Us heu preguntat mai els orígens i el significat
de la festa que es va celebrar ahir dimecres de cendra a Rubí, “l’enterrament
de la Sardina”.
El dimecres de cendra és el primer dia de la
Quaresma, els quaranta dies abans de Pasqua, també és el dia que finalitza el
Carnestoltes i s’enterra la sardina. El “dimecres de cendra” fa referència a la
cendra imposada als fidels com a signe de purificació, obtinguda a partir de la
cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior.
L’origen del significat de “l’enterrament de la
sardina” es remunta a la darreria del segle passat, quant les famílies sortien
aquest dia a berenar a fora i tenien per costum enterrar una sardina coberta
per un plat o una cassola en un lloc ben assenyalat perquè l’any següent es
pogués trobar. Aquesta sardina sembla ser que es vestia amb faldilles i es
lligava d’un pal amb un fil. També era costum trencar alguns dels estris de
terrissa o de vidre utilitzats per al berenar i que ja eren vells.
Actualment l’enterrament de la sardina designa en
sentit ampli l’enterrament o desaparició del rei carnestoltes, ja que no sempre
s’enterra, també es crema. En alguns casos s’enterra el ninot amb una sardina a
la boca, potser com una reminiscència de la tradició més antiga.
Hem buscat mes informació i us exposem diferents hipòtesis.
Els Origens
Segons “enciclopèdia.cat”, l’enterrament de la
sardina era una “sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a
Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que
cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia
grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina,
generalment vestida de manera ridícula. Pel fet d'ésser celebrat ja dins el
primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical. Aquest costum té
l'origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom,
entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la
"sardina" (en el sentit popular d’espinada de porc'), festa que pintà
Goya i descriví Mesonero Romanos i que s'introduí a Catalunya a mitjan s XIX.”
A la Vilkipedia, els orígens semblen diferents, però
el significat es el mateix, L'enterrament de la sardina és un fet que posa fi
al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi
al temps de disbauxa, gresca, etc. i començar el temps de quaresma, i per tant
temps d'abstinència i de penitència. L’origen de l’enterrament de la sardina,
cerimònia que es fa a moltes poblacions del país, prové de l’antiga tradició de
sortir als afores a berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per
tancar el període de gresca. El fet d’enterrar la sardina també té certes
connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques
sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa
Sobre el perquè es diu "enterrament de la
sardina".
Es parla de dues hipòtesis, entre altres
possibles. "Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada
o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar
la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i
abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat
per la societat.
Una altra hipòtesi, és que el terme és importat
pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia
acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un
mos que els omplís l'estómac fins a l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera
els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant
temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta
sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del Manzanares,
ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bóta, posaven una carota de la boca de
la qual en sortia la sardina, i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent
el vi de la bota.
El que és cert és que el que avui dia nosaltres
celebrem és el comiat del Carnaval, i a Rubí ho fem de la ma de la cultura
popular i tradicional, una bona manera de finalitzar una festa gran, com ho es
un Carnaval.
Fotografies cedides per Blai Farran de la Productora Crestavisual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada