Els anteriors gegants degueren
quedar molt malament a causa de l’accident perquè l’Ajuntament decidí
comprar-ne uns de nous, abans de refer-los. Els nous també foren adquirits al
taller del Ingenio de Barcelona al preu de 100.000 Ptes. De la mateixa manera
que els anteriors, la seva base era també de fusta. No hem trobat dades
referents a la seva alçada i pes.
La seva indumentària corresponia
a la típica de gegants – reis. Ell duia corona ceptre, diploma i anell, i Ella
corona collaret, (després agulla, mocador de ma i una toia. Actualment els seus
vestits que s’haurien de restaurar, són conservats al museu de Rubí en una arca
del magatzem de la rectoria.
El 29 de juny de 1971, foren
presentats i batejats. Els apadrinaren els gegants de Sabadell, i reberen els
mateixos noms que els seus antecessors, l’acte de benedicció tingué lloc davant
l’església parroquial de Sant Pere a càrrec de Mossèn Jaume Torrent i Morella,
acompanyat per les autoritats locals, presidides per l’alcalde Manuel Murillo.
També participaren a la festa els trabucaires de Solsona, que reberen 15.000
Ptes, per la seva actuació.
Les sortides que efectuaven a
Rubí eren les mateixes que la primera parella, exceptuant el Corpus, que en
aquells anys havia deixat de ser festiu, i la festa de Sant Roc, que havia
iniciat el seu decliu. També visitaren diverses poblacions de Catalunya, com
Manresa, Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona (cercavila de la Mercè) etc.
Els geganters eren els mateixos
que els anteriors, però si afegien en Pere Muñoz i Galtés, que era fill de Simó
Muñoz, en Joan Soler i Huertas i d’altres precedents de Sant Quirze i Sabadell.
La seva indumentària no va canviar.
Altres trets característics d’aquesta
parella amb els primers, foren la música i els balls, Ja que continuaren amb
els mateixos estils e instruments.
El seu lloc d’estatge foren les dependències
de l’Ajuntament i un magatzem d’obres del carrer Nou, avui centre d’orientació sanitària
(COS).
Un altre aspecte que cal
ressaltar d’aquestes primeres parelles de gegants fa referencia a les colles,
les quals acostumaven a rebre una retribució econòmica, per part de l’Ajuntament,
cada cop que actuaven. Així cinsta en diverses actes de la comissió municipal
permanent i en el llibre registre de manaments de pagaments amb data 1971, 1972
i 1977. Totes les sortides que efectuaren fora de Rubí, eren remunerades, i l’Ajuntament
de la població visitada abonava les despeses del trasllat, etc. No efectuaven
visites de les anomenades de torna, és a dir, de canvi, tal i com s’acostuma a
fer avui dia.
L’existència d’aquest gegants fou
de curta volada, puix l’any 1978, ja no varen sortir i les ultimes referencies
corresponen al a festa major de Rubí de l’any 1977, i les festes de la Mercè de
Barcelona del mateix any. Els canvis polítics que es produïen en aquells
moments en foren potser la causa. Al Juny de 1977 es van celebrar les primeres
eleccions democràtiques del postfranquisme i el 30 d’agost, l’alcalde
franquista de Rubí, Manuel Murillo, va dimitir, la qual cosa va provocar una
situació caòtica a l’Administració local. Aquesta situació que va durar fins a
l’elecció del primer Ajuntament democràtic el 1979.
Textos i fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí.
Textos i fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada