.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


diumenge, 23 de juliol de 2017

Entitats - Construcció de Bojum el Bessó de Bodum - Besties Festives

Novetats sobre el projecte que convertira a Bodum en Cultura Popular. Rafa Fernàndez encarregat de construir el motlle d’en Bojum, la bestia festiva de l’Associació d’animació les anades d’olla de Rubí i bessó de Bodum, amb el seu equip de Drastic Works, ja te enllestit el 3D i la primera maqueta. Parlat amb la nova entitat rubinenca el motlle serà construït aquest mes d’agost.




La setmana passada diferents membres de les anades d’olla es varen reunir amb Rafa i Nuria Sentis, per consensuar diferents aspectes de la nova bestia. Un cop l’equip de Rafa hagi construït el motlle, aquest es guardarà fins el mes d’octubre, que serà quan es traslladarà al Celler Cooperatiu i es muntarà dins de l’aula polivalent, on Nuria Sentis amb l’ajuda dels membres de l’entitat, li donarà forma a Bojum en fibra de vidre. Finalitzada la construcció de la fibra de vidre, serà el torn de Josep Milà qui realitzarà el 3D de l’estructura metàl·lica, optimitzant pes i consistència i de Ricardo Sanuy, que amb el seu equip de Conformados Metalicos Acercons, seran els encarregats de construir l’estructura metàl·lica,  l’esquelet d’en Bojum.

La previsió es que a finals d’aquest any, Bojum sigui una realitat, i que l’entitat pugui destinar el primer semestre del proper any 2018 a la part tècnica i d’enginyeria, per tal, que tot estigui a punt pel 40è Aniversari de Bodum i per la festa major de l'any vinent.








Crónica de Jaume Comas, President de l'associació d'animació les Anades D'Olla de Rubí i Gestor del Blog de Cultura

Fotografies de l'Axiu de les Anades D'Olla.

Concurs - 48è Concurs Colles Sardanistes a Vilanova i la Geltrú - Sardanes

Les colles gran i infantil de l’Escola de Sardanes Flor de Neu van fer dissabte una destacada actuació en el marc del 48è concurs de colles sardanistes que es va fer a la plaça Enric Cristòfol Ricard de Vilanova i la Geltrú. La colla gran, Brots de Galzeran, va quedar en primera posició com a colla lliure mentre que la infantil, Petits galzeran, va certificar la primera posició dins de la categoria del territorial i està a l’espera d’un concurs més per esdevenir el guanyador del territorial de les comarques de Barcelona. A més, a Vilanova es van concedir els trofeus als balladors més grans i més joves de les colles presents al concurs. En aquest cas, la rubinenca Debra Turu, de tan sols quatre anys, va rebre el trofeu que l’acredita com la participant més jove del concurs. Els integrants de les colles de l’Escola de Sardanes Flor de Neu viatjaran aquest dissabte a la ciutat francesa de Ceret per participar al tradicional concurs de sardanes de la capital del Vallespir.




Crònica de Jordi Rius, Membre de l'Escola de Sardanes Flor de Neu
Fotografies de l'Arxiu de l'Escola de Sardanes Flor de Neus

divendres, 21 de juliol de 2017

Programa - Exposició i Mercadet al Carrer Sant Jaume - Festes Populars

A les Festes del Carrer Sant Jaume també trobaràs l'exposició  "Que bé s'està al Camping" i el 9è mercadet de la rampoina.



dimarts, 18 de juliol de 2017

Entitats - Colla de Geganters Club Amics de Rubí - Gegants i Capgrossos

Història: La Colla Gegantera va ser creada l'any 2006, amb l'arribada del Gegantó Quimet el 26 de Juliol de aquell any.

L'any 2007 vam crear un altre Gegantonet, el qual va desaparèixer aquell mateix any per problemes d'estructura, a més també comptaven amb una tropa de 5 capgrossos anomenats: Maria, Joanet, Pepet, Bruixota i Bob; tots aquells capgrossos amb el pas del temps van anar deteriorant-se fins que un dia es va decidir eliminar-los per poder tenir espai per poder construir elements més ben fets, ja que llavors tots menys el Quimet eren de cartró.

L'any 2009 vam estrenar un nou capgròs molt entranyable per nosaltres, en Jordi, qui va tenir el privilegi de poder sortir per primera vegada a sortides oficials acompanyant la Colla Gegantera del Teresa Altet a sortides com la Festa Major, a Viladecavalls, Barcelona , Cassà de la Selva,...

