.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dissabte, 30 de maig de 2015

Josep Clavé - 150 anys de Cant Claverià a Rubí - Unió Rubinenca

 
Celebrem els 150 anys de cant claverià a la nostra ciutat de Rubí, alhora que serveix per retre homenatge a la figura de Josep Anselm Clavé i la importància que va tenir a mitjan segle XIX entre el món obrer per la seva visió progressista, compromès amb la llibertat i la justícia social.
 
Josep Anselm Clavé va crear el 1850 “La Fraternidad”, la primera coral d’Espanya formada per classe obrera.
   
. Rubí va ser sensible a la crida de Josep Anselm Clavé “llibertat, igualtat i fraternitat” i l’any 1860 va néixer la primera coral amb l nom d’El Laurel Florido” al cafè del Cal Boniquet, el carrer de Sant Joan.
  
. El 6 de novembre de l’any 1863 es fundà “El Parnaso Rubinense”, format al cafè “El Jardin, actual Casino Espanyol, que fou inaugurat oficialment l’any 1864, any en què “El Laurel Florido” s’hi va fusionar. Aquesta coral es va mantenir activa fins el 1970.
 
. El 1883, el Centre Democràtic Republicà, es va formar “Los Obreros Rubinenses”.
 
. El 1903 la “Coral Antigua Amistad” també fa la seva presencia a Rubí.
 
. Entre els anys 1945 i 1946 surt a cantar caramelles “La Colla de la Punxa”, que destaca pels seus popurris sobre l’actualitat Rubinenca.
  
. El mateix any 1946 van néixer les corals “Coral Sant Pere i La Lira Rubinense”
 
. L’any 1949 antics cantaires de l’extinguída “Los Obreros Rubinenses”, comptant amb altres cantaires d’una clara opció claveriana de les corals “ La Colla de la Punxa” i “La Lira Rubinense”, van decidir construir-ne una que reflectís de forma inequívoca l’obra de Josep Anselm Clavé amb el nom “Coral Unió Rubinenca”.
 
Fins aquí, un petit itinerari dels 150 anys del Cant Claverià a Rubí.
 
Textos extrets de Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 150 anys de Cant Claverià a Rubí (1860-2010), revisstas per Joan Sutrias i Asenjo.

dimecres, 27 de maig de 2015

Ball de Gitanes - Esbart Dansaire de Rubí - Balls Tradicionals

El Ball de Gitanes més que una dansa era tota una festa i des del seu origen com a dansa ballada pels gitanos quan celebraven els seus casaments fins a la seva incorporació al patrimoni popular de la nostra gent, la dansa va passar una colla de vicissituds. Va incorporar músiques i personatges, va servir per organitzar concursos i encara avui és el document de dansa més festiu de la nostra tradició. Així el trobem en el record d’alguna gent (Mollet, 1887), en les ballades de les colles de les comarques vallesanes i en els documents dels folkloristes (Maspons i Labros, Amades, Capmany).
 
 
A Rubí es ballen Gitanes des d’abans de la fundació de l’ Esbart, el 1923, i consten en programa de les seves actuacions de la festa major dés del 1927. És, però, a partir de la versió coreogràfica que en fa Albert Sans, l’any 1970, que el Ball de Gitanes de Rubí adquireix una nova personalitat artística i una molt mes gran difusió arreu, al costat d’un marcat arrelament a la ciutat que s’identifica amb la dansa fins a fer-la representativa.

 
Tenim doncs dos moments del mateix Ball de Gitanes, la tradicional ballada a la plaça, amb la força de la participació, i la seva presentació com a espectacle, amb tots els recursos de l’element escènic.

 
De tot això, el 2007, Rubí en fa aniversari: són vuitanta anys de ballar-les, 37 anys de la seva recreació escènica i 25 d’ençà que la gent de Rubí va voler tornar-les a treure al carrer cada any, per la Festa Major.


