Cada any per la Festa Major se’ns acumulen moltes celebracions perquè és l’actuació que dediquem especialment a tots els rubinencs.
Enguany us presentem una ballada en què la música precedeix tot el treball, és a dir: ballem músiques preexistents que ens conviden a la dansa.
En primer lloc us oferim l’estrena d’una colla de peces musicals, de les quals és autor Manuel Blancafort, compositor important del noucentisme català, nascut a la Garriga i amic personal de Frederic Mompou.
El director de l’Esbart, Jordi Rubio, va convidar el coreògraf Quim Serra, exdirector de l’Esbart Sant Cugat, i amb qui col·labora a la Companyia Mascaró, a fer un treball amb l’Esbart de Rubí, i ell ens ha fet aquesta proposta de coreografia: les “12 cançons de joventut i peces curtes” d’en Blancafort, que generen senzillesa i simplicitat i creen fusions entre el folklore i el classicisme, i que estrenarà el cos de ball de l’Esbart, amb la interpretació de la pianista rubinenca Lluïsa Beltran.
La família Blancafort i membres de la Fundació Manuel Blancafort han anunciat la presència a l’espectacle de l’Esbart.
Seguint els esdeveniments que aquest any ens pertoquen, volem fer memòria del traspàs de qui va ser l’ànima del nostre moviment de dansa tradicional escènica, que va deixar-nos el passat desembre, Manuel Cubeles i Soler. Va ser capdavanter de la cultura catalana, activista en tots els fronts i fundador de l’Esbart Verdaguer, del qual tots vam voler aprendre.
Descobrirem, en un document inèdit, el Cubeles jove, ballant amb l’Esbart, davant el president Companys; gaudirem de “L’espanyolet del Ripollès”, en què reconeixerem la seva empremta en la ballada commemorativa del centenari dels esbarts dansaires.
En la línia de presentar treballs en què la música precedeix la coreografia, oferirem “La farandola”, de la “Cançó d’Amor i de Guerra” del Mtre. Martínez Valls, que Albert Sans va coreografiar, i que es va estrenar al Liceu, amb figurins del rubinenc Enric Majó.
Seguidament, una altra primícia per a molts de vosaltres, si no vau tenir l’oportunitat d’assistir-hi. En ocasió del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que l’any passat es va fer al teatre ‘La Sala’, de Rubí, l’Esbart va dedicar una dansa a un dels premiats, el cantautor Raimon; li va oferir una coreografia de la seva cançó “Veles e Vents”, cantada per Roger Mas.
Sense deixar encara aquesta voluntat de presentar danses posteriors al seu suport musical, arribem a la que fa més temps que va ser estrenada.
Aquest any en fa 50 de l’estrena de la coreografia de “Marina”, al Gran Teatre del Liceu. L’òpera del mateix nom és més antiga, però encara ningú no havia coreografiat la peça musical que Arrieta havia compost per a la cerimònia de prometatge dels seus protagonistes.
En programar la temporada 67-68, el Gran Teatre del Liceu va voler estrenar-la, per a la qual cosa la va encarregar a l’Esbart. Així l’Albert va tenir l’oportunitat de coreografiar-la, i una colla −avui ja exdansaires−, van estrenar-la en aquest Gran Teatre. Des d’aquest escenari de Festa Major recordarem aquesta efemèride, juntament amb una colla d’esbarts de Catalunya, que després han incorporat “Marina” en el seu repertori.
I arribats aquí, és moment de “Gitanes”, les de cada any, les que espera el nostre públic, les que ens fan dir ben joiosament a tots els rubinencs...
Enguany us presentem una ballada en què la música precedeix tot el treball, és a dir: ballem músiques preexistents que ens conviden a la dansa.
En primer lloc us oferim l’estrena d’una colla de peces musicals, de les quals és autor Manuel Blancafort, compositor important del noucentisme català, nascut a la Garriga i amic personal de Frederic Mompou.
El director de l’Esbart, Jordi Rubio, va convidar el coreògraf Quim Serra, exdirector de l’Esbart Sant Cugat, i amb qui col·labora a la Companyia Mascaró, a fer un treball amb l’Esbart de Rubí, i ell ens ha fet aquesta proposta de coreografia: les “12 cançons de joventut i peces curtes” d’en Blancafort, que generen senzillesa i simplicitat i creen fusions entre el folklore i el classicisme, i que estrenarà el cos de ball de l’Esbart, amb la interpretació de la pianista rubinenca Lluïsa Beltran.
La família Blancafort i membres de la Fundació Manuel Blancafort han anunciat la presència a l’espectacle de l’Esbart.
Seguint els esdeveniments que aquest any ens pertoquen, volem fer memòria del traspàs de qui va ser l’ànima del nostre moviment de dansa tradicional escènica, que va deixar-nos el passat desembre, Manuel Cubeles i Soler. Va ser capdavanter de la cultura catalana, activista en tots els fronts i fundador de l’Esbart Verdaguer, del qual tots vam voler aprendre.
Descobrirem, en un document inèdit, el Cubeles jove, ballant amb l’Esbart, davant el president Companys; gaudirem de “L’espanyolet del Ripollès”, en què reconeixerem la seva empremta en la ballada commemorativa del centenari dels esbarts dansaires.
En la línia de presentar treballs en què la música precedeix la coreografia, oferirem “La farandola”, de la “Cançó d’Amor i de Guerra” del Mtre. Martínez Valls, que Albert Sans va coreografiar, i que es va estrenar al Liceu, amb figurins del rubinenc Enric Majó.
Seguidament, una altra primícia per a molts de vosaltres, si no vau tenir l’oportunitat d’assistir-hi. En ocasió del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que l’any passat es va fer al teatre ‘La Sala’, de Rubí, l’Esbart va dedicar una dansa a un dels premiats, el cantautor Raimon; li va oferir una coreografia de la seva cançó “Veles e Vents”, cantada per Roger Mas.
Sense deixar encara aquesta voluntat de presentar danses posteriors al seu suport musical, arribem a la que fa més temps que va ser estrenada.
Aquest any en fa 50 de l’estrena de la coreografia de “Marina”, al Gran Teatre del Liceu. L’òpera del mateix nom és més antiga, però encara ningú no havia coreografiat la peça musical que Arrieta havia compost per a la cerimònia de prometatge dels seus protagonistes.
En programar la temporada 67-68, el Gran Teatre del Liceu va voler estrenar-la, per a la qual cosa la va encarregar a l’Esbart. Així l’Albert va tenir l’oportunitat de coreografiar-la, i una colla −avui ja exdansaires−, van estrenar-la en aquest Gran Teatre. Des d’aquest escenari de Festa Major recordarem aquesta efemèride, juntament amb una colla d’esbarts de Catalunya, que després han incorporat “Marina” en el seu repertori.
I arribats aquí, és moment de “Gitanes”, les de cada any, les que espera el nostre públic, les que ens fan dir ben joiosament a tots els rubinencs...
Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de rubí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada