Entitats - Associació d'Animació les Anades d'Olla de Rubí - Animació

Avui ens plau presentar un nou projecte, un projecte d’animació de carrer, de animació infantil i alhora de cultura popular i tradicional Catalana, un grup de rubinencs que provenen de la cultura popular de la ciutat, s’han associat i han posat en marxa una nova entitat, que dona l’estructura que requereix el nou projecte.

L’entitat i el projecte, s’ha presentat aquest mateix dilluns a Ana Maria Martinez Alcaldessa de Rubí i a Moisès Rodriguez, Regidor del Servei de Cultura de la ciutat, en el acte també ha assistit Gemma Bustamante Cap del Servei de Cultura.

Així doncs, neix una entitat singular, una entitat sense ànim de lucre, un grup d’animació de carrer i alhora, una entitat de cultura popular i tradicional catalana a Rubí, que com el seu nom indica, farà animació de carrer i defensarà i treballarà pels valors de la cultura popular i tradicional catalana, així com per les tradicions i festes populars de la ciutat de Rubí.

L'entitat porta per nom “Associació d’animació les anades d’olla de Rubí” i serà anomenada Les anades d'olla i es constitueix per a estar al servei de la cultura popular i tradicional, les tradicions i les festes populars de Rubí. Vol actuar de paraigües, donant aixopluc tant a projectes propis com a projectes municipals i a diferents projectes de tercers o mitjançant convenis i col·laboracions amb altres entitats d’arrel cultural de la ciutat de Rubí. 

Els projectes consolidats passaran a ser seccions de l’entitat.

L’Associació va ser constituïda el 23 d’abril de 2017, a les 14h, en una reunió constituent celebrada a l’Edifici de l’Espona, seu Social de l’Esbart Dansaire de Rubí. van ser socis fundadors: Carlos Casado, Carme Jané, Lluis Alonso, Lidia Martin, Raul Canales, Guillem Comas, Paula Cruz, Fermin Reche, Montserrat Ferrer, Maria Adell, Sergi Sanchez, Oriol Adell, Maria Rosa Moreno, Miguel Angel Calvo, Lino Alonso, Manolo Cruz, Macario Tejerina, Susana Ferrero, Elena Gomez, Yvone Fernandez, Montserrat Morón, Jaume Comas, Marc Comas, Olga Rabassa, Marc Alonso, Pep Borràs, Lluisa Aguilera, Aitxiber Canales, Elena Cruz, Mireia Reche, Pol Reche, Gemma Alonso, Lucia Adell. I en son padrins de l’entitat: Joan Camps (President de l’Esbart Dansaire de Rubí), Josep Puigventós (Secretari del Foment de la Sardana), Felix Magallón (Secretari de la Colla de Geganters Teresa Altet) i Silvestre Blazquez (Cap de Colla de la Colla de Geganters del Pinar)

Junta directiva de l’associació d'animació les anades d’olla de Rubí i els vocals, escollits a la reunió constituent foren: President Jaume Comas, Vicepresident Fermin Reche, Secretari Carlos Casado, Tresorer Miguel Angel Calvo, Vocals: Guillem Comas, Maria Adell, Paula Cruz, Marc Comas, Lidia Martin, Sergio Sanchez, Montse Morón i Susana Ferrero.

Les anades d'olla, han sol·licitat l'entrada a la Taula de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de Rubí, passant a formar part així del teixit associatiu i cultural actiu de la seva ciutat, Rubí. 

Dins les activitats vigents, en l'àmbit de la cultura popular “Les anades d'olla” proposen la seva participació en les festes majors i festes de caire popular, i com a grup d’animació de carrer, la seva participació a cercaviles, rues i la cavalcada dels Reis Mags d’Orient.

També han proposat, noves activitats emmarcades dins de les dues festes majors: coorganitzar amb l'Ajuntament de Rubí un correaigües per a tota la ciutadania i activitats infantils a on nens i nenes i l'aigua, en siguin els principals protagonistes. 

No es pot entendre l’entitat sense el seu primer projecte, el projecte Bojum, on l’element principal serà una bèstia festiva, hibrida i multifuncional.

La voluntat de l’entitat, es la de fer la presentació el 25 de Juny de l’any 2018, coincidint amb el dia en que BODUM compleix 40 anys i formar part d’aquesta celebració, seria el millor homenatge i un bon regal per a “Ell” i per a la ciutat. 

Donar-li vida mitjançant el moviment i convertir-lo en Cultura Popular amb en BOJUM i tot seguit sortir per a la Festa Major de Sant Pere 2018.

Projecte Bojum – Una bestia festiva

Es construirà una bèstia festiva amb identitat rubinenca, que passarà a engrandir els Entremesos de Rubí, aquesta bèstia festiva serà el primer vincle de l’entitat amb la ciutat, estem parlant del germà bessó de l’elefant blau, en Bodum i el seu nom serà BOJUM.

BOJUM, donarà vida a BODUM i convertirà la seva imatge, en cultura popular, BOJUM es construirà pensat per a interactuar amb quatre elements: la terra, el foc, l’aigua i l’aire.

Serà bestia de foc i estarà preparada per poder tirar foc festiu, per poder participar en el correfoc de festa major. Els seus ullals i el seu cul, estaran preparats per a carregar la pirotècnia i per a ser encesa, i el seu cos per convertir-se en un esclat de foc en enceses de lluïment.

Serà bestia d’aigua i la seva trompa estarà preparada per llençar aigua; Serà l’element central del nou Correaigues i les Anades d’Olla configuraran la resta dels elements del Correaigues que acabarà amb una festa de l’espuma.

Serà bestia dolça i volguda pels mes petits, amb la intenció de crear un vincle entre la bestia i els nens i nenes de la ciutat. Es vol convertir en un referent pels pares i mares rubinencs, aconseguir que els mes petits creixin al seu costat, poder participar a la Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, com una comparsa mes, es una de les màximes de la nova entitat, amb la finalitat de crear el vincle amb els mes petits, amb la recollida dels xumets de tots aquells infants que hagin de deixar de xumar.. 

La boca d’en BOJUM dispensarà caramels amb la idea de participar en diferents festes, activitats i tradicions a la ciutat ,

L’aire serà l´últim element amb el que jugarem, la trompa d’en Bojum llençarà confeti i pompes de sabó, a les cercaviles i rues com la de carnestoltes. 

Per a totes aquestes activitats BOJUM disposarà de musica enllaunada.

El disseny en 3D i la maqueta de porexpan ha estat realitzada per Rafa Fernandez (que va ser alumne d’en Pep Borràs) i Drastic Works l’empresa que dirigeix.

La construcció amb fibra de vidre la portarà a terme Nuria Sentis (que va ser alumne d’en Pep Borràs) amb la col·laboració dels membres de l’entitat.

Logos - En homenatge al desaparegut Monstre de la Riera - Bestiari

Aquest es el logos escollit pel blog, en homenatge al desaparegut Monstre de la Riera de Rubí i en els seus portadors; Una bestia, digne per a la ciutat, que sorgida de la seva riera, tenia una mica de drac i una mica de princesa, era mig peix i mig rata, era la bestia de la riera de Rubí, avui es conserva el seu cap exposat a la Biblioteca Municipal Mestre Marti Tauler de Rubí.

   

Els Monstre de la Riera - El cap del Monstre de la Riera

Historia - El Cap del desaparegut Monstre de la Riera - Bestiari

Des del passat mes de novembre que esta instal·lat a la planta baixa de la biblioteca Municipal Mestre Marti Tauler, el Cap del desaparegut Monstre de la Riera de Rubí, obra de l’artista local Pep Borràs.

 

Link: El Monstre de la Riera (1983 -1992)

L’any 2000 Pep Borràs va realitzar la ultima restauració del Cap, anteriorment el cos havia estat restaurat en dues ocasions, avui esta desaparegut i  es el Cap del Monstre, l’única part que avui es conserva.

Des de l’ultima restauració, el Cap del Monstre es va guardar uns anys a la Casa dels Entremesos de Rubí, seu social de la Colla dels Gegants de Rubí, però els últims anys  va estar en el local de la Colla de Diables de la Riera de Rubí. El Cap del Monstre de la Riera, es patrimoni material de Rubí, i així ho varen entendre els actuals diables de la riera de Rubí, en motiu del 25è Aniversari de la seva entitat, van fer la seva entrega a la ciutat mitjançant el Museu Municipal, el Castell - Ecomuseu urbà.

Els rubinencs i rubinenques el podran visitar en els horaris que la Biblioteca Municipal roman oberta.

 

Textos i fotografía de Jaume Comas, Cap de Colla dels Diables de la Riera de Rubí.

Cap Ullu - Colla de Diables Rubeo Diablorum - Bestiari

A Rubí es troben dos poblats ibèrics: el  poblat ibèric de Can Fatjó i el poblat ibèric del parc del castell. Es té constància d'una ocupació ibèrica al jaciment de Can Fatjó des del segle V a. C fins al segle II a. C. Els poble iber que es va assentar als dos poblats ibèrics coneguts a Rubí pertanyia al grup ibèric dels laietans, situats geogràficament entre el sud del riu Llobregat i el riu Tordera.

Es conegut a Rubí que dues de les colles de Diables Locals, la Colla de Diables de la Riera i la Colla de Diables Rubeo Diablorum han adoptat simbologia Ibera en les seves indumentàries i estris de foc festiu, en els de la Riera esta present en l’estampat dels Tratjos de Diables i en el logotip, en els Rubeo Diablorum, les maces de diable representen llances iberes i la seva Bestia de Foc es un Llop.

 

Els ibers posseïen diversos animals sagrats, com ara: el brau, el porc senglar, el lleó, l’àliga i el llop. El llop era adorat sota diversos símbols i accepcions, com a protector de la llum i de les tenebres. El llop era oposat amb l’àliga, símbol del món superior, designava el déu del cel.

 

Hi havia una dualitat cel-infern molt present entre els ibers i és representada per mitjà de la dualitat àliga-llop. Es creu que el llop era el patró dels ilergetes; en les seves monedes hi apareix un llop en la inscripció que simbolitza la ciutat (llop en iber és "tir"). El culte al llop va evolucionar extraordinàriament fins a considerar-lo i adorar-lo com a déu protector dels morts.

  

La Colla de Diables Rubeo Diablorum desprès de molts anys, va decidir tenir una bestia de foc, i a Vilafranca del Penedès, un escultor que ja havia construït altres besties, per altres colles de diables com pot ser la de les Guinyoles, va construir un Cap de Llop, que per votació popular va adoptar el nom de Ullu; El nom del Escultor es Elies Alvarez, autor de varies besties de colles de diables de Catalunya, i el nom de la bestia Cap Ullu.
     

El Cap Ullu neix l’any 2010 i crema per primera vegada a la festa Major de Sant Pere del mateix any. Avui ja s’ha fet el seu lloc entre la imatgeria local i participa en els correfocs de festa major de Sant Pere i la Trobada de besties de foc de la festa major petita Sant Roc i arreu on es convidat.

Textos revisats per Jose Barquin president de la Colla de Diables Rubeo Diablorum.

Fotografies Roser Aguilar

El Pilós - Colla de Diables de Rubí - Bestiari

Els pressupostos municipals pels correfocs de Festa Major de finals dels noranta i primers 2000 eren molt ajustats. La possibilitat de fer una sortida amb la Colla sense reciprocitat era pràcticament nul·la. Per tractar de pal·liar aquest problema havia de diversificar l'estructura de les colles. Així, mentre que la Colla de Diables de la Riera de Rubí creava la seva colla infantil, nosaltres rumiàvem la possibilitat de fer una bèstia de foc.

Fotografia: Arxiu Colla Diables de Rubí

Correfoc Festa Major

  

A Rubí, en Pep Borràs ja havia fet el Monstre de la Riera el 1983 i la Colla de Diables de Rubí li va fer la proposta a començaments del 2004. Com no podia ser d'altra manera la bèstia havia de ser un senglar, i així, amb el logotip de la colla i un cap de senglar dissecat, en Pep va començar la feina.

  

La bèstia va sortir del taller el dia 23 de juny de 2004 i va rebre el bateig de foc aquella mateixa nit, als actes que se celebraven amb motiu de la revetlla de sant Joan, “l'Escardilarre 2004”.

  

El nom del senglar no va ser definitiu fins l'any 2005 i es va acordar anomenar-lo "el Pilós" per l'acabament de la figura, semblant a pèls.

  

Originalment portava sis punts de foc davanters, aquests sis van passar a vuit i el 2006 es va fer l'última modificació i se'n van incorporar dos punts de foc al darrere.

El Pilós és petit en comparació amb altres bèsties de foc. Las seves mides aproximades són 200 Cm de llarg, 120 Cm d'ample i 85 Cm d'alçada i el mou un únic portador. La manca d'estatura la compensa amb una agilitat i una cadència de foc mol més elevada que figures majors; i amb quatre servidors ja pot fer.
 

Fotografia: Roser Aguilar

Correfoc Festa Major 2012

  

El senglar s'utilitza als Seguicis de Festa Major, en els correfocs de Rubí i de L'Estany, a altres correfocs no l'hem portat. Als correfocs pot anar obrint-los o treballant com un Ceptrot. Com Bèstia de foc (sol), ha estat a Castellbisbal, al Correllengua 2009 i a la Trobada de Bèsties de Foc de Ripollet 2014; obrint correfocs infantils a Rubí (abans de l'aplicació de la Llei de Foc) i a les cercaviles de torxes de les prediades d'Òmnium.

 Fotografies: Macario Tejerina

Seguici Festa Major 2014

  

Amb la consolidació de la Trobada de Bèsties de Foc de Rubí, la possibilitat de sortides es multiplica.

Textos facilitats per la Colla de Diables de Rubí

El Monstre de la Riera (1983–1992) - Bestiari

El Monstre de la Riera de Rubí, dissenyat i creat per en Pep Borràs, fou estrenat durant la Festa Major de l'any 1983. Van col•laborar en la seva construcció i feren de portadors i components de la Colla del Monstre de la Riera: Jep Quintas, Jordi Selga, Jordi Milà, Xavi Miquel, Albert Cucurull, Pilar Rodríguez, entre altres.

Fotografia: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí

Estrena del Monstre de la Riera

Es va utilitzar material de cartró - pedra per a fer el cap, el qual era subjectat per un coll llarg que era movible, i dels seus voltants foragitava el foc. La resta del cos era tota una estructura que li donava la configuració d’un monstre contaminant, és a dir, nascut de les aigües contaminades de la Riera de Rubí, d’aquí el seu nom. Per això duia també una mena d’escames que cobrien el seu cos.

     

 Foto: Josep Maria Roset

Monstre de la Riera
   

Era portat per dos persones. Acostumava a sortir durant els correfocs locals, si bé també participà en altres actes festius, i en un correfoc de les Festes de la Mercè de Barcelona.
  

Aquest monstre també fou dut pel grup “Disbauxa” i l’any 1992, realitzà la seva darrere aparició, durant la Festa Major.
   

Aquest text va ser publicat per Joan Miquel Merino, l’any 1994 al llibret “Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí”, i editat per la Colla de Geganters de Rubí, l’esmentat any.

 Fotografia: El GRA AMR

El Monstre de la Riera i Pep Borràs
  

Fragments de l’entrevista realitzada a Pep Borràs, en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.

    

"Era l’any 1983 quan un grup de joves, en veure que a Rubí no hi havia cap bestia festiva, i creient, que un poble sense bestia no podia arribar a ser ciutat, varen decidir crear un Drac. Pensant que un Drac havia d’estar lligat a Rubí i a la seva població, a la gent, es va buscar en quins llocs, quins temes, eren mes propers al poble, el  castell de Rubí, la Riera i la Rierada del 62, “El Monstre del Castell” o “El  Monstre de la Riera”, van creure que la riera era un punt d’apropament al poble, a la gent de Rubí i començaren a crear una bestia. Així doncs, havien decidit que sortís una bestia de la riera, una riera bruta en aquells moments, era una bestia, que tenia una mica de drac i una mica de princesa, mig peix i mig rata, estem parlant d’una riera bruta, que de veritat, la gent no si apropava, no era com ara que la tenim neta i mes cuidada.

 Fotografia: El GRA AMR

Monstre de la Riera
  

Una vegada tenien el concepte de la bestia que volíem fer i el pressupost aprovat per Cultura, Pep Borràs va agafar paper i llapis i es va posar a dibuixar, a fer esbossos. En aquella època, passaven la pel·lícula “Cristal Oscuro” i això el va influir bastant a l’hora de posar la vestimenta del monstre, en mica en mica entre tots, es van posar a construir l’estructura metàl·lica del cos i en Pep, va fer el disseny del cap en paper maixé, paper pedra, poc a poc, varen anar construint el monstre tal i com el volien, amb la cua de peix, amb les bosses de brossa representant la Riera bruta, amb escates de roba, que havien anat a comprar a Can Cotorres, actualment desaparegut, i els va quedar un monstre preciós.
   

Fotografia: El GRA AMR

Festa Major 1992
    

El Monstre de la Riera va sortir en diferents festes majors de Rubí. I com a sortida mes rellevant el correfoc de la Mercè de Barcelona de l’any 1986, quan l’ajuntament de Barcelona el va convidar, allà, es va donar a conèixer el Monstre de la Riera de Rubí a tota Catalunya. Hi ha una referencia del Monstre, en el llibre de “Besties de Festa” representant a Rubí.
   

En aquella època es van realitzar algunes sortides políticament poc correctes, es pecava el preu de novells, no s’era conscient de la importància de tenir petards a les caixes, es jugaven una mica el físic, no espantava el perill que podia suposar la pirotècnia emmagatzemada. Els portadors del monstre de la riera de Rubí nomes van ser els iniciadors de la historia del foc festiu a la ciutat, la Colla del Monstre va donar pas a altres colles de foc.
    

Fotografia: Pep Borràs

Restauracio del Cap Any 2000
  

El Monstre de la Riera de Rubí, es guardava en diferents magatzems de la brigada, i en diferents ocasions es va fer malbé el cos del monstre i el cap. Va ser l’any 2000 quan Pep Borràs va fer la restauració del Cap, el cos va ser restaurat en dues ocasions, avui esta desaparegut i  es el Cap del Monstre, l’única part que avui es conserva".

(Fins aquí l'entrevista a Pep Borràs)

Fragments de l’entrevista realitzada a Jordi Selga (fundador de la Colla del Monstre de la Riera i amb els anys de la Colla dels Diables de la Riera), en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
  

"El Monstre, que era l’element que va crear els fundadors de la Colla del Monstre de la Riera, sortia a Rubí per Furetejar-se contra la gent, la gent que estava maltractant aquella Riera, Riera que ens havia donat fins i tot el nom del poble, Rubí. De cop i volta, l’estàvem embrutant i contaminant, no sols la riera, sinó tot el nostre entorn del moment; Aquesta Bestia, acompanyada d’altres besties menors, que eren els seus diables portadors, sortien pels carrers de Rubí emprenyats, mostrant la seva disconformitat amb el que estaven fent amb la Riera.

En aquell moment, els diables tenien com dos sentiments, el primer sentiment era la llibertat i el segon l’anarquia. Esta clar que el correfoc, era un recorregut mes o menys establert, però era golós, era molt fràgil i molt espumós,  se sentien que estaven fent el seu paper, castigant i flagel·lant a la gent pel que estaven fent; Aquest sentiment avui dia s’ha perdut, avui tot es mes segur, hi ha normatives molt mes fortes en els correfocs, però es sabut que en nom de la seguretat acidi’m el camí de la llibertat, ara hi ha banderoles i tanques que ens diuen per on hem de passar, elements que abans no hi eren, no hi eren i de vegades els diables s’equivocaven, es passaven de frenada i passaven per un carrer que no tocava, eren coses que passaven.

Fotografia: Arxiu Pep Borràs

El Monstre i Pep Borràs

    

També s’ha anat perden la creació del Mite, el Monstre i la Colla de Diables, neix amb una clara vocació, la de crear un sentiment que era de veritat, existíem i proptestavem; Aquella bestia sortia de la riera, de la porqueria que en Ella hi havia, i ens ho havíem de creure, fins hi tot els vestits de diables havien anat evolucionant, per que ens ho creéssim, però avui ens hem apartat del Mite.

Una fet molt important que avui s’ha perdut completament, es que el Monstre de la Riera, sortia d’un lloc concret, que era la riera i anava a un lloc concret, feia alguna cosa, Ell i els seus monstres, també a vegades els diables sols. Al principi en els primers correfocs, el Monstre de la Riera i els Diables, anaven a l’ajuntament on es feia el pregó municipal, el prego de festa major, anaven fins allà, per tan tenien un principi i un final on hi havia molta gent. Mes endavant es va relacionar el recorregut amb una historia molt maca i que va perdurar uns anys, amb el temps es va abandonar; Eren els portadors del foc del castell de focs de festa major. Imagineu-vos-ho, tota l’estesa de gent que anava a veure els focs, i de sobte es trobava una dotzena, dotzena i mitja de diables tirant foc pel mig de la riera, fins a la desapareguda piscina municipal, que era on començaven els focs. Hi havia un sentit, que era el de portar, des de fa molts anys ara no es va enlloc. Avui dia, acabem els correfocs en una plaça, es fa una mica d’espectacle que es molt maco estèticament, però li falta el “però allà que passa desprès” arriben els diables i fan el xou, però desprès allà no passa res mes lligat amb el foc, cosa que en les primeres edicions si.

Fotografia: El GRA AMR

Festa Major de l'any 1983

     

Els primers vestits de diables amb els que van sortir els portadors del monstre, es van fer d’una manera precipitada, La part important de la Colla del Monstre era el Monstre, els diables eren secundaris i els vestits es van deixar una mica arraconats fins a ultima hora, a pocs dies de l’estrena del monstre, es va anar corrents a Cal Cotorra, a comprar roba de sac i es van confeccionar uns vestits, que van acabar sent com els tradicionals de tot Catalunya, encara avui ho son, sobretot a les terres de l’Ebre, que son els de roba de sac, amb banyes, alguna cua  i amb picarols; La cua era dorada per lligar-ho una miqueta amb el monstre, sinó no hagués lligat amb el monstre que era tot de coloraines. De  cop i volta els portadors del monstre es van convertir en un diables de la tradició catòlica, de la tradició cristiana, diables Lucífers. I van durar molt poc aquests primers vestits, perquè amb el plantejament de la colla, que era intentar fer una esquerda històrica intentant muntar aquest mite, es van canviar per uns vestits industrials, que de fet eren monos de treball, monos de color negre encadenats amb tubàries d’aquestes elèctriques arrugades de plàstic, per lligar-ho una mica mes amb el concepte del Monstre, aquest monstre pudent que sortia del fons de la riera, els portadors es van convertir en diables industrials, aquests vestits, van durar fins al a desaparició del monstre".

(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)

 

Una Vegada desaparegut i fins avui dia.

A partir de l'Any 1998 i per espai d’uns cinc anys, el cap del Monstre de la Riera de Rubí es va guardar a la casa dels Entremesos, seu de la Colla de Geganters de Rubí. Fins que al final, la Colla de Diables de la Riera de Rubí se’l va endur al seu local, lloc on es trobava actualment.

  

Fotografia: Jaume Comas

Reunió a la Biblioteca Mestre Martí Tauler

  

El actuals Diables de la Riera de Rubí, retornen el Cap del Monstre de la Riera a la ciutat, mitjançant el Museu municipal, el Castell. Acorden amb l’autor, Pep Borràs i l’ajuntament, que el Cap del Monstre no ha de quedar guardat i oblidat en un magatzem municipal; Finalment el destí del Cap del Mostre serà la Biblioteca Mestre Marti Tauler, així es va acordar amb l’Alcaldessa de Rubí, Carme Garcia i amb la Regidora de Cultura Neus Muñoz. El director del Museu Joan Gallisa i el Director de Cultura Jep Quintas, ho han acabat fent possible i la instal·lació definitiva del Cap del Monstre, es la primera Columna del Vestíbul de la Biblioteca Municipal.

La Cuala - Drac del grup d’animació “Disbauxa” (1977 - 1980) - Bestiari

Drac que portava la colla de animació “DISBAUIXA” entre els anys 1977 a 1980, grup format per Xavi Miquel, Ferren Mur, Pere Bures, Joana i Dolors Prats, Eduard Palleja i Jan Ribalaiga, altre gent també i participava esporàdicament.

Aquest drac era el cap de cartró pedra fet a casa de Jan Ribalaiga i el cos amb una estructura de fusta, recobert amb uns restos de cortines de color granat, tretes del Centre Excursionista .

    

Aquest drac sortia a les festes del carrer Cervantes i Sant Jaume i a la Festa Major, i en un espectacle que va fer l’Esbart Dansaire.  

               

  

Fotografia: la Cia la Tal

    

A les festes populars Catalanes, a part dels gegants i nans, hi ha un conjunt d’elements simbòlics, com són els diferents éssers fantàstics i mítics que tenen un paper destacat en moltes festivitats: dracs, mulasses, àligues, cucaferes, diables etc. Tots aquest éssers, íntimament lligats a la concepció mitològica del nostre país, el dia de la festa envaeixen els carrers com la cosa mes normal i quotidiana. Els altres dies, els dracs, mulasses, gegants i diables, etc ..., apareixen només a les llegendes i rondalles que s’expliquen a la vora del foc. Molts d’aquests éssers fantàstics estan associats amb el foc i participen en cercaviles i correfocs. La importància del foc és cabdal en una festa popular, ja que el foc es considera que té la virtut de purificar; aquest concepte cal entendre’l, també, de forma simbòlica: tant serveix per a cremar les males herbes com per allunyar les malures i esperits malèfics. El foc és un típic element ritual d’origen pagà i, malgrat tots els esforços del cristianisme per combatre’l, va persistir.

          

La concepció mitològica d’aquests éssers fantàstics fou estudiada, o millor dit, presentada i descrita per Joan Amades. A Rubí, hem tingut alguns d’aquest elements, com el Monstre de la Riera, La Cuala, i algun drac fet pels grups d’esplai, dels quals no en tenim referències.

   

Fotografia: la Cia la Tal

La concepció mitològica d’aquests éssers fantàstics fou estudiada, o millor dit, presentada i descrita per Joan Amades. A Rubí, hem tingut alguns d’aquest elements, com el Monstre de la Riera, La Cuala, i algun drac fet pels grups d’esplai, dels quals no en tenim referències.

Aquest text va ser publicat per Joan Miquel Merino, l’any 1994 al llibret “Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí”, i editat per la Colla de Geganters de Rubí, l’esmentat any.