Tradicions - Festa Major de Sant Pere a Rubí - Festes Populars

Rubí, ciutat mil·lenària, celebra la seva Festa Major al voltant de la festivitat de Sant Pere. Sant Pere és patró de Rubí des del moment en què es constitueix el nucli urbà al voltant de l’església de Sant Pere de Rivo Rubeo, és a dir, des de l’any 986. Sant Pere és potser un dels Sants més celebrats, segons es recull en el costumari de J. Amades: “Sant Pere és el patró dels pescadors tant de mar com de riu. És l’advocat contra els terratrèmols al igual que Sant Joan. També és l’advocat contra la ràbia, contra la fil·loxera, dels jugadors de cartes. En el camp de Tarragona se’l considera l’advocat de les avellanes; també és l’advocat contra les discòrdies i fa reconciliar les persones enemistades. La gent del camp també reclama Sant Pere perquè guardi les guardes del blat i perquè protegeixi i ajudi totes les feines de les messes. Els caminants també invocaven Sant Pere perquè els protegís en tota mena d’accidents i d’incidències provinents del viatjar i del camí. Potser com a conseqüència de la protecció dels caminants l’invocaven així mateix, els exiliats i en general, els qui es veien forçats a abandonar la seva llar per obligació de la llei o per altres circumstàncies semblants.”

   

Els inicis, segons es recull en el llibre Rubí a l’abast (1994) “ ... des de molt antic, en aquesta diada es reunien els parents en trobada de pregària al patró, aprofitant l’ocasió per excedir-se en disbauxes...” La festa adquireix més relleu i importància a partir del segle XIX amb l’aparició de diversos cafès. A finals de 1863 es fundà el “Cafè del Jardí” (Cambra Agrícola Oficial i Casino Español).També existia el Cafè de cal Boniquet (c. Sant Joan) i el Cafè Capmany (més tard anomenat Cafè del Mundi), en els quals, com a conseqüència de la seva activitat social, s’hi comencen a formar societats recreatives, les quals organitzen balls amb orquestra. A causa d’això, les festes majors, a més d’oferir oficis religiosos i balls tradicionals, celebren concerts, funcions dramàtiques i balls tradicionals, entre els quals destaca el Ball de Gitanes.

   

El programa més antic que s’ha pogut localitzar data de 1879 i fou publicat com a “Crònica Local” en el núm. 1 del primer setmanari rubinenc “El Adalid”, aparegut el 29 de juny d’aquell mateix any. A finals del segle XIX hi ha diverses entitats que organitzaven, entre les que hi ha el “Círculo Rubinense”, “Cafè Domènech”, “Casino Rubinense”.

   

De primers de segle XX a la República, a principis del segle XX a la vetlla de St. Pere, hi havia la comparsa de gegants i capgrossos vinguts de fora, i les orquestres contractades, que es dirigien a la Casa de la Vila. Es feia la ballada de salutació dels gegants i després una serenata a les autoritats. L’Ajuntament s’havia encarregat d’engalanar el poble i organitzava activitats diverses. Les societats recreatives muntaven envelats rectangulars per als festeigs més lluïts en els llocs tradicionals: pl. de l’Església, camp de les monges, pl. Clavé, camp de futbol, etc. Després de l’ofici solemne, cada societat recreativa organitzava en els seus locals balls de gala i concerts en els salons-cafè. Durant el segon dia de festa hi havia el gran ball de gala amb ball de rams i la subhasta de la toia, ball de casats, ball robat i el vals jota de cloenda. Durant els dies que durava la Festa Major es feien sardanes, balls populars, exposicions, fires, competicions esportives i a les nits, representacions teatrals i sarsueles en els locals de les entitats: Cambra Agrícola, Centre Democràtic Republicà, Joventut Nacionalista, Casal Popular i Cafè Domènech. A més, a la nit de cloenda de la Festa Major, es feia el castell de focs a l’esplanada de Can Cabanyes.

   

La represa, l’esclat de la guerra civil provocà un parèntesi en la celebració de la Festa Major, que es va reemprendre durant el temps del franquisme amb un model oficialista i poc participatiu. Amb l’eufòria de la democràcia i l’arribada dels Ajuntaments democràtics l’any 1979 es redissenya de nou la Festa Major. Amb el lema “Ara és la nostra”, els ciutadans recuperen el carrer com a espai central d’una festa molt participativa, que manté aquests trets característics fins al dia d’avui. Amb la col·laboració d’unes 50 entitats i amb més de 150 activitats la Festa Major és avui un símbol de convivència i un moment de retrobada, esperat per quasi tots els ciutadans. Durant aquests 3 o 4 dies la ciutat es transforma i sorprèn al ciutadà que troba carrers i places convertits en espais lúdics i d’animació. Entre el pregó i l’espectacle piromusical Rubí bull en una Festa Major intensa, que ofereix com a plats importants les nits de marxa a l’Escardívol (amb ball i parades de més de 20 entitats locals), teatre i música (per a tothom) en diferents places, l’espectacle inaugural d’una alta qualitat, un concert esperat per a molts/ moltes joves, les picardies de l’Ateneu, la cursa de Sant Muç, la nit golfa, la ballada de gitanes i de l’Esbart, així com manifestacions folklòriques que representen una part important de la realitat social i cultural de Rubí. Jazz, sarsuela, escacs, curses de ràdio control, havaneres, concursos, espectacles per a infants, sardanes, cant coral, correfoc....el seguici del bestiari de cultura popular i tradicional configuren la Festa Major de Rubí, que és i ha estat un referent a la comarca.

  

(Hem compartit els Textos de festacatalunya.cat).

   

La Festa Major de Sant de Pere és la festa gran de Rubí, cada any se celebra el dia 29 de juny i té una durada de quatre ó cinc dies. Durant els dies de festa, el carrer s’omple de gent, de color, d’activitats, d’espectacles, de recuperació de vells oficis, etc., amb més de 150 activitats i on les entitats de Cultura Popular Tradicional Catalana es converteixen en l’eix i columna vertebral de la festa, sent el seu dia fort el dissabte de festa major.

   

Obren la festa major amb el Seguici festiu, cercavila solemne organitzada per la taula de cultura popular i tradicional catalana, que transcorre pels carrers del centre de la vila i dona pas al pregó que a la vegada es el tret de inici de festa que finalitzarà l’últim dia amb el piromusical, res passa abans del prego i res passa desprès del piromusical.

   

Aquestes entitats son les responsables de gran part de les activitats que a la festa hi ha, Audició de Sardanes, Balls d’Envelat, Trobada i Cercavila de Gegants, Ballada de Gitanes al carrer, Diada Castellera, Correfoc de Diables, Concurs de Colles Sardanistes d’arreu de Catalunya, Revival Musical, Tabalades, Correfoc infantil, Ballada de l’Esbart Dansaire de Rubí, Matinal de Gralles, Concert de Sardanes, Ballada dels gegants de Rubí i de l’àliga de Rubí dins l’Església de Sant Pere en el transcurs de la missa solemne de festa major, son pocs els pobles que conserven aquests balls d’església. Rubí te una molt gran festa major, aquí sols hem fet referencia a la part que afecte a la cultura popular tradicional Catalana, però també comptem amb activitats Andaluses, Extremenyes, Aragoneses i totes les activitats pròpies de qualsevol altre festa major.