ENTREMÈS.- Representació religiosa lúdica i teatral. Amb
diversos elements coreogràfics i escenogràfics, on participen els elements
d’imatgeria festiva (1)
El gran folklorista Joan Amades, ens diu que, a
Barcelona, l’ajuntament va agrupar els lements festius, gegants, bestiari,
etc., a l’anomenada Casa dels Entremesos (2). La primera vegada que surt citada
la dita casa, segons Amades, és una deliberació del Consell del Comú tinguda el
19 de març de 1439. Amb el pas del temps aquesta casa tingué diverses ubicacions,
una de les quals donaria nom a un dels actuals carrers de Barcelona, el carrer
dels Gegants, nom que ja es troba citat en un document de l’any 1604. El poble
amb la seva saviesa, va batejar l’edifici amb el nom de Casa de les Bèsties del
Comú, i així tan es podien referir als entremesos, com de forma irònica als
regidors del consistori municipal.
Antoni de Bofarull, a la seva guia cicerone sobre la
ciutat de Barcelona, publicada a l’any 1847, ens descriu el carrer de la forma
següent: “El nombre de esta calle debe su orijen acaso á tener en la misma el
almacen donde se guardan los gigantes ó figurones de madera que preceden a las
procesiones (...) La casa que se menciona es la última de la calle a la
derecha, cerca del Palau, lo que podrá colejirse por la grandisima elevación de
la puerta del patio y por unes figuras de gegantes que hay pintadas en el
interior...” (3)
Pocs temps després de publicar-se l’obra d’en Bofarull,
els voltants d’aquest indret van patir una reforma urbanística que afecta a la
Casa dels Gegants, en obrir-se un carrer a través de l’esmentada casa. La
reforma efectuada fou recollida per Francesc Carreras i Candi, en un article
publicat a La Veu de Catalunya (4) l’any 1894, on adjuntava un plànol
topogràfic de l’espai.
A l’actualitat, els gegants de la ciutat de Barcelona, en
Jaume I i na Violant, són guardats i exposats al Palau de la Virreina.
Les Cases de la Festa i/o Cases dels Entremesos, són els
noms més genèrics amb els quals coneixem actualment la majoria d’aquests espais
infraestructurals dedicats al patrimoni festiu que existeixen a Catalunya, on
podem tribar, la imatgeria festiva, gegants, nans i bestiari, així com altres
aspectes de la cultura popular i tradicional: sardanisme, diables, falconers,
trabucaires, castellers, música, etc. El concepte de Casa de la Festa va
aparèixer a principis dels anys 80, però no va ser fins els volts del 2000 que
aquests espais van començar a ser una realitat, a veure la llum.
Però que és una Casa de la Festa? Aquesta fou una de les
qüestions plantejades a Solsona, el 15 de novembre de 2014, per Oriol Cendra (5),
expert en administració pública i gestió cultural, durant una de les
sessions celebrades amb motiu del congrés “País Gegant” (6), sessió on
vàrem assistir, i on l’Oriol Cendra presentà la seva interessant ponència sobre
les Cases de la Festa, i on després de tractar com aspecte introductori la
necessitat d’una visió integral de la festa, va adentrar-se en els dos grans
models de Cases de la Festa, que a perer seu, actualment tenim al nostre país: “equipaments
que emmagatzemen, exposen els elements festius i/o expliquen la seqüència
ritual de la festa, i/o allotgen les entitats i promouen activitats.
Com a resum d’una Casa de la Festa, podríem dir, a partir
de l’esmentat congrés, que aquesta hauria de ser a banda d’exposar els elements
festius, un centre de documentació i recerca, desenvolupament d’activitats
educatives, conservació i restauració dels elements festius i patrimonials, un
hotel d’entitats, un espai de material d’exhibició (exposicions, audiovisuals,
xerrades...), de formació, de gestió festiva, de col·laboració amb altres
sectors culturals, i de captació de recursos, participació en rutes
turístiques, etc. En definitiva una estructura viva i en constant evolució, com
a salvaguarda del patrimoni cultural festiu.
Rubí també disposa d’un espai que porta per nom Casa
dels Entremesos, actual seu de la Colla de Geganters de Rubí, i on es
troben allotjats els gegants, gegantons i capgrossos rubinencs, i l’arxiu
geganter de l’entitat.
Aquest local, ubicat al carrer Dant, 29, fou llogat per
l’ajuntament de Rubí, i cedit a la Colla de Geganters de Rubí, mitjançant un
conveni de cessió d’ús de l’espai, que fou signat el 14 de març de 1999, data
de la inauguració de les seves dependències, formades per una planta baixa amb
altell. La plantada baixa es ocupada per la imatgeria i els expositors dels recordatoris,
mentre que a la part superior tenen un parell de despatxos que custodien la
secretaria i l’arxiu, un arxiu que és obert a tot el públic en general; mentre
que al llarg de l’any, les dependències són visitades anualment per nombroses
escoles de la localitat, i altres grups i particulars.
