Estendard Coral el Parnaso
Foto: Arxiu Museu Biblioteca Rubí
El nom de “Parnaso” evoca la sagrada muntanya propera a Delfos el
famós santuari hel·lènic. De fet sembla ser que aquell cim era la morada de les
nou musses, divinitats menors femenines que protegien la poesia, les arts i les
ciències i, segons algunes fonts, filles del deu solar apol·lo, al qual estava
dedicat Delfos, el melic del mon.
La Coral “El Parnaso Rubinense”
fou fundada el 1863 per un grup d’entusiastes seguidors de les idees
claverianes. El lloc fou el local anomenat “El Cafè del Jardí”, és a dir l’actual
“Casino Espanyol”, poc desprès, el 1864, quan es va inaugurar oficialment la
nova agrupació, molts membres del “Laurel” varen entrar a formar-ne part. Així
que el nom oficial, en aquests primers moments, fou “Sociedad Coral Unión de Parnaso
Rubinense y el Laurel Florido”.
La inauguració fou sonada amb
presència, fins i tot d’Anselm Clavé mateix, així com els mestres directors
Obiols, Cuspinera, Riudavets, i Moliné. També Eulalia Marcet va confeccionar el
primer estendard de la colla, amb l’emblema que representava el poble (encara
no era vil.la) de Rubí; la tiara de Sant Pere amb les claus. Aquest estendard ha
estat restaurat recentment mercès a la fundació Museu Biblioteca de Rubí,
institució que la conserva i custodia.
Com diu Avelina Martínez, autora
d’un treball sobre la historia de la Coral, publicat al numero 14 del Butlletí
del qual hem extret les dades d’aquest capítol,
hi ha poca documentació de es primeres dècades de l’existència de l’entitat, ja
que molta va desaparèixer a ran de la Guerra Civil.
No obstant això, podem dir que el
primer president de l’entitat fou Gabriel Rosselló, que era també el propietari
del cafè; I també que el primer mestre director va ser Àngel Perarnau.
Fora de la nostra població, la
nova coral participà activament en actes organitzats per Clavé: Un gran concert
els Camps Elisis de Barcelona i a moltes representacions que la Federació
Euterpense de Cors de Clavé efectuava arreu Espanya i països forans.
Sabem, també que a la plaça de l’Aurora
(actual plaça d’Anselm Clavé) s’hi havia dedicat una placa dedicada al Mestre.
El 1910 l’agrupació va presentar
els seus estatuts al Govern Civil per tal de ser aprovats.
Pel que fa al local, no sempre
fou el cafè del Jardí, també tingué com a seus successives el Teatre Domènech
(a la banda nord de l’actual plaça del Dr. Pearson), el ja conegut cafè de Cal
Boniquet, novament el Teatre Domènech i, finalment, el cafè el Jardí, lloc de naixement.
També es té constància de la
creació d’una secció infantil entre 1929 i 1930, quan era president de la coral
Joan Casanovas. Aquest es limitava a cantar pels carrers en temps de Pasqua.
El 1933 es va inaugurar un nou estendard,
apadrinat per Josep Guilera i Anita Domenech. També cal dir que, fins el 1936,
la coral va formar part de la “Compañia de Zarzuela del Coro Español”.
La detestable Guerra Civil
provocà, com ja hem dit abans, la pèrdua de nombrosa documentació i de l’estendard
del 1933 (en tenim, però, fotografies. Seria la primera crisi del Parnaso. El grup
no es va poder refer fins al 1941, en unes altres circumstàncies polítiques i
culturals que res tenien a veure amb les d’abans del conflicte. És en aquest
any quan el mestre Josep Rusiñol, assumeix la direcció del Parnaso, si bé, com
obvi, no es podia cantar en Català. A Rusiñol el substituí el 1946 el mestre director
Francesc Camps, que exerciria el lideratge de la colla fins el 1973, i el
mateix any es va estrenar un nou estendard, el tercer, fins el 1964.
Ja a partir dels 50, un cop
superats els primers tràngols de la postguerra, s’obre per la coral un nou període
esplendorós d’activitats. Concretament el 1951 fou un any intensíssim: l’Obra
sindical “Educación y descanso” va
celebrar un “Gran Concurso de Masas Corales” a Barcelona en el qual no podia
mancar el Parnaso; El 7 d’octubre, s’inaugura el monument dedicat al Mestre
Clavé a la plaça que porta el seu nom, i per si fos poc, la coral va ingressar
la Federació de Cors de Clavé. Quan fou membre d’aquesta, l’entitat va fer una
expedició a Madrid, el 1953, descrita al llibre de Tomàs Roig Dos mil cantores
de Clavé en Madrid; Durant els 50 es van realitzar altres sortides a diversos
llocs de l’estat espanyol.
El 1964 es va commemorar el
centenari de la coral; Entre els actes previstos estava l’estrena i benedicció
del quart estendard, molt semblant al que va desaparèixer ran de la guerra. Els
seus padrins van ser Francesc Camps (que havia estat mestre director de l’agrupació)
i Carme Domènech. Els actes del centenari varen consistiren una concentració de
corals, una missa per beneir el nou estendard, una reunió a la plaça de Clavé
per cantar, un sopar i la imposició de medalles i guardons als estendards de
totes les corals que participaven en aquesta gran festa.
Sembla ser que durant el 1966s va
produir una segona crisis al Parnaso, cosa que va fer que es demanés la col·laboració
de membres i simpatitzants per sortir endavant. Els nous temps deixaven de
banda la tradició cantaire. Però això no fou tombar els ànims aquesta coral,
que seguiria treballant per conservat l’esperit de Clavé.
A començaments dels 70, noves
complicacions. Es va arribar a celebrar una reunió per decidir si els membres
havien de continuar assajant i cantant. Cada vegada mes els cantaires es varen
desvinculant dels afers de la coral i finalment es desmembrà. Era l’any 1973.
Els membres directors del Parnaso
foren: Àngel Perarnau, Joan Duran, Aureli Rosselló, Eduard Cortina, Joan
Casanovas, Benet Ribó, Josep Rusiñol, Francesc Camps.
Foto: Arxiu Marroyo
Textos extrets de Butlletí Grup
Col·laboradors Museu Rubí, 150 anys de Cant Claverià a Rubí (1860-2010),
revisats per Joan Sutrias i Asenjo.