També vam crear un altre capgrós aquell any, el Conan que va acabant desapareixen a finals de 2014.



Cal destacar què aquell any es va restaurar i vàrem augmentant l'alçada del Quimet, fent què arribés al metre noranta.

L'any 2010, a les Festes de Barcelona, el Jordi va patir un accident i, a partir de la sortida a Moja del 18-4-2010 el va rellevar un altre capgrós, en Manel el qual va acompanyar a la Colla Teresa Altet fins 2012, va poder participar a trobades com a Juneda, La Llagosta, Argelès, La Seu,...entre altres.

A l'octubre s'estrenà el nou gegantonet de la Colla, el petit Pitus, es va estrenar al Bosc de Can Oriol el dia 31-10-2010.





L'any 2012,per FM es va fer un acte al Teatre on van participar els Capgrossos del Teresa Altet i el ''CasalXou'' on el Capgròs Manel va fer la seva darrera actuació amb els del Teresa Altet.

L'any 2015 es redundà la colla amb les renovacions dels gegantons, l'arribada de la capgrossa Àvia i moltes sorpreses més.

Aquell any vam debutar en sortides oficials com a colla pròpia a llocs com: La del Vallès (Matadepera), Rubí, Ciutat Gegantera (Terrassa),...





L'any 2016 i 2017 están sent unes bones temporades plagades de sortides com a Sabadell, Terrassa, St.Cugat, Rubí,Bonastre,...





Cal dir que totes les figures són de creació pròpia menys l'àvia.

QUÈ SIMBOLITZEN LES FIGURES?

Els nostre gegantó Quimet representa la joventut de la ciutat, està inspirat en un noi d'uns 12-13 anys de la dècada dels 90.

El Pitus representa la infantessa i la innocència dels nens petits de la ciutat, està inspirat en un nen d'entre 7 i 9 anys de l’actualitat. Tots dos gegantons són germans.

Els capgrossos Manel i Jordi representen l'alegria i la capgrossa Àvia representa la saviesa d'una persona gran.



Textos de Ismael Gutierrez, President i creador de gegants, de la Colla de Geganters Club Amics de Rubí.
Fotografies de l'arxiu de la Colla Gegantera Club d'Amics de Rubí gegants

diumenge, 16 de juliol de 2017

FeMAP 2017 - Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat - Danses



Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, una combinació de música, cant i dansa en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat l’espectacle inaugural que aquest dissabte ha donat el tret de sortida a la 7a edició del Festival de Música Antiga del Pirineu. En primer pla desenfocades dues dansaires de l’Esbart Dansaire de Rubí, al fons, enfocat, un dels cantors del cor de cambra | Foto: ACN La producció ha anat a càrrec del Cor de Cambra Francesc Valls, precursor de la recuperació del Cant de la Sibil·la; Magister Petrus, dedicat a la reconstrucció i interpretació de la música dels períodes romànic i gòtic; i l’esbart Dansaire de Rubí, especialista en la representació de danses tradicionals catalanes. Les tres formacions han endinsat el nombrós públic que ha omplert la catedral de Santa Maria d’Urgell en el món musical del segle XIV a partir del cant i de la dansa. El director artístic del FeMAP (Festival de música antiga dels Pirineus), Josep Maria Dutrén, ha explicat que han elegit aquest espectacle perquè enguany celebrem els trenta anys de la producció de Puigserver. Conservem els vestuaris, amb músics i cantors que ja van hi van participar, ha detallat. La producció, que ha inaugurat el FeMAP i que es podrà veure també a la Fira de la Mediterrània, agafa el relleu de la feina feta en dècades anteriors per figures com Albert Sans, Fabià Puigserver o el Pare Ireneu Segarra. L’any 1979 l’esbart Dansaire de Rubí va col·laborar en la reconstrucció dels Cants i danses del llibre Vermell de Montserrat, que després es va presentar com a novetat mundial, acompanyat per l’escolania de Montserrat i el conjunt Ars Musicae d’instruments antics. El director ha explicat que l’espectacle és bàsicament cantat i que està acompanyat de diferents instruments medievals com un llaüt, un organeto. Instruments amb els quals se suposa que es feien aquestes músiques, ha apuntat Dutrén. El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així per les cobertes vermelles amb què va ser enquadernat a finals del segle XIX. Gran part d’aquesta obra va ser escrita a finals del segle XIV. Tot i que tracta de moltes altres matèries, la part musical és la més coneguda, gràcies en gran part a la publicació que en va fer el Pare Suñol el 1917. Aquest còdex de 1399 conservat a l’abadia de Montserrat conté la que ha estat considerada com la primera anotació coreogràfica de la qual es té constància al món. Dels deu cants que hi consten, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses a ball redon. La transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica actual està basada en l’estudi del musicòleg pare Gregori Estrada. En l’edició d’enguany del FeMAP hi participen 34 municipis del Pirineu que acolliran 49 concerts dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga.