A la Casa dels Entremesos, i a través de la Colla de
Geganters de Rubí, s’ofereixen els serveis següents:
Els gegants de Rubí a la Casa dels Entremesos (Foto JM
Merino) (Ref. Arxiu Colla Geganters Rubí)
> Fons bibliogràfic (biblioteca, hemeroteca, sobre el món
geganter rubinenc, Catalunya, Estat espanyol i estranger).
> Petit fons sobre la història de Rubí i les seves festes
locals.
> Fons musical i documental de balls de gegants,
capgrossos i bestiari.
> Arxiu fotogràfic sobre el món geganter rubinenc,
Catalunya, Estat espanyol i estranger.
> Arxiu documental sobre gegants, capgrossos i bestiari rubinencs,
Catalunya, Estat espanyol i estranger.
> Fonoteca (gravacions en DVD i CDs sobre el món geganter
de Rubí, Catalunya, Estat espanyol i estranger.
> Fons de cartells sobre gegants i festes populars.
> Grup de Grallers.
> Material didàctic per escoles.
> Conferències sobre el món geganter.
> Exposició itinerant: “Gegants de Paper”.
> Sortides de gegants.
> Trobades de gegants.
> Material promocional de l’entitat per a la venda.
> Assessorament per a la construcció de gegants i
capgrossos.
> Concertació de visites a la Casa dels Entremesos, per
entitats, escoles, instituts, i particulars.
Casa dels Entremesos de Rubí, records de les activitats
geganteres. (Foto JM Merino) (Ref. Arxiu Colla Geganters Rubí)
Per a qualsevol consulta, petició, concertar entrevistes,
consultes a l’arxiu, visites a la Casa dels Entremesos i/o formar part de la
Colla de Geganters de Rubí, es pot fer a través del correu electrònic: gegantsrubi@gmail.com
De fet, l’actual Casa dels Entremesos de Rubí, és un
espai ocupat de forma provisional, que serveix per a guardar els entremesos,
molt lluny i millor del que fou el seu primer hostatge el Saló de Plens de
l’Ajuntament de Rubí, i per a que l’entitat que el gestiona pugui desenvolupar
les seves activitats, però en honor a la veritat, actualment s’està quedant
petit, puix si al 1999 només l’ocupaven tres gegants i deu capgrossos, a
l’actualitat, la família gegantera a crescut, amb l’aparició del gegantó
Galderic, el capgrós “L’Avi Piwo”, l’emmagatzematge del material del transport
de les figures, antics cavallets, un inactiu capgrós “L’Home dels Nassos”, el
cap original del gegant Roc, els bens mobles, més l’ampliació del volum del
material d’arxiu, sense oblidar-nos d’una parella de gegants, coneguts com els
“Avis de Rubí, Aureli i Virgínia, que es conserven a les seves dependències,
però que degut al seu estat resten inactius, són un conglomerat d’aspectes que
fan que l’espai es vagi reduint, i caldria començar a estudiar la viabilitat
d’un nou projecte d’una possible futura seu dels gegants, que ens podria dur a
la creació a la nostra ciutat d’una autèntica Casa de la Festa i/o Casa dels
Entremesos, o amb el nom que li vulguem dir, però que sigui la seu del conjunt
del patrimoni cultural festiu rubinenc, en totes les seves vessants, d’acord
amb els principis del que ha de ser una Casa de la Festa.
Casa dels Entremesos de Rubí, detall de l’arxiu. (Foto JM
Merino) (Ref. Arxiu Colla Geganters Rubí)
NOTES:
(1) “Entremès. Definició extreta del llibre de Xavier Cordomí
“Imatgeria festiva de la Ciutat Vella de Barcelona”. Ajuntament de Barcelona.
Barcelona, 1995, pàg. 63.
(2) Amades, Joan.- Gegants, nans i altres entremesos. Barcelona: La
Neotípia, 1934, pàgs. 22-26.
(3) Bofarull, Antoni de.- Guia Cicerone de Barcelona. Barcelona,
Imprenta del Fomento, octubre 1847, pàg. 214.
(4) Carreras i Candi, Francesc.- “Lo Cervantisme á Barcelona”. La Veu
de Catalunya, núm. 17, pàgs. 197-199, Barcelona.
(5) Cendra i Planas, Oriol.- Ponència “Les Cases de la Festa, estat de
la qüestió”, congrés “País Gegant”, sessió celebrada a Solsona, el 15 de
novembre de 2014. (Es pot consultar la ponència a
oriolcendraplanas,blogspot.com)
(6) Congrés “País Gegant”, organitzat per l’Agrupació de Colles de
Geganters de Catalunya, sessió “Les Cases de la Festa”, Solsona, 15/11/2014.
Textos facilitats per Joan Miquel Merino, Membre de la Colla de geganters de Rubí i Director de l'exposició itinerant Gegants de Paper.
Fotografies de Joan Miquel Merino i Arxiu de la Colla de Geganters de Rubí.
