.

“Sempre és bell començar. Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món”. Joan Maragall (1905)


dilluns, 6 d’abril del 2015

Entitats - Colla de Diables de la Riera de Rubí - Diables

 

A la dècada dels vuitanta, després de la reposició dels correfocs a Catalunya, s’inicien les festes de foc a la ciutat de Rubí organitzades pel grup d’animació Disbauxa i la colla del Monstre de la Riera (1983-1989) Autor - Pep Borràs. Predecessora de la colla dels Diables de la Riera de Rubí.
    
Tant mateix, les colles de diables no existien a Rubí. No és d’estranyar que els Diables del nostre correfoc fossin quasi sempre diables vinguts de fora de la ciutat, esporàdicament gent dels esplais, de l'Esbart Dansaire. Donant pas en el temps a la Colla dels Diables de la Riera de Rubí, primera colla de diables pròpia de la nostra ciutat, que neix oficialment i redacta els seus primers estatuts, el 3 de maig de 1990, tot i que els seus diables, ja feien el diable des de l’any 1984. Es dóna d’alta en el registre d’entitats de l'Ajuntament de Rubí el 29 d’abril de l’any 2004. Els Membres fundadors foren: Xavier Miquel i Castejón, Pau Sanchez Rico, Manel Lomparte i carrera, Jordi Milá i Albá, Daniel Bas i Junquera, Andreu Vallhonrat i Cuscó i Franceesc Sutries i Joan.

Paral•lelament en el temps, neixen colles de diables de curta durada, però no per això menys emblemàtiques. Les Bruixes, La Mare del Tano, Estridència, les polles.

Totes les colles es fan i es desfan. La història de la Colla dels Diables de la Riera no ha estat diferent, patint al llarg dels anys dues excisions i donant pas els Diables de Rubí i els Diables Rubeo Diablorum.

Fragments de l’entrevista realitzada a Jordi Milà (Fundador de la Colla de Diables de la Riera de Rubí), en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
     
"A primers de l’any 90, un grup de gent de set persones, que portaven molts anys vinculats en els correfocs de Rubí, van decidir muntar una colla de diables; Els correfocs de Rubí van començar sobre els anys 80 i ho portàvem un grup de gent que cada any col·laboràvem amb l’ajuntament, l’ajuntament organitzava i aleshores hi havia una persona qui podia portar la batuta, que era en Xavi Miquel i un seguit de gent que l’ajudàvem. Cada any es contractaven colles externes, dues o tres colles, i a partir d’aquesta moguda en la que cada any ens trobàvem amb el mateix, els de Rubí vàrem dir, que poder ja seria hora i ho podríem començar a moure, enlloc de seguir portant gent de fora, seguir portant gent de fora, però també tenir una colla com deu mana, era una de les il·lusions que feia molts anys que anàvem arrastrant.

 
El maig del 1990 va ser quan la colla oficialment es va constituir, el 3 maig del 1990 va ser quan es van firmar els primers estatuts, a partir d’aquí, ens vàrem donar d’alta com a colla de diables, la primera colla de diables de Rubí, El Nom, perquè la Riera? Que tenim a Rubí que valgui la pena, Jo sempre he sigut dels defensors que a Rubí tenim poques coses, però les que tenim son prou importants, i per a Mi una de les mes importants que tenim a Rubí es la Riera, per tot el que ha significat en aquest cas de negatiu, de negatiu i també de positiu, per que també te la seva part positiva, però sobretot negativa, i el nom de Riera va vindre per això, busquem algú identificatiu de Rubí, per poder-li posar un nom a la colla, per això li diem la Riera, i a la vegada ja venia anteriorment del Monstre de la Riera, però el Monstre si que era un bitxo natiu de la riera.

Fotografies: Jaume Comas
Exposició 25è Aniversari Entitat. Primers Vestits i Maces
 1990 - 1994
 
A partir del maig es va fundar la colla, es van començar a fer els primers tratjos, els primer tratjos, recordem que es van pintar tots a casa d’en Pau Sanchez, que va ser un dels fundadors, vàrem estar algunes tardes al patí de la casa d’en Pau Sanchez, fent els dibuixos, cadascú es va pintar els seus, es va comprar la roba i cadascú se’ls va anar pintant, a partir d’un petit disseny que vàrem decidir, fem-ho!, però va ser molt anarquista, o sigui cadascú va agafar el seu tratjo a cops de pinzell, i van quedar els tratjos que van quedar.
 
Una de les coses divertides, de la primera colla i els primers correfocs que es van fer amb colla de Rubí, amb les anteriors però també, era que antigament a Rubí a l’Escardivol, aquell descampat que tenim ara deixat de la ma de deu, teníem una piscina, hi ha molta gent que no sap que allà hi havia una piscina, la famosa piscina municipal, i un dels moments mes festius del correfoc era acabar el correfoc i el canviador de les colles de diables era la piscina municipal, i quan acabava el correfoc començava el castell de focs, tots els que hem sigut diables duran uns quants anys en aquella època, teníem el privilegi de poder veure el castell de focs des de dins la piscina. Això era una enveja per a molta gent, els anys que es va fer que va coincidir amb que hi havia la piscina, era un “gustaso” veure un castell de focs que l’estan tirant a 20 metres banyant-se a la piscina, era una cosa molt molt divertida.

Llavors a l’any 1994, per motius que jo si i suposo que algú altre ja haurà explicat, jo no ne parlat mai, som molt amics, va haver-hi la primera excisió. La discussió mes forta va ser la festa major de l’any 1994, i en aquell moment va ser quan va néixer la colla de Diables de Rubí, que es va formar a traves de la gent de Diables de la Riera. Amb els anys hagut una altre excisió. Però la historia comença així un 3 de maig del 1990".  

(Fins aquí l'entrevista a Jordi Milà)

Fragments de l’entrevista realitzada a Jordi Selga, en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
    

"Una vegada desaparegut el Monstre de la Riera, es va intentar evolucionar, per que això si que es una cosa que els diables de la Riera vàrem fer, es coherent, evolucionar no es dolent, es va fer un pas amb la colla de diables de la Riera, es va abandonar la vesant reivindicativa industrial (Veure fragments de l’entrevista en el Post del Monstre de la Riera de Rubí), per anar a l’arrel de la terra, al Ribo Rubeo, al Rubí, i els primers tratjos agafarem els colors de l’argila, uns tratjos de Color Argilós, on es fan uns dibuixos absolutament arbitraris, es fan uns dibuixos destintant-los amb llegiu, que van anar molt be i varen donar pas en el temps a una segona evolució dels tratjos, amb el color natural de la terra i de la terra argilosa, amb colors marrons mes clars i marrons mes foscos, en els dibuixos primitius que es van fer en els anteriors tratjos, es podien endevinar unes marques Iberes, símbols Ibers, que son les que actualment persisteixen en els vestits de la colla.
 
Fotografia: Jaume Comas
Exposició 25è Aniversari, Maces 1995
Vestis Diables 1994 - 2007 / Vestits Infantils 2002 - 2009
  
Al igual que en el logotip de la colla, dissenyat per Xavi Miquel i Castejon (Fundador de la Colla de Diables de la Riera de Rubí), hi ha unes formes sinuoses que d’alguna manera també recordarien símbols de caràcter Iber. El logotip per cert, es un logotip molt transgressor, com era la colla al principi, de fet son homes i dones nus, despullats en un correfoc, “tema transgressor, posar-se sota el foc sense cap tipus de protecció”.

Autor: Xavi Miquel i Castejón
 
A finals de l’any 1993, vàrem rebre una carta on alguns dels participants ens anunciaven que abandonaven la colla, va ser una sorpresa per a tots, ens va agafar una miqueta a contra pel, però va ser una decisió que van prendre i allà estava, ens vàrem trobar en aquella festa major que no teníem material, no teníem material per poder sortir en el correfoc, la veritat es que pensàvem que el tindríem a ultima hora però no va poder ser; Com a curiositat, no existien els mitjans d’avui, mòbils, whatsapps i ens trobarem la dona i Jo amb el que fem, demà no podrem sortir, teníem la pirotècnia comprada, ho teníem tot i no podíem sortir per que no teníem maces, es va agafar el cotxe, es va anar a Terrassa i en un centre comercial es va comprar 3 4 5 barres de fusta de cortina, es van tallar entre 1,5 metres 2 metres i cap a casa, no sabíem per on començar amb varilla roscada, es va fer unes maces provisionals, unes maces per poder sortir al dia següent en el correfoc, no havia temps, no es podien pintar, i per decorar-les una mica, per que no fos fusta pelada, es van posar unes cintes, en forma d’espiral, cintes de colors, semblaven espelmes gegants de pastissos, però tenien una mica de forma; Van ser les maces que varen tenir la historia mes curta de tot el mon dels diables, per que van durar només un correfoc, però van servir fins que es van poder fer les següents a l’any següent.

Les següents maces ja eren mes contundents, son pràcticament gran part de les actuals i el disseny el va fer un membre en actiu de la colla, Ismael, Ell va preocupar-se de la part de la xapa, del disseny i també de la pintura, es un disseny que va tenir un èxit, que fins hi tot les maces de la colla infantil son una replica d’aquestes maces en fusta, fa molts anys que perduren i han tingut un gran recorregut.


 Fotografies: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Rabal infantil 2003 Festa Major de Sant Pere
  
A la nostra colla, la nostra gent trobava a faltar alguna cosa que les altres entitats Rubinenques podien tenir, era que totes tenien una secció infantil, Els Castellers per la pròpia activitat que fan, hi participen nens, a l’Esbart hi participen nens, tothom, fins hi tot en els Geganters els nens hi tenen una participació, tenen Gegants infantils, i nosaltres no ho teníem. Es veritat que ja es començaven a apuntar algunes normes molt restrictives en el mon del foc festiu, però no teníem, llavors una part de la colla, membres de la junta  vàrem començar a proposar la creació d’aquesta colla infantil, tampoc teníem molt clar com fer-ho, però es va aprofitar una fira, una fira d’entitats, la del 2001, per fer com activitat donar la possibilitat en els nens i nenes, de poder posar-se un tratjo i poder ser acompanyat per un diable, per corre 10 12 metres i poder tirar una carretilla; La veritat es que va anar molt be, va tenir un gran èxit, els nens podien fer una activitat diferent i a mes a mes única per que es difícil fer-ho això. Es va preparar el mateix a l’any següent, es va començar agafar noms i telèfons dels nens i nenes, allò va anar a mes i vàrem veure que podia ser una cosa important per a nosaltres, i es va decidir crear una colla, ens ho vàrem rumiar molt, a finals de l’any 2002 es va cuinar la idea i l’any 2003 es va crear la colla, amb tots aquests nens i nenes que s’havien apuntat sobretot provinent de les fires d’entitats i altres provinents de la pròpia colla de diables, i es va crear la colla.

Fotografía: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Correfoc Infantil Festa Major 2005
 
Teníem la intenció de que el nom de la colla l’escollissin els nens i d’entrada els vàrem anomenar diablons, diablons de la Riera; Quan la colla infantil va estar constituïda que en principi va ser una i finalment van ser dues, per que les diferencies d’edat eren importants, hi havia nens i nenes que tenien 6 anys i nenes i nenes que s’acostaven als 18, per això es va dividir en dos grups i es va començar a rumia noms per que els nens l’escollissin; la colla era mimètica o ho intentàvem, si nosaltres decidíem les nostres coses, els nens havien de decidir les seves, una de les propostes fetes per a Mi, era la d’Espurnes i Trons, Espurnes pels mes petits i Trons pels mes grans, els nens van votar entre altres propostes i van decidir quedar-se aquesta, i em sento molt orgullós cada vegada que veig els nens amb els tratjos, com Espurnes i com Trons, com orgullosos ens sentim tots els que vàrem participar en aquella historia i que avui dia es mantingui a Rubí".

(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)
       
Primer Etapa de Diables de la Riera 1990 – 1993
   
Aquesta etapa va des de la fundació de la colla de Diables de la Riera de Rubí l’any 1990, fins la primera excisió l’any 1994, any que neix la colla de diables de Rubí.
     
Els vestits utilitzats eren de roba de cotó de color terròs i els estampats eren dissenyats individualment per cadascun dels diables, descolorint el color senzillament amb llegiu. Actualment se’n conserven dos exemplars, un cedit al museu municipal de Rubí formant part de la col•lecció de l’entitat i l’altre és propietat de la colla.
 
Les maces que es feien servir en aquells anys, eren de fusta en forma de martell, encapçalades amb el típic barrilet on anava collada la punta de ferro on es carrega la pirotècnia. Se’n conserven 6 exemplars.
     
En aquesta etapa la colla crema principalment en el correfoc de festa major de la ciutat.
      
Segona Etapa de Diables de la Riera 1994 – 2007
     
L’any 1994 hi ha canvis importants a la colla. Al llarg d’aquesta segona etapa, es canvien i remodelen els vestits i les maces de diables. Els vestits passen a ser de roba de sac amb un estampat que recorda els símbols Ibers, que fan pensar amb els jaciments trobats a la ciutat de Rubí.

Fotografía: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Correfoc de festa Major 2007
         
Les maces de diable, també pateixen una remodelació important, passen a ser de fusta i metall, desapareix el barrilet de fusta i en el seu lloc figura una destral o doble destral, avui símbol de identitat de l’entitat.

Es crea i es dissenya el logotip actual de l’entitat, el seu autor és Xavier Miquel, membre fundador de la colla de Diables de la Riera de Rubí i a l’actualitat es membre dels Diables Rubeo Diablorum.

 
 
Fotografía: Josep Gobern
Correfoc de Festa Major 2007
     
L’entitat passa a ser membre de la Taula de cultura tradicional i popular catalana, de la Federació de diables i dimonis de Catalunya i de la Coordinadora de Diables de Barcelona. La colla crema en els correfocs de la festa major de Rubí i entre els anys 2005 a 2010, com a membre de la coordinadora, crema en el correfoc de la Mercè de les festes majors de la ciutat de Barcelona
        

Primera etapa Infantil 2002 – 2009
    
Els Diables de la riera de Rubí, senten la necessitat de créixer i posen en marxa una colla infantil de diables. I així, l’any 2002 a l’entitat neix la colla infantil, les Espurnes i Trons.   

Fotografía: Ferran Ybargüngoitia
Correfoc Infantil Sabadell 2010
  
Es fan vestits de roba de sac llisos, que l’any 2008 van ser decorats amb els mateixos símbols dels vestits de diables, amb pintures de colors. Aquests es van deixar d’utilitzar l’any 2009. 
 
La colla infantil crema per primera vegada en un raval a Rubí, per la festa major de l’any 2003 a la plaça Catalunya. Els inicis no varen ser fàcils, ningú estava acostumat a veure els mes petits jugant amb foc i desprès de molta feina, avui la colla infantil gaudeix de dos correfocs complerts a la nostra ciutat, els de festa major de Sant Pere i el de la festa major de Sant Roc.     

Fotografía: Roser Aguilar
Correfoc de la Mercè de Barcelona 2009

En aquesta etapa l’entitat passa a ser membre del secretariat infantil de colles de diables i crema al igual que els diables en el correfoc infantil de la Mercè de la festa major de Barcelona, entre els anys 2005 i 2010.

Tercera Etapa de diables de la Riera 2008 – 2015.

Aquesta etapa s’inicia desprès de la segona excisió de l’entitat l’any 2008, excisió que donarà pas l’any 2010 a la colla de diables Rubeo Diablorum.

Fotografía: Roser Aguilar
Correfoc de Festa Major 2014
   
En aquesta etapa l’entitat fa grans passes endavant, creix no tan sols en el nombre de diables, sinó amb persones que no els agrada gaire el foc, però que es senten identificades amb la colla i en volen formar part. Són els Diables a l’Ombra i ajuden en tot el que fa falta.
  
Es consolida la percussió, no es pot parlar d’aquesta colla sense ells. Primer amics de la colla i desprès grup consolidat, que sempre han acompanyat la història d’aquesta colla, imprescindible pel Ball de Diables

 

 

Fotografies: Ferran Ybargüengoitia
Correfoc Poble Sec 2009
 
Es posa en marxa una secció de malabars que crea escola, però com tot depèn d’allò que volen fer els seus membres i cap allà on ells volen anar, desprès de petits èxits, de moment acaba desapareixent.
  
Es creen vestits de diable nous, els anteriors no havien aguantat el pas dels anys, conservant el mateix estampat, doncs al igual que les maces ja forma part de la identitat de la colla.
    
Fotografía: Ferran Ybargüengoitia
Correfoc de Festa Major 2012
   
La colla de diables segueix cremant en el correfoc de festa major de la Ciutat i la tronada de la festa major de Sant Roc, participa en totes les activitats de la taula de cultura de Rubí i col•labora amb la resta d’entitats i el propi ajuntament sempre que li és possible i participa a les trobades de diables i correfocs que és convidada arreu del territori.

Fotografía: Arxiu de la Colla de Diables de la Riera de Rubí
Escapada Negre Nit, Santes 2012
 
L’any 2012 vàrem tenir l’oportunitat de cremar en el correfoc, Escapada Negra Nit, dins les festes de les Santes de Mataró. Convidats per les Diablesses de Mataró, va ser una fita molt important i la Ciutat de Rubí va poder gaudir l’any 2014, de la participació de les Diablesses en el seu correfoc de festa major.

Segona Etapa Infantil 2010-2015

L’any 2009 la colla infantil creix i des de aleshores no ha parat de fer-ho, gràcies a tallers, mostres de foc i tast de diable. Cada any són més els nens i nenes de la ciutat que ho volen provar i en volen formar part. L’any 2010 l’entitat es veu obligada a confeccionar vestits nous, els actuals, de roba de cotó i amb canvi d’estampat, que passa a ser el negatiu del vestit de diable.

Fotografía: Ferran Ybargüengoitia
Correfoc de la mercè de Barcelona 2010
      
Les maces infantils des de l’any 2002 són a imatge i semblança de les de diables, però de mida i pes reduïts.

El més important a tota colla infantil és vetllar per la seguretat dels seus diablons. La seguretat sempre ha estat una prioritat, no sols de la nostra colla infantil, sinó de l’entitat en si.

Podem parlar que la colla infantil és la cantera de la colla de diables, però no per els nens i nenes que amb els anys poden passar a formar part de la colla de diables, que també es important, sinó pel nombre de pares i mares que acompanyant els seus fills acaben formant part de l’entitat i moltes vegades ho fan com a diables.

Les seccions de percusió serán tractades en un altre Post

Entitats - Foment de la Sardana de Rubí - Balls Populars

 
 
El Foment de la Sardana de Rubí és una de les obres de tot l’entorn cultural que es va impulsar a principi dels anys 1920, sota l’auspici del Dr. Guardiet. La primera audició pública, i que s’agafa com a referència de la seva fundació, és el 23 d’octubre de 1927. Els fundadors, Joan Vila, Leandre Solà i Rossend Batlló, amb la col·laboració del Dr. Guardiet, van aconseguir reunir 99 socis. Amb el que es recaptava de les aportacions dels Socis i col·laboradors es feia una audició cada mes.
   
Des de la seva fundació ha tingut com a finalitat la difusió i enaltiment de la sardana. 
   
Des de llavors i fins ara ha passat per diferents etapes. La primera seria fins l’any 1936. Després hi va haver el parèntesi de la guerra i a partir dels anys 40 es va tornar a engegar, refundat amb el nom de Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rubí. Amb motiu de la celebració del 50è aniversari, l’any 1977, es va recuperar el nom original de Foment de la Sardana.
   
L’any 2002, amb motiu de la celebració del 75è. Aniversari, li fou atorgat el Premi a la Continuïtat per l’Obra del Ballet Popular.

 
   
Actualment el Foment de la Sardana de Rubí organitza anualment un total de 12 audicions i 2 Concerts de sardanes, com activitats ordinàries; 2 audicions i 1 concert de sardanes per a la Festa Major; col·labora també en el Seguici de Festa Major aportant-hi la cobla que l’amenitza; col·labora en els cursets d’ensenyament de sardanes que es porten a terme al Casal de la Gent Gran de Rubí des de fa 17 temporades; i col·labora també en l’organització de l’Aplec de Rubí.
  
Col·labora als programes ARA I SEMPRE i SARDANES D’AUTOR a Ràdio Rubí, essent ARA I SEMPRE  el programa més veterà, en antena des del febrer de l’any 1980
  
Col·labora amb el  Casal Cultural d’Ullastrell en l’organització de la ballada de sardanes que fan al mes de Juliol i amb l’organització de cursets de sardanes.
  
Participa en tots aquells actes i festes destacades que tenen lloc a Rubí, com són Sant Jordi; Aplec de Primavera i Festa dels Xatos; Festa Major de Sant Pere de Rubí; Festa Major de Sant Roc i la Diada Nacional de Catalunya; o col·laborant també amb l’Ajuntament i diverses Associacions i Entitats de Rubí, sempre que hi sigui convidat.

 
 
S’han editat 6 enregistraments amb sardanes dedicades a Rubí: el 1er. amb motiu de la celebració de les Noces d’Or; el 2on. amb motiu del Mil·lenari de Rubí; el 3er. per a celebrar el 70è aniversari de l’Entitat; i els 4art i 5è amb motiu de la celebració del 75è Aniversari de la nostra fundació, l'any 2002; el sisè i darrer fou editat amb motiu del 80è. aniversari, el 2007.

 
Amb aquest seguit de ballades i concerts el Foment de la Sardana de Rubí vol fomentar l’activitat cultural de Rubí, enriquint-la amb la dansa Nacional de Catalunya: la Sardana. Les diferents audicions programades a diversos llocs de la ciutat, amb la col·laboració de diferents entitats i associacions de Rubí i amb l’Ajuntament de Rubí, permeten acostar-la als barris i fer que tots els sardanistes puguin gaudir i participar-hi.

 
Volem acostar la música i la dansa tradicional i popular, la sardana, d’una manera estable a tota la població  durant tot l’any.

Fotografies: Arxiu Foment de la Sardana
Textos facilitats per Foment de la Sardana

dijous, 2 d’abril del 2015

Entitats - Associació Sant Galderic - Artistes i Pagesos



Sant Galderic - (Viéleville, Carcassès, 830-900)

Fou agricultor i protector dels pagesos durant l'edat mitjana, uns temps especialment difícils i conflictius per al món de la pagesia, per la qual cosa fou designat posteriorment Sant Patró. Actualment només se celebra aquesta festivitat al Rosselló i en alguns poblets de Catalunya; a la resta del Principat fou patró fins a l'alta edat mitjana, quan s'implantà Sant Isidre de Madrid.

 
El temps, i el fet que la Catalunya Nord passés a domini francès, feren caure en oblit, de mica en mica, qui fou i serà sempre l'autèntic patró dels pagesos catalans, Sant Galderic.

L'any 1995, gent del món de l'art i un grup de joves pagesos de Rubí, amb inquietuds i ganes de promoure la cultura, decideixen sumar esforços i fer una fira que agrupi els dos àmbits.


 Amb aquesta finalitat es crea l'Associació Sant Galderic el nom de la qual és fruit de la reivindicació per recuperar el patró dels pagesos catalans.


A partir de l'any 2002 i amb motiu d'un canvi a la junta, la Fira de Sant Galderic deixa de ser l'única activitat de l'entitat, i de mica en mica, aquestes s'amplien; això sí, sempre amb el compliment de dues finalitats: una, fer ciutat i oferir a la població espais de relació, i una altra, que els artistes puguin apropar la seva obra al públic.

Actualment té 295 socis, persones de diferents àmbits, que amb la seva participació i una petita quota anual donen suport a les iniciatives de l'entitat.

Activitats:

Maig            -  Fira D’Art de Primavera
Juny            -  Concurs de Disseny de Plaques de Cava
Octubre      -  Fira de Sant Galderic
Desembre  -  Fira de Nadal

Fotografia: Arxiu Associació Sant Galderic
Textos Facilitats per Associació Sant Galderic

dimecres, 1 d’abril del 2015

El Pilós - Colla de Diables de Rubí - Bestiari

Els pressupostos municipals pels correfocs de Festa Major de finals dels noranta i primers 2000 eren molt ajustats. La possibilitat de fer una sortida amb la Colla sense reciprocitat era pràcticament nul·la. Per tractar de pal·liar aquest problema havia de diversificar l'estructura de les colles. Així, mentre que la Colla de Diables de la Riera de Rubí creava la seva colla infantil, nosaltres rumiàvem la possibilitat de fer una bèstia de foc.

Fotografia: Arxiu Colla Diables de Rubí
Correfoc Festa Major
  
A Rubí, en Pep Borràs ja havia fet el Monstre de la Riera el 1983 i la Colla de Diables de Rubí li va fer la proposta a començaments del 2004. Com no podia ser d'altra manera la bèstia havia de ser un senglar, i així, amb el logotip de la colla i un cap de senglar dissecat, en Pep va començar la feina.
  
La bèstia va sortir del taller el dia 23 de juny de 2004 i va rebre el bateig de foc aquella mateixa nit, als actes que se celebraven amb motiu de la revetlla de sant Joan, “l'Escardilarre 2004”.
  
El nom del senglar no va ser definitiu fins l'any 2005 i es va acordar anomenar-lo "el Pilós" per l'acabament de la figura, semblant a pèls.
  
Originalment portava sis punts de foc davanters, aquests sis van passar a vuit i el 2006 es va fer l'última modificació i se'n van incorporar dos punts de foc al darrere.

El Pilós és petit en comparació amb altres bèsties de foc. Las seves mides aproximades són 200 Cm de llarg, 120 Cm d'ample i 85 Cm d'alçada i el mou un únic portador. La manca d'estatura la compensa amb una agilitat i una cadència de foc mol més elevada que figures majors; i amb quatre servidors ja pot fer.
 
Fotografia: Roser Aguilar
Correfoc Festa Major 2012
  
El senglar s'utilitza als Seguicis de Festa Major, en els correfocs de Rubí i de L'Estany, a altres correfocs no l'hem portat. Als correfocs pot anar obrint-los o treballant com un Ceptrot. Com Bèstia de foc (sol), ha estat a Castellbisbal, al Correllengua 2009 i a la Trobada de Bèsties de Foc de Ripollet 2014; obrint correfocs infantils a Rubí (abans de l'aplicació de la Llei de Foc) i a les cercaviles de torxes de les prediades d'Òmnium.

 Fotografies: Macario Tejerina
Seguici Festa Major 2014
  
Amb la consolidació de la Trobada de Bèsties de Foc de Rubí, la possibilitat de sortides es multiplica.

Textos facilitats per la Colla de Diables de Rubí

El Monstre de la Riera (1983–1992) - Bestiari

El Monstre de la Riera de Rubí, dissenyat i creat per en Pep Borràs, fou estrenat durant la Festa Major de l'any 1983. Van col•laborar en la seva construcció i feren de portadors i components de la Colla del Monstre de la Riera: Jep Quintas, Jordi Selga, Jordi Milà, Xavi Miquel, Albert Cucurull, Pilar Rodríguez, entre altres.


Fotografia: Arxiu Colla de Diables de la Riera de Rubí
Estrena del Monstre de la Riera

Es va utilitzar material de cartró - pedra per a fer el cap, el qual era subjectat per un coll llarg que era movible, i dels seus voltants foragitava el foc. La resta del cos era tota una estructura que li donava la configuració d’un monstre contaminant, és a dir, nascut de les aigües contaminades de la Riera de Rubí, d’aquí el seu nom. Per això duia també una mena d’escames que cobrien el seu cos.
     
 Foto: Josep Maria Roset
Monstre de la Riera
   
Era portat per dos persones. Acostumava a sortir durant els correfocs locals, si bé també participà en altres actes festius, i en un correfoc de les Festes de la Mercè de Barcelona.
  
Aquest monstre també fou dut pel grup “Disbauxa” i l’any 1992, realitzà la seva darrere aparició, durant la Festa Major.
   
