El Monstre de la Riera de Rubí, dissenyat i creat per en Pep Borràs, fou
estrenat durant la Festa Major de l'any 1983. Van col•laborar en la seva
construcció i feren de portadors i components de la Colla del Monstre de la
Riera: Jep Quintas, Jordi Selga, Jordi Milà, Xavi Miquel, Albert Cucurull, Pilar
Rodríguez, entre altres.
Fotografia: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Estrena del Monstre de la Riera
Es va utilitzar material de cartró - pedra per a fer el cap, el qual era
subjectat per un coll llarg que era movible, i dels seus voltants foragitava el
foc. La resta del cos era tota una estructura que li donava la configuració
d’un monstre contaminant, és a dir, nascut de les aigües contaminades de la
Riera de Rubí, d’aquí el seu nom. Per això duia també una mena d’escames que
cobrien el seu cos.
Monstre de la Riera
Era portat per dos persones. Acostumava a sortir durant els correfocs
locals, si bé també participà en altres actes festius, i en un correfoc de les
Festes de la Mercè de Barcelona.
Aquest monstre també fou dut pel grup “Disbauxa” i l’any 1992, realitzà
la seva darrere aparició, durant la Festa Major.
Aquest text va ser publicat per Joan Miquel Merino, l’any 1994 al
llibret “Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí”, i editat per la
Colla de Geganters de Rubí, l’esmentat any.
El Monstre de la Riera i Pep Borràs
Fragments de l’entrevista realitzada a Pep Borràs, en motiu de la
producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la
Riera de Rubí.
"Era l’any 1983 quan un grup de joves, en veure que a Rubí no hi
havia cap bestia festiva, i creient, que un poble sense bestia no podia arribar
a ser ciutat, varen decidir crear un Drac. Pensant que un Drac havia d’estar
lligat a Rubí i a la seva població, a la gent, es va buscar en quins llocs,
quins temes, eren mes propers al poble, el
castell de Rubí, la Riera i la Rierada del 62, “El Monstre del Castell”
o “El Monstre de la Riera”, van creure
que la riera era un punt d’apropament al poble, a la gent de Rubí i començaren
a crear una bestia. Així doncs, havien decidit que sortís una bestia de la
riera, una riera bruta en aquells moments, era una bestia, que tenia una mica
de drac i una mica de princesa, mig peix i mig rata, estem parlant d’una riera
bruta, que de veritat, la gent no si apropava, no era com ara que la tenim neta
i mes cuidada.
Monstre de la Riera
Una vegada tenien el concepte de la bestia que volíem fer i el
pressupost aprovat per Cultura, Pep Borràs va agafar paper i llapis i es va
posar a dibuixar, a fer esbossos. En aquella època, passaven la pel·lícula
“Cristal Oscuro” i això el va influir bastant a l’hora de posar la vestimenta
del monstre, en mica en mica entre tots, es van posar a construir l’estructura
metàl·lica del cos i en Pep, va fer el disseny del cap en paper maixé, paper
pedra, poc a poc, varen anar construint el monstre tal i com el volien, amb la
cua de peix, amb les bosses de brossa representant la Riera bruta, amb escates
de roba, que havien anat a comprar a Can Cotorres, actualment desaparegut, i els
va quedar un monstre preciós.
El Monstre de la Riera va sortir en diferents festes majors de Rubí. I
com a sortida mes rellevant el correfoc de la Mercè de Barcelona de l’any 1986,
quan l’ajuntament de Barcelona el va convidar, allà, es va donar a conèixer el
Monstre de la Riera de Rubí a tota Catalunya. Hi ha una referencia del Monstre,
en el llibre de “Besties de Festa” representant a Rubí.
En aquella època es van realitzar algunes sortides políticament poc
correctes, es pecava el preu de novells, no s’era conscient de la importància
de tenir petards a les caixes, es jugaven una mica el físic, no espantava el
perill que podia suposar la pirotècnia emmagatzemada. Els portadors del monstre
de la riera de Rubí nomes van ser els iniciadors de la historia del foc festiu
a la ciutat, la Colla del Monstre va donar pas a altres colles de foc.
El Monstre de la Riera de Rubí, es guardava en diferents magatzems de la
brigada, i en diferents ocasions es va fer malbé el cos del monstre i el cap.
Va ser l’any 2000 quan Pep Borràs va fer la restauració del Cap, el cos va ser
restaurat en dues ocasions, avui esta desaparegut i es el Cap del Monstre, l’única part que avui
es conserva".
(Fins aquí l'entrevista a Pep Borràs)
"El Monstre, que era l’element que va crear els
fundadors de la Colla del Monstre de la Riera, sortia a Rubí per Furetejar-se contra
la gent, la gent que estava maltractant aquella Riera, Riera que ens havia
donat fins i tot el nom del poble, Rubí. De cop i volta, l’estàvem embrutant i contaminant,
no sols la riera, sinó tot el nostre entorn del moment; Aquesta Bestia,
acompanyada d’altres besties menors, que eren els seus diables portadors,
sortien pels carrers de Rubí emprenyats, mostrant la seva disconformitat amb el
que estaven fent amb la Riera.
En aquell moment, els diables tenien com dos
sentiments, el primer sentiment era la llibertat i el segon l’anarquia. Esta
clar que el correfoc, era un recorregut mes o menys establert, però era golós,
era molt fràgil i molt espumós, se
sentien que estaven fent el seu paper, castigant i flagel·lant a la gent pel que
estaven fent; Aquest sentiment avui dia s’ha perdut, avui tot es mes segur, hi
ha normatives molt mes fortes en els correfocs, però es sabut que en nom de la seguretat
acidi’m el camí de la llibertat, ara hi ha banderoles i tanques que ens diuen
per on hem de passar, elements que abans no hi eren, no hi eren i de vegades
els diables s’equivocaven, es passaven de frenada i passaven per un carrer que
no tocava, eren coses que passaven.
Fotografia: Arxiu Pep Borràs
El Monstre i Pep Borràs
També s’ha anat perden la creació del Mite, el Monstre
i la Colla de Diables, neix amb una clara vocació, la de crear un sentiment que
era de veritat, existíem i proptestavem; Aquella bestia sortia de la riera, de
la porqueria que en Ella hi havia, i ens ho havíem de creure, fins hi tot els vestits
de diables havien anat evolucionant, per que ens ho creéssim, però avui ens hem
apartat del Mite.
Una fet molt important que avui s’ha perdut
completament, es que el Monstre de la Riera, sortia d’un lloc concret, que era la
riera i anava a un lloc concret, feia alguna cosa, Ell i els seus monstres,
també a vegades els diables sols. Al principi en els primers correfocs, el
Monstre de la Riera i els Diables, anaven a l’ajuntament on es feia el pregó
municipal, el prego de festa major, anaven fins allà, per tan tenien un
principi i un final on hi havia molta gent. Mes endavant es va relacionar el
recorregut amb una historia molt maca i que va perdurar uns anys, amb el temps
es va abandonar; Eren els portadors del foc del castell de focs de festa major.
Imagineu-vos-ho, tota l’estesa de gent que anava a veure els focs, i de sobte
es trobava una dotzena, dotzena i mitja de diables tirant foc pel mig de la
riera, fins a la desapareguda piscina municipal, que era on començaven els
focs. Hi havia un sentit, que era el de portar, des de fa molts anys ara no es
va enlloc. Avui dia, acabem els correfocs en una plaça, es fa una mica d’espectacle
que es molt maco estèticament, però li falta el “però allà que passa desprès”
arriben els diables i fan el xou, però desprès allà no passa res mes lligat amb
el foc, cosa que en les primeres edicions si.
Fotografia: El GRA AMR
Festa Major de l'any 1983
Els primers vestits de diables amb els que van
sortir els portadors del monstre, es van fer d’una manera precipitada, La part
important de la Colla del Monstre era el Monstre, els diables eren secundaris i
els vestits es van deixar una mica arraconats fins a ultima hora, a pocs dies
de l’estrena del monstre, es va anar corrents a Cal Cotorra, a comprar roba de
sac i es van confeccionar uns vestits, que van acabar sent com els tradicionals
de tot Catalunya, encara avui ho son, sobretot a les terres de l’Ebre, que son
els de roba de sac, amb banyes, alguna cua i amb picarols; La cua era dorada per
lligar-ho una miqueta amb el monstre, sinó no hagués lligat amb el monstre que
era tot de coloraines. De cop i volta
els portadors del monstre es van convertir en un diables de la tradició catòlica,
de la tradició cristiana, diables Lucífers. I van durar molt poc aquests primers
vestits, perquè amb el plantejament de la colla, que era intentar fer una
esquerda històrica intentant muntar aquest mite, es van canviar per uns vestits
industrials, que de fet eren monos de treball, monos de color negre encadenats amb
tubàries d’aquestes elèctriques arrugades de plàstic, per lligar-ho una mica
mes amb el concepte del Monstre, aquest monstre pudent que sortia del fons de
la riera, els portadors es van convertir en diables industrials, aquests
vestits, van durar fins al a desaparició del monstre".
(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)
(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)
Una Vegada desaparegut i fins avui dia.
A partir de l'Any 1998 i per espai d’uns cinc anys, el cap del Monstre de la Riera de Rubí es va guardar a la casa dels Entremesos, seu de la Colla de Geganters de Rubí. Fins que al final, la Colla de Diables de la Riera de Rubí se’l va endur al seu local, lloc on es trobava actualment.
A partir de l'Any 1998 i per espai d’uns cinc anys, el cap del Monstre de la Riera de Rubí es va guardar a la casa dels Entremesos, seu de la Colla de Geganters de Rubí. Fins que al final, la Colla de Diables de la Riera de Rubí se’l va endur al seu local, lloc on es trobava actualment.
Fotografia: Jaume Comas
Reunió a la Biblioteca Mestre Martí Tauler
El actuals Diables de la Riera de Rubí, retornen el Cap del Monstre de
la Riera a la ciutat, mitjançant el Museu municipal, el Castell. Acorden amb
l’autor, Pep Borràs i l’ajuntament, que el Cap del Monstre no ha de quedar
guardat i oblidat en un magatzem municipal; Finalment el destí del Cap del
Mostre serà la Biblioteca Mestre Marti Tauler, així es va acordar amb
l’Alcaldessa de Rubí, Carme Garcia i amb la Regidora de Cultura Neus Muñoz. El
director del Museu Joan Gallisa i el Director de Cultura Jep Quintas, ho han
acabat fent possible i la instal·lació definitiva del Cap del Monstre, es la
primera Columna del Vestíbul de la Biblioteca Municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada