.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entitats. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de febrer del 2018

Entitats - Nova Junta a la Colla de Geganters de Rubí - Gegants i Capgrossos


El passat diumenge 4 de febrer, la Colla de Geganters de Rubí en assemblea general ordinària, va escollir la nova junta directiva de l’entitat, Josefina Hinojosa ha renovat con a presidenta amb una junta renovada, que seguirà treballant per l’entitat rubinenca, el mon geganter i la cultura popular de la ciutat.

Enhorabona !!!

dissabte, 11 de març del 2017

Entitats - Associació de Pessebristes de Rubí - Pessebres


 
El 28 d’octubre de 1951, en una reunió que tingué lloc a la Rectoria, es constituí l’Associació de Pessebristes de Rubí com a filial de la de Barcelona. Se’n va nomenar la primer junta, formada pels senyors: Miquel José i llunell, president; Salvador Arís, vice-president; Lluís Palau i Puntí, Tresorer; Jordi Xercavins i Requesens, secretari; Salvador camps i Vila, vice-tresorer; Sebastià Torrella i Castellana, Pau Gimenez i Llopart, Joan Esteve i Riba i Joan Sucarrats, vocals.

Unes Setmanes abans de Nadal, la recent creada Associació inicia una campanya de formació i divulgació del pessebre a les escoles locals. El senyor Miquel José fou l’encarregat de recórrer els col·legis per explicar als alumnes unes lliçons pràctiques per a construir pessebres. També el senyor Joan Esteve i Riba, des de les pàgines del periòdic local, parlava de com havíem de ser els pessebres, les diferents maneres de fer-los i els seus orígens.

El 16 de desembre d’aquell mateix any se celebrà una matinal al Centre Parroquial, avui Casal Popular, dedicada al pessebrisme. En el transcurs de l’acte va parlar el senyor Josep Maria Garrut, de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, sobre “el món del Pessebre i el Pessebre en el món”. Saludà amb goig la institució rubinenca, “que venia a omplir i a continuar l’obra iniciada amb tant d’èxit pel Doctor Guardiet i de tant prestigi per la nostra Vila. Rubí sempre ha tingut una llarga i fecunda tradició pessebrística”. Acabà dient: “Avui, gràcies a l’entusiasme de molts joves, s’ha conformat una activitat que ens feia molta falta”. L’acte conclogué amb molta animació per part del públic assistent, que era molt nombrós.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Entitats - Societat de Sant Antoni Abat de Rubí - Tres Tombs

 
El passat dimecres 5 d’octubre la societat de Sant Antoni Abat, va celebrar una assemblea extraordinària per escollir nova junta. A l’assemblea va presentar projecte Manel Bamala i Royo, el qual va ser aprovat per unanimitat de tos els socis assistents.  A la fotografía la nova Junta de Sant Antoni Abat de Rubí encapçalada per Manel Bamala amb els companys de junta Manel Gomez, Nuri Climent, Montse Torné, Joan Centellas, Antonio Bamala, Josep Azcutia, Frank Perez i Mari Santamaría.
 
Fotorafia de l'arxiu de la societat de Sant Antono Abat

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Tradicions - Les Nostres Festes Majors - Festes Populars

Ara que les entitats de cultura popular i tradicional rubinenques van enfilant el final d’aquesta temporada, es el moment de agrair-los la feina feta amb aquests magnífics resums de les dues Festes Majors d'enguany, que ens han fet arribar els nostres amics i col·laboradors de la CrestaVisual.
 

 

 
Audiovisuals de la CrestaVisual

dijous, 18 d’agost del 2016

Parlem - De les Nostres Entitats de Cultura Popular - Annex (II)

Festes populars, Gegants i Capgrossos plantats, Diables a punt, Castellers enfaixats, Dansaires, Sardanistes, tot a punt, els espectadors ja han arribat i l’espectacle es a punt de començar.

Però abans, que passa abans?

Us volem fer partícips d’algunes imatges que passant abans de que tot comenci i que no sempre estem a temps de observar-les.

Muntatge de la Lola, la geganta del barri de Pinar, moments abans de sumar-se a la plantada de gegants de la festa del barri





En Roc, viatge en camió i es descarregat, moments abans de trobar-se amb la Paula, que va pujar en romeria per participar i ballar a l’ermita de Sant Muç, en motiu de l’Aplec de Primavera i la Festa dels Xatos.






Castellers ficant-se dins la faixa, esperant el inici de la Diada Castellera.



Diables fent proves de nous elements pel correfoc, hi ha coses que no es poden provar a la festa, per seguretat.




Assajos de Diables per aconseguir unes bones enceses de lluïment el dia del correfoc de Festa Major, quan es vol sortir del que es fa i es vol anar una mica mes enllà, requereix dedicar-li temps, perquè el dia del correfoc tot surti com s’ha pensat.




 Fotografies de la Geganta Lola cedides per Carlos Casado, membre dels Castellers de Rubí, Reste de fotografíes de Jaume Comas Gestor del Blog de Cultura

dilluns, 15 d’agost del 2016

Parlem - De les Nostres Entitats de Cultura Popular - Annex (I)

    
   
De les entitats coneixem la part festiva i cultural, la seva participació a les festes majors i a les festes populars, els seus tallers o mostres, però a qualsevol entitat hi ha un seguit de feines desconegudes que son necessàries per preparar des d’una sortida concreta fins a planificar una temporada sencera, per mes senzilla que sigui una activitat no es lliure de hores i hores de feina per assolir-la. Parlem de la feina que fan els membres de qualsevol entitat, traient temps del seu temps personal, altruísticament sense esperar res mes a canvi que la satisfacció personal d’haver-ho fet per l’entitat, per la cultura i per la ciutat on un viu, una feina feixuga, una feina que no es veu, a vegades poc valorada,  però necessària, ja que sense aquesta feina totalment voluntària en la cultura res seria possible.
   
A tota entitat normalment hi ha un grup reduït de persones que tiren de Ella en tot moment i engresquen a la resta a fer-ho, poder la feina mes important es saber dinamitzar en els grups de persones que formen el col·lectiu, aconseguint que es facin l’entitat seva, aprenguin a estimar-se-la i lluitin per Ella, encara que el mes complicat per a qualsevol membre d’una entitat, es la conciliació, no es fàcil aprendre a compaginar les feines que es poden assumir dins una entitat, amb el temps personal dedicat a la família i les jornades laborals, però el temps ajuda i es pot arribar a trobar l’equilibri tot i que no es fàcil, però si possible, molts son els esforços personals que es porten a terme.
   
Les entitats sempre tenen les portes obertes a noves incorporacions, en totes les entitats els nouvinguts son ben rebuts; Quan tenen oportunitat es fan tallers o mostres i es reparteix informació, amb la intenció de que els nens i nenes de les escoles, la ciutadania si el taller o mostra esta emmarcat en alguna festa popular, s’apropin i s’animi a tastar ser Diable, Geganter, Casteller, Ballarí o Sardanista entre altres opcions, alguns s’engresquen i acaben formant part d’una de les opcions, i així les entitats creixent.
   
Es d’admirar la feina que fan els membres de les diferents entitats de cultura popular i tradicional, per mantenir vives petites porcions de la cultura, per transmetre les nostres tradicions a petits i grans i per convidar-nos a gaudir de les festes populars.
  
Com en molts indrets del país, les entitats rubinenques tenen una manca de socis i a vegades no ser un mínim de persones dificulta una temporada o una sortida, Castells en els que no es podra optar per falta de canalla, de dosos o de quarts, Gegants que no podran participar en una trobada per falta de portadors, vestits de diables que es quedaran penjats el dia del correfoc, classes de dansa o sardanes a les que podrien assistir mes nens i nenes, canvis generacionals que a vegades semblen complicats.
  
Des d’aquest Blog de Cultura Popular i Tradicional de Rubí, ara que arriba la festa major, volem seguir animant a rubinencs i rubinenques a acostar-se a les seves entitats, a que tasteu la que us faci mes gracia i si us convenç entreu a formar-ne part. En aquest Blog trobareu tota la informació necessària per posar-vos en contacte amb les entitats, tot hi que una altre  manera de fer-ho, es esperar que arribi la festa major o la festa major petita de Sant Roc i acostar-vos a Elles e informar-vos.
   
Quan entres a formar part d’una entitat cultural, et canvia la manera de viure la ciutat i canvies com a persona.

dissabte, 13 de febrer del 2016

Entitats - Obrador Coral de Rubí - Cant Coral

 

Breu Resenya: 
  
L’Obrador Coral de Rubí porta des de l’any 1981 amb un treball seriós i constant, intentant assolir un nivell prou alt per deixar en bon lloc el pavelló musical de la nostra ciutat de Rubí.
  
Una constant de la coral és la celebració del concerts d’hivern (Sant Esteve), de primavera (Sant Jordi), la participació en l’Ofici de Festa Major a la parròquia de Sant Pere i l’organització d’un espectacle musical dins del marc de la Festa Major de Rubí, a part de la col·laboració amb altres entitats de la ciutat.
  
Currículum:
  
L’Obrador Coral de Rubí neix el gener de l’any 1981.
 
 
A partir de 1983 s’incorpora a la FCEC.
  
Amb un treball seriós i constant, sota la direcció, primer d’en Pere Burés, posteriorment de l'Emili de la Linde, després d’en Pelegrí Bernial i en l’actualitat del Jordi Boltes, intenta assolir un nivell prou alt per deixar en bon lloc el pavelló musical de la nostra ciutat de Rubí.
   
Una experiència remarcable en el procés de superació de l’Obrador Coral, ha estat la de fer-se càrrec de la part coral inèdita de la Moixiganga de Lleida, que en estreta col·laboració amb l’Esbart Dansaire de Rubí, va presentar l’any 1982 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i als principals teatres de Catalunya. Una constant de la Coral és la celebració del concerts d’hivern (Sant Esteve) i de Primavera (Sant Jordi), a més de la participació en l’ofici de Festa Major a la Parròquia de Sant Pere i darrerament organitzant un concert vermut en la nostra festa major.

 
Hem tingut el plaer de col·laborà amb diferents aniversaris d’entitats culturals de Rubí; 75è aniversari de l’esbart Dansaire, 50è aniversari del Centre excursionista de Rubí, i acompanyar-los a Sant Miquel de Cuixa a la renovació de l’encesa de la flama de la Llengua Catalana. Posteriorment vàrem fer una ofrena floral a la tomba d’en Pompeu Fabra. També vàrem poder col·laborar al 50è aniversari de la Unió Rubinenca. Hem participat en la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra” en la celebració del 20è aniversari de l’escola Municipal de Música i darrerament el 75è aniversari del foment de la sardana de Rubí. Celebrant el nostre 20è aniversari hem interpretat la cantata de Pentecosta, Nº 34 de J. S. Bach amb acompanyament d’orquestra.
    
L’any 2004, dins el programa de Festa Major, vàrem interpretar la missa de coronació de W.A. Mozart, amb l’orquestra simfònica de l’Empordà i conjuntament amb el cor Harmonia Calellenc.
   
L’any 2005, també dins el programa de Festa Major, vàrem interpretar la novena simfonia de Beethoven amb la orquestra del centenari, la coral Nova Egara i els antics escolans de Montserrat.
  
L’estiu del 2006, ja com a tradició dins el programa de Festa Major, commemorant el 250è aniversari del naixement de W.A.Mozart, vàrem fer el seu Rèquiem, també amb la orquestra del centenari, la coral Nova Egara i els antics escolans de Montserrat.
   
L’any 2007, en el nostre concert tradicional de Sant Jordi, vàrem celebrar el 25è aniversari de la nostra entitat, interpretant una mostra de les peces més significatives d’aquests anys. I dins del marc de Festa Major hem representat la versió concert de la sarsuela catalana “Cançó d’amor i guerra”
   
L’any 2008, a la primavera van tornar a cantar el Glòria d’Antonio Vivaldi i a l’estiu, per Festa Major cors d’òpera acompanyats per la orquestra “Aula Lírica de Catalunya”.
  
L’any 2009, en el nostre concert de Primavera, vam interpretar el Rèquiem de Gabriel Fauré acompanyats per piano. Al tradicional concert de Festa Major vàrem fer un concert de espirituals negres i/o Gospel, compartint el concert amb el grup BlackBirds i acompanyats per una banda rubinenca. Per Nadal vam cantar les tradicionals set nadales populars de Manuel Oltra.
    
L’any 2010, vàrem fer un muntatge musical increïble al organitzar un concert de musicals i standards americans, acompanyats per la Big Band del taller de músics i compartint temes amb la Big Mamma. Per finalitzar l’any, en el nostre concert de Nadal vam cantar els nocturns de Mozart acompanyats per clarinets.
    
L’any 2011 vàrem tenir el plaer de tornar a cantar el meravellós Rèquiem de Mozart, acompanyats per piano i tres trombons. Per Festa Major vam tornar a apostar per fer àrees i cors d’òpera però aquest amb la orquestra Aula lírica de Catalunya.
   
L’any 2012, vàrem col·laborar amb les diverses activitats que es van preparar a Rubí per commemorar els 50 anys de la rierada de l’any 1962. Per Nadal vam interpretar la cantata BWV64 de J.S.Bach.
 
L'any 2015, es va commemorar el centenari del col·legi Regina Carmeli i vam participar en l'acte d'inauguració amb peces del nostre ampli repertori. I per acabar el curs, dins del marc de Festa Major, vam interpretar musicals famosos, amb un gran èxit.

 
En aquests anys hem aconseguit afegir al nostre repertori aquestes obres:
  
    Missa de la coronació de W.A. Mozart
    Novena simfonia de Beethoven
    Rèquiem de Mozart
    Rèquiem de G.Fauré
    Cantata 64 de J.S.Bach
    Cantata de Pentecosta de J.S.Bach
    Gloria de Vivaldi
   
Actualment estem preparant el "Magnificat de J.S.Bach" que presentarem en el concert de primavera.

Textos facilitats per Imma Renom, Cantaire de l'Obrador Coral de Rubí

Fotografies de l'arxiu de l'Obrador Coral de Rubí

divendres, 18 de desembre del 2015

Temporada 2015 - Colla de Diables de la Riera de Rubí - Valoracions

La Colla de Diables de la Riera de Rubí, va tancar la temporada 2015 amb una bona festa a la sala polivalent 1413 del Barri del Pinar; L’entitat, clausurà així les celebracions del seu 25è Aniversari.
 
La temporada es valorada positivament, aquesta ha estat marcada per unes celebracions de l’aniversari, que han donat tot el protagonisme a la historia de l’entitat, a les persones que han format part d’aquesta historia, i al mon del foc festiu de la nostra ciutat.
 
Com activitats destaquen la posada en marxa el mes de març, de l’exposició dels 25 anys de historia de l’entitat i del mon del foc festiu de la ciutat, amb l’estreta col·laboració de la Colla de Diables de Rubí, la Colla de Diables Rubeo Diablorum, de l’Artista local Pep Borràs i de la productora en seu a Rubí, la Crestavisual. Exposició coorganitzada amb l’ajuntament de Rubí.
 
També donen importància en el correfoc de festa major que va ser la base festiva de la temporada, amb la participació de les altres dues colles locals i tres de convidades de forà la ciutat, no es recorda un altre correfoc amb la participació de sis colles a Rubí i les tres colles de la ciutat treballaran plegades per que es converteixi en el model de les properes festes majors.
 
Per estar de celebracions es van fer càrrec de l’organització del Seguici Festiu de la festa major, seguici que va estar dedicat a Pau Sanchez, membre fundador de l’entitat, en el qual les colles de diables van retre un sentit homenatge davant de la que va ser casa seva.
 
Els Diables de la Riera van tancar la temporada amb la participació a la festivitat de Sant Roc i el Correfoc de la festa major del poble d’Alpens (Lluçanès – Osona).
 
La secció infantil ha crescut en nombre d’espurnes i trons aquesta temporada, han realitzat els dos correfocs infantils locals i diversos correfocs fora de la ciutat; Valoren positivament que es vagi consolidant que diables sortits d’aquesta secció, portin avui el pes de la secció amb l’ ajuda de la resta de l’entitat.
 
Els Tronats del Tabal, han assolit amb èxit, diferents canvis interns deguts a canvis de responsables, han organitzat les dues tabalades de la ciutat, així com a la cavalcada de reis, a les rues de carnestoltes, diferents tabalades i correfocs de fora la ciutat. També han col·laborat amb el Mercat Municipal i entitats culturals de Rubí.
 
Amb aquesta temporada els Diables de la Riera, donen per tancat un cicle de vuit temporades, al llarg del qual han desenvolupat el seu actual model de funcionament i han treballat per les celebracions dels 25è Aniversari. Al llarg d’aquestes temporades l’entitat ha realitzat diferents reconeixements a persones que han treballat per l’entitat i amb l’entitat, la temporada anterior va ser per Neus Muñoz, en aquells moments regidora de cultura i en aquesta ocasió ha estat per Jep Quintas, Cap del servei de cultura de la ciutat.
 
Per el futur, l’entitat buscarà un nou projecte, que es converteixi en l’eix vertebrador del nou cicle que inicien.

 
Textos facilitats per Jaume Comas, Cap de Colla dels Diables de la Riera

dimecres, 16 de desembre del 2015

Temporada 2015 - Colla de Diables de Rubí - Valoracions

La temporada va finalitzant per a totes les entitats de Cultura popular i tradicional de la ciutat i us fem arribar en el blog les diferents valoracions que des de Elles ens van fent arribar.



Valoració de la temporada 2015 de la Colla de Diables de Rubí

Activitats locals

Les activitats de foc fetes a Rubí porten ja uns quants anys arrelades. Raval de foc i foguera de sant Joan, seguici de Festa Major, correfoc de Festa Major i tronada de sant Roc formen part de l'imaginari popular, i l'activitat més jove passa de la desena.

La Trobada de Bèsties de Foc de Rubí ja està consolidada i en portem quatre edicions.

El grup de tabalers amb els que fem simbiosi, Explosió Rítmica, ha participat a la cavalcada de Reis 2015, a la Fira del Joc i l'Esport, al Dia Internacional dels Drets dels Infants i altres activitats amb entitats locals.

Activitats fora de Rubí

No ens podem queixar; tant Diables com tabalers hem sortit al correfoc de Cunit, al d'Avinyonet del Penedès, a l'aniversari dels Diables de la Maurina de Terrassa, i a les trobades de Bèsties de Foc del Poblenou i Granollers. Aquest any ens ha caigut el correfoc de l'Estany (ja portàvem 15) però, tornarem l'any que ve.

Tabalers, sols, han actuat a Sabadell, Nou Barris i El Masnou entre altres poblacions.

Previsions 2016

A Rubí

Les activitats "programades" per Diables a Rubí l'any 2016 són, a priori, les mateixes de sempre: Sant Joan, seguici i correfoc de Festa Major, i els versots i la tronada de sant Roc. A la Trobada de Bèsties, si no passa res estrany, li sumarem una figura.

En quant als tabalers, la primera activitat de l'any, cavalcada de Reis, no participem. De manera compensatòria, l'Ajuntament, ens ha aparaulat les tres rues de Carnestoltes.

Altres activitats no estan tancades.

Fora de Rubí

Tornarem a l'Estany. S'han de concretar tres intercanvis de Bèsties i un de Diables, que hores d'ara estan una mica verds, encara que ja tenim tancada la sortida a Vilassar el 2017 per a la Biennal de Bèsties.

Colla de Diables de Rubí. Xile, núm. 1, 08191 Rubí. diablesderubi@diablesderubi.org
 
Textos facilitats per Ricardo Herranz, Cap de Colla dels Diables de Rubí.

dissabte, 14 de novembre del 2015

Entitats - Colla de Geganters del Pinar - Gegants i Capgrossos

 
     
A partir de la iniciativa d’un grup de persones per aconseguir una imatge representativa del barri, es va proposar la construcció d’una escultura. Una primera proposta va ser ubicar-la a la nova rotonda d’accés al barri que estava sense finalitzar. Va ser llavors, quan l’ajuntament va enjardinar la zona i es va haver de repensar la idea. Hi havia veïns que recordaven que als anys 80, la colla de geganters del municipi va revifar les seves activitats amb una concentració de capgrossos al barri, degut a que algun dels seus components eren d’allà. Aquest havia estat un acte significatiu per a la trajectòria de la cultura popular dels gegants a la ciutat. Recollint aquest antecedent i d’acord amb les entitats es va proposar una escultura festiva i maca que representes el barri i que fos dinàmica, que aconseguís obrir el territori i els seus habitants a la resta de la ciutat i més enllà. Crear un procés participatiu per aquells que volguessin endinsar-se en el mon geganter, amb la finalitat entre altres de crear una nova entitat en el barri, de cultura popular Catalana, una colla gegantera. El barri es convertia així en el primer de la localitat que comptaria amb un gegant propi.
   
El gener de l’any 2006 es va posar en marxa la comissió impulsora del projecte, aquesta comissió va definir les primeres accions per iniciar el projecte, mitjançant diverses reunions i visites al taller de l’escultura. Els objectius principals eren consensuar els criteris de construcció de la figura central (gegant) i del capgròs i propietat de cadascun d’ells. Consensuar les fases i estratègies per generar un procés participatiu en el barri. Aconseguir la coresponsabilitat i el treball en equip entre els components de la comissió.
   
El febrer, es convoca a les entitats del territori i a persones que ja estaven vinculades a reunions de treball d’altres projectes del barri, i administracions local i Generalitat. La primera necessitat era encarregar a un escultor festiu la direcció de la construcció per aconseguir una figura de valor artístic i que perduri en el temps. Era necessari obrir un procés participatiu e informatiu mitjançant tallers, visites a l’estudi, conferencies, reunions... a la resta del veïnat. Per escollir l’escultor es van valorar criteris de qualitat, trajectòria, capacitat de comunicació de l’artista per ser agent actiu del procés de participació i el preu.
   
L’abril es fan les propostes de cara a poder sol·licitar fons de finançament per les diferents parts del projecte i es decideix que l’associació veïnal serà propietària de la figura central i l’associació X infantil propietària del complement o capgròs.
   
El setembre va haver una visita de l’associació veïnal i del tècnic del pla de desenvolupament comunitari, en aquesta visita l’escultor va donar les explicacions del significat de la tradició gegantera, simbologia, procés tècnic de construcció i  originalitat.. Els veïns alhora van donar les explicacions dels trets més significatius del barri, concloent que es la multiculturalitat i els processos migratoris les constants que mes els caracteritzen. Es realitza un  assessorament e intercanvi de informacions entorn al barri i el món geganter per definir propostes de figura i els calendaris dels tallers participatius i es concreten els criteris de disseny que serviran per a construir la figura central i el capgròs. La figura central simbolitzarà una constant en la curta història del barri, el fet migratori, agafant com a referencia la primera onada migratòria. Es decideix que la figura central serà una dona i que es dirà Lola, la figura central serà una geganta de 3,20 mts amb dues parts, cos i cavallets. El capgròs s’ha de convertir en referent pels infants del barri. Es tria un follet del bosc del Pinar entre les idees mes valorades.
    
El gener de l’any 2007 es dona el vistiplau del bust modelat de fang i altres aspectes de la construcció, els detalls per començar el disseny i el vestuari i es coordina la feina amb el fuster del barri per dur a terme el cavallet. Al igual que es va fer per la figura central, l’escultor va donar les mateixes explicacions a l’associació x infantil sobre el capgròs i aquesta dels elements que hauria de reunir el follet del bosc, i també es va rebre l’assessorament de la colla gegantera de la ciutat.
      
El febrer es comença a preparar les tasques de cara a la Diada del bateig del 19 de  maig, es fa la difusió de la festa, les invitacions, es preparen les entrevistes a Radio Rubí i l’entrevista del programa de TV2, els nous Catalans; Es prioritzen els últims detalls per finalitzar la figura i l’organització d’un pica pica. Es fa una proposta que resulta unànime de cap de colla, serà una dona jove.
   
El concens dels criteris en tot el projecte, es va aconseguir mitjançant el debat a les reunions. Es va treballar per aconseguir l’equilibri del protagonisme d eles des entitats participants, Hi ha però un matis important, l’associació de veïns necessitava una figura que representes la globalitat del barri, una dona nouvinguda i l’associació x infantil una figura sectorial, en aquest cas del col·lectiu de infants, un follet del bosc.
    
El projecte de la construcció de la Geganta Lola del Barri del Pinar, va significar la cohesió del barri a la ciutat, de la ciutat al barri, del barri a la cultura popular i tradicional, i del a cultura popular i tradicional al barri. Com va comentar Maria Jose, presidenta de l’associació de veïns del barri del Pinar de Rubí, si el barri no sap ballar un Gegant, aprenem si el barri no sap tocar la gralla, aprenem i així poc a poc, un barri carregat de cultura migratòria es varen anar fent un lloc dins la cultura popular Catalana de Rubí i d’arreu, sent avui dia una de les tres colles de geganters de la ciutat que que representen i  porten el nom de Rubí, allà on van.
    
El 19 de maig de l’any 2007 la Lola va plantar per primera vegada, en una festa multitudinària en motiu del seu bateig en el barri del Pinar de Rubí, apadrinada per la colla gegantera de la ciutat i el mateix any per Sant Joan, en motiu de les festes del Barri va ser batejat el Capgròs, el fullet del Bosc.
 
Fotografia Jordi Garcia
Xatos 2015
 



Fotografies Roser Aguilar
Seguici Festa Major 2011
 

 
Fotografies Arxiu Colla Gegantera del Pinar
   
 Textos extrets del projecte que va mobilitzar tot un barri i revisats per Maria Jose, Presidenta de la AAVV del barri del Pinar de Rubí

Fotografies de Jordi Garcia, Roser Aguilar i de l'arxiu de la Colla Gegantera del Pinar

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Entitats - Societat de Sant Antoni Abat de Rubí - Els Tres Tombs


El dia 6 de febrer de l’any 1859 a la rectoria de l’església de Sant Pere de Rubí, amb la presidència del Sr. Rector Joan Más i Farré, i amb l’objectiu de celebrar cada any la festa del Sant Patró, els presents allí reunits prengueren per dret propi el nom de socis fundadors, essent els següents.
       
Pau Molins                                  Isidre Majó
Josep Ramoneda                       Pau Aymerich
Pere Serra                                   Joan Ramoneda
Francisco Serra                         Jaume Rosés
Josep Boladeras                        Jaume Batet
Pau Ramoneda                          Esteve Ramoneda
Pau Vallhonrat                          Josep Morros
Miquel Momany                        Pau Roura
Joan Ramoneda                        Francisco Roura
Pau Canals                                 Marc Roura
Miquel Llunell                           Domingo Marcet
Miquel Roig
    

Així mateix acordaren redactar el primer reglament de l’entitat i és així com començà de la nostra entitat, fa mes de 150 anys.


         
Val a dir que no només l’homenatge al nostre Sant Patró és primordial en la nostra festa, també la part mes lúdica i festiva de la mateixa és important. Al llarg dels anys, els nostres socis han estat sempre bons amants de la música i, en no tenir una seu social pròpia adequada per a celebrar-hi balls i concerts, sempre hem comptat amb entitats col·laboradores que ens han cedit espais per a celebrar-los. Des de el final de la guerra civil, la seu de l’entitat ha estat el Casino.


La primera bandera, la que van fer confeccionar els socis fundadors, fou brodada per la Sra. Joaquima Pi i Plaza en el seu taller e hi participaren les seves alumnes: Leia Font i Fatjó, Maria Ramoneda i Nonell, Lluïsa Calvet i Norta, Maria Margenat i Momany i Francisca Serra i Riera. Totes aquestes senyoretes reberen un diploma commemoratiu per part de l’entitat.

                       
L’any 1959, any del centenari de la bandera, l’empresa Pich Aguilera feu donació ela roba necessària per a fer una nova bandera commemorativa i els banderers: Josep Aguilera i Moreno, Josep Batlló i Puiggros i Josep Vilaldach i Corberó, es feren càrrec del cost del bordat de la mateixa que es dugué a terme en un convent de monges de Barcelona. La banda de cornetes i tambors de la creu roja fou l’encarregada de posar música a la rua i l’orquestra la principal de Sant Feliu de Pallerols fou l’encarregada de fer ballar a tots els socis. La junta directiva de l’any del centenari estava formada per:
    
                                     President             –     Jaume Sucarrats i Serra.
                                     Vice.President   –     Josep Fontanet i Ramoneda.
                                     Secretari              –     Pere Rosés i Doménech
                                     Vice-secretari    –     Jaume Margenat i Serra.
                                     Tresorer              –     Joan Bigordà i Bellmunt.
                                     Contador            –     Felip Nonell i Puig.
                                     Vocals                  –     Pere Malla i Cornella
                                                                            Francisco Canals i Aguilera.
                                                                           Isidre Borell i Rabella
                                                                           Josep Campamà i Fàbregas.

          
A principis del segle XX l’entitat assolí una xifra rècord, per l’època, de socis, 123. Tots aquests associats reberen un tortell elaborat per el Sr. Carles Valls i el Sr. Miquel Llunell elabora 20 coques per compte de l’entitat. L’entitat recaptà i gastà 567,25 Ptes. En el pressupost de la festa. El 1924, la xifra de socis continuava creixent i ens en costen 157. El 1936 els socis eren 120. A l’any 1946, amb símptomes d’una clara recuperació, la xifra de socis s’elevà a 273. A data d’avui, en som quasi 500.


Pel que Fa a la rua, ha anat variant força vegades de recorregut degut als canvis que el urbanisme de la nostra ciutat ha anat patint, i que ens ha anat fent canviar, fins i tot, el punt de benedicció. És d’esmentar que l’any 1936 la Rua tingué lloc normalment. No així els anys 37, 38 i 39 suspesa a causa de la malaurada guerra civil que tants mals records ens porta. De tota manera, fons ben informades ens han fet saber que la bandera mai va deixar de passar tres vegades per la porta de l’església en la data assenyalada del 17 de gener. Com a resultat de la darrera (fins ara) remodelació de la plaça del Dr. Guardiet, ja no és possible passar-hi amb els carros i els animals i s’han hagut de cercar altres alternatives que facilitin la tasca del mossèn a l’hora de la benedicció.


      
Des del moment de la seva fundació, l’entitat s’ha regit pel seu reglament que s’ha anat adaptant al transcórrer del temps i ales lleis en vigor.
     
A mesura que Rubí deixa de tenir animals i carros. La festa es va celebrar cada vegada mes amb tractors i motocultors, deixant els cavalls pràcticament relegats a portar el banderer, els cordonistes i la bandera. Aquesta manera de fer va durar fins els anys setanta.
     
A la dècada dels vuitanta la festa va anar recuperant la participació de carros i cavalls, tornant així a la manera de fer tradicional pagesa de Rubí. La manca de carros i cavalls locals obligà l’entitat a contractar-ne de fora de la ciutat i així van començar a arribar participants de molts recons de Catalunya.
    
El fet de contractar participants obligà a canviar la data de celebració a festiu i d’aquí que es fixes el darrer cap de setmana de gener com a data reservada per a la festa a la nostra ciutat.

       
L’any 2009 la Societat de Sant Antoni a Rubí va viure amb tota intensitat la celebració del 150 aniversari. Al llarg de tres setmanes, els rubinencs, les rubinenques i totes les persones amigues dels tres tombs, vingudes d’arreu de Catalunya, van gaudir d’una espectacular carpa que cobri sencera la Plaça Catalunya, ja que el Casino hauria quedat petit, on es van celebrar balls, concerts, sarsuela, activitats infantils, etc. La cloenda de les activitats a la carpa fou un dinar al que van assistir mes de nou-centes persones i que la junta i un bon grapat de col·laboradors van cuinar en el pati del Casino. La junta directiva de l'any de les celebracions dels 150 anys, estaba formada per:

                           President          -  Miquel Vivancos i Roura
                           Vice President -  Manel Gomez Ramos
                           Secretaria         -  Núria Climent Masdeu
                           Tresorera          -  Montserrat Torné Canyis
                           Vocals                -  Joan Centelles Sanjaume
                                                            Antonio Bamala i Royo
                                                            Manel Bamala i Royo
                                                            Ramon Utges Llobet
                                                            Antonio Rizo Marcos
                                                            Manel Sabartes Ramoneda
                                                           Joan Almirall Ricart
                                                           Joan Campamà Fábregas
                                                           Pere Rubies Rier

la Rua dels Tres Tombs


 








I ara ja toca treballar per a l’edició 157 de la festa de Sant Antoni Abat a Rubí. Al llarg de l’any ja s’han portat a terme diverses activitats amb aquesta finalitat i és que la Societat de Sant Abat és tradició, és cultura i és germanor, malgrat que alguns no ho interpretin així, però, som el que som i som on som perquè els nostres avantpassats ens hi ha fet arribar, amb esforç, amb voluntat de crear una identitat pròpia i amb el desig ferm de respectar i de fer-se respectar. Esperem que els nostres fills i nets vulguin mantenir viva aquesta tradició que tant ens enorgulleix.

Cercavila Ajuntament



El Ball


Esmorzar Caves Aris

Esmorzar del Traginer


Banderers

la Rua dels tres Tombs


Textos facilitats per Miquel Vivancos, President de la Societat de Sant Antoni Abat de Rubí

Fotografies de l'arxiu de la Societat de Sant Antoni Abat.