El lloguer d’una parella de
gegants sembla ser que era força car, per això, l’alcalde de Rubí, Josep
Fortino i Milà, decidí encarregar la construcció d’uns gegants, segons consta
en el llibre d’actes a l’any 1956: “Para
ser inaugurados la próxima fiesta mayor se acuerda adquirir una pareja de gigantes
que den realce a esta población ya que la adquisición en propiedad resultara
mucho mas económico que no ahora que se han de adquirir pagando por ello
cantidades demasiado crecidas”.
Els treballs de la seva
construcció foren encarregats a Lomberto Escalé, propietari del taller el
Ingenio de Barcelona, un dels obradors mes populars en la construcció de
gegants i altres entremesos, màscares i objectes de broma. D’aquest taller han
sortit nombrosos gegants escampats arreu de Catalunya.
Per efectuar el seguiment de la
construcció dels gegants, l’Ajuntament nomenà Miquel Rufé i Majó, aleshores
regidor, responsable d’aquesta tasca: “ Se da comunicación al Sr. Lamberto Escalé en la cual participa que la
pareja de gigantes y su armazón de madera estarán concluidos a partir del próximo
día 28 de marzo. El Sr. Rufé queda encargado de pasar por dichos talleres para
conocer si es satisfactoria la confección”.
La preparació de la primera
parella de gegants continuava endavant, però calia fer els vestits i l’ornamentació.
El disseny dels vestits fou encarregat al pintor Daniel Bas i la confecció de
les robes a les dones de la “Escuela
hogar de la sección femenina de falange”, que estava ubicada al segon
pis de l’edifici, avui desaparegut , del Museu i la Biblioteca popular, al
carrer de Màxim Fornés. Les dones que efectuaren els treballs foren Montserrat
Pont, Victorià Muxí i Mercè Feliu, alumnes de la “Escuela hogar”, les quals fora de l’horari
laboral i perdent hores de son, portaren a terme les tasques de vestir els
gegants de forma desinteressada, però contestes de poder gaudir del treball encomanat.
La feina la varen realitzar al segon pis de l’Ajuntament.
Segons informacions facilitades
per les pròpies interessades, la roba fou donació de l’empresa tèxtil GASPÀ, S.A. de Rubí, i la
toia que lluïa la geganta el dia del bateig, fou aportada per Angeleta Grifoll.
El 29 de Juny de 1956, foren
moltes les persones que es congregaran als voltants de l’església i l’Ajuntament,
per assistir a l’estrena dels primers gegants de Rubí, acompanyats per les autoritats locals i les parelles de gegants procedents
de terrassa (gegants nous: Ramonet i Estefania), que actuaren de padrins, els
gegants de Molins de Rei, Sabadell i una parella llogada al senyor Closa de
Sabadell. Foren batejats per Mossèn Miquel Rubio i Peiro, rector de Sant Pere,
amb els noms de Isabel i Fernando, noms que imperaren a l’etapa franquista
segons la ideologia del regim. D’acord amb el programa oficial de la festa
major d’aquell any, els actes es desenvoluparen de la manera següent:
10:30 Salida de las autoridades hacia la Iglesia parroquial para asistir al
solemne oficio precedidos de las parejas de gigantes que en acto de simpatía asistirán
a la bendición de la pareja de gigantes que se inaugura.
12:00 Acto de bendición de la pareja de gigantes de esta villa frente a la
puerta románica de la iglesia parroquial.
12:15 Danza de las parejas de gigantes visitantes, en honor de sus
compañeros de esta localidad, en la plaza Primo de Rivera (Avui plaça
Catalunya)
Aquests gegants tenien una alçada
de 3,25 metres i pesaven uns 48 quilos.
Com anècdota citarem que el dia
del bateig, a la geganta se li feren malbé les arracades. Aleshores Mercè
Barceló i Cots, alumna de l’escola de repujat ubicada al Vapor Nou, que dirigia
el senyor Salsas, li va fer unes arracades noves, que imitaven un carroll de
raïm amb pàmpols, i una agulla per substituir el collaret.
Al llarg de la seva vida
realitzaren nombroses sortides, entre les quals cal destacar la que varem
efectuar el 17 de Juliol de 1962 a Olesa de Montserrat, per participar en el
bateig dels gegants d’aquella població. També solien acudir cada any, a les
festes de la Mercè de Barcelona. Ales Rubí solien sortir duran les festes de Pasqua,
Corpus, Festa Major i Sant Roc.
La primera colla de Geganters estigué
composta per diverses persones de Rubí i algunes de forà. El cap fou en Simó
Muñoz Sáez; Salvador Llobet; Josep Rico; El senyor Sáez mes conegut com a “Tiznajo”;
L’Enric fill de ls “Manca” i altres
persones que no hem pogut identificar.
La indumentària de la colla
consistia en pantalons marrons, camisa blanca amb l’escut de la Vila, faixa
vermella i espardenyes. La faixa era propietat dels membres de la colla i les espardenyes
eren subvencionades per l’ajuntament.
Aquests gegants solien ballar a
ritme de valsos, passos dobles i rumbes, interpretats pel senyor Lapiedra, que
tocava el clarinet, acompanyats a l’acordió
per un xicot que es deia Antonio i un senyor de Sabadell a qui
anomenaven “l’avi”. De vegades solien venir alguns músics de Barcelona, que
tocaven el tamborí i la gaita. Els geganters de Rubí tenien la fama de ser
grans ballarins.
A finals dels seixanta o a
principis dels setanta, desaparegueren a causa d’un accident fortuït. Per
aquesta raó els gegants restaren guardats, fins a la seva total desaparició, a
les dependències de l’antic Centre Democràtic Republicà (Solar plaça Doctor
Guardiet), que aleshores es feia servir com a magatzem municipal.
Textos i Fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí
Textos i Fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada