia de Marc Albert Lopez de Extremera.

Entitats - “Marina”, història d’una amistat - Esbart Dansaire de Rubí

Quan el Sr. Pàmies i el Sr. Masó, titular i gerent llavors de l’empresa del Gran Teatre del Liceu, van programar l’òpera “Marina”, havien encomanat a Ramon Trabal l’escenografia i el vestuari d’aquella producció, i van pensar en coreografiar aquella música de la festa de prometatge dels protagonistes, que no s’havia fet mai per temes de pressupost. Amb aquesta finalitat havien pensat en els companys de Ballets de Catalunya, sense saber encara l’opinió del director coreogràfic de la casa, Joan Magriñà, ni comptar amb el criteri d’en Trabal, que entenia que allò havia de fer-ho Salvador Melo. Ves a saber per quins motius el Sr. Pàmies no volia encomanar-ho al Verdaguer; i llavors en Ramon va sentenciar que si no ho feia en Melo, ho havia de fer l’Albert Sans, del Rubí. 

En Ramon havia fet una bona amistat amb l’Albert i el Joan Fosas arran l’estrena de “Tossa-1914” feia uns anys, i l’Esbart de Rubí havia quedat molt i molt bé, colze a colze amb el Verdaguer, al Romea. I va prevaldre l’opinió d’en Trabal: l’empresa del Liceu va encarregar el ballet a l’Albert i a l’Esbart de Rubí, tot i les reticències d’en Magriñà, que continuava opinant que era millor que ho fes el Ballet Clàssic del Liceu. 

  

En Magriñà no era fàcil de convèncer i −tal com expliques, Albert− et va telefonar per aconsellar-te que la coreografia no durés més de dos minuts, perquè “jo ja sé què és el folklore i no vull que la gent s’adormi a la butaca... i, sobretot: quan ho tinguis fet, ensenya-m’ho”. És aquí on jo volia arribar.

Quan “Marina” ja estava muntada, un vespre d’assaig, però amb la solemnitat d’una estrena, el mestre Magriñà va venir al Casino, com qui diu “a veure el desastre...”. Jo suposo, Albert, que aquella nit tu estaves més nerviós que ningú, però els que ens miràvem l’assaig des d’un d’aquells entranyables palcos del costat, amb en Salvador, amb les Núries, amb la mare Vila, amb el Sr. Muxí, déu-n’hi-do!

En Magriñà es va entrebancar en entrar al Casino i això ens va donar la imatge que ja no era cap jovenet: “A veure què dirà, ara. . .”.

Quan va acabar la presentació, tots teníem els ulls fixos en la figura del mestre, amb un nus a la gola i el cor bategant . . . En Magriñà es va aixecar, va agafar carrereta pel passadís i va pujar d’un salt a l’escenari, potser per compensar l’ensopegada de l’entrada i deixar clar que encara podia; i obviant que la coreografia durava força més dels dos minuts, va dir: “Està molt bé, Albert, és molt bonic”.

I es va produir la catarsi, els aplaudiments i tot el que vulgueu, però allà es va estrenar “Marina”, amb la benedicció del mestre Magriñà a la teva feina i a la de tot l’Esbart, però sobretot al gest d’amistat d’en Ramon Trabal, que va confiar en la teva capacitat creativa.

Després, sí. Després tota la parafernàlia d’una estrena al Liceu que ens va posar tots dels nervis, en atendre quasi religiosament les instruccions del director d’escena, el senyor Monjo. El 20 de gener del 1968: fa 50 anys, Albert. Aquest any, per la Festa Major, l’Esbart vol reposar-la. 

I després, de mica en mica, l’arrelament d’aquesta coreografia en el món de la dansa tradicional, a partir de l’arranjament per a cobla de Jordi Núñez, amb La Principal del Bages, estrenat a Molins de Rei, al Foment, el primer de maig d’aquell mateix any.

Com ens recordava Joaquim Vilà, “Marina” ha estat una de les teves creacions més ballades per molts esbarts, fora del de Rubí, i fins i tot hi ha hagut qui l’ha presentada com a una típica dansa tradicional dels pescadors de Lloret...

Però “Marina” va ser un magnífic gest d’amistat i d’empenta que va trobar en tu, Albert, i en la teva creativitat, la millor de les acollides.

Per molts anys, mestre!

Extret del butlletí #44 de l'Esbart Dansaire de Rubí i escrit per Isidre Rubio, Vicepresident de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'arxiu del Gran Teatre del Liceu.

Nadal 2017 - l'Esbart Dansaire al Poema de Nadal - Omnium Cultural

El diumenge 23 de desembre va tenir lloc la setena edició del ‘Poema de Nadal’, organitzat per Òmnium Cultural, en què va participar l’Esbart. Els ‘Poemes de Nadal’, van ser dirigits per Xavier Serrat. En aquesta nova edició, Serrat ha deixat de banda el, ja clàssic, ‘Poema de Nadal’ de J. M. de Sagarra, i els protagonistes de la representació han estat poemes dedicats al Nadal de diferents poetesses i poetes catalans, com el rubinenc Francesc Alujas, que va ser homenatjat amb aquest recital.

D’altra banda, l’actualitat política també va estar molt present en l’obra: llaços grocs i 9 seients buits per recordar els representants polítics i de moviments socials empresonats, com el mateix president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

L’actuació també va comptar amb la participació d’altres entitats rubinenques, com la colla dels Castellers de Rubí, els Geganters de Rubí o les colles de diables.

Textos extrets del Butlletí #44 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí

Nadal 2017 - La Cercavila de l'Esperit de Nadal Barceloní - Esbart Dansaire

L'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella ha demanat a l'Esbart Dansaire de Rubí que dinamitzi la cercavila de l'Esperit de Nadal.

L’Esperit del Nadal és un personatge que duu un barret que es pot treure i posar. És calb; sobre la seva calba hi ha un petit pessebre. Quan acaba la dansa es treu el barret i s’il·lumina el pessebre del seu cap. Aquest personatge també porta el “bastó de Nadal” de la ciutat de Barcelona, amb els quatre colors que representen les estacions de l’any.

A l'Esperit de Nadal l'acompanya el Seguici del Nadal, format per un grup de músics d’instruments tradicionals catalans que interpreten peces nadalenques. Enguany l’acompanyaran dotze dansaires de l'Esbart Dansaire de Rubí, que representen els dotze mesos de l’any. 

Les dues cercaviles estan previstes per als dies 16 i 30 de desembre.

Crònica extreta del butlletí #43 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografia de l'associació de pessebristes de Ciutat Vella, Barcelona

Manifest - Ballem per Ser Lliures - Ballem per Ser Lliures - Manifest

Aquest Diumenge, l’Esbart Dansaire de Rubí i el Foment de la Sardana de Rubí, dins els actes de la 15ª Diada Sardanista, han organitzat una trobada per donar suport a Lluís Puig, Conseller de Cultura i ex dansaire de l'Esbart Dansaire de Rubí, i per fer palesa la disconformitat amb la situació injusta de destitució del Govern legítim de Catalunya, part del qual està a la presó o a l'exili. Us hi esperem a tots i totes!!

Dansa - Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat - Balls Tradicionals

L’Abadia de Montserrat, va acollir el passat divendres 6 d’octubre a les nou del vespre, l’actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí amb "Cants i danses del Llibre vermell de Montserrat" dins del marc de la 20ª Fira Mediterrània de Manresa.

En una Basílica plena de gom a gom, es varen interpretar diferents passatges dels cants i danses del llibre vermell de Montserrat, Amb el Cor de Cambra Francesc Valls dirigit per Pere Lluis Biosca, l’Esbart Dansaire de Rubí, dirigit per Jordi Rubio i Magister Petrus dirigit per Mauricio Molina.

Amb Transcripció e interpretació instrumental i coreografia bàsica a partir de l’estudi del Pare Gregori Estrada, Disseny coreogràfic d’Albert Sans i vestuari de Fabià Puigserver.

En el programa es va incloure, Cants a la Verge i miracles de la Mare de Déu de Montserrat (s.XIII) i el Llibre Vermell de Montserrat (s.XIV).

Crónica i Fotografies de Jaume Comas, gestor del Blog de Cultura Popular de Rubí

Dansa - Cants i Danses del llibre Vermell de Montserrat - Balls Tradicionals

Aquest diumenge 27 d’agost, el cos de dansa de l’Esbart ha ballat l’obra “Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat” acompanyat pel Cor de Cambra Francesc Valls i Magister Petrus a Les Preses.

L’actuació ha estat emmarcada en el festival Ésdansa, un dels festivals de dansa més importants del nostre país. Ha tingut lloc a l’ermita de Sant Martí del Corb, que s’ha convertit en una localització molt especial

Crònica del butlletí #40 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire.

Dansa - Festival de Dansa le CIME d'Évolène a Suïssa - Balls Tradicionals

L' Esbart participa amb èxit al festival Le CIME a Suïssa

El cos de dansa de L'Esbart va participar del 10 al 15 d'agost al festival le CIME d'Évolène, a Suïssa.

Évolène és un poblet del cantó suís del Valais de menys de 1.700 habitants envoltat de muntanyes majestuoses.

Durant els sis dies del festival els dansaires van fer diverses cercaviles i animacions de carrer on van engrescar els nombrosos visitants que rep el poble pel festival. 

Juntament amb els altres grups participants (grup local d'Évolène, Polònia, Rússia, Colòmbia, Uganda i l'Índia) va actuar al recinte del festival, que comptava amb unes grades amb cabuda per a 1.500 persones.

Així mateix el cos de dansa també va ballar en poblacions veïnes com Arolla i La Sage.

En tot moment l'Esbart va estar acompanyat musicalment per la Cobla de la Mitja Lluna.

Tant la posada escènica dels de Rubí (que va culminar amb el 'Ball de gitanes') com la participació en les diverses animacions de carrer van tenir molt bona acollida tant pels organitzadors com per tots els visitants, que, en els aplaudiments, van mostrar un caliu i una admiració pel folklore català i pels dansaires de l'Esbart.

Crònica del butlletí #40 de l'Esbart Dansaire de Rubí

Fotografies de Jordi Gatell i de l'Arxiu de l'Esbart Dansaire.

FeMAP 2017 - Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat - Danses

Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, una combinació de música, cant i dansa en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat l’espectacle inaugural que aquest dissabte ha donat el tret de sortida a la 7a edició del Festival de Música Antiga del Pirineu. En primer pla desenfocades dues dansaires de l’Esbart Dansaire de Rubí, al fons, enfocat, un dels cantors del cor de cambra | Foto: ACN La producció ha anat a càrrec del Cor de Cambra Francesc Valls, precursor de la recuperació del Cant de la Sibil·la; Magister Petrus, dedicat a la reconstrucció i interpretació de la música dels períodes romànic i gòtic; i l’esbart Dansaire de Rubí, especialista en la representació de danses tradicionals catalanes. Les tres formacions han endinsat el nombrós públic que ha omplert la catedral de Santa Maria d’Urgell en el món musical del segle XIV a partir del cant i de la dansa. El director artístic del FeMAP (Festival de música antiga dels Pirineus), Josep Maria Dutrén, ha explicat que han elegit aquest espectacle perquè enguany celebrem els trenta anys de la producció de Puigserver. Conservem els vestuaris, amb músics i cantors que ja van hi van participar, ha detallat. La producció, que ha inaugurat el FeMAP i que es podrà veure també a la Fira de la Mediterrània, agafa el relleu de la feina feta en dècades anteriors per figures com Albert Sans, Fabià Puigserver o el Pare Ireneu Segarra. L’any 1979 l’esbart Dansaire de Rubí va col·laborar en la reconstrucció dels Cants i danses del llibre Vermell de Montserrat, que després es va presentar com a novetat mundial, acompanyat per l’escolania de Montserrat i el conjunt Ars Musicae d’instruments antics. El director ha explicat que l’espectacle és bàsicament cantat i que està acompanyat de diferents instruments medievals com un llaüt, un organeto. Instruments amb els quals se suposa que es feien aquestes músiques, ha apuntat Dutrén. El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així per les cobertes vermelles amb què va ser enquadernat a finals del segle XIX. Gran part d’aquesta obra va ser escrita a finals del segle XIV. Tot i que tracta de moltes altres matèries, la part musical és la més coneguda, gràcies en gran part a la publicació que en va fer el Pare Suñol el 1917. Aquest còdex de 1399 conservat a l’abadia de Montserrat conté la que ha estat considerada com la primera anotació coreogràfica de la qual es té constància al món. Dels deu cants que hi consten, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses a ball redon. La transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica actual està basada en l’estudi del musicòleg pare Gregori Estrada. En l’edició d’enguany del FeMAP hi participen 34 municipis del Pirineu que acolliran 49 concerts dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga.

Programa: Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat Dissabte 1 de juliol, es va inaugura el FeMap a la Seu d’Urgell amb l’estrena de la producció Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat , una adaptació d’un dels pilars de la música antiga europea, el manuscrit medieval homònim datat del 1399. Magister Petrus Aquest matí, els directors de les 3 formacions musicals responsables de l’adaptació de la peça, Pere Lluís Biosca en representació d El Cor de Cambra Francesc Valls , Mauricio Molina de Magister Petrus i Jordi Rubio d’esbart Dansaire de Rubí, juntament amb Lluís Pagès, en representació del Departament de Cultura, han presentat la producció a la Catedral de Barcelona. Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat donarà el tret de sortida a la setena edició del FeMAP demà al Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà (el diumenge dia 2) se celebrarà a Berga. El FeMap no serà l’únic festival que acollirà la producció: es representarà també al Dansàneu , festival de Cultures del Pirineu (el 6 de juliol), al ÉsDansa (el 27 d’agost a Les Preses) i a l’abadia de Montserrat el proper 6 d’octubre gràcies al Fira Mediterrània de Manresa . La producció és un híbrid que combina dansa, cant i música en una peça única que desvetllarà per primera vegada l’interior del Llibre Vermell . El manuscrit recull cants i danses del segle XIV dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i és, sens dubte, un dels pilars de la música i cultura catalanes però també europees. Part del renom internacional que ha tingut el manuscrit montserratí es deu a la fèrria voluntat de recuperació de diversos especialistes al llarg del segle XX. El primer en difondre el contingut del llibre fou el Pare Suñol al 1917. Anys més tard, a la dècada dels 70, l’obra visqué una segona descoberta gràcies als estudis del Pare Gregori Estrada , qui en revelà el seu secret: a més a més de ser un cançoner és un recull coreogràfic. Segons Lluís Puig , que presentà l’acte, la producció és una gran fita en la recuperació de l’obra, sent un homenatge triple al Llibre Vermell . La peça neix en una data dallò més assenyada, l’any del centenari de la seva primera publicació en mans de del Pare Suñol, paral·lelament al naixement del Pare Gregori Estrada i de Josep Romeu Figueras . La producció recupera i realça el cançoner medieval però sense oblidar aquells qui van rescatar-la de l’oblit, tal com remarcà Rubio, sobretot als anys 70 amb l’adaptació musical de Jordi Savall , el muntatge coreogràfic d Albert Sans o l’escenografia de Fabià Puigcerver , etc. Segons Molina la màgia de la producció rau en la barreja entre dansa i música, que acaba donant veu a la realitat medieval, donant vida als cants i danses del Llibre Vermell i endinsant-nos a l’univers del segle XIV. Tal i com remarca Boscà es tracta d’un vivència única i d’un viatge al temps. Els tres directors coincideixen en afirmar que la voluntat de la producció és fer arribar una peça d’un valor artístic, històric i cultural incalculable al públic contemporani. I quin millor retorn a l’escenari que fer-ho en indrets tan emblemàtics com el claustre de la Seu d’Urgell i la mateixa abadia de Montserrat? Carla Mallol Güell Núvol.

El FeMAP i les formacions que hi participen han aconseguit recuperar un espectacle de fa 40 anys Un instant del concert celebrat a la Seu d’Urgell. Autor/a: FeMAP Ara ja fa set anys, la idea de portar un festival de musica antiga als Pirineus, el ja reconegut FeMAP, semblava peregrina. Les cendres del Brudieu que es duia a terme a la Seu d’Urgell eren encara calentes, però la valenta aposta d’especialitzar-se tant, tot traslladant l’oferta a 10 municipis més, sens dubte era estranya i, fins i tot, arriscada. El temps, i també una gran feina per part dels organitzadors, han acabat per donar la raó als impulsors d’aquesta interessant oferta cultural i enguany ja són 34 els municipis que s’han apuntat a la festa, tot saltant-se les fronteres de tres països, un d’ells Andorra. Aquest creixement exponencial l’ha convertit en un dels festivals d’aquestes característiques dels més importants d’Europa. I amb el perill de ser redundant, ho tornaré a repetir, ja que a casa nostra no tenim gaire treballada l’autoestima. Sí, el FeMAP és un dels festivals de música antiga més importants del que, en ocasions, s’anomena el vell continent. Una de les característiques que defineix l’esperit del Festival és la recuperació dobres poc conegudes o inèdites. No és el cas dels Cants i Danses que apareixen en el Llibre Vermell de Montserrat, prou afamats dins el món de la música. La tasca del festival era recuperar un espectacle que feia 40 anys que s’havia estrenat, gràcies a les formacions Magister Petrus, Cor Francesc Valls i l’esbart Dansaire de Rubí. Aquest havia estat concebut pel pare Gregori Estrada i no s'en havia tornat a saber res més fins ara. Els estudis d’aquest erudit monjo van desvetllar que la música que recollida en el Llibre Vermell estava connectada amb la cultura popular i les coreografies ja presents al text i de les primeres que sen té constància escrita eren pensades per a que les ballessin els pelegrins, que acudien a l’abadia. Aquests passavolants, prou nombrosos a l’edat mitjana, haurien estat rellevats pels que anomenem turistes els quals, com encara fan actualment, podien sorprendre els indrets que els acollien amb costums certament extravagants o rares i per tant peregrines. Curiosament, la peregrina idea del FeMAP ha aconseguit mitjançant una bona campanya de sensibilització dels ajuntaments que els actuals pelegrins es desplacin pel territori per escoltar musica. No en va a la cua per entrar a la Catedral shi podia escoltar parlar francès i alemany. Aquesta era tan llarga que un conductor d’un Mini on shi sintonitzava, amb un cert volum, la cançó de l’estiu Despacito va preguntar: «Què hi venen aquí?», tot fugint amb un riure certament irònic. Malauradament el sempre incert temps que ens acompanya als Pirineus no va permetre que l’espectacle es desenvolupés en els Claustres, tal i com estava previst on, potser, hauria lluït més. La qualitat de les formacions però va convèncer al respectable que les va acomiadar amb una gran ovació.

Textos aportats per l'Esbart Dansaire de Rubí.

Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí.

Rubifolk 2017 - 17è Festival de Dansa Internacional de Rubí - Dansa

El festival internacional de dansa organitzat per l’Esbart Dansaire ha comptat amb el Ballet Folklòric Tepenahuatl de Nicaragua i el Ballet Dakar de Senegal. Finalment, dijous es va saber que el grup de Cant i Danses de Manahau de Tahiti a la Polinèsia francesa, no podia viatjar per un problema burocràtic, però l’organització va seguir treballant, per aconseguir un nou grup i finalment es va poder comptar amb el grup senegalès, amb ells es va mantenir la programació del festival i totes les seves activitats.

En les darreres edicions, la nova organització està treballant per millorar el festival i aportar coses noves i atreure nous públics. Per això, s’han programat algunes activitats paral·leles i adreçades al públic general.

Dijous es va celebrar la festa de benvinguda amb danses participatives i rom cremat a a la plaça del Doctor Guardiet. Divendres, va ser el dia de l’espectacle inaugural, amb l’actuació de la Factoria Mascaró. Dissabte matí, va començar el festival amb l’activitat El Mercat dansa, en el Mercat Municipal. I va ser al vespre que actuaran els grups convidats, per finalitzar el dia amb el concert de Folk de les Absentes. Diumenge, dia de la cloenda, el matí es va celebrar el Petit Rubifolk a la Rambla del Ferrocarril, amb festa de l’escuma, adreçat als més petits, i la cloenda va ser a la tarda vespre, amb una plaça del Doctor Guardiet de gom a gom, amb l’actuació de tots els grups participants, finalitzant amb les parlaments, agraïments i l’entrega de obsequis, entre els grups de dansa.

Tots els espectacles van ser gratuïts amb el mètode de taquillatge invers. Un sistema que segons Joan Camps, president de l’Esbart Dansaire de Rubí, enguany no ha funcionat com s’esperava, apuntant que es buscaran nous mètodes i els canvis necessaris per fer mes atractiu i adaptar el Rubifolk 2018 a les necessitats del públic assistent.

Crònica i fotografies de Jaume Comas Gestor del Blog de Cultura de Rubí