El Monstre de la Riera (1983–1992) - Bestiari

El Monstre de la Riera de Rubí, dissenyat i creat per en Pep Borràs, fou estrenat durant la Festa Major de l'any 1983. Van col•laborar en la seva construcció i feren de portadors i components de la Colla del Monstre de la Riera: Jep Quintas, Jordi Selga, Jordi Milà, Xavi Miquel, Albert Cucurull, Pilar Rodríguez, entre altres.

Fotografia: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí

Estrena del Monstre de la Riera

Es va utilitzar material de cartró - pedra per a fer el cap, el qual era subjectat per un coll llarg que era movible, i dels seus voltants foragitava el foc. La resta del cos era tota una estructura que li donava la configuració d’un monstre contaminant, és a dir, nascut de les aigües contaminades de la Riera de Rubí, d’aquí el seu nom. Per això duia també una mena d’escames que cobrien el seu cos.

     

 Foto: Josep Maria Roset

Monstre de la Riera
   

Era portat per dos persones. Acostumava a sortir durant els correfocs locals, si bé també participà en altres actes festius, i en un correfoc de les Festes de la Mercè de Barcelona.
  

Aquest monstre també fou dut pel grup “Disbauxa” i l’any 1992, realitzà la seva darrere aparició, durant la Festa Major.
   

Aquest text va ser publicat per Joan Miquel Merino, l’any 1994 al llibret “Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí”, i editat per la Colla de Geganters de Rubí, l’esmentat any.

 Fotografia: El GRA AMR

El Monstre de la Riera i Pep Borràs
  

Fragments de l’entrevista realitzada a Pep Borràs, en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.

    

"Era l’any 1983 quan un grup de joves, en veure que a Rubí no hi havia cap bestia festiva, i creient, que un poble sense bestia no podia arribar a ser ciutat, varen decidir crear un Drac. Pensant que un Drac havia d’estar lligat a Rubí i a la seva població, a la gent, es va buscar en quins llocs, quins temes, eren mes propers al poble, el  castell de Rubí, la Riera i la Rierada del 62, “El Monstre del Castell” o “El  Monstre de la Riera”, van creure que la riera era un punt d’apropament al poble, a la gent de Rubí i començaren a crear una bestia. Així doncs, havien decidit que sortís una bestia de la riera, una riera bruta en aquells moments, era una bestia, que tenia una mica de drac i una mica de princesa, mig peix i mig rata, estem parlant d’una riera bruta, que de veritat, la gent no si apropava, no era com ara que la tenim neta i mes cuidada.

 Fotografia: El GRA AMR

Monstre de la Riera
  

Una vegada tenien el concepte de la bestia que volíem fer i el pressupost aprovat per Cultura, Pep Borràs va agafar paper i llapis i es va posar a dibuixar, a fer esbossos. En aquella època, passaven la pel·lícula “Cristal Oscuro” i això el va influir bastant a l’hora de posar la vestimenta del monstre, en mica en mica entre tots, es van posar a construir l’estructura metàl·lica del cos i en Pep, va fer el disseny del cap en paper maixé, paper pedra, poc a poc, varen anar construint el monstre tal i com el volien, amb la cua de peix, amb les bosses de brossa representant la Riera bruta, amb escates de roba, que havien anat a comprar a Can Cotorres, actualment desaparegut, i els va quedar un monstre preciós.
   

Fotografia: El GRA AMR

Festa Major 1992
    

El Monstre de la Riera va sortir en diferents festes majors de Rubí. I com a sortida mes rellevant el correfoc de la Mercè de Barcelona de l’any 1986, quan l’ajuntament de Barcelona el va convidar, allà, es va donar a conèixer el Monstre de la Riera de Rubí a tota Catalunya. Hi ha una referencia del Monstre, en el llibre de “Besties de Festa” representant a Rubí.
   

En aquella època es van realitzar algunes sortides políticament poc correctes, es pecava el preu de novells, no s’era conscient de la importància de tenir petards a les caixes, es jugaven una mica el físic, no espantava el perill que podia suposar la pirotècnia emmagatzemada. Els portadors del monstre de la riera de Rubí nomes van ser els iniciadors de la historia del foc festiu a la ciutat, la Colla del Monstre va donar pas a altres colles de foc.
    

Fotografia: Pep Borràs

Restauracio del Cap Any 2000
  

El Monstre de la Riera de Rubí, es guardava en diferents magatzems de la brigada, i en diferents ocasions es va fer malbé el cos del monstre i el cap. Va ser l’any 2000 quan Pep Borràs va fer la restauració del Cap, el cos va ser restaurat en dues ocasions, avui esta desaparegut i  es el Cap del Monstre, l’única part que avui es conserva".

(Fins aquí l'entrevista a Pep Borràs)

Fragments de l’entrevista realitzada a Jordi Selga (fundador de la Colla del Monstre de la Riera i amb els anys de la Colla dels Diables de la Riera), en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
  

"El Monstre, que era l’element que va crear els fundadors de la Colla del Monstre de la Riera, sortia a Rubí per Furetejar-se contra la gent, la gent que estava maltractant aquella Riera, Riera que ens havia donat fins i tot el nom del poble, Rubí. De cop i volta, l’estàvem embrutant i contaminant, no sols la riera, sinó tot el nostre entorn del moment; Aquesta Bestia, acompanyada d’altres besties menors, que eren els seus diables portadors, sortien pels carrers de Rubí emprenyats, mostrant la seva disconformitat amb el que estaven fent amb la Riera.

En aquell moment, els diables tenien com dos sentiments, el primer sentiment era la llibertat i el segon l’anarquia. Esta clar que el correfoc, era un recorregut mes o menys establert, però era golós, era molt fràgil i molt espumós,  se sentien que estaven fent el seu paper, castigant i flagel·lant a la gent pel que estaven fent; Aquest sentiment avui dia s’ha perdut, avui tot es mes segur, hi ha normatives molt mes fortes en els correfocs, però es sabut que en nom de la seguretat acidi’m el camí de la llibertat, ara hi ha banderoles i tanques que ens diuen per on hem de passar, elements que abans no hi eren, no hi eren i de vegades els diables s’equivocaven, es passaven de frenada i passaven per un carrer que no tocava, eren coses que passaven.

Fotografia: Arxiu Pep Borràs

El Monstre i Pep Borràs

    

També s’ha anat perden la creació del Mite, el Monstre i la Colla de Diables, neix amb una clara vocació, la de crear un sentiment que era de veritat, existíem i proptestavem; Aquella bestia sortia de la riera, de la porqueria que en Ella hi havia, i ens ho havíem de creure, fins hi tot els vestits de diables havien anat evolucionant, per que ens ho creéssim, però avui ens hem apartat del Mite.

Una fet molt important que avui s’ha perdut completament, es que el Monstre de la Riera, sortia d’un lloc concret, que era la riera i anava a un lloc concret, feia alguna cosa, Ell i els seus monstres, també a vegades els diables sols. Al principi en els primers correfocs, el Monstre de la Riera i els Diables, anaven a l’ajuntament on es feia el pregó municipal, el prego de festa major, anaven fins allà, per tan tenien un principi i un final on hi havia molta gent. Mes endavant es va relacionar el recorregut amb una historia molt maca i que va perdurar uns anys, amb el temps es va abandonar; Eren els portadors del foc del castell de focs de festa major. Imagineu-vos-ho, tota l’estesa de gent que anava a veure els focs, i de sobte es trobava una dotzena, dotzena i mitja de diables tirant foc pel mig de la riera, fins a la desapareguda piscina municipal, que era on començaven els focs. Hi havia un sentit, que era el de portar, des de fa molts anys ara no es va enlloc. Avui dia, acabem els correfocs en una plaça, es fa una mica d’espectacle que es molt maco estèticament, però li falta el “però allà que passa desprès” arriben els diables i fan el xou, però desprès allà no passa res mes lligat amb el foc, cosa que en les primeres edicions si.

Fotografia: El GRA AMR

Festa Major de l'any 1983

     

Els primers vestits de diables amb els que van sortir els portadors del monstre, es van fer d’una manera precipitada, La part important de la Colla del Monstre era el Monstre, els diables eren secundaris i els vestits es van deixar una mica arraconats fins a ultima hora, a pocs dies de l’estrena del monstre, es va anar corrents a Cal Cotorra, a comprar roba de sac i es van confeccionar uns vestits, que van acabar sent com els tradicionals de tot Catalunya, encara avui ho son, sobretot a les terres de l’Ebre, que son els de roba de sac, amb banyes, alguna cua  i amb picarols; La cua era dorada per lligar-ho una miqueta amb el monstre, sinó no hagués lligat amb el monstre que era tot de coloraines. De  cop i volta els portadors del monstre es van convertir en un diables de la tradició catòlica, de la tradició cristiana, diables Lucífers. I van durar molt poc aquests primers vestits, perquè amb el plantejament de la colla, que era intentar fer una esquerda històrica intentant muntar aquest mite, es van canviar per uns vestits industrials, que de fet eren monos de treball, monos de color negre encadenats amb tubàries d’aquestes elèctriques arrugades de plàstic, per lligar-ho una mica mes amb el concepte del Monstre, aquest monstre pudent que sortia del fons de la riera, els portadors es van convertir en diables industrials, aquests vestits, van durar fins al a desaparició del monstre".

(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)

 

Una Vegada desaparegut i fins avui dia.

A partir de l'Any 1998 i per espai d’uns cinc anys, el cap del Monstre de la Riera de Rubí es va guardar a la casa dels Entremesos, seu de la Colla de Geganters de Rubí. Fins que al final, la Colla de Diables de la Riera de Rubí se’l va endur al seu local, lloc on es trobava actualment.

  

Fotografia: Jaume Comas

Reunió a la Biblioteca Mestre Martí Tauler

  

El actuals Diables de la Riera de Rubí, retornen el Cap del Monstre de la Riera a la ciutat, mitjançant el Museu municipal, el Castell. Acorden amb l’autor, Pep Borràs i l’ajuntament, que el Cap del Monstre no ha de quedar guardat i oblidat en un magatzem municipal; Finalment el destí del Cap del Mostre serà la Biblioteca Mestre Marti Tauler, així es va acordar amb l’Alcaldessa de Rubí, Carme Garcia i amb la Regidora de Cultura Neus Muñoz. El director del Museu Joan Gallisa i el Director de Cultura Jep Quintas, ho han acabat fent possible i la instal·lació definitiva del Cap del Monstre, es la primera Columna del Vestíbul de la Biblioteca Municipal.