El que avui coneixem com a
"correfoc", és fruit de l'evolució del ball de diables, una
manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles
de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els
primers correfocs o cercaviles de foc van celebrar-se entre els anys 1979 i 80
a cavall entre Reus i Barcelona, quan es va introduir la interacció amb el
públic en aquest ball.
L'origen del correfoc
Els primers antecedents del
correfoc els podem trobar per dues bandes. En primer lloc en la "Cercavila
de foc de Sant Joan", que el Ball de Diables de Reus va fer el 23 de juny
de 1980 pels carrers d'aquesta ciutat en el marc de les Festes de Sant Joan.
Tot i que encara no fou anomenat "correfoc" la Cercavila de Foc"
ja tenia l'estructura i el funcionament del que avui entenem per correfoc.
Els segons antecedents del
Correfoc apareixen l'any 1979 a la Trobada de Dracs que es va organitzar des de
l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Era la primera
etapa de la transició post-franquista i arreu del país es vivia una època d'or
de recuperació de les tradicions populars. S'organitzaven festes populars,
festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven,
després d'uns anys de foscor, la sortida al carrer de les manifestacions
festives que havien estat silenciades pel franquisme.
L'Ajuntament de Barcelona no va
ser aliè a aquest moviment i aquell any, sota l'impuls i direcció d'un conjunt
de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos
estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Com que
se'n van trobar pocs, només sis: els de Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i
Olot (els de Solsona i de la Patum no van voler assistir-hi) van convidar-se
dues colles de diables: el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova
i la Geltrú.
En aquella exhibició pels carrers
de Barcelona, els diables van encendre carretilles de forma estàtica, en
rodona, tal i com feien tradicionalment a les seves respectives poblacions. En
un moment de la cercavila, els diables es van sortir del protocol oficial i
estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a perseguir als que
s'ho miraven. En alguna d'aquestes accions espontànies, i per sorpresa de
tothom, algú es va posar a ballar sota els diables, en comptes de fugir-ne.
Aleshores es va produir l'associació d'idees que va donar nom al correfoc. Amb
la imatge del diable corrent amb una carretilla es va originar el nom: - Mira
com corren sota el foc... corre-foc!!.
L'any següent, en el marc de les
Festes de la Mercè de 1980, el programa ja incloïa el nom de Correfoc de forma
oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la
trobada de dracs.
Així és com es diu que va néixer
aquesta modalitat de cercavila de foc que avui s'ha estès de manera
extraordinària per tot arreu. Així és com va néixer el correfoc, com una
evolució del ball de diables. Des d'aleshores i fins avui, el correfoc és
present a pràcticament totes les festes populars del país. Un bon exemple de la
manera en què la tradició muta, es transforma i evoluciona per convertir-se en
expressions o accions simbòliques que s’inclouen ràpidament en l’àmbit de la
tradició.
El Correfoc de la Mercè, avui
En l'actualitat, durant les
Festes de la Mercè, les colles de diables catalanes que participen del Correfoc
mostren el seu poder i encenen durant unes hores el centre de la ciutat, en un
esdeveniment massiu que en poc temps s’ha convertit en un dels plats forts de
les celebracions. El Correfoc es celebra la vigília del 24 de setembre, diada
de la Mercè, o en alguna data propera.
Avui, el Correfoc és organitzat
per l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de
Diables i Bèsties de Foc de Barcelona i pagat en la seva integritat per
l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. A poc a poc, el Correfoc ha
anat agafant cos i ànima fins a convertir-se en un dels elements més importants
i concorreguts de la Festa Major barcelonina.
La màgia que desprenen les
bèsties de foc i els diables ha conquerit la ciutat. I els barcelonins,
esperitats, salten amb els diables seguint-los en la seva dansa infernal. Quan
la porta de l'infern comença a escopir foc pels quatre costats, l'aire s'omple
de fum i color i les bèsties ataquen enfurismades. El carrer bull, de joia i
excitació, entre fum, espetecs i espurnes.
Textos de festes.org
Els Correfocs a Rubí.
A la dècada dels vuitanta,
després de la reposició dels correfocs a Catalunya, s’inicien les festes de foc
a la ciutat de Rubí organitzades pel grup d’Animació Disbauxa i la Colla del
Monstre de la Riera (1983-1989) Autor - Pep Borràs. Predecessora de la Colla
dels Diables de la Riera de Rubí.
Tant mateix, les colles de
diables no existien a Rubí. No és d’estranyar que els Diables del nostre
correfoc fossin quasi sempre diables vinguts de fora de la ciutat,
esporàdicament gent dels esplais, de l'Esbart Dansaire. Donant pas en el temps
a la Colla dels Diables de la Riera de Rubí, primera colla de diables pròpia de
la nostra ciutat, que neix oficialment i redacta els seus primers estatuts, el
3 de maig de 1990, tot i que els seus diables, ja feien el diable des de l’any
1984.
Paral•lelament en el temps,
neixen colles de diables de curta durada, però no per això menys emblemàtiques.
Les Bruixes, La Mare del Tano, Estridència, les polles.
Totes les colles es fan i es
desfan. La història de la Colla dels Diables de la Riera no ha estat diferent,
patint al llarg dels anys dues excisions i donant pas en els Diables de Rubí i
els Diables Rubeo Diablorum.
En l’actualitat les tres colles
locals, acompanyades per tres colles foranies, configuren el correfoc de la
festa major de Sant Pere, que transcorre pels carrers del centre de la ciutat, a
la vigília de Sant Pere 28 de juny o en una data propera. A Rubí comptem també amb
dos correfocs infantils, un per les festes de Sant Pere i l’altre per les
festes de Sant Roc, organitzat per la Colla de Diables de la Riera i una
trobada de besties, organitzada per la Colla de Diables de Rubí, tot
subvencionat per l’Ajuntament de Rubí.
Textos de Jaume Comas Gestor del
Blog de Cultura de Rubí.
Fotografies de Juan Antonio Guisado.
