Colla Geganters de Rubí - Isabel i Fernando (1971 - 1977) - Gegants

Els anteriors gegants degueren quedar molt malament a causa de l’accident perquè l’Ajuntament decidí comprar-ne uns de nous, abans de refer-los. Els nous també foren adquirits al taller del Ingenio de Barcelona al preu de 100.000 Ptes. De la mateixa manera que els anteriors, la seva base era també de fusta. No hem trobat dades referents a la seva alçada i pes.
  

  

La seva indumentària corresponia a la típica de gegants – reis. Ell duia corona ceptre, diploma i anell, i Ella corona collaret, (després agulla, mocador de ma i una toia. Actualment els seus vestits que s’haurien de restaurar, són conservats al museu de Rubí en una arca del magatzem de la rectoria.

  

El 29 de juny de 1971, foren presentats i batejats. Els apadrinaren els gegants de Sabadell, i reberen els mateixos noms que els seus antecessors, l’acte de benedicció tingué lloc davant l’església parroquial de Sant Pere a càrrec de Mossèn Jaume Torrent i Morella, acompanyat per les autoritats locals, presidides per l’alcalde Manuel Murillo. També participaren a la festa els trabucaires de Solsona, que reberen 15.000 Ptes, per la seva actuació.
   

    

Les sortides que efectuaven a Rubí eren les mateixes que la primera parella, exceptuant el Corpus, que en aquells anys havia deixat de ser festiu, i la festa de Sant Roc, que havia iniciat el seu decliu. També visitaren diverses poblacions de Catalunya, com Manresa, Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona (cercavila de la Mercè) etc.

   

Els geganters eren els mateixos que els anteriors, però si afegien en Pere Muñoz i Galtés, que era fill de Simó Muñoz, en Joan Soler i Huertas i d’altres precedents de Sant Quirze i Sabadell. La seva indumentària no va canviar.

   

Altres trets característics d’aquesta parella amb els primers, foren la música i els balls, Ja que continuaren amb els mateixos estils e instruments.

   

El seu lloc d’estatge foren les dependències de l’Ajuntament i un magatzem d’obres del carrer Nou, avui centre d’orientació sanitària (COS).
    

    

Un altre aspecte que cal ressaltar d’aquestes primeres parelles de gegants fa referencia a les colles, les quals acostumaven a rebre una retribució econòmica, per part de l’Ajuntament, cada cop que actuaven. Així cinsta en diverses actes de la comissió municipal permanent i en el llibre registre de manaments de pagaments amb data 1971, 1972 i 1977. Totes les sortides que efectuaren fora de Rubí, eren remunerades, i l’Ajuntament de la població visitada abonava les despeses del trasllat, etc. No efectuaven visites de les anomenades de torna, és a dir, de canvi, tal i com s’acostuma a fer avui dia.

    

L’existència d’aquest gegants fou de curta volada, puix l’any 1978, ja no varen sortir i les ultimes referencies corresponen al a festa major de Rubí de l’any 1977, i les festes de la Mercè de Barcelona del mateix any. Els canvis polítics que es produïen en aquells moments en foren potser la causa. Al Juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques del postfranquisme i el 30 d’agost, l’alcalde franquista de Rubí, Manuel Murillo, va dimitir, la qual cosa va provocar una situació caòtica a l’Administració local. Aquesta situació que va durar fins a l’elecció del primer Ajuntament democràtic el 1979.

Textos i fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí.