.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dimecres, 30 de setembre de 2015

Activitats - Correfoc Festa Major en el poble d'Alpens - Correfocs

Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí

El passat cap de setmana 26 i 27 de Setembre, la Colla de Diables de la Riera de Rubí es desplaça a Alpens, un poble del Lluçanès (Osona) on foren convidats per la Colla de Diables Rocadepena d’Alpens a participar en el correfoc de la festa major del poble i passar tot el cap de setmana. En total mes de 50 membres de l'entitat entre Diables i Tronats del Tabal, si varen desplaçar.

Fotografia David Miró

La tarda de dissabte, despres de la pluja, es va iniciar amb els tradicionals balls parlats, els versots, interpretats en el Casino d’Alpens per la colla de diables local, en acabar varen oferir un sopar a la colla de diables Rubinenca, un càtering en el seu local social i tot seguit a 2/4 d’onze començava el Correfoc a la Plaça de la Vila.

Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí

Previ al Correfoc, es celebren 3 balls, el ball de nans, el Ball de carlins i el ball de besties.
   
El Ball de Nans és l’aperitiu del correfoc d’Alpens. Va ser ideat per Carles Garcia, antic cap de colla. El componen dos diables nans i un de drac. Antigament, l’Agustí (el drac petit) prenia part en el ball, per la qual cosa el nom del ball era de Nans i Drac. Recentment, la colla va incorporar una capgros de drac, canviant així el nom del ball. Tots tres personatges surten a la plaça amb una torxa i per separat, a ritme d’un redoble de tambors. Un cop a la plaça inicien un ball seguint la melodia d’una cançó composta per Joan Crespo, veí d’Alpens. La primera part és la lluita pel territori dels nans contra el drac, per guanyar-se el dret a atemorir els alpensins. Primer el drac s’enfronta amb un nan i després amb l’altre. Al final ballen conjuntament, representant una aliança entre tots tres. A partir d’aquell moment formen un equip disposat a sembrar l’odi indiscriminadament.

Fotografia Arxiu Colla de Diables Rocadepena D'Alpens
        
El Ball de Carlins s’escenifica quan s’acaba el Ball de Nans. També va ser ideat per Carles Garcia. És la representació de la Batalla d’Alpens, part de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Cabrinetty apareix des de Ca les Monges i el general Savalls des de Cal Terra, tots dos envoltats respectivament per sis diables cadascun, que simbolitzen els seus exèrcits. El de Savalls és carlí, i el de Cabrinetty el liberal. Tots els diables van carregats amb bengales, però els caps no. Seguint un pas lent i parsimoniós que marca el bombo dels Garrapatea, van entrant a la plaça paulatinament, fins que arriben a un punt concret en què els diables envolten als seus caps formant dues rotllanes. Després de l’entrada, es fa la primera part del Ball de Carlins, al so de “L’hostal de la Corda”, una cançó tradicional catalana que rememora els fets de la tercera carlinada. Les dues rotllanes fan el mateix ball. Un cop acabada la cançó (repetida la melodia sis vegades), les dues rotllanes s’obren per formar-ne una de sola que els inclou a tots dotze. Savalls i Cabrinetty romanen al mateix lloc on es trobaven a punt d’iniciar el duel mortal.
    
Fotografia Arxiu Colla de Diables Rocadepena d'Alpens

En aquesta segona part, els diables porten patums. Tots els diables es mouen en el sentit contrari de les agulles del rellotge, seguint un ritme continu del bombo, diferent del de l’entrada a la plaça. Aquest és ininterromput, creant una sensació macabra i plena de tensió. Mentrestant, els dos rivals es van reptant seguint el mateix ritme dels diables. Es creuen tres vegades seguint un recorregut en forma de vuit, després s’acosten i s’allunyen dos cops. La música s’atura. Tothom roman quiet. Els dos rivals es disparen diversos trets de trabuc fins que Cabrinetty cau mort a terra. Apareixen quatre vestes. Són els Encantats de Roca de Pena que venen a buscar les despulles del vençut. Tot seguit, la bruixa entra al cercle i obsequia Savalls amb l’estendard de la colla. La bruixa i Savalls surten de la plaça seguits per tots els diables. Els diables són traïdors i tots s’apunten al vencedor, que encarna tot el mal possible.
    
El Ball de Besties La Damiana és la més antiga de les bèsties dels Diables Rocadepena. El seu nom prové d’un dels patrons d’Alpens, Sant Damià. És la mare de l’Agustí. Coneguda com “el drac gros”, avui en dia ja no participa en els correfocs però, tal i com mostra la fotografia, la seva mirada assassina era temuda per tots els que es trobava al seu pas. Portava foc a la boca i a la cua.

Fotografia David Miró

L’Agustí és conegut com el “drac petit”. Deu el seu nom a la població veïna d’Alpens, Sant Agustí de Lluçanès, que és on va ser construït. És el fill de la Damiana i d’ella ha heretat la obligació de generar festa i temor a parts iguals.  Porta foc a la boca, a la cua i des de fa poc també a les ales. Per la seva joventut, té una actitud molt juganera i es dedica a escampa el foc a tort i a dret pels carrers d’Alpens.  Els diables l’han batejat com “La Nineta de Satanàs” per la simpatia que desprèn. És un element molt carismàtic de la colla.

Fotografia David Miró

La Pròssia és la incorporació més recent de la colla. Es tracta d’un rat penat, que es compta entre els tres únics exemplars d’aquesta espècie que existeixen en el bestiari de foc dels Països Catalans. El nom de Pròssia és en homenatge a en Ventura Prat, àlies “Prossi”. Els seus 15 punts de foc es distribueixen entre la boca (3 punts de foc) i les ales (6 punts de foc a cadascuna).

Fotografia David Miró

I així amb el ball de besties i la presentación de la colla convidada, que enguany ha estat la Colla dels Diables de la Riera de Rubí,  amb els tabals de tronats del Tabal i l’encesa de lluïment de la Colla de diables, se inicia el correfoc per carrers estrets, carregats de pirotècnia per tot arreu, en total varen ser des del ball de nans fins les enceses finals, mes de dues hores de correfoc, desprès de les quals els diables varen acabar exhaurits, però amb moltes ganes de gresca i de participar en el concert de festa major.











 Fotografies David Miró

Fotografia Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí

Textos escrits per Jaume Comas ab aportacions de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens.

Fotografies de David Miró, de l'arxiu de la Colla de Diables de la Riera de Rubí i de l'arxiu de la Colla de Diables Rocadepena d'Alpens

dissabte, 26 de setembre de 2015

Trobades - XXX Terrassa Ciutat Gegantera - Gegnats i Capgrossos

Fotografia de Gegants Catalans

El cap de setmana del 18 al 20 de setembre, Terrassa va acollir la festa mes important del món geganter, “la Ciutat Gegantera”. Mes de 90 colles vingudes d'arreu de Catalunya van participar a la festa i d'entre elles, les tres colles rubinenques. Terrassa esdevenir la XXX Ciutat Gegantera de Catalunya 2015.
     
La festa va començà divendres a la tarda, amb una programació mes aviat de caràcter local. Les activitats van consistir en una xocolatada, cercavila gegantera amb les colles locals, actes protocol·laris, inauguració del monument de Ciutat Gegantera i el Pregó, arribada la nit sopar i concerts.
 
Fotografia de Gegants Catalans
     
Dissabte 19 al matí, va estar dedicat als mes petits, amb diverses activitats dedicades als menuts en el parc de Sant Jordi. Arribada la tarda, van començar els actes de la Ciutat Gegantera pròpiament dits, amb la concentració de les diverses colles provinents de Catalunya, entre elles dues de rubinenques, la Colla de Geganters del Pinar i la Colla Geganters CEIP Teresa Altet; 48 Colles de gegants en total, amb el seus 120 gegants i un bon grapat de capgrossos, van plantar, van tocar i van ballar, amb un gran ambient i molt bon temps, des d'allà iniciaren dues multitudinàries cercaviles, es va gaudir del recorregut, especialment per la Rambla Egara on les dues cercaviles organitzades van coincidir fins el Parc del Catalans. La jornada va acabar amb un sopar per les colles participants a les Escoles Pies.
     
 
 
 
 Fotografia de Gegants Catalans


Fotografies Arxiu Colla de Geganters CEIP Teresa Altet
  
Diumenge 20, va ser el gran dia de Ciutat Gegantera de Catalunya. Terrassa va despertar amb una matinada grallera. A partir de les nou del matí plantada de les colles participants  provinents de tot Catalunya, inclosa una de Maó, arribada de Ses Illes. En total van participar al voltant de 80 colles de gegants, amb els seus 270 gegants, un munt de Capgrossos i d’altres figures, que acompanyats de molt bon temps van fer gaudir a tot el nombrós públic que es va apropar a Vallparadis. hi van participar les Colles de Geganters de Rubí i la Colla de Geganters CEIP Teresa Altet. Pels vols de les onze del mati, comencen les cercaviles de gegants que van sortir des de quatre punts diferents, per acabar dues hores després al parc de Vallparadis, a on el mig dia, es va celebrar l'acte central de la festa: la proclamació de Terrassa com a Ciutat Gegantera, acompanyats de totes les colles participants. En el transcurs d'aquest acte, els geganters de Cervera com a representants de Cervera Ciutat Gegantera 2014 fa el traspàs dels Gegants de l'Agrupació de Colles Geganters de Catalunya, en treball i na cultura, als geganters de la Colla de Terrassa, convertint-se així Terrassa com a Terrassa XXX Ciutat Gegantera-Ciutat Gegantera de Catalunya 2015.
 


 



Fotografies Archiu Colla de Gegants de Rubí.




Fotografies Arxiu Colla de Geganters CEIP Teresa Altet
 
Textos Facilitats per Marc Albert Lopez (Colla de Gegants de Rubí) i Felix Magallón (Colla Gegantera CEIP Teresa Altet).
 
Fotografies propietat de Gegants de Catalunya, de l'arxiu de la Colla de Gegants de Rubí i de l'arxiu de la Colla de Geganters CEIP Teresa Altet.