 
 
Per la seva vinculació a tants i tants pobles hem de dir que aquesta és una dansa de Carnestoltes i de Festa Major i una dansa per a viure-la i no només per presenciar-la. I afegiríem encara que a les comarques dels dos Vallès no hi ha unes soles “Gitanes” sinó tantes com pobles que les ballen: és per això que nosaltres estimem, a l’escenari i a la plaça, el Ball de Gitanes de Rubí.




Textos facilitats per l'Esbart Dansaire de Rubí
Fotografies Jordi Garcia @localpres

dimarts, 26 de maig de 2015

Activitats - Aplec de Primavera i Festes dels Xatos 2015 - Festes Populars


L’Ermita de Sant Muç, ubicada als afores del nucli urbà de la ciutat de Rubí, custodia la capella del seu patró, Sant Muç, venerat a les contrades ja des de principi del segle XIV. D’aquesta devoció, en són testimonis els nombrosos exvots pintats en fusta com a agraïment pels miracles realitzats pel sant i que s’han conservat fins a data d’avui. Alhora, les colles dels Xatos que, des del segle XIX, per les festes de Pasqua Granada venien en romiatge des de Barcelona armats amb culleres, forquilles i ganivets de fusta gegants, van contribuir a fer de l’Ermita una de les més populars d’aquests voltants.
 
Els nous temps i els canvis de costums van anar desdibuixant la Festa dels Xatos i aquesta va acabar per desaparèixer. En va restar només un aplec d’ermita, l’Aplec de Primavera, organitzat per la Parròquia de Sant Pere de Rubí i el Foment de la Sardana e Rubí. L’any 1986, arran de la celebració del Mil·lenari, la ciutat va recuperar la Festa dels Xatos gràcies a l’Esbart Dansaire i la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de Rubí.
 
Dissabte 30 de maig de 2015
 
18.00 h Plaça del Dr. Guardiet .
III Trobada Infantil de Dansa Tradicional de Rubí. Amb la participació de:
Esbart Egarenc del Social de Terrassa.
Escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Mollet del Vallès
Esbart Dansaire de Granollers.
I l ‘Escola de l’Esbart Dansaire de Rubí
 
Diumenge 31 de maig de 2015
 
9.00 h Plaça Dr. Guardiet. Concentració per anar a l’ermita de Sant Muç. Xocolata amb melindros per a tothom.
 
9.30 h Sortida dels Xatos en cercavila cap a Sant Muç, amb l’acompanyament dels gegants, gegantons, grallers i tabalers.
 
10.00h  Masia de Can Ramoneda. Refrigeri pels Xatos
 
10.30h  Sant Muç. Missa a l’ermita.
 
A continuació Ballada de Gegants i gegantons. Actuació castellera. Encesa del foc amb la Colla de Diables de Rubí , Rubeo Diablorum i de la Riera, les espurnes i els trons. Ball dels “Xatos”, creació de l’Albert Sans, i sardanes amb la cobla LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT, que interpretarà:
 
BALL DELS XATOS                                                          Josep Serra / Pere Burés
AMB L’ESPERIT VIBRANT                                            Montserrat Pujolar
L’ANELL DE PROMETATGE                                         Vicenç Bou
EL CASTELL DE RUBÍ                                                    Francesc Camps
SANT MIQUEL DE CUIXÀ A PAU CASALS                René Picamal
L’ENRENOU DE 2014                                                      Jordi Paulí
EL BOSC DE CAN DEU                                                    Francesc Mas Ros
SARDANES AL CASINO                                                 Martirià Font
 
14.00 h Arròs per a tothom a càrrec de la Unión Extremeña de Rubí.  Preu del tiquet: 6 €.
 
15.30 h Danses participatives a càrrec de l’ Esbart Dansaire de Rubí
 
17.00 h Tornada cap a Rubí
 
Organitzen:
 
Esbart Dansaire de Rubí, Foment de la Sardana de Rubí, Parròquia de Sant Pere de Rubí  i  Ajuntament de Rubí.
 
Hi col·laboren:
 
Castellers de Rubí, Colla de Diables de Rubí, Colla d’Espurnes i Trons de la Colla de Diables de la Riera de Rubí, Colla de Diables de la Riera de Rubí, Colla de Diables Rubeo Diablorum, Colla de Geganters del Barri del Pinar, Colla de Geganters de Rubí,  Escola de Sardanes Flor de Neu, Masia de Can Ramoneda, Unión Extremeña de Rubí i Masoveria de Sant Muç.

dissabte, 23 de maig de 2015

Colla Geganters de Rubí - Bateig de'n Roc i la Paula - Gegants


Després dels primers quatre anys d’Ajuntaments democràtics, a finals de 1983, l’equip de govern municipal decidí reformar els gegants, tot conferint-los una nova fisonomia. A tal afecte es convocaren diverses reunions amb representants d’entitats, artistes, particulars, etc .., a les quals van assistir, entre d’altres, Isidre Rubio (Esbart Dansaire), Miquel Rufé (Museu Rubí), Maria Carbonell (Figurinista), Miquel Mas (Pintor), i el regidor de Cultura Pere Jacas. En aquestes reunions es va estudiar la transformació i la nova imatge dels gegants, D’aquestes reunions va sorgir la idea de crear una parella de <<Catalans benestants>> de principis de segle, els quals com era costum, anaven vestits de negre.
 
El disseny dels vestits fou encarregat a la Rubinenca Maria Carbonell, figurinista de l’Esbart Dansaire, i la seva confecció al taller del sastre <<Llorenç>> de Barcelona, menys les gandalles (red), que foren muntades per la senyora concepció Muntanyola de Casal d’Avis de Rubí (avui Casal de la Gent Gran).
 
La Geganta porta doble faldilla, davantal, brusa de coll tancat, mantellina, mocador d’espatlla, gandalla, in llaç que subjecta la mantellina, un mocador de mà, una Toia, i diverses punyetes, que rodegen els punys, els colzes i el coll, així com arrecades i dos camafeus. Ell porta faldó, gambeto, faixa, armilla, gandalla, llaç de coll amb joia, una ruixa damunt l0armilla, punyetes als punys, barret de copa amb sivella, un penjoll subjectat a la faixa, i un pergamí a la mà esquerra. Els cost de la confecció dels vestits fou de 600.000 pta.
 
Les joies foren realitzades al taller del sastre Llorenç de Barcelona, i el barret de copa al taller de Ma. Àngels Mercader, d’arenys de Munt. Fou en aquest taller, on es construïren les bases metàl·liques d’alumini que suprimirien les de fusta. S’efectuà el repintat dels gegants, segons informacions de Ma Àngels Mercader, aprofitant els anteriors gegants Isabel i Fernando. Al Llibre Registre de Manaments de Pagaments de l’Ajuntament de l’any 1984, vàrem trobar una referencia que diu: 28-07-1984, expdiente 2.938, a Maria Àngels Mercader, 190.000 pts, en concepte restauració gegants.
 
Totes aquestes actuacions succeïren a principis de 1984. Els gegants van ser acabats de guarnir a les antigues dependències de la pista  rubinenca, Joan Vallvé i Fornós se’n carrega de les tasques de preparació.
  
El 27 de Juny d’aquell any, a les vuit del vespre, foren presentats duran el pregó de Festa Major. Actuaren com a padrins els gegants de Sabadell, i els posaren els noms de Roc i Paula.

 
En Miquel LLugany i Paredes, aleshores alcalde de Rubí va fer referencia aquest acte, tot dient:
 
".../... Enguany, però, ens retrobarem amb dos personatges molt nostres que, desprès d’un llarg viatge, han retornat a Rubí. Pel camí han deixat l’avorriment, l’hermetisme, les connotacions i els noms d’un passat, afortunadament oblidat. Els Gegants estaran amb nosaltres, passejant i dansant pels carrers de la Vila. Abans, però, caldrà que tots plegats els donem la benvinguda i els posem els seus noms, que hauran triat els seus padrins, els nens i nenes de Rubí.
 
