.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dijous, 16 de juny del 2016

Festa Major 2016 - Correfoc de Diables de Rubí - Diables i Besties

El correfoc Diables de Festa Major creix en numero de diables, el divendres 1 de juliol,  cremaran sis colles de diables, i es dona així continuïtat al format de correfoc que es va poder viure l’any passat; Seran vuit, els grups de foc dins el correfoc d’aquesta Festa Major, tenint en compte, que dues de les colles rubinenques, Diables de Rubí i Rubeo Diablorum, disposen de besties de foc, el Pilós i el Cap Ullu respectivament; Aquest format permetrà donar mes espectacle a una de les activitats que compte amb mes afluència de públic per festa major..
    
Fins l’any 2014, les colles locals podien convidar una colla de diables en un sistema de rotació anual, era un torn a tres i només una colla convidava per Festa Major. Amb aquest nou format, que ha estat possible gracies a l’aposta que el servei de cultura de l’ajuntament de Rubí ha fet per aquesta activitat, les colles de diables locals, podran beneficiar-se amb una torna de la colla que conviden, assegurant un correfoc anual forà de la nostra ciutat.
       
Aquest any obrirà el correfoc la Colla de Diables de Rubí i el porc senglar “El Pilós”, el grup de percussió Axe i  la Colla de Diables Mal Llamp de Igualada, seguits per la Colla de Diables Rubeo Diablorum i el cap de llop “Cap Ullu”, el grup de percussió Explosió Ritmica i la Colla de Diables Ratpenats Infernals de Malgrat de Mar i tancaran la formació  els diables de la Riera de Rubí amb el grup de percussió Tronats del Tabal i la Colla de Diables de Montbau.
     
 




                        
    
Val a dir, per coneixement general que l’ordre en la formació del correfoc de festa major, que ocupen les tres colles de diables locals, es manté al llarg de l’any a totes les activitats en les que participen conjuntament, com es el cas del Seguici Festiu de Festa Major i la Tronada de Sant Roc.
    
Itinerari del correfoc
C. Sant Joan, c. Santa Llúcia, c. Espoz i  Mina, c. pintor Murillo, c. Colom, c. General Prim, c. Virgili, c. Historiador Serra i pl. Nova Estació.
   
Cartró pel Correfoc: Si voleu disposar de cartrons per protegir els vostres aparadors, vidres, portes i altres elements, l’Ajuntament us en facilitarà els dies 22 i 27 de juny de 10 a 14 h i de 17 a 21 h, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (vestíbul)
   
Correfoc: recomanacions al veïns
   
Per gaudir d’un correfoc més segur, us recomanem:
   
• Per evitar accidents traieu del carrer qualsevol obstacle que pugui destorbar el recorregut del correfoc, com, per exemple, els testos amb plantes, les taules i les cadires, etc.
   
• Retireu els vehicles de la zona per on passarà el correfoc per evitar incidents greus a la gent i al vostre cotxe.
   
• Tanqueu les portes, les finestres i els balcons; tingueu les persianes abaixades i protegiu les obertures per tal d’impedir l’entrada de coets i de guspires que puguin causar un incendi.
   
• Recolliu la roba estesa o altres elements com banderes, domassos, etc., així com els tendals per prevenir que es puguin encendre.
   
•  Per més que els assistents al correfoc us demanin aigua per reduir la calor, no en tireu; així evitareu que la pólvora es mulli i exploti o surti en una direcció inesperada en lloc de cremar-se.
   
• Protegiu els vidres dels aparadors, de les portes i d’altres elements amb cartró ondulat.
   
• No encengueu foc ni fumeu a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic.
   
Participeu-hi amb seguretat
   
• Informeu-vos bé del recorregut del correfoc i seguiu les recomanacions dels organitzadors i dels serveis d’ordre, amb la finalitat que la vostra participació esdevingui una autèntica festa.
   
• La roba més idònia per participar en un correfoc és la de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives de pell que us agafin fort els peus (un xandall de cotó amb caputxa és una bona solució).
   
• Si per qualsevol circumstància se us encén la roba, tireu-vos a terra i rodoleu per apagar les flames. Sobretot no correu, les flames s’estendrien i serien més virulentes.
   
• Espereu la comitiva del correfoc en carrers amples i eviteu en la mesura que us sigui possible les aglomeracions i els taps de gent.
   
• No demaneu aigua als veïns, així evitareu taps i relliscades i també evitareu que la pólvora es mulli i exploti en lloc de cremar-se.
   
• No envaïu l’espai on els grups de foc fan l’actuació i no agafeu ni en destorbeu cap dels membres.
   
• Si es possible feu ús dels protectors auditius i oculars.

dimecres, 15 de juny del 2016

Rubifolk - Presentació dels Grups Convidats 2016 - Art i Dansa


Esbart Dansaire de Rubí ens presenta els grups de dansa convidats en el Rubifolk’16: El grup "Miras" de la república del Bashkorstostan, La Companyia Folklòrica Camagua. Venen de Camagüey, Cuba i El grup "Aurtzaka Dantza Taldea" d'Euskal Herria.


El grup "Miras" de la república del Bashkorstostan.

El Bashkortostan és des de 1992 una república constitutiva de la Federació de Rússia. Anteriorment coneguda com la República socialista soviètica autònoma dels Bashkirs.

D’on venen els Bashkirs? Aquesta pregunta se la plantegen els historiadors des de fa temps. Es qüestionen si van arribar directament de l’Ural o del Volga, o bé si es van separar de les tribus del Turkestan. De fet, els escrivents àrabs del desè segle parlen dels Bachkirs com d’un poble habitant en una regió muntanyosa a “vint-i-cinc dies de viatge des de terres búlgares”.

El que si coneixem és que aquest poble es dedicava a l’explotació de minerals i a fer coure, fabricava bones armes i exportava pells de castor.  Que hauria estat islamitzada pels Búlgars del Volga. Al tretzè segle els seus habitants van ser sotmesos pels Mongols i van servir a la seva armada. Finalment, van acabar sota la dominació dels Russos, quan Ivan IV el Terrible va conquerir aquella regió.

Malgrat tot, el poble bashkir va resistir llarg temps i ferotgement a l’annexió russa i va desenvolupar la seva cultura pròpia. És d’aquesta tradició d’on prové el Grup folklòric nacional “Miras”, portador d’una llarga tradició cultural i testimoni de la voluntat d’existir d’aquest país.

El grup canta i balla sobre aquesta terra ruda coberta d’arbres i de grans explotacions agrícoles. Del Volga a l’Ural, les danses mostren festes dels pobles i grans moments de la vida rural, tot això al so de la “kournai”, l’instrument popular bashkir per excel·lència.



La Companyia Folklòrica Camagua. Venen de Camagüey, Cuba.

Cuba és una illa excèntrica i tropical, criolla i africana, fascinant, que ha suscitat tot de cobdícies i desitjos.

La canya de sucre es desplega al sud, format de vastes planes de sòls profunds i fèrtils. L’oest, es consagra a la cultura del tabac i ofereix els paisatges més bells de l’illa.

Sobre els 11 milions d’habitants, els dos terços són descendents de colons europeus, sobre tot espanyols, els altres són d’origen africà, caribeny o mestissos.


Amb la companyia folklòrica “Camagua”, dirigida pel professor Medrano Vireya i creada al 2011, ens trobarem al cor de l’extraordinària riquesa musical i folklòrica de Cuba. Aquest ballet, originari del grup folklòric “Maraguan”, ens proposa un viatge per les arrels de les tradicions caribenyes.




El grup "Aurtzaka Dantza Taldea" d'Euskal Herria

El grup de danses basques Aurtzaka es va formar l'any 1979 com a producte de la fusió de dos grups que tenien més de 10 anys de trajectòria en el món del folklore en general i de la dansa tradicional d'Euskal Herria en particular.

A més a més de les innumerables actuacions al llarg i ample de la geografia del País, han tingut l'ocasió de portar i mostrar la seva riquesa coreogràfica, musical i cultural a Festivals a varis països, entre d'altres, a Escòcia, Gran Bretanya, Polònia, Croàcia, Colòmbia, Argentina i Hongria.

Aquest grup compta amb un ampli repertori de danses originàries de tot el territori basc, amb menció especial als balls Guipuzkoans que sempre ha cultivat com a base de la seva tradició folklòrica.

Actualment treballen fonamentalment entorn les tradicions pròpies de la Comarca de Goierri Guipuzkoana, en la recuperació i conservació de múltiples costums locals i comarcals.


De ben segur que us encantaran!


   
Textos cedits per l'Esbart Dansaire de Rubí
Fotografies de l'Esbart Dansaire de Rubí

dilluns, 13 de juny del 2016

Infolocal - Els Tronats del Tabal es Reinventen - Percussió




Poc a poc el projecte de percussió infantil va agafant forma, la setmana passada els Minitronats van escollit el seu logos d’entre un total de dotze possibles, logos amb el que els anirem identificant quan el veiem estampat a les samarretes que segur en breu es faran. Tronats del Tabal inicialment va ser també un projecte infantil de percussió, quan els Diables de la Riera comptaven amb  el grup dels Tabalers de la Riera, poc a poc els nens i nens creixent i la resta es fa gran, i va arribar un dia que els Tabalers van deixar pas en els Tronats, desprès de sis anys el grup esta mes viu que mai, i es reinventa amb aquests nou grup infantil, des de aquest blog els hi desitgem molt d’exit.

 
 
Creació de Marc Comas
 
Imatges cedides per la Colla de Diables de la Riera de Rubí

diumenge, 12 de juny del 2016

Bateig - Presentació en Societat de MATILDA - Geganters

 

El passat divendres 10 de juny, l’escola de Ca n’Alzamora va celebrar amb una gran festa el seu 10è aniversari. Des de mitja tarda, en el pati de l’escola els mes petits van poder compartir inflables i diferents jocs lúdics; El bon temps va acompanyar i poc a poc el pati es va anar omplin de nens i nenes, pares, mares, avis .... La festa tenia una sorpresa, amagada a veus, se sabia però ningú l’havia vist encara, l’AMPA de Ca n’Alzamora i l'escola, en motiu d’aquest 10è aniversari van tenir la iniciativa de fer-se construir un gegant i el dia de la festa, era el dia escollit per presentar-la en societat, el gegant que es una gegantona i es diu MATILDA , construida per l'artista Karmelo de Badia del vallés, arribat el vespre va sortir al pati, tapada i mantenint la sorpresa de tots els que allà estàvem presents.
 

 

 
Arribades les autoritats, l’Alcaldessa Ana Maria Martínez i la Regidora d’educació Marta Garcia Marin, es va celebrar l’acte protocol·lari dels parlaments, la directora del centre, Dolors Camps, va donar la benvinguda a les autoritats, les entitats de cultura i en el públic assistent, i va presentar l’acte iniciant els parlaments, va pasar la paraula a Julio Hernández qui havia estat director de Ca n’Alzamora, Carolina Tudela, presidenta de l’AMPA de l'escola, Jordi Vinyals inspector d’ensenyament, tancant els parlaments l’Alcaldessa Ana Maria Martínez, que va fer entrega a l'escola d'una placa en motiu del 10è Aniversari.


 
Diferents entitats en representació de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí i del seu teixit associatiu, van assistir a la festa per donar la benvinguda a la gegantona MATILDA. Finalitzada la segona part de la festa i per ordre de participació, la Colla de Diables de la Riera de Rubí, encapçalats pels Tronats del Tabal i les Espurnes i Trons, obrien una cercavila pel pati de l’escola, seguits per la Colla de Castellers de Rubí, la Colla Gegantera del Pinar, la Colla Gegantera Teresa Altet i la Colla de Geganters de Rubí, padrins de la nova gegantona.




 
La cercavila va fer la volta al pati i finalitzar davant de la gegantona MATILDA que seguia tapada de cap a peus, les diferents entitats es van posar al seu voltant, entremig dels mes petits i altres no tan petits, carregats de curiositat. Carolina Tudela va fer els honors de presentar a MATILDA en societat, m’entres dos pilars de Castellers de Rubí es feien pas entre la gent direcció en direcció a la gegantona, per sorpresa dels presents, els Castellers van ser els encarregats de destapar a MATILDA, moment en el que Josefina Hinojosa, presidenta dels Geganters de Rubí va escenificar llegint un manifest, l’acte del bateig, m’entres els diables de la Riera ho feien a la seva manera, amb olor a pólvora i foc vermell de les seves bengales.













 
L’acte va acabar amb les actuacions de Castellers de Rubí, les ballades de cada colla gegantera en honar a la nova geganta i una ballada conjunta a la que van convidar a MATILDA i va ser la seva primera ballada en societat.
 


Textos revisats per Carolina Tudela, Presidenta de 'AMPA de l'escola de Ca n'Alzamora.
Fotografies de Jaume Comas, gestor del Blog de Cultura.

dissabte, 11 de juny del 2016

Entrevistes - Jose Miguel Barquin Castañeda - Diable


Dades de la persona entrevistada.
   
Nom i Cognoms:  Jose Miguel Barquin Castañeda
Data Naixement: 20/05/1968
Lloc de Naixement: Fraga  (Huesca)
Anys de residencia a Rubí: 40
Anys de residencia a Catalunya: 40
Càrrec que ocupa a l’entitat: Cap de Colla
Càrrecs que ha ocupat a l’entitat: Presidente

Dades de l’entitat
  
 Nom de l’entitat. Colla de Diables Rubeo Diablorum       
 Adreça Postal: Crta de Sabadell, 16 4 3
 Telèfon de Contacte: 676218897 / 696137976 
 Any de la seva fundació: 2010
  
Quines van ser les persones que van fundar l’entitat i  a quina data es va crear?
  
En els estatuts hi ha diverses persones entre elles jo, però va ser una decisió de la   majoria dels membres de la colla
  
Quins són els objectius de l’entitat?
  
La difusió i defensa de la cultura popular catalana i les pròpies de la ciutat
  
De quants socis disposen actualment?
  
Sobre als 25
   
Entre quines edats?
  
A partir dels 18
  
La seu de l´entitat és un local propi, llogat o municipal?
  
Per desgràcia no disposem de cap local, i s'ha sol·licitat diverses vegades l'assignació d'un.
  
Quines activitats fan habitualment?
  
Difusió de la cultura popular catalana i diferents espectacles pirotècnics
  
Quines activitats extraordinàries fa l´entitat?
  
Xerrades en col·legis per a la difusió dels correfocs i diferents col·laboracions amb altres entitats de la ciutat
  
Activitats conjuntes amb altres entitats?
  
Si, cercaviles de festa major, la festa de sant roc, la festa dels xatos, etc
  
Quines són les fonts de finançament?
  
Les quotes dels socis
  
Des de quan és soci de l´entitat?
  
Ho sóc des de la seva fundació
  
Com va arribar a l’entitat?
  
Arran de la sortida d'una altra colla de diables
  
Pertany a una altre entitat o associació?
  
Si, a l'associació de voluntaris de protecció civil de Rubí
  
Quina de les activitats que fan durant l´any li agrada més i perquè?
  
Sobretot el correfoc de festa major, per tota la preparació i ganes e il·lusió que posa tota la colla en la seva  realització
 
De tots els moments que ha viscut a l’entitat, quin ha estat el més especial per a vostè?
  
Sens dubte el primer correfoc l'any 2011, amb l'estrena del "CAP ULLU", la primera vegada per a molts companys, uuffff una gran responsabilitat, i la il·lusió que havíem posat tots els membres de la colla
  
Es fàcil compaginar l’entitat en el dia a dia i la família?
  
Hi ha moments de l'any que és bastant complicat la compaginació , però les coses fetes amb voluntat i ganes, fan que es pugui portar bé          
  
L’entitat esta amb algun projecte o te algun projecte de futur?
  
Hi ha algunes idees en marxa , i estem treballant perquè arribin a bon port
  
Algun suggeriment per millorar les relacions amb l’administració?
  
L'eficàcia d'alguns tramits, que sent cada any els mateixos, ens trobem sempre els mateixos paranys
  
Què li diria als rubinencs i rubinenques per a animar-los a fer-se socis de la seva entitat?
   
Doncs que realitzem una activitat que encara que sembli perillosa, utilitzant el sentit comú, no ho és i animo al comú dels ciutadans de Rubí que prenguin consciència i participin en la nostra entitat o a qualsevol altra , ja que és una manera de fer ciutat
 
Agraïr la col.laboració a Jose Miguel Barquin Castañeda