Corals - La Coral "el Parnaso Rubinense" (1864-1973) - Cant Claveria

 

Estendard Coral el Parnaso

Foto: Arxiu Museu Biblioteca Rubí

 

El nom de “Parnaso”  evoca la sagrada muntanya propera a Delfos el famós santuari hel·lènic. De fet sembla ser que aquell cim era la morada de les nou musses, divinitats menors femenines que protegien la poesia, les arts i les ciències i, segons algunes fonts, filles del deu solar apol·lo, al qual estava dedicat Delfos, el melic del mon.

 

La Coral “El Parnaso Rubinense” fou fundada el 1863 per un grup d’entusiastes seguidors de les idees claverianes. El lloc fou el local anomenat “El Cafè del Jardí”, és a dir l’actual “Casino Espanyol”, poc desprès, el 1864, quan es va inaugurar oficialment la nova agrupació, molts membres del “Laurel” varen entrar a formar-ne part. Així que el nom oficial, en aquests primers moments, fou “Sociedad Coral Unión de Parnaso Rubinense y el Laurel Florido”.   

 

La inauguració fou sonada amb presència, fins i tot d’Anselm Clavé mateix, així com els mestres directors Obiols, Cuspinera, Riudavets, i Moliné. També Eulalia Marcet va confeccionar el primer estendard de la colla, amb l’emblema que representava el poble (encara no era vil.la) de Rubí; la tiara de Sant Pere amb les claus. Aquest estendard ha estat restaurat recentment mercès a la fundació Museu Biblioteca de Rubí, institució que la conserva i custodia.

 

Com diu Avelina Martínez, autora d’un treball sobre la historia de la Coral, publicat al numero 14 del Butlletí del qual hem extret les dades d’aquest  capítol, hi ha poca documentació de es primeres dècades de l’existència de l’entitat, ja que molta va desaparèixer a ran de la Guerra Civil.

 

No obstant això, podem dir que el primer president de l’entitat fou Gabriel Rosselló, que era també el propietari del cafè; I també que el primer mestre director va ser Àngel Perarnau.

 

Fora de la nostra població, la nova coral participà activament en actes organitzats per Clavé: Un gran concert els Camps Elisis de Barcelona i a moltes representacions que la Federació Euterpense de Cors de Clavé efectuava arreu Espanya i països forans.

 

Sabem, també que a la plaça de l’Aurora (actual plaça d’Anselm Clavé) s’hi havia dedicat una placa dedicada al Mestre.

 

El 1910 l’agrupació va presentar els seus estatuts al Govern Civil per tal de ser aprovats.

 

Pel que fa al local, no sempre fou el cafè del Jardí, també tingué com a seus successives el Teatre Domènech (a la banda nord de l’actual plaça del Dr. Pearson), el ja conegut cafè de Cal Boniquet, novament el Teatre Domènech i, finalment, el cafè el Jardí, lloc de naixement.

 

També es té constància de la creació d’una secció infantil entre 1929 i 1930, quan era president de la coral Joan Casanovas. Aquest es limitava a cantar pels carrers en temps de Pasqua.

 

El 1933 es va inaugurar un nou estendard, apadrinat per Josep Guilera i Anita Domenech. També cal dir que, fins el 1936, la coral va formar part de la “Compañia de Zarzuela del Coro Español”.

 

La detestable Guerra Civil provocà, com ja hem dit abans, la pèrdua de nombrosa documentació i de l’estendard del 1933 (en tenim, però, fotografies. Seria la primera crisi del Parnaso. El grup no es va poder refer fins al 1941, en unes altres circumstàncies polítiques i culturals que res tenien a veure amb les d’abans del conflicte. És en aquest any quan el mestre Josep Rusiñol, assumeix la direcció del Parnaso, si bé, com obvi, no es podia cantar en Català. A Rusiñol el substituí el 1946 el mestre director Francesc Camps, que exerciria el lideratge de la colla fins el 1973, i el mateix any es va estrenar un nou estendard, el tercer, fins el 1964.

 

Ja a partir dels 50, un cop superats els primers tràngols de la postguerra, s’obre per la coral un nou període esplendorós d’activitats. Concretament el 1951 fou un any intensíssim: l’Obra sindical  “Educación y descanso” va celebrar un “Gran Concurso de Masas Corales” a Barcelona en el qual no podia mancar el Parnaso; El 7 d’octubre, s’inaugura el monument dedicat al Mestre Clavé a la plaça que porta el seu nom, i per si fos poc, la coral va ingressar la Federació de Cors de Clavé. Quan fou membre d’aquesta, l’entitat va fer una expedició a Madrid, el 1953, descrita al llibre de Tomàs Roig Dos mil cantores de Clavé en Madrid; Durant els 50 es van realitzar altres sortides a diversos llocs de l’estat espanyol.

 

El 1964 es va commemorar el centenari de la coral; Entre els actes previstos estava l’estrena i benedicció del quart estendard, molt semblant al que va desaparèixer ran de la guerra. Els seus padrins van ser Francesc Camps (que havia estat mestre director de l’agrupació) i Carme Domènech. Els actes del centenari varen consistiren una concentració de corals, una missa per beneir el nou estendard, una reunió a la plaça de Clavé per cantar, un sopar i la imposició de medalles i guardons als estendards de totes les corals que participaven en aquesta gran festa.

 

Sembla ser que durant el 1966s va produir una segona crisis al Parnaso, cosa que va fer que es demanés la col·laboració de membres i simpatitzants per sortir endavant. Els nous temps deixaven de banda la tradició cantaire. Però això no fou tombar els ànims aquesta coral, que seguiria treballant per conservat l’esperit de Clavé.

 

A començaments dels 70, noves complicacions. Es va arribar a celebrar una reunió per decidir si els membres havien de continuar assajant i cantant. Cada vegada mes els cantaires es varen desvinculant dels afers de la coral i finalment es desmembrà. Era l’any 1973.

 

Els membres directors del Parnaso foren: Àngel Perarnau, Joan Duran, Aureli Rosselló, Eduard Cortina, Joan Casanovas, Benet Ribó, Josep Rusiñol, Francesc Camps.

Foto: Arxiu Marroyo

 

Textos extrets de Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 150 anys de Cant Claverià a Rubí (1860-2010), revisats per Joan Sutrias i Asenjo.