Ells amb nosaltres, ballaran gitanes, passejaran, jugaran, participaran al a Festa.
 
I veuran, un cop mes, com aquest poble solidari, patidor, integrador, però també esperançat, fa palès el seu desig i voluntat de seguir endavant.  .../...
 
Així doncs, la Festa és a punt. El bateig dels gegants també, tots hi sou convidats. Bona Festa”.

 
Textos, extrets del llibre, Gegants Capgrossos i altres entremesos de Rubí
Fotografies Jordi Garcia, @Localpres
 

divendres, 22 de maig de 2015

Exposició - 25è Aniversari Colla de Diables de la Riera de Rubí (Audiovisual de la Crestavisual) - Diables



 
Si us vàreu perdre l’exposició que sobre els seus 25 anys de Historia, la Colla de Diables de la Riera de Rubí va muntar el passat mes de Març a l’antiga estació de FGC, aquí en teniu un tast amb aquest audiovisual de la Crestavisual. La Colla de Diables va comptar amb la col·laboració de la Colla de Diables de Rubí i la Colla de Diables Rubeo Diablorum i un munt d’amics sense els quals no hagués estat possible.

dijous, 21 de maig de 2015

Activitats - XXI Trobada comarcal de Gegants del Vallès - Gegants i Capgrossos

El passat diumenge 17 de maig, La colla Gegantera Teresa Altet i la colla de Geganters de Rubí, van participar en la XXI Trobada Comarcal de Gegants celebrada a la veïna població  de Matadepera. Les dues colles locals varen participar a la cercavila del diumenge 17 al mati, junt a moltes mes colles d’arreu els dos Vallesos.
 
 
Els Geganters del CEIP Teresa Altet, participaren a la trobada amb la Teresina i l’Oriol i mes de 25 geganters de l’entitat i La Colla de Gegants de Rubí va fer-ho amb la Geganta Paula i la Gegantona Laia i amb 15 geganters de l’entitat, envoltats per mes de 25 colles de Gegants en total.
 
 
Es va gaudir d’un Matí assolellat i d’un formidable esmorzar; Totes les colles participants van recórrer els carrers de Matadepera en dues cercaviles simultànies  per acabar a la plaça de l’ajuntament on es van presentar totes les colles participants, es van fer els tradicionals parlaments, lliurament de records i el ball final.

 
Cal destacar que en aquesta Trobada Comarcal de Matadepera, també va participar el Club Amics de Rubí, una petita colla liderada per un Rubinenc de 13 anys que és portador des de ja fa uns quants i que porta gegants fabricats a casa seva, podem veure el seu gegant a la fotografía inferior, al costat de la Teresina i l'Oriol.

 
Textos: Resums facilitats per la colla Gegantera CEIP Teresa Altet i Colla de Gegants de Rubí
 
Fotografies facilitades per les dues Entitats.

dimarts, 19 de maig de 2015

Activitats - VI Trobada Gegantera - Colla Gegantera CEIP Teresa Altet

El diumenge, 31 de maig se celebra la VI Trobada de Gegants del Teresa Altet dins les festes del barri de Ca n'Oriol. Aquest any se celebra el Xè aniversari del gegantó Oriol, el germà de la Teresina que ja fa 12 anys.
   
Els actes començaran a les 9 del matí amb la recepció de les colles convidades al pati de l'escola Teresa Altet. Seguidament els participants faran un esmorzar per a continuació, a les 11 hores, començar la cercavila pels carrers del barri. Cap a les 12 està prevista l'arribada a la plaça de Ca n’Oriol on es faran el ball de fi de festa de cadascuna de les colles participants i una demostració de percussió d’Explosión Rítmica.
   