Aquest text va ser publicat per Joan Miquel Merino, l’any 1994 al llibret “Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí”, i editat per la Colla de Geganters de Rubí, l’esmentat any.

 Fotografia: El GRA AMR
El Monstre de la Riera i Pep Borràs
  
Fragments de l’entrevista realitzada a Pep Borràs, en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.
    
"Era l’any 1983 quan un grup de joves, en veure que a Rubí no hi havia cap bestia festiva, i creient, que un poble sense bestia no podia arribar a ser ciutat, varen decidir crear un Drac. Pensant que un Drac havia d’estar lligat a Rubí i a la seva població, a la gent, es va buscar en quins llocs, quins temes, eren mes propers al poble, el  castell de Rubí, la Riera i la Rierada del 62, “El Monstre del Castell” o “El  Monstre de la Riera”, van creure que la riera era un punt d’apropament al poble, a la gent de Rubí i començaren a crear una bestia. Així doncs, havien decidit que sortís una bestia de la riera, una riera bruta en aquells moments, era una bestia, que tenia una mica de drac i una mica de princesa, mig peix i mig rata, estem parlant d’una riera bruta, que de veritat, la gent no si apropava, no era com ara que la tenim neta i mes cuidada.

 Fotografia: El GRA AMR
Monstre de la Riera
  
Una vegada tenien el concepte de la bestia que volíem fer i el pressupost aprovat per Cultura, Pep Borràs va agafar paper i llapis i es va posar a dibuixar, a fer esbossos. En aquella època, passaven la pel·lícula “Cristal Oscuro” i això el va influir bastant a l’hora de posar la vestimenta del monstre, en mica en mica entre tots, es van posar a construir l’estructura metàl·lica del cos i en Pep, va fer el disseny del cap en paper maixé, paper pedra, poc a poc, varen anar construint el monstre tal i com el volien, amb la cua de peix, amb les bosses de brossa representant la Riera bruta, amb escates de roba, que havien anat a comprar a Can Cotorres, actualment desaparegut, i els va quedar un monstre preciós.
   
Fotografia: El GRA AMR
Festa Major 1992
    
El Monstre de la Riera va sortir en diferents festes majors de Rubí. I com a sortida mes rellevant el correfoc de la Mercè de Barcelona de l’any 1986, quan l’ajuntament de Barcelona el va convidar, allà, es va donar a conèixer el Monstre de la Riera de Rubí a tota Catalunya. Hi ha una referencia del Monstre, en el llibre de “Besties de Festa” representant a Rubí.
   
En aquella època es van realitzar algunes sortides políticament poc correctes, es pecava el preu de novells, no s’era conscient de la importància de tenir petards a les caixes, es jugaven una mica el físic, no espantava el perill que podia suposar la pirotècnia emmagatzemada. Els portadors del monstre de la riera de Rubí nomes van ser els iniciadors de la historia del foc festiu a la ciutat, la Colla del Monstre va donar pas a altres colles de foc.
    
Fotografia: Pep Borràs
Restauracio del Cap Any 2000
  
El Monstre de la Riera de Rubí, es guardava en diferents magatzems de la brigada, i en diferents ocasions es va fer malbé el cos del monstre i el cap. Va ser l’any 2000 quan Pep Borràs va fer la restauració del Cap, el cos va ser restaurat en dues ocasions, avui esta desaparegut i  es el Cap del Monstre, l’única part que avui es conserva".

(Fins aquí l'entrevista a Pep Borràs)

Fragments de l’entrevista realitzada a Jordi Selga (fundador de la Colla del Monstre de la Riera i amb els anys de la Colla dels Diables de la Riera), en motiu de la producció de l’audiovisual del 25è Aniversari de la Colla dels Diables de la Riera de Rubí.

  
"El Monstre, que era l’element que va crear els fundadors de la Colla del Monstre de la Riera, sortia a Rubí per Furetejar-se contra la gent, la gent que estava maltractant aquella Riera, Riera que ens havia donat fins i tot el nom del poble, Rubí. De cop i volta, l’estàvem embrutant i contaminant, no sols la riera, sinó tot el nostre entorn del moment; Aquesta Bestia, acompanyada d’altres besties menors, que eren els seus diables portadors, sortien pels carrers de Rubí emprenyats, mostrant la seva disconformitat amb el que estaven fent amb la Riera.

En aquell moment, els diables tenien com dos sentiments, el primer sentiment era la llibertat i el segon l’anarquia. Esta clar que el correfoc, era un recorregut mes o menys establert, però era golós, era molt fràgil i molt espumós,  se sentien que estaven fent el seu paper, castigant i flagel·lant a la gent pel que estaven fent; Aquest sentiment avui dia s’ha perdut, avui tot es mes segur, hi ha normatives molt mes fortes en els correfocs, però es sabut que en nom de la seguretat acidi’m el camí de la llibertat, ara hi ha banderoles i tanques que ens diuen per on hem de passar, elements que abans no hi eren, no hi eren i de vegades els diables s’equivocaven, es passaven de frenada i passaven per un carrer que no tocava, eren coses que passaven.

Fotografia: Arxiu Pep Borràs
El Monstre i Pep Borràs
    
També s’ha anat perden la creació del Mite, el Monstre i la Colla de Diables, neix amb una clara vocació, la de crear un sentiment que era de veritat, existíem i proptestavem; Aquella bestia sortia de la riera, de la porqueria que en Ella hi havia, i ens ho havíem de creure, fins hi tot els vestits de diables havien anat evolucionant, per que ens ho creéssim, però avui ens hem apartat del Mite.

Una fet molt important que avui s’ha perdut completament, es que el Monstre de la Riera, sortia d’un lloc concret, que era la riera i anava a un lloc concret, feia alguna cosa, Ell i els seus monstres, també a vegades els diables sols. Al principi en els primers correfocs, el Monstre de la Riera i els Diables, anaven a l’ajuntament on es feia el pregó municipal, el prego de festa major, anaven fins allà, per tan tenien un principi i un final on hi havia molta gent. Mes endavant es va relacionar el recorregut amb una historia molt maca i que va perdurar uns anys, amb el temps es va abandonar; Eren els portadors del foc del castell de focs de festa major. Imagineu-vos-ho, tota l’estesa de gent que anava a veure els focs, i de sobte es trobava una dotzena, dotzena i mitja de diables tirant foc pel mig de la riera, fins a la desapareguda piscina municipal, que era on començaven els focs. Hi havia un sentit, que era el de portar, des de fa molts anys ara no es va enlloc. Avui dia, acabem els correfocs en una plaça, es fa una mica d’espectacle que es molt maco estèticament, però li falta el “però allà que passa desprès” arriben els diables i fan el xou, però desprès allà no passa res mes lligat amb el foc, cosa que en les primeres edicions si.

Fotografia: El GRA AMR
Festa Major de l'any 1983
     
Els primers vestits de diables amb els que van sortir els portadors del monstre, es van fer d’una manera precipitada, La part important de la Colla del Monstre era el Monstre, els diables eren secundaris i els vestits es van deixar una mica arraconats fins a ultima hora, a pocs dies de l’estrena del monstre, es va anar corrents a Cal Cotorra, a comprar roba de sac i es van confeccionar uns vestits, que van acabar sent com els tradicionals de tot Catalunya, encara avui ho son, sobretot a les terres de l’Ebre, que son els de roba de sac, amb banyes, alguna cua  i amb picarols; La cua era dorada per lligar-ho una miqueta amb el monstre, sinó no hagués lligat amb el monstre que era tot de coloraines. De  cop i volta els portadors del monstre es van convertir en un diables de la tradició catòlica, de la tradició cristiana, diables Lucífers. I van durar molt poc aquests primers vestits, perquè amb el plantejament de la colla, que era intentar fer una esquerda històrica intentant muntar aquest mite, es van canviar per uns vestits industrials, que de fet eren monos de treball, monos de color negre encadenats amb tubàries d’aquestes elèctriques arrugades de plàstic, per lligar-ho una mica mes amb el concepte del Monstre, aquest monstre pudent que sortia del fons de la riera, els portadors es van convertir en diables industrials, aquests vestits, van durar fins al a desaparició del monstre".

(Fins aquí l'entrevista a Jordi Selga)
 
Una Vegada desaparegut i fins avui dia.

A partir de l'Any 1998 i per espai d’uns cinc anys, el cap del Monstre de la Riera de Rubí es va guardar a la casa dels Entremesos, seu de la Colla de Geganters de Rubí. Fins que al final, la Colla de Diables de la Riera de Rubí se’l va endur al seu local, lloc on es trobava actualment.

  
Fotografia: Jaume Comas
Reunió a la Biblioteca Mestre Martí Tauler
  
El actuals Diables de la Riera de Rubí, retornen el Cap del Monstre de la Riera a la ciutat, mitjançant el Museu municipal, el Castell. Acorden amb l’autor, Pep Borràs i l’ajuntament, que el Cap del Monstre no ha de quedar guardat i oblidat en un magatzem municipal; Finalment el destí del Cap del Mostre serà la Biblioteca Mestre Marti Tauler, així es va acordar amb l’Alcaldessa de Rubí, Carme Garcia i amb la Regidora de Cultura Neus Muñoz. El director del Museu Joan Gallisa i el Director de Cultura Jep Quintas, ho han acabat fent possible i la instal·lació definitiva del Cap del Monstre, es la primera Columna del Vestíbul de la Biblioteca Municipal.