.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


diumenge, 16 de juliol de 2017

FeMAP 2017 - Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat - Danses



Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, una combinació de música, cant i dansa en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat l’espectacle inaugural que aquest dissabte ha donat el tret de sortida a la 7a edició del Festival de Música Antiga del Pirineu. En primer pla desenfocades dues dansaires de l’Esbart Dansaire de Rubí, al fons, enfocat, un dels cantors del cor de cambra | Foto: ACN La producció ha anat a càrrec del Cor de Cambra Francesc Valls, precursor de la recuperació del Cant de la Sibil·la; Magister Petrus, dedicat a la reconstrucció i interpretació de la música dels períodes romànic i gòtic; i l’esbart Dansaire de Rubí, especialista en la representació de danses tradicionals catalanes. Les tres formacions han endinsat el nombrós públic que ha omplert la catedral de Santa Maria d’Urgell en el món musical del segle XIV a partir del cant i de la dansa. El director artístic del FeMAP (Festival de música antiga dels Pirineus), Josep Maria Dutrén, ha explicat que han elegit aquest espectacle perquè enguany celebrem els trenta anys de la producció de Puigserver. Conservem els vestuaris, amb músics i cantors que ja van hi van participar, ha detallat. La producció, que ha inaugurat el FeMAP i que es podrà veure també a la Fira de la Mediterrània, agafa el relleu de la feina feta en dècades anteriors per figures com Albert Sans, Fabià Puigserver o el Pare Ireneu Segarra. L’any 1979 l’esbart Dansaire de Rubí va col·laborar en la reconstrucció dels Cants i danses del llibre Vermell de Montserrat, que després es va presentar com a novetat mundial, acompanyat per l’escolania de Montserrat i el conjunt Ars Musicae d’instruments antics. El director ha explicat que l’espectacle és bàsicament cantat i que està acompanyat de diferents instruments medievals com un llaüt, un organeto. Instruments amb els quals se suposa que es feien aquestes músiques, ha apuntat Dutrén. El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així per les cobertes vermelles amb què va ser enquadernat a finals del segle XIX. Gran part d’aquesta obra va ser escrita a finals del segle XIV. Tot i que tracta de moltes altres matèries, la part musical és la més coneguda, gràcies en gran part a la publicació que en va fer el Pare Suñol el 1917. Aquest còdex de 1399 conservat a l’abadia de Montserrat conté la que ha estat considerada com la primera anotació coreogràfica de la qual es té constància al món. Dels deu cants que hi consten, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses a ball redon. La transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica actual està basada en l’estudi del musicòleg pare Gregori Estrada. En l’edició d’enguany del FeMAP hi participen 34 municipis del Pirineu que acolliran 49 concerts dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga.



Programa: Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat Dissabte 1 de juliol, es va inaugura el FeMap a la Seu d’Urgell amb l’estrena de la producció Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat , una adaptació d’un dels pilars de la música antiga europea, el manuscrit medieval homònim datat del 1399. Magister Petrus Aquest matí, els directors de les 3 formacions musicals responsables de l’adaptació de la peça, Pere Lluís Biosca en representació d El Cor de Cambra Francesc Valls , Mauricio Molina de Magister Petrus i Jordi Rubio d’esbart Dansaire de Rubí, juntament amb Lluís Pagès, en representació del Departament de Cultura, han presentat la producció a la Catedral de Barcelona. Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat donarà el tret de sortida a la setena edició del FeMAP demà al Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell. L’endemà (el diumenge dia 2) se celebrarà a Berga. El FeMap no serà l’únic festival que acollirà la producció: es representarà també al Dansàneu , festival de Cultures del Pirineu (el 6 de juliol), al ÉsDansa (el 27 d’agost a Les Preses) i a l’abadia de Montserrat el proper 6 d’octubre gràcies al Fira Mediterrània de Manresa . La producció és un híbrid que combina dansa, cant i música en una peça única que desvetllarà per primera vegada l’interior del Llibre Vermell . El manuscrit recull cants i danses del segle XIV dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i és, sens dubte, un dels pilars de la música i cultura catalanes però també europees. Part del renom internacional que ha tingut el manuscrit montserratí es deu a la fèrria voluntat de recuperació de diversos especialistes al llarg del segle XX. El primer en difondre el contingut del llibre fou el Pare Suñol al 1917. Anys més tard, a la dècada dels 70, l’obra visqué una segona descoberta gràcies als estudis del Pare Gregori Estrada , qui en revelà el seu secret: a més a més de ser un cançoner és un recull coreogràfic. Segons Lluís Puig , que presentà l’acte, la producció és una gran fita en la recuperació de l’obra, sent un homenatge triple al Llibre Vermell . La peça neix en una data dallò més assenyada, l’any del centenari de la seva primera publicació en mans de del Pare Suñol, paral·lelament al naixement del Pare Gregori Estrada i de Josep Romeu Figueras . La producció recupera i realça el cançoner medieval però sense oblidar aquells qui van rescatar-la de l’oblit, tal com remarcà Rubio, sobretot als anys 70 amb l’adaptació musical de Jordi Savall , el muntatge coreogràfic d Albert Sans o l’escenografia de Fabià Puigcerver , etc. Segons Molina la màgia de la producció rau en la barreja entre dansa i música, que acaba donant veu a la realitat medieval, donant vida als cants i danses del Llibre Vermell i endinsant-nos a l’univers del segle XIV. Tal i com remarca Boscà es tracta d’un vivència única i d’un viatge al temps. Els tres directors coincideixen en afirmar que la voluntat de la producció és fer arribar una peça d’un valor artístic, històric i cultural incalculable al públic contemporani. I quin millor retorn a l’escenari que fer-ho en indrets tan emblemàtics com el claustre de la Seu d’Urgell i la mateixa abadia de Montserrat? Carla Mallol Güell Núvol.



El FeMAP i les formacions que hi participen han aconseguit recuperar un espectacle de fa 40 anys Un instant del concert celebrat a la Seu d’Urgell. Autor/a: FeMAP Ara ja fa set anys, la idea de portar un festival de musica antiga als Pirineus, el ja reconegut FeMAP, semblava peregrina. Les cendres del Brudieu que es duia a terme a la Seu d’Urgell eren encara calentes, però la valenta aposta d’especialitzar-se tant, tot traslladant l’oferta a 10 municipis més, sens dubte era estranya i, fins i tot, arriscada. El temps, i també una gran feina per part dels organitzadors, han acabat per donar la raó als impulsors d’aquesta interessant oferta cultural i enguany ja són 34 els municipis que s’han apuntat a la festa, tot saltant-se les fronteres de tres països, un d’ells Andorra. Aquest creixement exponencial l’ha convertit en un dels festivals d’aquestes característiques dels més importants d’Europa. I amb el perill de ser redundant, ho tornaré a repetir, ja que a casa nostra no tenim gaire treballada l’autoestima. Sí, el FeMAP és un dels festivals de música antiga més importants del que, en ocasions, s’anomena el vell continent. Una de les característiques que defineix l’esperit del Festival és la recuperació dobres poc conegudes o inèdites. No és el cas dels Cants i Danses que apareixen en el Llibre Vermell de Montserrat, prou afamats dins el món de la música. La tasca del festival era recuperar un espectacle que feia 40 anys que s’havia estrenat, gràcies a les formacions Magister Petrus, Cor Francesc Valls i l’esbart Dansaire de Rubí. Aquest havia estat concebut pel pare Gregori Estrada i no s'en havia tornat a saber res més fins ara. Els estudis d’aquest erudit monjo van desvetllar que la música que recollida en el Llibre Vermell estava connectada amb la cultura popular i les coreografies ja presents al text i de les primeres que sen té constància escrita eren pensades per a que les ballessin els pelegrins, que acudien a l’abadia. Aquests passavolants, prou nombrosos a l’edat mitjana, haurien estat rellevats pels que anomenem turistes els quals, com encara fan actualment, podien sorprendre els indrets que els acollien amb costums certament extravagants o rares i per tant peregrines. Curiosament, la peregrina idea del FeMAP ha aconseguit mitjançant una bona campanya de sensibilització dels ajuntaments que els actuals pelegrins es desplacin pel territori per escoltar musica. No en va a la cua per entrar a la Catedral shi podia escoltar parlar francès i alemany. Aquesta era tan llarga que un conductor d’un Mini on shi sintonitzava, amb un cert volum, la cançó de l’estiu Despacito va preguntar: «Què hi venen aquí?», tot fugint amb un riure certament irònic. Malauradament el sempre incert temps que ens acompanya als Pirineus no va permetre que l’espectacle es desenvolupés en els Claustres, tal i com estava previst on, potser, hauria lluït més. La qualitat de les formacions però va convèncer al respectable que les va acomiadar amb una gran ovació.




Textos aportats per l'Esbart Dansaire de Rubí.
Fotografies de l'arxiu de l'Esbart Dansaire de Rubí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada