Escardilarre'17 - Flama del Canigó i Revetlla de Sant Joan - Festes Populars

Sant Joan - Revetlla de Sant Joan i Flama del Canigó - Festes Populars

Tot just en una setmana, el divendres 23 de juny, Rubí celebrarà la Revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l'any. Enguany, l'Ajuntament ha preparat una sèrie d'activitats per tots aquells rubinencs i rubinenques que vulguin passar aquesta nit màgica a la ciutat. 

La Colla de Diables de Rubí i Òmnium Rubí són les associacions que col·laboraran en l'organització de la revetlla, aportant el foc. A les 23.15 h, davant de l'ajuntament a la plaça Pere Aguilera, es rebrà la Flama del Canigó i es farà la lectura del manifest. A les 23.30 h, es farà la cercavida de trons de la Flama del Canigó, per la pl. Pere Aguilera, c. Pau Clarís, c. Cadmo i c. Joaquim Blume, fins a acabar a l’Escardívol a les 23.45 h, amb l'Escardilarre 2017 i el raval de foc. a les 24 h s'encendrà la foguera alhora que l'Orquestra Liberación ambientarà l'espai amb música de ball a ritme de versions.

Font Tot Rubí

Origens - Del Ball de Diables als Correfocs o Cercaviles de Foc - Tradicions

El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit de l'evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs o cercaviles de foc van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Reus i Barcelona, quan es va introduir la interacció amb el públic en aquest ball.
   

L'origen del correfoc

   

Els primers antecedents del correfoc els podem trobar per dues bandes. En primer lloc en la "Cercavila de foc de Sant Joan", que el Ball de Diables de Reus va fer el 23 de juny de 1980 pels carrers d'aquesta ciutat en el marc de les Festes de Sant Joan. Tot i que encara no fou anomenat "correfoc" la Cercavila de Foc" ja tenia l'estructura i el funcionament del que avui entenem per correfoc.

   

Els segons antecedents del Correfoc apareixen l'any 1979 a la Trobada de Dracs que es va organitzar des de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Era la primera etapa de la transició post-franquista i arreu del país es vivia una època d'or de recuperació de les tradicions populars. S'organitzaven festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven, després d'uns anys de foscor, la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.

    

L'Ajuntament de Barcelona no va ser aliè a aquest moviment i aquell any, sota l'impuls i direcció d'un conjunt de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Com que se'n van trobar pocs, només sis: els de Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i Olot (els de Solsona i de la Patum no van voler assistir-hi) van convidar-se dues colles de diables: el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.

   

En aquella exhibició pels carrers de Barcelona, els diables van encendre carretilles de forma estàtica, en rodona, tal i com feien tradicionalment a les seves respectives poblacions. En un moment de la cercavila, els diables es van sortir del protocol oficial i estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a perseguir als que s'ho miraven. En alguna d'aquestes accions espontànies, i per sorpresa de tothom, algú es va posar a ballar sota els diables, en comptes de fugir-ne. Aleshores es va produir l'associació d'idees que va donar nom al correfoc. Amb la imatge del diable corrent amb una carretilla es va originar el nom: - Mira com corren sota el foc... corre-foc!!.

   

L'any següent, en el marc de les Festes de la Mercè de 1980, el programa ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la trobada de dracs.

    

Així és com es diu que va néixer aquesta modalitat de cercavila de foc que avui s'ha estès de manera extraordinària per tot arreu. Així és com va néixer el correfoc, com una evolució del ball de diables. Des d'aleshores i fins avui, el correfoc és present a pràcticament totes les festes populars del país. Un bon exemple de la manera en què la tradició muta, es transforma i evoluciona per convertir-se en expressions o accions simbòliques que s’inclouen ràpidament en l’àmbit de la tradició.

   

El Correfoc de la Mercè, avui

   

En l'actualitat, durant les Festes de la Mercè, les colles de diables catalanes que participen del Correfoc mostren el seu poder i encenen durant unes hores el centre de la ciutat, en un esdeveniment massiu que en poc temps s’ha convertit en un dels plats forts de les celebracions. El Correfoc es celebra la vigília del 24 de setembre, diada de la Mercè, o en alguna data propera.

   

Avui, el Correfoc és organitzat per l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona i pagat en la seva integritat per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. A poc a poc, el Correfoc ha anat agafant cos i ànima fins a convertir-se en un dels elements més importants i concorreguts de la Festa Major barcelonina.

   

La màgia que desprenen les bèsties de foc i els diables ha conquerit la ciutat. I els barcelonins, esperitats, salten amb els diables seguint-los en la seva dansa infernal. Quan la porta de l'infern comença a escopir foc pels quatre costats, l'aire s'omple de fum i color i les bèsties ataquen enfurismades. El carrer bull, de joia i excitació, entre fum, espetecs i espurnes.

   

Textos de festes.org

   

Els Correfocs a Rubí.

   

A la dècada dels vuitanta, després de la reposició dels correfocs a Catalunya, s’inicien les festes de foc a la ciutat de Rubí organitzades pel grup d’Animació Disbauxa i la Colla del Monstre de la Riera (1983-1989) Autor - Pep Borràs. Predecessora de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.

   

Tant mateix, les colles de diables no existien a Rubí. No és d’estranyar que els Diables del nostre correfoc fossin quasi sempre diables vinguts de fora de la ciutat, esporàdicament gent dels esplais, de l'Esbart Dansaire. Donant pas en el temps a la Colla dels Diables de la Riera de Rubí, primera colla de diables pròpia de la nostra ciutat, que neix oficialment i redacta els seus primers estatuts, el 3 de maig de 1990, tot i que els seus diables, ja feien el diable des de l’any 1984.

    

Paral•lelament en el temps, neixen colles de diables de curta durada, però no per això menys emblemàtiques. Les Bruixes, La Mare del Tano, Estridència, les polles.

   

Totes les colles es fan i es desfan. La història de la Colla dels Diables de la Riera no ha estat diferent, patint al llarg dels anys dues excisions i donant pas en els Diables de Rubí i els Diables Rubeo Diablorum.

   

En l’actualitat les tres colles locals, acompanyades per tres colles foranies, configuren el correfoc de la festa major de Sant Pere, que transcorre pels carrers del centre de la ciutat, a la vigília de Sant Pere 28 de juny o en una data propera. A Rubí comptem també amb dos correfocs infantils, un per les festes de Sant Pere i l’altre per les festes de Sant Roc, organitzat per la Colla de Diables de la Riera i una trobada de besties, organitzada per la Colla de Diables de Rubí, tot subvencionat per l’Ajuntament de Rubí.

 

 

 

Textos de Jaume Comas Gestor del Blog de Cultura de Rubí.

Fotografies de Juan Antonio Guisado.

Temporada 2016 - Valoració Colla de Diables de Rubí - Diables

Valoració de la temporada 2016 de la Colla de Diables de Rubí

Activitats locals

Les activitats de foc fetes a Rubí han sigut les mateixes que altres anys: Raval de foc i foguera de sant Joan, seguici de Festa Major, correfoc de Festa Major, la Trobada de Bèsties de Foc de Rubí i la tronada de sant Roc. Dintre d'aquestes activitats, valorem molt positivament el nou format del correfoc de Festa Major, amb sis colles. La Trobada de Bèsties en té dues lectures, una positiva -Una figura més dona major vistositat a l'acte; l'altra no gaire -Les colles no es mouen tot just acabar les vacances d'estiu, cosa que ens ha obligat a considerar amb l'Ajuntament un canvi de dates.

El tabalers tampoc són immunes a les escissions, així els Explosió Rítmica es van fragmentar i van sorgir els Axé, que són els que ens acompanyen des de sant Joan. Els Explosió Rítmica, encara apadrinats per nosaltres van actuar a les cercaviles del Carnestoltes i a la inauguració del nou parc de La Serreta. Els Axé van participar al Holi Festival de Festa Major.

Activitats fora de Rubí

Aquest any hem viatjat poc, ja se sap això de les vaques grasses i vaques magres. Hem estat amb els Axé a Igualada, al juliol, i hem tornat a l'Estany, ara hi anirem els anys parells.

Previsions 2017

A Rubí

Les activitats "programades" per Diables a Rubí l'any 2017 són, a priori, les mateixes de sempre: Sant Joan, seguici i correfoc de Festa Major, els versots i la tronada de sant Roc, i la Trobada de Bèsties de foc (amb la possible modificació de dates).

Tabalers, de moment, no tenen res en perspectiva; no surten a la cavalcada de Reis, i encara no s'ha parlat de Carnestoltes.

Fora de Rubí

El Pilòs s'ha agafat la revenja de aquest any "sabàtic" i ja surt el mes que bé al Clot, el dia 28. A més ha d'anar a la Biennal de Bèsties de Vilassar, a Igualada, Terrassa i El Vendrell.

Diables no tenim res tancat, de moment.

 

 

 

Valoració facilitada per Ricardo Herranz, secretari i cap de colla de la Colla de Diables de Rubí.

Tradicions - Nit de Sant Joan i Escardilarre'16 - Flama del Canigó

Ahir va arribar la Flama del Canigó a la nostra ciutat, era un quart de dotze de la nit quan la Colla de Diables de Rubí, portava la Flama fins a les portes de l’Ajuntament, on l’esperaven algunes autoritats, els mitjans de comunicació locals i el públic assistent. La Flama va ser rebuda amb la lectura d’un manifest, que enguany va preparar l'escriptor Andreu Carranza i acte seguit es va donar inici a una cercavila que la portaria fins l’Escardívol, on va tenir lloc un raval de foc, Escardilarre 2016 que va finalitzar amb l’encesa de la foguera de sant Joan, donant inici a una revetlla popular amb musica dels Killing Hits i els Dj Light Riders.

             

Aquesta tradició es va recuperar a Rubí l’any 2004 gracies a la Colla de Diables de Rubí, la iniciativa va ser de Pau Sànchez, membre de la colla rubinenca i del Centre Excursionista de Rubí, que malauradament ens va deixar després de patir un accident a la muntanya l’any 2011, Pau va ser el impulsor de portar la Flama del Canigó a la nostra ciutat. Ell, personalment, va anar, en més d'una ocasió, a buscar-la a la coneguda muntanya Catalana. Avui, la Colla de Diables de Rubí manté viva aquesta tradició i fa possible que Rubí tingui any rere any una gran revetlla de sant Joan".

Textos revisats per Ricardo Herranz, Secretari de la Colla de Diables de Rubí

Fotografies de l'arxiu de la Colla de Diables de Rubí.

Tradicions - La Revetlla de Sant Joan - Festes Populars

Dijous 23 de juny

Revetlla de Sant Joan

    

23.15 h Flama del Canigó

Rebuda de la flama i lectura del manifest

Pl. Pere Aguilera

Hi col·labora: Colla de Diables de Rubí

    

23.30 h Cercavila de la Flama del Canigó

Itinerari: pl. Pere Aguilera, c. Pau Claris, c. Cadmo, c. Joaquim Blume i Escardívol

Hi col·labora: Colla de Diables de Rubí

    

23.45 h Escardilarre 2015

Raval de foc

L’Escardívol

Hi col·labora: Colla de Diables de Rubí

    

24 h Encesa de la foguera

L’Escardívol

Hi col·labora: Colla de Diables de Rubí

    

24 h The Killing Hits

L’Escardívol

   

1.30 h Discjòqueis Light Riders

L’Escardívol

Festa Major 2016 - Correfoc de Diables de Rubí - Diables i Besties

El correfoc Diables de Festa Major creix en numero de diables, el divendres 1 de juliol,  cremaran sis colles de diables, i es dona així continuïtat al format de correfoc que es va poder viure l’any passat; Seran vuit, els grups de foc dins el correfoc d’aquesta Festa Major, tenint en compte, que dues de les colles rubinenques, Diables de Rubí i Rubeo Diablorum, disposen de besties de foc, el Pilós i el Cap Ullu respectivament; Aquest format permetrà donar mes espectacle a una de les activitats que compte amb mes afluència de públic per festa major..

    

Fins l’any 2014, les colles locals podien convidar una colla de diables en un sistema de rotació anual, era un torn a tres i només una colla convidava per Festa Major. Amb aquest nou format, que ha estat possible gracies a l’aposta que el servei de cultura de l’ajuntament de Rubí ha fet per aquesta activitat, les colles de diables locals, podran beneficiar-se amb una torna de la colla que conviden, assegurant un correfoc anual forà de la nostra ciutat.

       

Aquest any obrirà el correfoc la Colla de Diables de Rubí i el porc senglar “El Pilós”, el grup de percussió Axe i  la Colla de Diables Mal Llamp de Igualada, seguits per la Colla de Diables Rubeo Diablorum i el cap de llop “Cap Ullu”, el grup de percussió Explosió Ritmica i la Colla de Diables Ratpenats Infernals de Malgrat de Mar i tancaran la formació  els diables de la Riera de Rubí amb el grup de percussió Tronats del Tabal i la Colla de Diables de Montbau.

     

 

                        

    

Val a dir, per coneixement general que l’ordre en la formació del correfoc de festa major, que ocupen les tres colles de diables locals, es manté al llarg de l’any a totes les activitats en les que participen conjuntament, com es el cas del Seguici Festiu de Festa Major i la Tronada de Sant Roc.

    

Itinerari del correfoc

C. Sant Joan, c. Santa Llúcia, c. Espoz i  Mina, c. pintor Murillo, c. Colom, c. General Prim, c. Virgili, c. Historiador Serra i pl. Nova Estació.

   

Cartró pel Correfoc: Si voleu disposar de cartrons per protegir els vostres aparadors, vidres, portes i altres elements, l’Ajuntament us en facilitarà els dies 22 i 27 de juny de 10 a 14 h i de 17 a 21 h, a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (vestíbul)

   

Correfoc: recomanacions al veïns

   

Per gaudir d’un correfoc més segur, us recomanem:

   

• Per evitar accidents traieu del carrer qualsevol obstacle que pugui destorbar el recorregut del correfoc, com, per exemple, els testos amb plantes, les taules i les cadires, etc.

   

• Retireu els vehicles de la zona per on passarà el correfoc per evitar incidents greus a la gent i al vostre cotxe.

   

• Tanqueu les portes, les finestres i els balcons; tingueu les persianes abaixades i protegiu les obertures per tal d’impedir l’entrada de coets i de guspires que puguin causar un incendi.

   

• Recolliu la roba estesa o altres elements com banderes, domassos, etc., així com els tendals per prevenir que es puguin encendre.

   

•  Per més que els assistents al correfoc us demanin aigua per reduir la calor, no en tireu; així evitareu que la pólvora es mulli i exploti o surti en una direcció inesperada en lloc de cremar-se.

   

• Protegiu els vidres dels aparadors, de les portes i d’altres elements amb cartró ondulat.

   

• No encengueu foc ni fumeu a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic.

   

Participeu-hi amb seguretat

   

• Informeu-vos bé del recorregut del correfoc i seguiu les recomanacions dels organitzadors i dels serveis d’ordre, amb la finalitat que la vostra participació esdevingui una autèntica festa.

   

• La roba més idònia per participar en un correfoc és la de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives de pell que us agafin fort els peus (un xandall de cotó amb caputxa és una bona solució).

   

• Si per qualsevol circumstància se us encén la roba, tireu-vos a terra i rodoleu per apagar les flames. Sobretot no correu, les flames s’estendrien i serien més virulentes.

   

• Espereu la comitiva del correfoc en carrers amples i eviteu en la mesura que us sigui possible les aglomeracions i els taps de gent.

   

• No demaneu aigua als veïns, així evitareu taps i relliscades i també evitareu que la pólvora es mulli i exploti en lloc de cremar-se.

   

• No envaïu l’espai on els grups de foc fan l’actuació i no agafeu ni en destorbeu cap dels membres.

   

• Si es possible feu ús dels protectors auditius i oculars.

Entrevistes - Ricardo Herranz Martínez - Diable

Dades de la persona entrevistada.

    Nom i Cognoms: Ricardo Herranz Martínez

    Data Naixement: 10/09/1963

    Lloc de Naixement: Rubí

    Anys de residència a Rubí: Tots

    Anys de residència a Catalunya: Tots

    Càrrec que ocupa a l’entitat: Secretari

    Càrrecs que ha ocupat a l’entitat: Secretari

 

Dades de l’entitat

  

     Nom de l’entitat: Colla de Diables de Rub

     Adreça Postal: C/ Xile, 1 08191 Rubí (oficial)

                             per a notificacions => c/ Madrid, 59, 2n 3a 08191 Rub

     Telèfon de Contacte: 630076148 / 936974323

     E-Mail: diablesderubi@diablesderubi.org

     Any de la seva fundació: 1995 (oficial)

  

Quines van ser les persones que van fundar l’entitat i  a quina data es va crear?

  

Els fundadors van ser: Andreu Vallhonrat, Xavier Turull, Manel Calderó, Tadeu Palau i els difunts Daniel Bas i Pau Sánchez. L'acta de constitució és del 6 de febrer del 1995.           

  

Quins són els objectius de l’entitat?

  

"Cremar" tot el que puguem amb el vist-i-plau de l'Administració.

 

De quants socis disposen actualment?

 

Actualment som uns cinquanta.

 

Entre quines edats?

  

Entre els 9 i els 57 anys.

  

La seu de l´entitat és un local propi, llogat o municipal?

  

L'Ateneu figura als estatuts. Allà es va fer la constitució de l'entitat i les reunions una pila d'anys. Avui en dia realment no tenim "seu". Els materials, estris i pirotècnia, s'ubiquen en dos espais privats.

   

Quines activitats fan habitualment?

  

Activitats anuals programades des de la Taula de Cultura popular i Tradicional de Rubí,  com serien les de sant Roc, o des de l'Ajuntament, Escardilarre a sant Joan o el Correfoc de Festa Major. Sortides i correfocs d'intercanvi.

  

Quines activitats extraordinàries fa l´entitat?

  

Una activitat extraordinària passa a ser habitual quan té una continuïtat. La Trobada de Bèsties de foc va ser extraordinària, cinc anys després és habitual. Activitats "rares" sí que hem fet, la rebuda al Rei Carnestoltes a l'Ajuntament o l'Infern al pessebre vivent de sant Muç.

  

Activitats conjuntes amb altres entitats?

 

Les Mostres d'entitats de la Taula o les participacions als actes de sant Galderic, el Rubifolk de l'Esbart o les pre-diades d'Omnium.

 

Quines són les fonts de finançament?

 

Nosaltres som "mercenaris". Avui en dia la legalitat vigent gairebé no deixa marge per fer activitats pròpies, que serien les que s'haurien de finançar; això comporta que siguin      altres, administració o particulars, els que ens contracten per fer l'activitat, amb els pertinents pressupostos, contractes i factures. Les quotes de soci, obligatòries per llei a tota entitat, a la nostra Colla són pràcticament simbòliques i serveixen per pagar l'assegurança.

  

Des de quan és soci de l´entitat?

 

Des de l'any 1995.

  

Com va arribar a l’entitat?

  

Hem van demanar que repiqués els estatuts i l'acta de constitució perquè hi havia una incongruència amb la posició de les firmes. I hem vaig quedar.     

 

Pertany a una altre entitat o associació?

  

Sí.

  

Quina de les activitats que fan durant l'any li agrada més i perquè?

   

El correfoc a l'Estany. És un poble petit, quasi tota la gent t'està mirant, protecció civil ens deixa més llibertat de maniobra que aquí i a més el fem a les fosques; tallen l'enllumenat públic el temps del correfoc.

  

De tots els moments que ha viscut a l’entitat, quin ha estat el més especial per a vostè?

   

Especial, cada vegada que encenem la foguera de sant Joan, hores de treball de molta  gent contra minut de magnesi. Al 2004, la primera, mitja Colla deia que NO se encendria.

    

Emotiu, el final del Seguici de Festa Major 2011, massa gent plorant.

  

Es fàcil compaginar l’entitat en el dia a dia i la família?

  

Majoritàriament sí. Durant l'any pot haver-hi alguna "tonteria" per culpa de l'estrès puntual d'una activitat però, això també pot passar amb la feina.

 

 L'entitat està amb algun projecte o té algun projecte de futur?

  

De moment i prioritari consolidar la relació simbiòtica que tenim amb Explosió Rítmica, els tabalers que ens acompanyen, i fer-los una secció estable de l'entitat.

  

Projecte de futur és fer un nou senglar, l'actual està quasi pel al desballestament, com a molt tard pel 25è aniversari de la Colla.

  

Algun suggeriment per millorar les relacions amb l’administració?

  

Falta més comunicació. Hi han "problemes" que es resolen amb només una mica de voluntat. Els Diables som els primers interessats en que les coses surtin be i sense problemes. A vegades sembla que l'administració està en un pla superior.

  

Què li diria als rubinencs i rubinenques per a animar-los a fer-se socis de la seva entitat?

  

La pirotècnia festiva ben tractada no dóna cap problema. Les pors que poden donar els petards es "curen" quan canvies de costat i ets tu el que controla.

Agraïr la col.laboració de Ricardo Herranz Martínez.

Activitats - Taller i Col.laboració solidaria - Cultura Popular

Les entitats de cultura popular i tradicional sempre que els es possible estan en disposició de realitzar tallers i mostres culturals, per escoles e instituts i a donar recolzament a causes solidaries de protesta.

El passat divendres dia 20 de maig, la plataforma Rubí Acull va convocar una concentració a la plaça Pere Aguilera, per denunciar la política de fronteres que s’apliquen a les persones que busquen refugi a casa nostra. També van aprofitar per denunciar l’acord entre la UE i Turquia que concedeix, a un país denunciat repetidament per Amnistia Internacional per no respectar els drets humans, la gestió de la crisi de refugiades a canvi de diners. En aquesta concentració hi varen col·laborar els Diables de Rubí i els Castellers de Rubí.

Durant la jornada de portes ofertes de CEIP Mossèn Cinto Verdaguer d'aquest passat dissabte dia 21 al mateix centre on es van oferir diferents tipus de tallers i activitats, Els Castellers de Rubí vam ser convidats a participar. La mostra que vam oferir als alumnes, pares i responsables del centre va ser tot un èxit per la rebuda de l'activitat i la participació. Vam començar amb una petita xerrada mentre realitzàvem demostracions de la canalla i alguns pilars, tot seguit, vam oferir la possibilitat de provar on els més petits, fins i tot, feien cua per posar-se una faixa. Va ser una jornada molt instructiva i molt divertida.

Ha col.laborat amb els textos Carlos Casado, Secretari de la Colla de Castellers de Rubí.
Fotografies de l'arxiu de la Plataforma Rubí Acull i Colla de Castellers de Rubí.