Activitats - Xè Aniversari de l'oriol i VIè Trobada de Gegants del CEIP Teresa Altet - Gegants i Capgrossos

La Sisena trobada de gegants CEIP Teresa Altet es va celebrar passat diumenge 31 de maig en el marc de les festes del barri de Ca n'Oriol. La colla va aprofitar l'esdeveniment per commemorar el  desè aniversari del seu geganto Oriol. Com ja és tradició a la trobada, la festa va començar cap a les 9 del matí amb la recepció de les colles convidades. Aquesta edició han participat l'escola La Sardana de Badia del Vallès amb el seu geganto, en Joan, la colla gegantera del barri del Pinar amb la Lola i el grup rubinenc de percussió Explosió Rítmica.

 

Una vegada feta la plantada de figures al pati de l'escola els 100 convidats d'aquesta edició van gaudir de l'esmorzar preparat per la colla amfitriona i a continuació, cap a les 11 del matí va començar la cercavila que va recorre els carrers de La Font del Ferro i Pastora fins al començament del carrer Barcelona.
 

 

 

Allà la colla del Teresa Altet va instal·lar el tradicional i esperat punt de refresc per als participants que diumenge, més que mai, va ser agraït pels participants degut a la calor que feia.

 

Recuperats els geganters, la cercavila va continuar de pujada pel carrer Lourdes fins arribar a Avila i fer l'entrada a la plaça de Can Oriol. Cadascuna de les entitats participants va poder fer les seves actuacions i concloure amb una ballada final conjunta i una petita tabalada. El lliurament de records a les colles participants va concloure amb la sorpresa de la colla La Sardana que fa fer entrega d'un regal per a la colla del Pinar per la celebració passat 24 de maig de l'aniversari de la Lola, i d'un altre per a la del Teresa Altet.

 

Una vegada acabada l'actuació gegantera les festes del barri van continuar i els integrants de la colla del Teresa Altet van aprofitar la paellada organitzada per l'associació de veïns per fer caliu i gaudir tots plegats d'un divertit dinar de germanor.

La Trobada de Gegants es fa possible amb la col·laboració de l'Ajuntament de Rubí, l'escola Teresa Altet,  l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i l'Associació de Veïns de Ca n'Oriol.

La colla gegantera va col·laborar amb ASAV en la recollida de productes d'higiene bàsica diaria, dins dels seus programes d'atenció a persones en risc d'exclusió social i les entitats participants a la trobada van tenir una molt bona resposta a la crida.

 

Textos facilitats per la Colla de Geganters CEIP Teresa Altet.

Fotografies de l'arxiu de la Colla Geganters CEIP Teresa Altet.

Josep Clavé - 150 anys de Cant Claverià a Rubí - Unió Rubinenca

 

Celebrem els 150 anys de cant claverià a la nostra ciutat de Rubí, alhora que serveix per retre homenatge a la figura de Josep Anselm Clavé i la importància que va tenir a mitjan segle XIX entre el món obrer per la seva visió progressista, compromès amb la llibertat i la justícia social.

 

Josep Anselm Clavé va crear el 1850 “La Fraternidad”, la primera coral d’Espanya formada per classe obrera.

   

. Rubí va ser sensible a la crida de Josep Anselm Clavé “llibertat, igualtat i fraternitat” i l’any 1860 va néixer la primera coral amb l nom d’El Laurel Florido” al cafè del Cal Boniquet, el carrer de Sant Joan.

  

. El 6 de novembre de l’any 1863 es fundà “El Parnaso Rubinense”, format al cafè “El Jardin, actual Casino Espanyol, que fou inaugurat oficialment l’any 1864, any en què “El Laurel Florido” s’hi va fusionar. Aquesta coral es va mantenir activa fins el 1970.

 

. El 1883, el Centre Democràtic Republicà, es va formar “Los Obreros Rubinenses”.

 

. El 1903 la “Coral Antigua Amistad” també fa la seva presencia a Rubí.

 

. Entre els anys 1945 i 1946 surt a cantar caramelles “La Colla de la Punxa”, que destaca pels seus popurris sobre l’actualitat Rubinenca.

  

. El mateix any 1946 van néixer les corals “Coral Sant Pere i La Lira Rubinense”

 

. L’any 1949 antics cantaires de l’extinguída “Los Obreros Rubinenses”, comptant amb altres cantaires d’una clara opció claveriana de les corals “ La Colla de la Punxa” i “La Lira Rubinense”, van decidir construir-ne una que reflectís de forma inequívoca l’obra de Josep Anselm Clavé amb el nom “Coral Unió Rubinenca”.

 

Fins aquí, un petit itinerari dels 150 anys del Cant Claverià a Rubí.

 

Textos extrets de Butlletí Grup Col·laboradors Museu Rubí, 150 anys de Cant Claverià a Rubí (1860-2010), revisstas per Joan Sutrias i Asenjo.

Ball de Gitanes - Esbart Dansaire de Rubí - Balls Tradicionals

El Ball de Gitanes més que una dansa era tota una festa i des del seu origen com a dansa ballada pels gitanos quan celebraven els seus casaments fins a la seva incorporació al patrimoni popular de la nostra gent, la dansa va passar una colla de vicissituds. Va incorporar músiques i personatges, va servir per organitzar concursos i encara avui és el document de dansa més festiu de la nostra tradició. Així el trobem en el record d’alguna gent (Mollet, 1887), en les ballades de les colles de les comarques vallesanes i en els documents dels folkloristes (Maspons i Labros, Amades, Capmany).

 

 

A Rubí es ballen Gitanes des d’abans de la fundació de l’ Esbart, el 1923, i consten en programa de les seves actuacions de la festa major dés del 1927. És, però, a partir de la versió coreogràfica que en fa Albert Sans, l’any 1970, que el Ball de Gitanes de Rubí adquireix una nova personalitat artística i una molt mes gran difusió arreu, al costat d’un marcat arrelament a la ciutat que s’identifica amb la dansa fins a fer-la representativa.

 

Tenim doncs dos moments del mateix Ball de Gitanes, la tradicional ballada a la plaça, amb la força de la participació, i la seva presentació com a espectacle, amb tots els recursos de l’element escènic.

 

De tot això, el 2007, Rubí en fa aniversari: són vuitanta anys de ballar-les, 37 anys de la seva recreació escènica i 25 d’ençà que la gent de Rubí va voler tornar-les a treure al carrer cada any, per la Festa Major.

 

 

Per la seva vinculació a tants i tants pobles hem de dir que aquesta és una dansa de Carnestoltes i de Festa Major i una dansa per a viure-la i no només per presenciar-la. I afegiríem encara que a les comarques dels dos Vallès no hi ha unes soles “Gitanes” sinó tantes com pobles que les ballen: és per això que nosaltres estimem, a l’escenari i a la plaça, el Ball de Gitanes de Rubí.

Textos facilitats per l'Esbart Dansaire de Rubí
Fotografies Jordi Garcia @localpres

Activitats - Aplec de Primavera i Festes dels Xatos 2015 - Festes Populars

L’Ermita de Sant Muç, ubicada als afores del nucli urbà de la ciutat de Rubí, custodia la capella del seu patró, Sant Muç, venerat a les contrades ja des de principi del segle XIV. D’aquesta devoció, en són testimonis els nombrosos exvots pintats en fusta com a agraïment pels miracles realitzats pel sant i que s’han conservat fins a data d’avui. Alhora, les colles dels Xatos que, des del segle XIX, per les festes de Pasqua Granada venien en romiatge des de Barcelona armats amb culleres, forquilles i ganivets de fusta gegants, van contribuir a fer de l’Ermita una de les més populars d’aquests voltants.

 

Els nous temps i els canvis de costums van anar desdibuixant la Festa dels Xatos i aquesta va acabar per desaparèixer. En va restar només un aplec d’ermita, l’Aplec de Primavera, organitzat per la Parròquia de Sant Pere de Rubí i el Foment de la Sardana e Rubí. L’any 1986, arran de la celebració del Mil·lenari, la ciutat va recuperar la Festa dels Xatos gràcies a l’Esbart Dansaire i la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de Rubí.

 

Dissabte 30 de maig de 2015

 

18.00 h Plaça del Dr. Guardiet .

III Trobada Infantil de Dansa Tradicional de Rubí. Amb la participació de:

Esbart Egarenc del Social de Terrassa.

Escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Mollet del Vallès

Esbart Dansaire de Granollers.

I l ‘Escola de l’Esbart Dansaire de Rubí

 

Diumenge 31 de maig de 2015

 

9.00 h Plaça Dr. Guardiet. Concentració per anar a l’ermita de Sant Muç. Xocolata amb melindros per a tothom.

 

9.30 h Sortida dels Xatos en cercavila cap a Sant Muç, amb l’acompanyament dels gegants, gegantons, grallers i tabalers.

 

10.00h  Masia de Can Ramoneda. Refrigeri pels Xatos

 

10.30h  Sant Muç. Missa a l’ermita.

 

A continuació Ballada de Gegants i gegantons. Actuació castellera. Encesa del foc amb la Colla de Diables de Rubí , Rubeo Diablorum i de la Riera, les espurnes i els trons. Ball dels “Xatos”, creació de l’Albert Sans, i sardanes amb la cobla LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT, que interpretarà:

 

BALL DELS XATOS                                                          Josep Serra / Pere Burés

AMB L’ESPERIT VIBRANT                                            Montserrat Pujolar

L’ANELL DE PROMETATGE                                         Vicenç Bou

EL CASTELL DE RUBÍ                                                    Francesc Camps

SANT MIQUEL DE CUIXÀ A PAU CASALS                René Picamal

L’ENRENOU DE 2014                                                      Jordi Paulí

EL BOSC DE CAN DEU                                                    Francesc Mas Ros

SARDANES AL CASINO                                                 Martirià Font

 

14.00 h Arròs per a tothom a càrrec de la Unión Extremeña de Rubí.  Preu del tiquet: 6 €.

 

15.30 h Danses participatives a càrrec de l’ Esbart Dansaire de Rubí

 

17.00 h Tornada cap a Rubí

 

Organitzen:

 

Esbart Dansaire de Rubí, Foment de la Sardana de Rubí, Parròquia de Sant Pere de Rubí  i  Ajuntament de Rubí.

 

Hi col·laboren:

 

Castellers de Rubí, Colla de Diables de Rubí, Colla d’Espurnes i Trons de la Colla de Diables de la Riera de Rubí, Colla de Diables de la Riera de Rubí, Colla de Diables Rubeo Diablorum, Colla de Geganters del Barri del Pinar, Colla de Geganters de Rubí,  Escola de Sardanes Flor de Neu, Masia de Can Ramoneda, Unión Extremeña de Rubí i Masoveria de Sant Muç.

Colla Geganters de Rubí - Bateig de'n Roc i la Paula - Gegants

Després dels primers quatre anys d’Ajuntaments democràtics, a finals de 1983, l’equip de govern municipal decidí reformar els gegants, tot conferint-los una nova fisonomia. A tal afecte es convocaren diverses reunions amb representants d’entitats, artistes, particulars, etc .., a les quals van assistir, entre d’altres, Isidre Rubio (Esbart Dansaire), Miquel Rufé (Museu Rubí), Maria Carbonell (Figurinista), Miquel Mas (Pintor), i el regidor de Cultura Pere Jacas. En aquestes reunions es va estudiar la transformació i la nova imatge dels gegants, D’aquestes reunions va sorgir la idea de crear una parella de <<Catalans benestants>> de principis de segle, els quals com era costum, anaven vestits de negre.

 

El disseny dels vestits fou encarregat a la Rubinenca Maria Carbonell, figurinista de l’Esbart Dansaire, i la seva confecció al taller del sastre <<Llorenç>> de Barcelona, menys les gandalles (red), que foren muntades per la senyora concepció Muntanyola de Casal d’Avis de Rubí (avui Casal de la Gent Gran).

 

La Geganta porta doble faldilla, davantal, brusa de coll tancat, mantellina, mocador d’espatlla, gandalla, in llaç que subjecta la mantellina, un mocador de mà, una Toia, i diverses punyetes, que rodegen els punys, els colzes i el coll, així com arrecades i dos camafeus. Ell porta faldó, gambeto, faixa, armilla, gandalla, llaç de coll amb joia, una ruixa damunt l0armilla, punyetes als punys, barret de copa amb sivella, un penjoll subjectat a la faixa, i un pergamí a la mà esquerra. Els cost de la confecció dels vestits fou de 600.000 pta.

 

Les joies foren realitzades al taller del sastre Llorenç de Barcelona, i el barret de copa al taller de Ma. Àngels Mercader, d’arenys de Munt. Fou en aquest taller, on es construïren les bases metàl·liques d’alumini que suprimirien les de fusta. S’efectuà el repintat dels gegants, segons informacions de Ma Àngels Mercader, aprofitant els anteriors gegants Isabel i Fernando. Al Llibre Registre de Manaments de Pagaments de l’Ajuntament de l’any 1984, vàrem trobar una referencia que diu: 28-07-1984, expdiente 2.938, a Maria Àngels Mercader, 190.000 pts, en concepte restauració gegants.

 

Totes aquestes actuacions succeïren a principis de 1984. Els gegants van ser acabats de guarnir a les antigues dependències de la pista  rubinenca, Joan Vallvé i Fornós se’n carrega de les tasques de preparació.

  

El 27 de Juny d’aquell any, a les vuit del vespre, foren presentats duran el pregó de Festa Major. Actuaren com a padrins els gegants de Sabadell, i els posaren els noms de Roc i Paula.

 

En Miquel LLugany i Paredes, aleshores alcalde de Rubí va fer referencia aquest acte, tot dient:

 

".../... Enguany, però, ens retrobarem amb dos personatges molt nostres que, desprès d’un llarg viatge, han retornat a Rubí. Pel camí han deixat l’avorriment, l’hermetisme, les connotacions i els noms d’un passat, afortunadament oblidat. Els Gegants estaran amb nosaltres, passejant i dansant pels carrers de la Vila. Abans, però, caldrà que tots plegats els donem la benvinguda i els posem els seus noms, que hauran triat els seus padrins, els nens i nenes de Rubí.

 

Ells amb nosaltres, ballaran gitanes, passejaran, jugaran, participaran al a Festa.

 

I veuran, un cop mes, com aquest poble solidari, patidor, integrador, però també esperançat, fa palès el seu desig i voluntat de seguir endavant.  .../...

 

Així doncs, la Festa és a punt. El bateig dels gegants també, tots hi sou convidats. Bona Festa”.

 

Textos, extrets del llibre, Gegants Capgrossos i altres entremesos de Rubí

Fotografies Jordi Garcia, @Localpres