Rubí, ciutat mil·lenària, celebra la seva Festa Major al voltant
de la festivitat de Sant Pere. Sant Pere és patró de Rubí des del moment en què
es constitueix el nucli urbà al voltant de l’església de Sant Pere de Rivo Rubeo,
és a dir, des de l’any 986. Sant Pere és potser un dels Sants més celebrats,
segons es recull en el costumari de J. Amades: “Sant Pere és el patró dels
pescadors tant de mar com de riu. És l’advocat contra els terratrèmols al igual
que Sant Joan. També és l’advocat contra la ràbia, contra la fil·loxera, dels
jugadors de cartes. En el camp de Tarragona se’l considera l’advocat de les
avellanes; també és l’advocat contra les discòrdies i fa reconciliar les
persones enemistades. La gent del camp també reclama Sant Pere perquè guardi
les guardes del blat i perquè protegeixi i ajudi totes les feines de les
messes. Els caminants també invocaven Sant Pere perquè els protegís en tota
mena d’accidents i d’incidències provinents del viatjar i del camí. Potser com
a conseqüència de la protecció dels caminants l’invocaven així mateix, els
exiliats i en general, els qui es veien forçats a abandonar la seva llar per
obligació de la llei o per altres circumstàncies semblants.”
Els inicis, segons es recull en el llibre Rubí a l’abast (1994) “
... des de molt antic, en aquesta diada es reunien els parents en trobada de
pregària al patró, aprofitant l’ocasió per excedir-se en disbauxes...” La festa
adquireix més relleu i importància a partir del segle XIX amb l’aparició de
diversos cafès. A finals de 1863 es fundà el “Cafè del Jardí” (Cambra Agrícola
Oficial i Casino Español).També existia el Cafè de cal Boniquet (c. Sant Joan)
i el Cafè Capmany (més tard anomenat Cafè del Mundi), en els quals, com a
conseqüència de la seva activitat social, s’hi comencen a formar societats
recreatives, les quals organitzen balls amb orquestra. A causa d’això, les
festes majors, a més d’oferir oficis religiosos i balls tradicionals, celebren
concerts, funcions dramàtiques i balls tradicionals, entre els quals destaca el
Ball de Gitanes.
El programa més antic que s’ha pogut localitzar data de 1879 i fou
publicat com a “Crònica Local” en el núm. 1 del primer setmanari rubinenc “El
Adalid”, aparegut el 29 de juny d’aquell mateix any. A finals del segle XIX hi
ha diverses entitats que organitzaven, entre les que hi ha el “Círculo
Rubinense”, “Cafè Domènech”, “Casino Rubinense”.
De primers de segle XX a la República, a principis del segle XX a
la vetlla de St. Pere, hi havia la comparsa de gegants i capgrossos vinguts de
fora, i les orquestres contractades, que es dirigien a la Casa de la Vila. Es
feia la ballada de salutació dels gegants i després una serenata a les
autoritats. L’Ajuntament s’havia encarregat d’engalanar el poble i organitzava
activitats diverses. Les societats recreatives muntaven envelats rectangulars
per als festeigs més lluïts en els llocs tradicionals: pl. de l’Església, camp
de les monges, pl. Clavé, camp de futbol, etc. Després de l’ofici solemne, cada
societat recreativa organitzava en els seus locals balls de gala i concerts en
els salons-cafè. Durant el segon dia de festa hi havia el gran ball de gala amb
ball de rams i la subhasta de la toia, ball de casats, ball robat i el vals
jota de cloenda. Durant els dies que durava la Festa Major es feien sardanes,
balls populars, exposicions, fires, competicions esportives i a les nits,
representacions teatrals i sarsueles en els locals de les entitats: Cambra
Agrícola, Centre Democràtic Republicà, Joventut Nacionalista, Casal Popular i
Cafè Domènech. A més, a la nit de cloenda de la Festa Major, es feia el castell
de focs a l’esplanada de Can Cabanyes.
La represa, l’esclat de la guerra civil provocà un parèntesi en la
celebració de la Festa Major, que es va reemprendre durant el temps del
franquisme amb un model oficialista i poc participatiu. Amb l’eufòria de la
democràcia i l’arribada dels Ajuntaments democràtics l’any 1979 es redissenya
de nou la Festa Major. Amb el lema “Ara és la nostra”, els ciutadans recuperen
el carrer com a espai central d’una festa molt participativa, que manté aquests
trets característics fins al dia d’avui. Amb la col·laboració d’unes 50 entitats
i amb més de 150 activitats la Festa Major és avui un símbol de convivència i
un moment de retrobada, esperat per quasi tots els ciutadans. Durant aquests 3
o 4 dies la ciutat es transforma i sorprèn al ciutadà que troba carrers i
places convertits en espais lúdics i d’animació. Entre el pregó i l’espectacle
piromusical Rubí bull en una Festa Major intensa, que ofereix com a plats
importants les nits de marxa a l’Escardívol (amb ball i parades de més de 20
entitats locals), teatre i música (per a tothom) en diferents places,
l’espectacle inaugural d’una alta qualitat, un concert esperat per a molts/
moltes joves, les picardies de l’Ateneu, la cursa de Sant Muç, la nit golfa, la
ballada de gitanes i de l’Esbart, així com manifestacions folklòriques que
representen una part important de la realitat social i cultural de Rubí. Jazz,
sarsuela, escacs, curses de ràdio control, havaneres, concursos, espectacles
per a infants, sardanes, cant coral, correfoc....el seguici del bestiari de
cultura popular i tradicional configuren la Festa Major de Rubí, que és i ha
estat un referent a la comarca.
(Hem compartit els Textos de festacatalunya.cat).
La Festa Major de Sant de Pere és la festa gran de Rubí,
cada any se celebra el dia 29 de juny i té una durada de quatre ó cinc dies.
Durant els dies de festa, el carrer s’omple de gent, de color, d’activitats,
d’espectacles, de recuperació de vells oficis, etc., amb més de 150 activitats
i on les entitats de Cultura Popular Tradicional Catalana es converteixen en l’eix
i columna vertebral de la festa, sent el seu dia fort el dissabte de festa major.
Obren la festa major amb el Seguici festiu, cercavila solemne organitzada
per la taula de cultura popular i tradicional catalana, que transcorre pels
carrers del centre de la vila i dona pas al pregó que a la vegada es el tret de
inici de festa que finalitzarà l’últim dia amb el piromusical, res passa abans
del prego i res passa desprès del piromusical.
Aquestes entitats son les responsables de gran part de les
activitats que a la festa hi ha, Audició de Sardanes, Balls d’Envelat, Trobada
i Cercavila de Gegants, Ballada de Gitanes al carrer, Diada Castellera, Correfoc
de Diables, Concurs de Colles Sardanistes d’arreu de Catalunya, Revival Musical,
Tabalades, Correfoc infantil, Ballada de l’Esbart Dansaire de Rubí, Matinal de
Gralles, Concert de Sardanes, Ballada dels gegants de Rubí i de l’àliga de Rubí
dins l’Església de Sant Pere en el transcurs de la missa solemne de festa
major, son pocs els pobles que conserven aquests balls d’església. Rubí te una
molt gran festa major, aquí sols hem fet referencia a la part que afecte a la
cultura popular tradicional Catalana, però també comptem amb activitats
Andaluses, Extremenyes, Aragoneses i totes les activitats pròpies de qualsevol
altre festa major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada