.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dimarts, 28 de març de 2017

Quaresma - La Vella Quarema, una Vella Arrugada i Xaruga - Tradicions


La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa.
 
Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.
 
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.
 
La Vella Quaresma es representa en  la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre.
 
Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà”.
 
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
 
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
 
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una  vella mallorquina que penjaven a la cuina de les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona, a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”.





Rubí compte amb la Geganta Esperanceta, la vella Quaresma de Rubí que va ser creada per una representació de l’Esbart Dansaire “Carnaval” i que actualment la guarda i custodia el mateix Esbart Dansaire, en temps de Quaresma com ho es ara, la trobareu exposada en el Vestíbul de l’Espona, Centre de dansa tradicional Catalana i seu social de l’Esbart Dansaire de Rubí.


Fons, Vikipèdia
Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Bloq

dijous, 16 de març de 2017

Sardanes - Audició de Sardames amb la Cobla Marinada - Balls Populars

 
 
El Foment de la Sardana de Rubí INFORMA:

AUDICIÓ DE SARDANES


El proper diumenge dia 19 de març de 2017, a 2/4 de 12 del migdia,  tindrà lloc a la Pl. Catalunya, una Audició de Sardanes, que organitzada pel Foment de la Sardana de Rubí, serà interpretada per la cobla MARINADA. El programa, amb sardanes de 7 tirades, serà el següent:

1.       PETITA ROSA                                                      Manel Saderra i Puigferrer
2.       PLEASE DON’T STOP THE MUSIC                            Marc Timón i Barceló
3.       A LA BISBAL APLEC D’ARGENT                              Francesc Cassú i Jordi
4.       ANIVERSAJANT                                                               Xavi Piñol i Garcia
5.       LA PLAÇA DEL FIRAL                                    Josep Vicens i Juli “Avi Xaxu”
6.       PER EN JOAN I L’ANGELETA                                   Joaquim Soms i Janer
7.       ESCALENCA                                                           Pere Mercader i Andreu
8.       MARIA MERCÈ                                                         Josep Mª Boix i Risech
9.       DIADA D’APLEC                                                             Francesc Mas i Ros

Us agrairíem en donéssiu la màxima difusió possible, donant-vos les gràcies com sempre la vostra col·laboració.

dimecres, 15 de març de 2017

Nota de Premsa - Presentació del Programa de les Caramelles 2017 - Cant

 
Com és tradicional, la Coral Unió Rubinenca  fa la presentació de les Caramelles als seus socis i amics , com a acte d’agraïment al suport rebut ja que amb la seva implicació es pot continuar una tradició de més de 155 anys de Cant de Caramelles a Rubí.
  
Enguany es farà a Can Ferran el dissabte 25 de març. En aquest acte la Coral Unió Rubinenca oferirà un concert amb la participació de l'equip musical de l'Entitat sota la direcció de la Senyora Fàtima Miró.
   

 
Atentament,
Joan Sutrias - Secretari de la Coral Unió Rubinenca

diumenge, 12 de març de 2017

Nota de Premsa - Començament de la Temporada Gegantera 2017 - Gegants

 

El passat dissabte 11 de març la Colla Gegantera de Rubí encetava la temporada gegantera d’aquest 2017 amb una calçotada de germanor entre els seus membres, calçotada celebrada a Les Martines.

Aquesta calçotada de germanor servia com a tret de sortida del calendari de sortides i activitats geganteres tant a celebrar a Rubí com fora de la ciutat, encara que l’activitat gegantera va començar el passat mes de gener quan l’entitat va visitar la localitat castellonenca de Borriana. Durant aquest 2017 tenen les cites tradicionals rubinenques de la “Festa dels Xatos” el dilluns 5 de juny, les tradicionals activitats de Festa Major, entre els dies 28 de juny i 2 de juliol, on destaca l’estrena del nou vestuari dels gegants de Rubí, en Roc i la Paula durant el Pregó de Festa Major el dimecres 28 de juny a la tarda a la Plaça de Pere Aguilera, i les activitats de la Festa Major petita festivitat de Sant Roc a principi de setembre, els dies 2 i 3 de setembre, entre altres activitats a la ciutat en col·laboració amb altres entitats de la Ciutat.

També hi haurà les sortides fora de la ciutat, retornant la visita a les poblacions que visitaran Rubí amb les seves colles geganteres durant la XXIV Trobada de Gegants de Sant Pere (diumenge 2 de juliol).

Loteria de Nadal.

La Colla de Geganters de Rubí informa, que  els últims dies el passat Sorteig Extraordinari de Nadal, del núm. 77913, celebrat a Madrid, el passat 22 de desembre 2016,  seran els Divendres, 17 I 24 de Març, de 18h a 20 h. Les participacions es pagaran a la Seu de la Colla de Geganters de Rubí, al c/ Dant, 29 (a tocar a l’avinguda de l’Estatut venint per Sant Cugat).

Apuntat a la Colla.

La Colla de Geganters de Rubí fa una crida a tota aquells/es rubinencs i a les rubinenques que els agradin els gegants i el mon geganter i que estiguin interessats a formar part de la colla, que participin de les nostres activitats i que s’apuntin a formar part de la colla gegantera: els Gegants i Gegantons necessiten gent que els portin i els facin ballar per carrers i places, ja siguin de Rubí com de fora de la ciutat. Per més informació: envieu un correu electrònic demanant informació a gegantsrubi@gmail.com o trucant al 633.581.635 (Fina).

dissabte, 11 de març de 2017

Entitats - Associació de Pessebristes de Rubí - Pessebres


 
El 28 d’octubre de 1951, en una reunió que tingué lloc a la Rectoria, es constituí l’Associació de Pessebristes de Rubí com a filial de la de Barcelona. Se’n va nomenar la primer junta, formada pels senyors: Miquel José i llunell, president; Salvador Arís, vice-president; Lluís Palau i Puntí, Tresorer; Jordi Xercavins i Requesens, secretari; Salvador camps i Vila, vice-tresorer; Sebastià Torrella i Castellana, Pau Gimenez i Llopart, Joan Esteve i Riba i Joan Sucarrats, vocals.

Unes Setmanes abans de Nadal, la recent creada Associació inicia una campanya de formació i divulgació del pessebre a les escoles locals. El senyor Miquel José fou l’encarregat de recórrer els col·legis per explicar als alumnes unes lliçons pràctiques per a construir pessebres. També el senyor Joan Esteve i Riba, des de les pàgines del periòdic local, parlava de com havíem de ser els pessebres, les diferents maneres de fer-los i els seus orígens.

El 16 de desembre d’aquell mateix any se celebrà una matinal al Centre Parroquial, avui Casal Popular, dedicada al pessebrisme. En el transcurs de l’acte va parlar el senyor Josep Maria Garrut, de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, sobre “el món del Pessebre i el Pessebre en el món”. Saludà amb goig la institució rubinenca, “que venia a omplir i a continuar l’obra iniciada amb tant d’èxit pel Doctor Guardiet i de tant prestigi per la nostra Vila. Rubí sempre ha tingut una llarga i fecunda tradició pessebrística”. Acabà dient: “Avui, gràcies a l’entusiasme de molts joves, s’ha conformat una activitat que ens feia molta falta”. L’acte conclogué amb molta animació per part del públic assistent, que era molt nombrós.

dijous, 9 de març de 2017

Origens - Del Ball de Diables als Correfocs o Cercaviles de Foc - Tradicions

El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit de l'evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs o cercaviles de foc van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Reus i Barcelona, quan es va introduir la interacció amb el públic en aquest ball.
   
L'origen del correfoc
   
Els primers antecedents del correfoc els podem trobar per dues bandes. En primer lloc en la "Cercavila de foc de Sant Joan", que el Ball de Diables de Reus va fer el 23 de juny de 1980 pels carrers d'aquesta ciutat en el marc de les Festes de Sant Joan. Tot i que encara no fou anomenat "correfoc" la Cercavila de Foc" ja tenia l'estructura i el funcionament del que avui entenem per correfoc.
   
Els segons antecedents del Correfoc apareixen l'any 1979 a la Trobada de Dracs que es va organitzar des de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Era la primera etapa de la transició post-franquista i arreu del país es vivia una època d'or de recuperació de les tradicions populars. S'organitzaven festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven, després d'uns anys de foscor, la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.
    
L'Ajuntament de Barcelona no va ser aliè a aquest moviment i aquell any, sota l'impuls i direcció d'un conjunt de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Com que se'n van trobar pocs, només sis: els de Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i Olot (els de Solsona i de la Patum no van voler assistir-hi) van convidar-se dues colles de diables: el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.
   
En aquella exhibició pels carrers de Barcelona, els diables van encendre carretilles de forma estàtica, en rodona, tal i com feien tradicionalment a les seves respectives poblacions. En un moment de la cercavila, els diables es van sortir del protocol oficial i estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a perseguir als que s'ho miraven. En alguna d'aquestes accions espontànies, i per sorpresa de tothom, algú es va posar a ballar sota els diables, en comptes de fugir-ne. Aleshores es va produir l'associació d'idees que va donar nom al correfoc. Amb la imatge del diable corrent amb una carretilla es va originar el nom: - Mira com corren sota el foc... corre-foc!!.
   
L'any següent, en el marc de les Festes de la Mercè de 1980, el programa ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la trobada de dracs.
    
Així és com es diu que va néixer aquesta modalitat de cercavila de foc que avui s'ha estès de manera extraordinària per tot arreu. Així és com va néixer el correfoc, com una evolució del ball de diables. Des d'aleshores i fins avui, el correfoc és present a pràcticament totes les festes populars del país. Un bon exemple de la manera en què la tradició muta, es transforma i evoluciona per convertir-se en expressions o accions simbòliques que s’inclouen ràpidament en l’àmbit de la tradició.
   
El Correfoc de la Mercè, avui
   
En l'actualitat, durant les Festes de la Mercè, les colles de diables catalanes que participen del Correfoc mostren el seu poder i encenen durant unes hores el centre de la ciutat, en un esdeveniment massiu que en poc temps s’ha convertit en un dels plats forts de les celebracions. El Correfoc es celebra la vigília del 24 de setembre, diada de la Mercè, o en alguna data propera.
   
Avui, el Correfoc és organitzat per l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona i pagat en la seva integritat per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. A poc a poc, el Correfoc ha anat agafant cos i ànima fins a convertir-se en un dels elements més importants i concorreguts de la Festa Major barcelonina.
   
La màgia que desprenen les bèsties de foc i els diables ha conquerit la ciutat. I els barcelonins, esperitats, salten amb els diables seguint-los en la seva dansa infernal. Quan la porta de l'infern comença a escopir foc pels quatre costats, l'aire s'omple de fum i color i les bèsties ataquen enfurismades. El carrer bull, de joia i excitació, entre fum, espetecs i espurnes.
   
Textos de festes.org
   
Els Correfocs a Rubí.
   
A la dècada dels vuitanta, després de la reposició dels correfocs a Catalunya, s’inicien les festes de foc a la ciutat de Rubí organitzades pel grup d’Animació Disbauxa i la Colla del Monstre de la Riera (1983-1989) Autor - Pep Borràs. Predecessora de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
   
Tant mateix, les colles de diables no existien a Rubí. No és d’estranyar que els Diables del nostre correfoc fossin quasi sempre diables vinguts de fora de la ciutat, esporàdicament gent dels esplais, de l'Esbart Dansaire. Donant pas en el temps a la Colla dels Diables de la Riera de Rubí, primera colla de diables pròpia de la nostra ciutat, que neix oficialment i redacta els seus primers estatuts, el 3 de maig de 1990, tot i que els seus diables, ja feien el diable des de l’any 1984.
    
Paral•lelament en el temps, neixen colles de diables de curta durada, però no per això menys emblemàtiques. Les Bruixes, La Mare del Tano, Estridència, les polles.
   
Totes les colles es fan i es desfan. La història de la Colla dels Diables de la Riera no ha estat diferent, patint al llarg dels anys dues excisions i donant pas en els Diables de Rubí i els Diables Rubeo Diablorum.
   
En l’actualitat les tres colles locals, acompanyades per tres colles foranies, configuren el correfoc de la festa major de Sant Pere, que transcorre pels carrers del centre de la ciutat, a la vigília de Sant Pere 28 de juny o en una data propera. A Rubí comptem també amb dos correfocs infantils, un per les festes de Sant Pere i l’altre per les festes de Sant Roc, organitzat per la Colla de Diables de la Riera i una trobada de besties, organitzada per la Colla de Diables de Rubí, tot subvencionat per l’Ajuntament de Rubí.
 






 



 
Textos de Jaume Comas Gestor del Blog de Cultura de Rubí.
Fotografies de Juan Antonio Guisado.

dimecres, 8 de març de 2017

Tallers - La Colla de Castellers de Rubí amb les escoles de Rubí - Castells

Els Castellers de Rubí des de fa uns anys fem tallers a les escoles de Rubí per que els nens i les nenes de Rubí puguin conèixer que fem i qui som.

En aquests tallers intentem explicar les diferents construccions que carreguem i descarreguem,  que es un Castell,  que es una Torre, un Pilar,  les diferencies que hi ha entre ells  i perquè dels números que posem:  4/6 , 2/6,  4/5a  , que el primer numero indica el numero de persones en cada pis i el segon numero indica el numero de pisos que es pujant i si porta una lletra darrera es que es amb agulla .

Que fer castells es un treball d’equip i de confiança on tothom es important perquè sense el de dalt no es possible acaba el Castell,  però sense el que esta a baix, el de dalt no pot pujar i sobre tot que s’ha de confiar en la persona que tens al costat per fer castells, ja que sense unió i treball en equip, no es possible fer un Castell.

També els expliquem quin es el nostre uniforme, que l’escut i  la camisa de color vermell en el nostre cas , es el color de identitat de  cada colla i serveix per saber a quina colla pertanys; Per ser uniformes, totes les colles portem pantaló blanc ; els expliquem  que la faixa es porta per seguretat i per estar protegits i ajuda a la canalla a pujar, Així com el fet de portar mocador, faixes i cascos els mes petits

En cada taller, després de donar una petita xerrada i resoldre els dubtes que puguin tenir, els deixem tastar ser Casteller, que participin i que pugin a sobre nostra: Realment els hi encanta i acaben comprenent com es confia amb el de sota, que no et deixarà anar i veu l’ajuda que te dels companys que estan al seu costat per si cau.

Aquet any comencem amb tallers als  Maristes, en el casal de l’escola del 25 de Setembre  i a l’escola Joan Maragall , estem buscant dates per altres col·legis que ja estan interessants i sempre estem oberts a fer tallers a les escoles de Rubí.
 
També fem tallers a joves francesos i d’altres indrets que passen per Rubí,  per conèixer Catalunya i els expliquem la nostre cultura del mon Castellers.
 
 
 
 
 
 
 

Crònica facilitada per Ana Arenas, Presidenta de la Colla de Castellers de Rubí.
Fotografies de l'arxiu de la Colla de Castellers de Rubí.

dilluns, 6 de març de 2017

Nota de Premsa - Canvi Presidencia Escola Sardanes Flor de Neu - Sardanes

Àlex Coca pren el relleu de Dani Bonell al capdavant de l’Escola de Sardanes Flor de Neu

També s’incorpora a la junta de l’entitat Núria Puigventós com a vicepresidenta

Àlex Coca és des d’ahir nou president de l’Escola de Sardanes Flor de Neu en substitució de Dani Bonell, que va assolir el càrrec el 2013. Coca va ser escollit durant l’assemblea anual de l’entitat que es va celebrar al local social de l’escola, al carrer Sant Miquel, 31. Bonell seguirà vinculat a l’entitat i serà el nou tresorer substituint en el càrrec  Albert Bové. Amb l’entrada de Coca, també es produeix la incorporació d’un nou membre, Núria Puigventós, que assumirà la vicepresidència. La resta de la junta directiva està formada per Mercè Otero, secretària, i els vocals Josep Maria Pérez, Jordi Bové, Cosme Muñoz, Joan Oltra i Jordi Rius.

En el seu discurs com a nou president, Coca va apuntar que vol impulsar dues comissions, una sobre l’òrgan de difusió de l’entitat    -el butlletí Repic- i una altra sobre activitats lúdiques i de lleure que pensa impulsar l’escola.
 
A la foto, es pot veure, a l'esquerra, el nou president, Àlex Coca, i a la dreta, el president sortint, Dani Bonell
 
Nota de prensa facilitada per L'escola de Sardanes Flor de Neu

divendres, 3 de març de 2017

Tradicions - "Arribo" la Benvinguda al Carnaval - Carnavals de Barcelona

La ciutat de Barcelona ha donat la benvinguda al Carnaval amb l’Arribo, el Dijous Gras. Aquesta ha estat l’activitat central del Carnaval a la ciutat. Ha consistit en una gran festa amb tot el seguici de Sa Majestat Carnestoltes: el Primer Ministre, els Set Ambaixadors amb els seus agregats, que han estat representats per dansaries de l’Esbart, músics, banderers, en Rodanxó i la Rodanxona, els gegants del Carnaval barceloní... i la lectura del Ban del Rei Carnestoltes. Per acabar la festa, el Rei ha donat pas a la Taronjada, la batalla campal de confeti i globus i focs artificials de color carabassa, seguida del primer sarau de Carnaval.


Els dansaires han estat els encarregats d’interpretar els Ambaixadors i els agregats del Rei Carnestoltes i els dinamitzadors de la cercavila. Així, han animat la festa, donant vida a les virtuts i pecats de la festa de Carnaval.






Textos i Fotografies extrets del Butlletí 34 de l'Esbart Dansaire de Rubí
Fotografies de Toni Lucena i Eduard Fdez Villatoro

dijous, 2 de març de 2017

Tradicions - Origens de l'Enterrament de la Sardina - Festes Populars

Us heu preguntat mai els orígens i el significat de la festa que es va celebrar ahir dimecres de cendra a Rubí, “l’enterrament de la Sardina”.

El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, els quaranta dies abans de Pasqua, també és el dia que finalitza el Carnestoltes i s’enterra la sardina. El “dimecres de cendra” fa referència a la cendra imposada als fidels com a signe de purificació, obtinguda a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior.

L’origen del significat de “l’enterrament de la sardina” es remunta a la darreria del segle passat, quant les famílies sortien aquest dia a berenar a fora i tenien per costum enterrar una sardina coberta per un plat o una cassola en un lloc ben assenyalat perquè l’any següent es pogués trobar. Aquesta sardina sembla ser que es vestia amb faldilles i es lligava d’un pal amb un fil. També era costum trencar alguns dels estris de terrissa o de vidre utilitzats per al berenar i que ja eren vells.

Actualment l’enterrament de la sardina designa en sentit ampli l’enterrament o desaparició del rei carnestoltes, ja que no sempre s’enterra, també es crema. En alguns casos s’enterra el ninot amb una sardina a la boca, potser com una reminiscència de la tradició més antiga.

Hem buscat mes informació i us exposem diferents hipòtesis.

Els Origens

Segons “enciclopèdia.cat”, l’enterrament de la sardina era una “sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.

A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula. Pel fet d'ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical. Aquest costum té l'origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la "sardina" (en el sentit popular d’espinada de porc'), festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s'introduí a Catalunya a mitjan s XIX.”

A la Vilkipedia, els orígens semblen diferents, però el significat es el mateix, L'enterrament de la sardina és un fet que posa fi al carnaval, alhora que inicia el temps de quaresma. És una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc. i començar el temps de quaresma, i per tant temps d'abstinència i de penitència. L’origen de l’enterrament de la sardina, cerimònia que es fa a moltes poblacions del país, prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar l’últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa

Sobre el perquè es diu "enterrament de la sardina".

Es parla de dues hipòtesis, entre altres possibles. "Sardina" era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.

Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins a l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas. En una bóta, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina, i després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.


El que és cert és que el que avui dia nosaltres celebrem és el comiat del Carnaval, i a Rubí ho fem de la ma de la cultura popular i tradicional, una bona manera de finalitzar una festa gran, com ho es un Carnaval.










Fotografies cedides per Blai Farran de la Productora Crestavisual

Festa Gran de d'Hivern - La Rua dels Tres Tombs 2017 - Tradicions

Avui els amics i col·laboradors de la Crestavisual, ens han fet arribar un audiovisual, resum de la Rua dels Tres Tombs de 2017, pensem que mai es tard per fer una mica de difusió de les tradicions de la nostra ciutat.



Audiovisual cedit per Blai Farran de la Productora Crestavisual

Festes Populars - Rues de Carnestoltes de Rubí - Carnaval 2017

Avui amb l’enterrament de la sardina, Rubí ha posat punt i final al Carnaval 2017. Al llarg del cap de setmana, milers de rubinencs i rubinenques no es van voler perdre la gran rua de carnaval, formada per una vintena de comparses populars i grups d’animació. Diumenge el matí va ser el torn dels mes petits, els nens i nenes van poder gaudir de la seva rua, la infantil amb grups d’animació entre ells entitats locals com els “Minitronats” de la Colla de Diables de la Riera de Rubí i el grup Axé que acompanya normalment a la Colla de Diables de Rubí.




 



ç
 




 
 
 
 


Fotografies de Roser Aguilar
 
Finalment aquest dimecres, el dimecres de cendra, ha finalitzat el carnaval 2017 amb la cercavila fúnebre, carregada de cultura popular, hi ha participat la Colla de Diables de la Riera de Rubí, encarregada fa temps de posar la nota de foc, cremat la sardina a l’Escardivol, la Colla de Geganters del Teresa Altet amb la Teresina i l’Oriol. La Colla de Geganters del Barri del Pinar, amb la Lola i per primera vegada ha participat la Matilda de l’escola de Ca n’Alzamora.






Fotografies Jaume Comas
 
 Fotografia Manolo Cruz
 
Crònica de Jaume Comas, gestor del Blog
Fotografies Rues de Carnaval de Roser Aguilar, Fotografies Enterrament de la Sardina Jaume Comas