.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


divendres, 17 d’abril del 2015

Tabalers de la Riera - Colla de Diables de la Riera de Rubí - Percussió


L’entitat sempre ha anat acompanyada amb percussió pròpia. Des de la seva fundació l’any 1990, la percussió sempre ha estat present passant per diferents etapes, sent avui dia, una secció totalment consolidada i en equilibri amb les diferents seccions de Foc, existents a la colla de Diables de la Riera de Rubí. 

Fotografía: Arxiu Colla Diables de la la Riera de Rubí
 
Els inicis sempre son complicats i en les seves primeres etapes, la percussió no era estable, formada per amics de la colla que anaven i venien i col·laboraven en correfocs de festa major, fins hi tot els mateixos diables per ajudar-los, s’animaven i acabaven apuntant-se a tocar el tabal.
  








Fotografies: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
 
Va ser entrat l’any 2005, quan Josep Milà, provinent d’aquestes primeres etapes, adquireix una col·lecció de Tabals tradicionals construïts amb fusta, pell i cordes, i els cedeix a l’entitat. Es gràcies aquests tabals, que la percussió comença a fer un gir important  i creix, fins al punt que es consolida un primer grup de tabalers sense nom propi, que comença a identificar-se amb l’entitat i acompanya en els Diables allà on van. Per aquest grup es van contractar les primers classes de percussió, Serginho Moreira va ser la primera persona que ens va ajudar, el grup participava en els correfocs i ravals de festa major de la ciutat i amb Ells l’entitat va realitzar intercanvis culturals a Gal•les i a  la Bretanya.

Fotografia: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
 
Avui es conserva sencera la col•lecció de tabals de Josep Milà, l’any 2014 va passar a formar part de la col•lecció de l’entitat en el museu municipal, per a la seva preservació i conservació. Aquests tabals van donar molta guerra i es van poder utilitzar fins l’any 2008, que varen ser substituïts per noves adquisicions. 


Fotografies: Roser Aguilar
 
La reorganització i reactivació de l’entitat després de patir la seva segona excisió, obre la porta a una onada de nouvinguts; La percussió creix, i ho fa al mateix ritme que ho fan les diferents seccions de foc de l’entitat, passada la festa major de l’any 2007, es consolida amb força un nou grup, agafant el nom de Tabalers de la Riera de Rubí. Dissenyen un logotip propi i amb ell s’estampen les primeres samarretes de percussió de la Colla, samarretes que en aquesta etapa van passant per diferents colors, sent les mes conegudes les blau cel i les ultimes de color taronja.
 
Fotografía: Ferran Ybargüengoitia
 
Els tabalers de la Riera de Rubí, van agafar una gran volada, participaven en els correfocs i ravals de festa major de la ciutat, i en els correfocs i tabalades de la Mercè a les festes majors de Barcelona; Quan l’entitat va entrar a la coordinadora de Diables de Barcelona, es van obrir algunes portes i es van produir els primers intents de tabalades locals aportant l’experiència adquirida forà la ciutat; Alguns dels seus membres militaven en altres entitats i grups de percussió i aplicaven les experiències adquirides en la nostra entitat, fins hi tot va haver un intent de consolidar un grup, integrat per tota la percussió local de les diferents Entitats de Cultura Popular i Tradicional, però no va arribar a Cuéllar.



Fotografies Ferran Ybargüengoitia
 
Els Tabalers de la Riera de Rubí, es dissolen l’any 2012 deixant pas a un altre grup propi, conegut com Els Tronats del tabal.

Fotografía: Roser Aguilar

Fotografies Roser Aguilar, Ferran Ybargüengoitia i Arxiu dels diables de la Riera de Rubí

dimecres, 15 d’abril del 2015

Escola - Esbart Dansaire de Rubí - Dansa i Balls Tradicionals

L’esbart Dansaire de Rubí, és una entitat cultural amb una llarga història a la ciutat, i que te per objectiu fundacional el treball en els diferents àmbits de la dansa catalana: el de l’ ensenyament, amb l’ escola de dansa, el de la producció i presentació d’espectacles des del seu cos de ball, i també el de la conservació i difusió de les tradicions catalanes, especialment  les locals, amb el manteniment de l’ Aplec de Sant Muç, la Festa dels Xatos  i la ballada participativa de “Gitanes al carrer”, i la organització del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rubí –Rubifolk-.
  


 
L’Escola de Dansa Tradicional de l’Esbart Dansaire de Rubí ofereix als infants i adolescents l’aprenentatge de la dansa popular i tradicional i els costums que l’envolten, vinculant-la a les manifestacions populars de la nostra ciutat com la festa dels “xatos”  i la ballada de “gitanes al carrer”.
 
Què Fem?
 
Entenem la dansa com una de les formes d’expressió que, al costat  de la parla i de la cançó, conformen el nostre mitjà comunicatiu.
 
Aprenem les danses vives i les de documentació tradicional.


Donem importància al folklore de la nostra població i de la nostra  comarca.
 
Volem oferir a la nostra ciutat aquest ensenyament per mitjà de la  dansa tradicional i obrir camins als nostres nois i noies  per a què la  descobreixin i puguin continuar després qualsevol dels seus aprenentatges regulats.


Realitzem una classe setmanal en grups d’edat. Els infants de 4 a 8anys fan una hora setmanal. Els infants de 9 a 16 anys fan una hora i mitja setmanal.
 
En un curs arribem ha comptat amb 175 alumnes repartits en 12 grups d’edats.

Fotografies Roser Aguilar,  http://roseraguilar.blogspot.com.es/
Texos facilitats per l'Esbart Dansaire de Rubí
 

diumenge, 12 d’abril del 2015

Entitats - Escola de Sardanes Flor de Neu - Balls Populars


ESCOLA DE SARDANES FLOR DE NEU DE RUBÍ
   
Finalitats :
   
L’ objectiu de l’entitat, és la d’ensenyar la sardana i donar-la a conèixer com un acte d’expressió cultural d’esforç personal, solidari i d’amistat.
   
Breu història:
   
EL 1983 tres monitores van decidir introduir la mainada en el món de la sardana. El 1985 es va constituir l’Escola de Sardanes Edelweis, presentant els estatuts a la Generalitat. El 1989 es van renovar els estatuts, passant a tenir el seu actual nom : Escola de Sardanes Flor de Neu.

Activitats:
   
Es dedica bàsicament a la Sardana de competició de la mà de les colles Galzeran, sense descuidar l’ensenyament del ball (cursets). Partint de les següents àrees:
   
Àrea Sardanista:
   
Tres colles sardanistes (colles Galzeran), infantil, juvenil i gran, dedicades a la sardana de competició. Són moltes les sortides per a competir que fan arreu de Catalunya, Andorra, i França, assolin en els concursos bones classificacions i campionats de Catalunya. La temporada de concursos és de març a noviembre.


Àrea social
 
Activitats per als col·laboradors de l’Escola: sortides als concursos de sardanes, excursions a la muntanya, exposicions, cursets de sardanes, teatre, aplecs, festivals, sessions de cinema i conferències al local social. Editen la publicació “Repic” butlletí trimestral de l’entitat.

Àrea de participación
  
Des de la seva fundació l’entitat participa activament per promoure l’activitat cultural a la ciutat de Rubí: Reis mags, Carnestoltes, Sant Antoni, Xatos, Seguici i organització del Concurs de Sardanes de Festa Major, Sant Roc, 11 de setembre, Fira de Sant Galderic, Castanyada, Pastorets (Nadal). Col·labora en l’organització de l’Aplec de Rubí i la Caminada nocturna.

Assaig de les colles Galzeran.
  
Lloc: Escola Ntra. Sra. Montserrat de Rubí (entrada plaça 11 de setembre)
Nens i nenes a partir de quatre anys en endavant.
Tots els divendres assaig de sardanes en els següents horaris:
  
Colla Petits Galzeran : de 19:00 a 20:00
Colla Brots de Galzeran: de 19:00 a 20:00
Colla Galzeran: de 20:30 a 22:00


Seu social: C / Sant Miquel, 31 de Rubí

Si vols més informació adreça’t a:  flordeneu.rubi@gmail.com
 
Fotografies Arxiu Escola de Sardanes Flor de Neu
Textos facilitats per Escola de Sardanes Flor de Neu

dissabte, 11 d’abril del 2015

Seguici Festiu - Festa Major - Cercaviles

“El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.

 
El Seguici Popular és integrat pel conjunt de danses, imatgeria festiva, personatges bíblics, figures hagiogràfiques, roques, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen alguns dels actes més patrimonials d'aquestes festes. Els elements que actualment l'integren varien segons la població. Esmentem, però, com a molt comuns el ball de diables, els gegants, els nans, el drac, el ball de bastons, el Ball d'en Serrallonga, el bou, la víbria, el basilisc, l'àliga, la mulassa o mula guita, la cucafera, el lleó, les trampes, l'entremès dels cavallets, els tornejants, el Ball de Sant Ferriol, el Ball de Gitanes, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets, el Ball dels Valencians, el Ball dels cossiers, el Ball de Panderos, el Ball de Panderetes, el Ball de Figuetaires, el Ball del Patatuf, el Ball Pla, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Malcasats, els Set Pecats Capitals, la Moixiganga o Muixeranga, els grallers i timbalers, els flabiolaires, les mitges cobles o cobles de tres quartans, els ministrers i les bandes de música.

 

Va iniciar la seva configuració en la Baixa Edat Mitjana i ha pervingut fins a l'actualitat, amb especial incidència en el model festiu del Camp de Tarragona i de l'antic Penedès -Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges, Festa Major de Santa Anna a El Vendrell, Festes de Santa Tecla a Tarragona, Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, Festa Major de Reus i Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès-, però també en altres celebracions molt patrimonialitzades, com la Patum de Berga, les festes del Corpus i de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, les Festes del Tura a Olot, el Corpus a la ciutat de València i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí”.






A la nostra ciutat, Rubí, La Colla Gegantera de Rubí va proposar a la Taula de Cultura Popular i Tradicional Catalana (TCPTC) un inici singular per la Festa Major del 2000, el Seguici Festiu.



La seva proposta es va concretar en un cercavila amb la participació de totes les entitats que formen part de la TCPTC i que en aquella edició va tenir el seu origen a la Casa dels Entremesos (la seu local de la Colla de Geganters de Rubí) i va acabar a la plaça de l’Ajuntament amb el pregó (origen històric de la Festa Major).

 
El Seguici de la Festa Major de Sant Pere, es considerat a Rubí com l’acte Solemne de la Festa, res passa abans del seguici, que dona pas al prego i aquest a la festa, festa que finalitzarà desprès de quatre dies plens d’activitats amb el Castell de Focs.

 
Des de l’any 2000, el seguici de festa major esta organitzat des de la Taula de Cultura Popular i Tradicional Catalana e hi participen totes les entitats que composen la taula; Anualment una de les entitats es la responsable de la cercavila, que be li pot tocar per l’ordre establert o per algun motiu destacable com pot ser un aniversari.

 
Segons el protocol establert i amb el que es regeix el seguici, aquest te el seu inici en un lloc concret escollit per l’entitat responsable de la seva organització, en el seu recorregut definit per la mateixa entitat, esta establert una parada i refrigeri en el carrer Sant Jaume, l’única entitat de la taula que no pot desplaçar-se dins la cercavila, doncs es un carrer i es la cercavila la que passa pel carrer; Finalitza en un lloc concret, la Plaça de Pere Aguilera, es a dir, a l’ajuntament.

 
El mateix protocol marca l’ordre de les entitats dins de la cercavila festiva, davant, sempre les colles de diables, (Diables de Rubí i El pilós, Diables Rubeo Diablorum i El Cap ullu i diables de la Riera de Rubí amb les Espurnes i Trons i els Tronats del Tabal), obrint pas i avisant a la ciutadania de l’arribada de la comitiva amb els seus petards, darrera d’aquests, la resta d’entitats de la taula i altres de col·laboradores, Dracs i diables de l’escola Edra, Castellers i Graelles de Rubí, Escoles de Sardanes Flor de Neu i Foment de la Sardana, la Cobla, Esbart Dansaire de Rubí, L’Àliga, Gegantona del Pinar amb els seus Graelles, Gegantons del CEIP Teresa Altet amb els seus Graelles i tancant la comitiva Els Gegants de Rubí amb els seus Graelles.

 
 
 
Arribats a l’ajuntament, l’entrada a plaça es un altre dels moments especials, les entitats son rebudes per les autoritats i la ciutadania que porta una bona estona allà esperant, les entitats els ofereixen una petita mostra de les seves activitats, Petards, Galops, Danses, Balls, però poder destacar el Ball solemne de l’Àliga des de l’any 2014, El Castell que puja a l’anxaneta a la balconada de l’ajuntament i el Ball dels Gegants de Rubí que just a l’acabar l’alcaldessa fa l’entrega de la nova toia a la Geganta Paula que serà beneïda el dia de Sant Pere, en el Ball de Gegants dins l'església.




 
 


 
El Seguici festiu finalitza amb el pregó que obre les portes a la Festa Major.  
 
Fotografies Roser Aguilar http://roseraguilar.blogspot.com.es/

Fotografies Jordi Garcia http://www.localpres.com/