Aquesta edició el recorregut de la Cercavila serà el següent: sortida de l'escola Teresa Altet per continuar pel carrer Font del Ferro, es baixarà pel carrer La Pastora fins la cruïlla entre els carrers Barcelona i Madrid on els geganters prendran el tradicional refrigeri. La tornada cap la plaça de Ca n'Oriol es farà pel carrer Mare de Dèu de Lourdes.
   
L'aplec geganter conclourà amb els parlaments i el lliurament de records als grups convidats.
   
Les colles que han confirmat la seva assistència per aquesta edició son: El Pinar de Rubí, l’escola La Sardana de Badia i els geganters de Sant Cugat a més dels convidats especials, el grup de percussió Rubinenc Explosión Rítmica. Encara confiem que vinguin l’escola La Jota de Badia i la colla gegantera d’Argelers sur Mer (Catalunya Nord).
  
Com cada any a l’organització de la trobada hi col·laboren l'escola Teresa Altet, l’Associació de Veïns de Ca n'Oriol i l'Ajuntament de Rubí. Aquest any, però també hi col·labora l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i DAMM.
   
Textos facilitats per la Colla Gegantera CEIP Teresa Altet
Fotografies Arxiu de la Colla Gegantera CEIP Teresa Altet

dissabte, 16 de maig de 2015

Romeria Sant Muç - Aplec de Primavera i Festa dels Xatos - Festes Populars


L’agrupació “Els Xatos“ era una de les més populars i característiques de la Barcelona vuitcentista que cada any, per les festes de Pasqua Granada, anava en romiatge a l’ermita que custodia la capella del seu patró, Sant Muç.

Aquesta ermita està situada a les afores del nucli urbà de la ciutat de Rubí. A principis del s. XIV ja era venerat com a Sant i la seva ermita va ser una de les més populars dels voltants de Barcelona i encara conserva bona fama pels innombrables favors concedits pel gloriós Sant a tots els pobles de la rodalia. De la devoció que va difondre en són testimonis els nombrosos ex-vots que s’han conservat fins ara.


L’últim “Xato” que les nostres àvies encara recorden fou en Pau de la Barba que seguí la tradició de portar la bandera des de Barcelona a la capella del Sant fins els darrers anys de la seva vida i que va morir el juny de 1922. La seva família va fer donació de la bandera al doctor Guardiet i avui esta exposada al Museu junt amb el quadre (ex-vot) que van portar les colles de “xatos”, amb motiu de la pesta.
 
La gent de Rubí s’afegia a la festa i a l’arrossada que els “xatos” feien a Sant Muç, però on més participaven era al ball de tarda que, de tornada, s’organitzava a la plaça del poble.

Els canvis de costums i els nous temps van anar desdibuixant la “Festa dels xatos” i l’antic aplec no va poder mantenir tota la força i la solemnitat. La festa va desaparèixer  com tal però mantenint-se l’aplec  amb l’ofici religiós i les sardanes essent-ne els mantenidors i organitzadors la Parròquia de Sant Pere de Rubí i el Foment de la Sardana de Rubí.

L’any 1986, amb motiu de la celebració del mil·lenari de la ciutat, l’Esbart Dansaire de Rubí va plantejar la recuperació de la festa a partir de l’aplec. Amb la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament es va iniciar una campanya per instaurar de nou la festa dels xatos.

Actualment és una de les dues festes locals i està organitzada per l’Esbart Dansaire de Rubí, el Foment de la Sardana de Rubí i la Parròquia de Sant Pere de Rubí,  amb la col·laboració de l’Ajuntament i altres entitats que formen part de la Taula de Cultura Popular i Tradicional, així com de la Masia Can Ramoneda i la Masoveria de Sant Muç.
       
És tradicional concentrar-se a la plaça del Doctor Guardiet, a les 9 del matí, i iniciar la festa amb una xocolatada amb melindros, activitat oberta a tothom. Després se surt en cercavila cap a l'ermita de Sant Muç i a mig camí ens ofereixen un petit refrigeri a la Masia de Can Ramoneda.
 

A mig matí, en acabar la missa a l'ermita, tenen lloc les diverses actuacions de les entitats participants, com la ballada de gegants, l'actuació dels castellers o el cant de la Unió Coral Rubinenca. Tot seguit es balla la Dansa dels Xatos, (Creació de l’Albert Sans l’any 1986, Mil·lenari de Rubí), sardanes i s'acaba amb l'encesa del foc per part de les diverses colles de diables participants.
 






També és costum fer un dinar de germanor, el qual consisteix en una arrossada popular, a càrrec de la Unió Extremenya de Rubí, i una ballada de danses participatives abans d'emprendre el camí de tornada cap a la ciutat al voltant de les 17.30 h.
L’Aplec de Primavera i Festa dels Xatos es celebra el Dilluns de Pasqua Granada i quan aquest no és festiu el Diumenge de Pentecosta.

GOIGS  DE  SANT  MUÇ
Puig que allà en la Glòria Santa
tant poder heu alcançat:
Siau Sant Muç advocat
del devot que aquí us canta.
Qui la vostra Imatge adora
que es venera a Rubí

és cert que obtindrà aquí
el favor que a Vós implora;
tot malalt a Vós recorre
en aquesta Església Santa
Siau Sant Muç advocat
del devot que aquí us canta.
Puig que allà en la Glòria Santa
tant poder heu alcançat:
Siau Sant Muç advocat
del devot que aquí us canta.

Textos revisats per Josep Puigventos President de Foment de la Sardana i Joan Camps president de l'Esbart Dansaire

Fotografies Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí i Jordi Garcia - @localpres

dimecres, 13 de maig de 2015

Cap Ullu - Colla de Diables Rubeo Diablorum - Bestiari


A Rubí es troben dos poblats ibèrics: el  poblat ibèric de Can Fatjó i el poblat ibèric del parc del castell. Es té constància d'una ocupació ibèrica al jaciment de Can Fatjó des del segle V a. C fins al segle II a. C. Els poble iber que es va assentar als dos poblats ibèrics coneguts a Rubí pertanyia al grup ibèric dels laietans, situats geogràficament entre el sud del riu Llobregat i el riu Tordera.

Es conegut a Rubí que dues de les colles de Diables Locals, la Colla de Diables de la Riera i la Colla de Diables Rubeo Diablorum han adoptat simbologia Ibera en les seves indumentàries i estris de foc festiu, en els de la Riera esta present en l’estampat dels Tratjos de Diables i en el logotip, en els Rubeo Diablorum, les maces de diable representen llances iberes i la seva Bestia de Foc es un Llop.
 
Els ibers posseïen diversos animals sagrats, com ara: el brau, el porc senglar, el lleó, l’àliga i el llop. El llop era adorat sota diversos símbols i accepcions, com a protector de la llum i de les tenebres. El llop era oposat amb l’àliga, símbol del món superior, designava el déu del cel.
 
Hi havia una dualitat cel-infern molt present entre els ibers i és representada per mitjà de la dualitat àliga-llop. Es creu que el llop era el patró dels ilergetes; en les seves monedes hi apareix un llop en la inscripció que simbolitza la ciutat (llop en iber és "tir"). El culte al llop va evolucionar extraordinàriament fins a considerar-lo i adorar-lo com a déu protector dels morts.


  
La Colla de Diables Rubeo Diablorum desprès de molts anys, va decidir tenir una bestia de foc, i a Vilafranca del Penedès, un escultor que ja havia construït altres besties, per altres colles de diables com pot ser la de les Guinyoles, va construir un Cap de Llop, que per votació popular va adoptar el nom de Ullu; El nom del Escultor es Elies Alvarez, autor de varies besties de colles de diables de Catalunya, i el nom de la bestia Cap Ullu.
     
El Cap Ullu neix l’any 2010 i crema per primera vegada a la festa Major de Sant Pere del mateix any. Avui ja s’ha fet el seu lloc entre la imatgeria local i participa en els correfocs de festa major de Sant Pere i la Trobada de besties de foc de la festa major petita Sant Roc i arreu on es convidat.

Textos revisats per Jose Barquin president de la Colla de Diables Rubeo Diablorum.
Fotografies Roser Aguilar

dissabte, 9 de maig de 2015

Activitats - Fira d'Art de Primavera - Associació Sant Galderic


L’entitat Rubinenca Associació de Sant Galderic, organitza el proper dissabte 16 de maig un seguit de fires.

14ª Fira de col·leccionisme (mostra, intercanvi i venda)

13ª Fira d’art de primavera

  6ª Fira del trasto

Tindran lloc entre la Plaça Catalunya i el Passeig Francesc Macià, de 10:00 a 14:00 hores i de 17:00 a 20:00 hores.

A les 12:30, es lliurarà el premi del Concurs per a la imatge de la 21ª Fira Sant Galderic i l’exposició de totes les imatges participants es podran veure a l’Ateneu Municipal del 15 de Maig al 6 de Juny.

Mes informació al web de la Associació de Sant Galderic

dimecres, 6 de maig de 2015

Entitats - Agrupació Coral Unió Rubinenca - Cant Claverià

 
La societat Coral Unió Rubinenca neix l’any 1949, quan antics integrants de “Obreros Rubinenses”, esperonats per altres membres de les Corals existents a Rubí, com “La Lira Rubinense”, “El Pamaso Rubinense” i la Colla de la Punxa, cantaires d’una clara opció Claveriana, van deixar les seves respectives agrupacions per constituir-se en una que reflectís de forma inequívoca l’obra d’en Clavé.
 
La formació d’aquesta Coral va ser possible amb el recolzament excepcional a l’empara de la cooperativa de consum “La Rubinense”, presidida per Josep Turu i Sallés, el qual defensà la seva integració dins de les seves seccions de l’entitat que presidia. Va quedar doncs, oficialment constituïda el 7 d’abril de 1949 amb el nom de “Sociedad Coral Unión Rubinense”, denominada en Castellà per imperatiu legal del regim franquista.

 
El primer president va ser la persona d’en Josep Aguilera i Serra, que, amb molt encert i amb la col·laboració d’altres destacats Claverians, va seguir les petjades dels antics cors d’en Clavé sota el mestratge d’en Miquel Casas i Bell com a primer director i amb la col·laboració de quaranta-cinc cantaires.
 
Es feia la presentació al teatre-Cinema Domènech el 3 d’abril i a la vegada també ho va fer la “Secció Escènica” de la “Cooperativa de Consumo La Rubinense”, les primeres cançons interpretades foren Salut Cantors, de Thomás, Les Flors de Maig, de J.C. Clavé, i Atenció, del mestre Miquel Casas Bell.

 
En aquell mateix any de 1949 i ja per Pasqua es va sortir pels carrers i places de Rubí per cantar les Caramelles, activitat que es manté fins els nostres dies, i el 6 de novembre es va celebrar la benedicció del primer estendard de l’agrupació; Es va costejar amb la recaptació de la primera cantada de Caramelles i amb l’aportació econòmica d’alguna que altre persona. Els padrins foren Josepa Vila i Ramon Rusiñol, la junta rectora de la cooperativa i la junta de la Coral. A l’acte de la benedicció hi assistiren 67 estendards de corals claverianes de les diverses contrades de Catalunya.

 
Per consolidar l’entitat, el 1950 forma part com a membre de ple dret de la Federació de cors de Clavé, de la qual encara és membre.
 
També va entrar a formar part de la comissió organitzadora pro-monument a Josep Anselm Clavé, el qual, amb les corals “El Parmaso Runinense” i la Coral Sant Pere, fou inaugurat el 7 d’octubre de 1951 a la plaça de l’Aurora (Avui plaça de Josep Anselm Clavé). L’estàtua és obra de l’escultor Rubinenc Miquel Gomita.
 
 
 
L’any 1974, coincidint amb els 100 anys de la mort del gran mestre Clavé i els 125 anys d ela fundació de la seva obra, es celebra el 26 de maig les seves obres d’argent davant del monument Clavé amb la participació de 24 agrupacions corals amb els seus respectius estendards. Varen cantar tots plegats, Les Flors de Maig, acompanyats de les bandes Colla Nova i Vinya de Sants. Es va efectuar una cercavila per la població, fins a la casa de la Vila, i la Coral Unió Rubinenca va cantar el conseqüent Himne a Rubí,. Seguidament tots els cantaires interpretaren, aplegats per la batuta del mestre Josep Rusiñol, Salut Cantors i La Dansa del Amor, per concloure l’acte. A la pista poliesportiva de la Cooperativa La Rubinense, i amb la participació de totes les corals i també sota el mestratge d’en Josep Rusiñol, es va cantar l’Empordà, i, sota la batuta del que fou el primer mestre en Miquel Casas, s’interpretà Els Pescadors.

 
L’any 1999 l’entitat va celebrar les noces d’or i aquest esdeveniment va ser possible amb el suport del departament de cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Rubí, la Federació de Cors Clavé, “la Caixa”, així com dels socis protectors, a mes d’altres persones i entitats corals que varen donar el seu recolzament.
 
La celebració es va iniciar el 29 de maig a les 8 del vespre, amb una missa a l’església de Sant Pere en memòria dels difunts de la Coral.
 
A les 10 de la nit, al teatre Municipal La Sala, va tenir lloc un gran concert a càrrec de la Banda Municipal de Musica de Barcelona i la Macro Coral del Baix Llobregat.



 
Diumenge matí del dia 30 hi hagué una concentració de les societats civils assistents a la festa al Complex Cultural Escardivol i, a continuació, la sortida a la Casa de la Ciutat, on es cantà, sota la direcció del mestre Domènech Montasell i Andiñach, el Cant a la Vinya.
 
A les 11 del Matí, a La Sala, es celebra un concert de les corals Rubinenques amb la participació de tres cors de l’Escola Municipal de Musica,  l’Obrador Coral, el cor de l’Església Evangèlica i la Coral Moragas i Barret.
 
L’acte va finalitzar amb un concert de la banda simfònica de  Martorell, que presentà un recull de música Catalana, i l’actuació de la Coral Unió Rubinenca acompanyada per la Banda Simfònica de Martorell. Les peces foren El Nostre Cant, Les Aromes del Queralt i Himne a Rubí.
 
 
 
 
Sota la direcció del mestre director Domènech Montsell, com a colofó final, s’interpretà Els Segadors per part de totes les corals, amb l’acompanyament de la Banda Simfònica dirigida també per en Montasell. A continuació s’oferí un refrigeri a l’Escola Pau Casals.
 
Actualment la junta de l’entitat esta formada de la següent manera: President Joan Cera i Escabrós; Sotspresident, Joan Reventós i Llunell; Secretari, Joan Sutrias i Asanjo; Sots-secretari, Ignasi Marroyo i Rodriguez; Tresorer, Antoni Prior i Martinez; Comptador, Isidoro López i Alacid, i vocals, Joan Campderrós i Riba, Jordi Canals i Pujol, Josep Majó i Miró, i Pau Gallardo i Girol. La mestra directora es Sra. Fàtima Miró i Vega.
 
Aquest petit resum no hauria estat possible sense la recopilació de dades feta pel cantaire ja finit i gran Claverià que fou Joan Cardona i Vila.
  
Textos extrets de Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 150 anys de Cant Claverià a Rubí (1860-2010), revisstas per Joan Sutrias i Asenjo.
  
Fotografies  arxiu Unió Coral Rubinense, Grup Fotogràfic el Gra