La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que
comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es
tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que
es preparen per la Setmana Santa.
Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la
celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i
l’abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de
Pasqua.
La Vella Quaresma es representa en
la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada
setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal,
mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un
cistell ple de verdures i arengades a l’altre.
Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una
mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les
prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una
manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de
menjar peix i verdura. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia
Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei
Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la
clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa
boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes
d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres
contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és
coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una vella mallorquina que penjaven a la cuina de
les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona,
a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La
Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”.
Rubí compte amb la Geganta Esperanceta, la vella Quaresma de Rubí que va
ser creada per una representació de l’Esbart Dansaire “Carnaval” i que
actualment la guarda i custodia el mateix Esbart Dansaire, en temps de Quaresma
com ho es ara, la trobareu exposada en el Vestíbul de l’Espona, Centre de dansa
tradicional Catalana i seu social de l’Esbart Dansaire de Rubí.
Fons, Vikipèdia
Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Bloq
Fons, Vikipèdia
Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Bloq
Súper interesante el Blog. Me alegró de haberlo descubierto. Hace falta personas que nos impliquemos altruistamente en nuestra cultura. Gracias. Un abrazo
ResponEliminaGracias a Ti
ResponElimina