Colla Geganters de Rubí - Isabel i Fernando (1956 - 1970) - Gegants

El lloguer d’una parella de gegants sembla ser que era força car, per això, l’alcalde de Rubí, Josep Fortino i Milà, decidí encarregar la construcció d’uns gegants, segons consta en el llibre d’actes a l’any 1956: “Para ser inaugurados la próxima fiesta mayor se acuerda adquirir una pareja de gigantes que den realce a esta población ya que la adquisición en propiedad resultara mucho mas económico que no ahora que se han de adquirir pagando por ello cantidades demasiado crecidas”.
    

   

Els treballs de la seva construcció foren encarregats a Lomberto Escalé, propietari del taller el Ingenio de Barcelona, un dels obradors mes populars en la construcció de gegants i altres entremesos, màscares i objectes de broma. D’aquest taller han sortit nombrosos gegants escampats arreu de Catalunya.
   

   

Per efectuar el seguiment de la construcció dels gegants, l’Ajuntament nomenà Miquel Rufé i Majó, aleshores regidor, responsable d’aquesta tasca: “ Se da comunicación al Sr. Lamberto Escalé en la cual participa que la pareja de gigantes y su armazón de madera estarán concluidos a partir del próximo día 28 de marzo. El Sr. Rufé queda encargado de pasar por dichos talleres para conocer si es satisfactoria la confección”.

   

La preparació de la primera parella de gegants continuava endavant, però calia fer els vestits i l’ornamentació. El disseny dels vestits fou encarregat al pintor Daniel Bas i la confecció de les robes a les dones de la “Escuela hogar de la sección femenina de falange”, que estava ubicada al segon pis de l’edifici, avui desaparegut , del Museu i la Biblioteca popular, al carrer de Màxim Fornés. Les dones que efectuaren els treballs foren Montserrat Pont, Victorià Muxí i Mercè Feliu, alumnes de la “Escuela hogar”, les quals fora de l’horari laboral i perdent hores de son, portaren a terme les tasques de vestir els gegants de forma desinteressada, però contestes de poder gaudir del treball encomanat. La feina la varen realitzar al segon pis de l’Ajuntament.
    

    

Segons informacions facilitades per les pròpies interessades, la roba fou donació  de l’empresa tèxtil GASPÀ, S.A. de Rubí, i la toia que lluïa la geganta el dia del bateig, fou aportada per Angeleta Grifoll.

   

El 29 de Juny de 1956, foren moltes les persones que es congregaran als voltants de l’església i l’Ajuntament, per assistir a l’estrena dels primers gegants de Rubí, acompanyats per les  autoritats locals i les parelles de gegants procedents de terrassa (gegants nous: Ramonet i Estefania), que actuaren de padrins, els gegants de Molins de Rei, Sabadell i una parella llogada al senyor Closa de Sabadell. Foren batejats per Mossèn Miquel Rubio i Peiro, rector de Sant Pere, amb els noms de Isabel i Fernando, noms que imperaren a l’etapa franquista segons la ideologia del regim. D’acord amb el programa oficial de la festa major d’aquell any, els actes es desenvoluparen de la manera següent:

   

10:30 Salida de las autoridades hacia la Iglesia parroquial para asistir al solemne oficio precedidos de las parejas de gigantes que en acto de simpatía asistirán a la bendición de la pareja de gigantes que se inaugura.

   

12:00 Acto de bendición de la pareja de gigantes de esta villa frente a la puerta románica de la iglesia parroquial.

   

12:15 Danza de las parejas de gigantes visitantes, en honor de sus compañeros de esta localidad, en la plaza Primo de Rivera (Avui plaça Catalunya)
   

     

Aquests gegants tenien una alçada de 3,25 metres i pesaven uns 48 quilos.

   

Com anècdota citarem que el dia del bateig, a la geganta se li feren malbé les arracades. Aleshores Mercè Barceló i Cots, alumna de l’escola de repujat ubicada al Vapor Nou, que dirigia el senyor Salsas, li va fer unes arracades noves, que imitaven un carroll de raïm amb pàmpols, i una agulla per substituir el collaret.

   

Al llarg de la seva vida realitzaren nombroses sortides, entre les quals cal destacar la que varem efectuar el 17 de Juliol de 1962 a Olesa de Montserrat, per participar en el bateig dels gegants d’aquella població. També solien acudir cada any, a les festes de la Mercè de Barcelona. Ales Rubí solien sortir duran les festes de Pasqua, Corpus, Festa Major i Sant Roc.

   

La primera colla de Geganters estigué composta per diverses persones de Rubí i algunes de forà. El cap fou en Simó Muñoz Sáez; Salvador Llobet; Josep Rico; El senyor Sáez mes conegut com a “Tiznajo”;  L’Enric fill de ls “Manca” i altres persones que no hem pogut identificar.

  

La indumentària de la colla consistia en pantalons marrons, camisa blanca amb l’escut de la Vila, faixa vermella i espardenyes. La faixa era propietat dels membres de la colla i les espardenyes eren subvencionades per l’ajuntament.

 

Aquests gegants solien ballar a ritme de valsos, passos dobles i rumbes, interpretats pel senyor Lapiedra, que tocava el clarinet, acompanyats a l’acordió  per un xicot que es deia Antonio i un senyor de Sabadell a qui anomenaven “l’avi”. De vegades solien venir alguns músics de Barcelona, que tocaven el tamborí i la gaita. Els geganters de Rubí tenien la fama de ser grans ballarins.

 

A finals dels seixanta o a principis dels setanta, desaparegueren a causa d’un accident fortuït. Per aquesta raó els gegants restaren guardats, fins a la seva total desaparició, a les dependències de l’antic Centre Democràtic Republicà (Solar plaça Doctor Guardiet), que aleshores es feia servir com a magatzem municipal.  

Textos i Fotografies extrets del llibre Gegants, Capgrossos i altres entremesos de Rubí