La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que
comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es
tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que
es preparen per la Setmana Santa.
Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la
celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i
l’abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de
Pasqua.
La Vella Quaresma es representa en
la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada
setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal,
mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un
cistell ple de verdures i arengades a l’altre.
Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una
mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les
prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una
manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de
menjar peix i verdura. Se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia
Serrada vindrà i se t’endurà”.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei
Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la
clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa
boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes
d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres
contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és
coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una vella mallorquina que penjaven a la cuina de
les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona,
a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La
Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”.
Rubí compte amb la Geganta Esperanceta, la vella Quaresma de Rubí que va
ser creada per una representació de l’Esbart Dansaire “Carnaval” i que
actualment la guarda i custodia el mateix Esbart Dansaire, en temps de Quaresma
com ho es ara, la trobareu exposada en el Vestíbul de l’Espona, Centre de dansa
tradicional Catalana i seu social de l’Esbart Dansaire de Rubí.
Fons, Vikipèdia
Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Bloq
Fons, Vikipèdia
Fotografies de Jaume Comas, Gestor del Bloq
