Correfoc - Festa Major d'Alpens (Lluçanès - Osona) - Diables

El passat cap de Setmana, la Colla de Diables de la Riera de Rubí, va tancar la temporada, cremant en el correfoc de la Festa Major d’Alpens, 16 diables de la Colla local, acompanyats pels Tronats del Tabal i un munt de membres de l’entitat, van participar en el correfoc acompanyats per la colla amfitriona, la Colla de Diables Rocadepena d’Alpens. Tot i la pluja, el correfoc no es va suspendre i quan va amainar es va donar la sortida, amb els tradicionals Balls de Nans, el ball dels Carlins i el Ball de Besties, tot seguin presentació de les colles e inici del correfoc.

     

    

 

 

 

 

Previ al Correfoc, es celebren 3 balls, el ball de nans, el Ball de carlins i el ball de besties.

 

El Ball de Nans és l’aperitiu del correfoc d’Alpens. Va ser ideat per Carles Garcia, antic cap de colla. El componen dos diables nans i un de drac. Antigament, l’Agustí (el drac petit) prenia part en el ball, per la qual cosa el nom del ball era de Nans i Drac. Recentment, la colla va incorporar una capgros de drac, canviant així el nom del ball. Tots tres personatges surten a la plaça amb una torxa i per separat, a ritme d’un redoble de tambors. Un cop a la plaça inicien un ball seguint la melodia d’una cançó composta per Joan Crespo, veí d’Alpens. La primera part és la lluita pel territori dels nans contra el drac, per guanyar-se el dret a atemorir els alpensins. Primer el drac s’enfronta amb un nan i després amb l’altre. Al final ballen conjuntament, representant una aliança entre tots tres. A partir d’aquell moment formen un equip disposat a sembrar l’odi indiscriminadament.

 

El Ball de Carlins s’escenifica quan s’acaba el Ball de Nans. També va ser ideat per Carles Garcia. És la representació de la Batalla d’Alpens, part de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Cabrinetty apareix des de Ca les Monges i el general Savalls des de Cal Terra, tots dos envoltats respectivament per sis diables cadascun, que simbolitzen els seus exèrcits. El de Savalls és carlí, i el de Cabrinetty el liberal. Tots els diables van carregats amb bengales, però els caps no. Seguint un pas lent i parsimoniós que marca el bombo dels Garrapatea, van entrant a la plaça paulatinament, fins que arriben a un punt concret en què els diables envolten als seus caps formant dues rotllanes. Després de l’entrada, es fa la primera part del Ball de Carlins, al so de “L’hostal de la Corda”, una cançó tradicional catalana que rememora els fets de la tercera carlinada. Les dues rotllanes fan el mateix ball. Un cop acabada la cançó (repetida la melodia sis vegades), les dues rotllanes s’obren per formar-ne una de sola que els inclou a tots dotze. Savalls i Cabrinetty romanen al mateix lloc on es trobaven a punt d’iniciar el duel mortal.

   

En aquesta segona part, els diables porten patums. Tots els diables es mouen en el sentit contrari de les agulles del rellotge, seguint un ritme continu del bombo, diferent del de l’entrada a la plaça. Aquest és ininterromput, creant una sensació macabra i plena de tensió. Mentrestant, els dos rivals es van reptant seguint el mateix ritme dels diables. Es creuen tres vegades seguint un recorregut en forma de vuit, després s’acosten i s’allunyen dos cops. La música s’atura. Tothom roman quiet. Els dos rivals es disparen diversos trets de trabuc fins que Cabrinetty cau mort a terra. Apareixen quatre vestes. Són els Encantats de Roca de Pena que venen a buscar les despulles del vençut. Tot seguit, la bruixa entra al cercle i obsequia Savalls amb l’estendard de la colla. La bruixa i Savalls surten de la plaça seguits per tots els diables. Els diables són traïdors i tots s’apunten al vencedor, que encarna tot el mal posible.

 

El Ball de Besties La Damiana és la més antiga de les bèsties dels Diables Rocadepena. El seu nom prové d’un dels patrons d’Alpens, Sant Damià. És la mare de l’Agustí. Coneguda com “el drac gros”, avui en dia ja no participa en els correfocs però, tal i com mostra la fotografia, la seva mirada assassina era temuda per tots els que es trobava al seu pas. Portava foc a la boca i a la cua.

L’Agustí és conegut com el “drac petit”. Deu el seu nom a la població veïna d’Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, que és on va ser construït. És el fill de la Damiana i d’ella ha heretat la obligació de generar festa i temor a parts iguals.  Porta foc a la boca, a la cua i des de fa poc també a les ales. Per la seva joventut, té una actitud molt juganera i es dedica a escampa el foc a tort i a dret pels carrers d’Alpens.  Els diables l’han batejat com “La Nineta de Satanàs” per la simpatia que desprèn. És un element molt carismàtic de la colla.

 

La Pròssia és la incorporació més recent de la colla. Es tracta d’un rat penat, que es compta entre els tres únics exemplars d’aquesta espècie que existeixen en el bestiari de foc dels Països Catalans. El nom de Pròssia és en homenatge a en Ventura Prat, àlies “Prossi”. Els seus 15 punts de foc es distribueixen entre la boca (3 punts de foc) i les ales (6 punts de foc a cadascuna).

 

Textos de Jaume Comas, Cap de Colla del Diables de la Riera de Rubí i la Historia extreta de la Web de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens.

Fotografies de Lluís Suriñach, autor del blog "gent d'Alpens" www.dalpens.com