Programa: Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat Dissabte 1 de juliol, es va inaugura el FeMap a la Seu d’Urgell amb l’estrena de la producció Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat , una adaptació d’un dels pilars de la música antiga europea, el manuscrit medieval homònim datat del 1399. Magister Petrus Aquest matí, els directors de les 3 formacions musicals responsables de l’adaptació de la peça, Pere Lluís Biosca en representació d El Cor de Cambra Francesc Valls , Mauricio Molina de Magister Petrus i Jordi Rubio d’esbart Dansaire de Rubí, juntament amb Lluís Pagès, en representació del Departament de Cultura, han presentat la producció a la Catedral de Barcelona. Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat donarà el tret de sortida a la setena edició del FeMAP demà al Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà (el diumenge dia 2) se celebrarà a Berga. El FeMap no serà l’únic festival que acollirà la producció: es representarà també al Dansàneu , festival de Cultures del Pirineu (el 6 de juliol), al ÉsDansa (el 27 d’agost a Les Preses) i a l’abadia de Montserrat el proper 6 d’octubre gràcies al Fira Mediterrània de Manresa . La producció és un híbrid que combina dansa, cant i música en una peça única que desvetllarà per primera vegada l’interior del Llibre Vermell . El manuscrit recull cants i danses del segle XIV dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i és, sens dubte, un dels pilars de la música i cultura catalanes però també europees. Part del renom internacional que ha tingut el manuscrit montserratí es deu a la fèrria voluntat de recuperació de diversos especialistes al llarg del segle XX. El primer en difondre el contingut del llibre fou el Pare Suñol al 1917. Anys més tard, a la dècada dels 70, l’obra visqué una segona descoberta gràcies als estudis del Pare Gregori Estrada , qui en revelà el seu secret: a més a més de ser un cançoner és un recull coreogràfic. Segons Lluís Puig , que presentà l’acte, la producció és una gran fita en la recuperació de l’obra, sent un homenatge triple al Llibre Vermell . La peça neix en una data dallò més assenyada, l’any del centenari de la seva primera publicació en mans de del Pare Suñol, paral·lelament al naixement del Pare Gregori Estrada i de Josep Romeu Figueras . La producció recupera i realça el cançoner medieval però sense oblidar aquells qui van rescatar-la de l’oblit, tal com remarcà Rubio, sobretot als anys 70 amb l’adaptació musical de Jordi Savall , el muntatge coreogràfic d Albert Sans o l’escenografia de Fabià Puigcerver , etc. Segons Molina la màgia de la producció rau en la barreja entre dansa i música, que acaba donant veu a la realitat medieval, donant vida als cants i danses del Llibre Vermell i endinsant-nos a l’univers del segle XIV. Tal i com remarca Boscà es tracta d’un vivència única i d’un viatge al temps. Els tres directors coincideixen en afirmar que la voluntat de la producció és fer arribar una peça d’un valor artístic, històric i cultural incalculable al públic contemporani. I quin millor retorn a l’escenari que fer-ho en indrets tan emblemàtics com el claustre de la Seu d’Urgell i la mateixa abadia de Montserrat? Carla Mallol Güell Núvol.



El FeMAP i les formacions que hi participen han aconseguit recuperar un espectacle de fa 40 anys Un instant del concert celebrat a la Seu d’Urgell. Autor/a: FeMAP Ara ja fa set anys, la idea de portar un festival de musica antiga als Pirineus, el ja reconegut FeMAP, semblava peregrina. Les cendres del Brudieu que es duia a terme a la Seu d’Urgell eren encara calentes, però la valenta aposta d’especialitzar-se tant, tot traslladant l’oferta a 10 municipis més, sens dubte era estranya i, fins i tot, arriscada. El temps, i també una gran feina per part dels organitzadors, han acabat per donar la raó als impulsors d’aquesta interessant oferta cultural i enguany ja són 34 els municipis que s’han apuntat a la festa, tot saltant-se les fronteres de tres països, un d’ells Andorra. Aquest creixement exponencial l’ha convertit en un dels festivals d’aquestes característiques dels més importants d’Europa. I amb el perill de ser redundant, ho tornaré a repetir, ja que a casa nostra no tenim gaire treballada l’autoestima. Sí, el FeMAP és un dels festivals de música antiga més importants del que, en ocasions, s’anomena el vell continent. Una de les característiques que defineix l’esperit del Festival és la recuperació dobres poc conegudes o inèdites. No és el cas dels Cants i Danses que apareixen en el Llibre Vermell de Montserrat, prou afamats dins el món de la música. La tasca del festival era recuperar un espectacle que feia 40 anys que s’havia estrenat, gràcies a les formacions Magister Petrus, Cor Francesc Valls i l’esbart Dansaire de Rubí. Aquest havia estat concebut pel pare Gregori Estrada i no s'en havia tornat a saber res més fins ara. Els estudis d’aquest erudit monjo van desvetllar que la música que recollida en el Llibre Vermell estava connectada amb la cultura popular i les coreografies ja presents al text i de les primeres que sen té constància escrita eren pensades per a que les ballessin els pelegrins, que acudien a l’abadia. Aquests passavolants, prou nombrosos a l’edat mitjana, haurien estat rellevats pels que anomenem turistes els quals, com encara fan actualment, podien sorprendre els indrets que els acollien amb costums certament extravagants o rares i per tant peregrines. Curiosament, la peregrina idea del FeMAP ha aconseguit mitjançant una bona campanya de sensibilització dels ajuntaments que els actuals pelegrins es desplacin pel territori per escoltar musica. No en va a la cua per entrar a la Catedral shi podia escoltar parlar francès i alemany. Aquesta era tan llarga que un conductor d’un Mini on shi sintonitzava, amb un cert volum, la cançó de l’estiu Despacito va preguntar: «Què hi venen aquí?», tot fugint amb un riure certament irònic. Malauradament el sempre incert temps que ens acompanya als Pirineus no va permetre que l’espectacle es desenvolupés en els Claustres, tal i com estava previst on, potser, hauria lluït més. La qualitat de les formacions però va convèncer al respectable que les va acomiadar amb una gran ovació.




Textos aportats per l'Esbart Dansaire de Rubí.
Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí.

dimarts, 11 de juliol de 2017

Rubifolk 2017 - 17è Festival de Dansa Internacional de Rubí - Dansa

El festival internacional de dansa organitzat per l’Esbart Dansaire ha comptat amb el Ballet Folklòric Tepenahuatl de Nicaragua i el Ballet Dakar de Senegal. Finalment, dijous es va saber que el grup de Cant i Danses de Manahau de Tahiti a la Polinèsia francesa, no podia viatjar per un problema burocràtic, però l’organització va seguir treballant, per aconseguir un nou grup i finalment es va poder comptar amb el grup senegalès, amb ells es va mantenir la programació del festival i totes les seves activitats.

En les darreres edicions, la nova organització està treballant per millorar el festival i aportar coses noves i atreure nous públics. Per això, s’han programat algunes activitats paral·leles i adreçades al públic general.

Dijous es va celebrar la festa de benvinguda amb danses participatives i rom cremat a a la plaça del Doctor Guardiet. Divendres, va ser el dia de l’espectacle inaugural, amb l’actuació de la Factoria Mascaró. Dissabte matí, va començar el festival amb l’activitat El Mercat dansa, en el Mercat Municipal. I va ser al vespre que actuaran els grups convidats, per finalitzar el dia amb el concert de Folk de les Absentes. Diumenge, dia de la cloenda, el matí es va celebrar el Petit Rubifolk a la Rambla del Ferrocarril, amb festa de l’escuma, adreçat als més petits, i la cloenda va ser a la tarda vespre, amb una plaça del Doctor Guardiet de gom a gom, amb l’actuació de tots els grups participants, finalitzant amb les parlaments, agraïments i l’entrega de obsequis, entre els grups de dansa.


Tots els espectacles van ser gratuïts amb el mètode de taquillatge invers. Un sistema que segons Joan Camps, president de l’Esbart Dansaire de Rubí, enguany no ha funcionat com s’esperava, apuntant que es buscaran nous mètodes i els canvis necessaris per fer mes atractiu i adaptar el Rubifolk 2018 a les necessitats del públic assistent.














































































Crònica i fotografies de Jaume Comas Gestor del Blog de Cultura de Rubí